25.6.17

Les traduccions interessades del New York Times i allò que des de NY no s'entén

  • El 'New York Times' es pronuncia en un editorial clar que té el govern espanyol per destintari: "El millor per a Espanya seria permetre el referèndum".
  • Els mitjans espanyolistes fan una traducció errònia interessada, com si també es demanés als catalans que votessin 'no'.
  • Després de The Irish Times, aquesta mateixa setmana, ara el rotatiu més important del món també explica a l'estat espanyol en què consisteix la democràcia.
"El millor per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans rebutgessin la independència -com va passar al Quebec i a Escòcia. Aquesta és la recomanació que el diari nord-americà 'New York Times' fa al president espanyol, Mariano Rajoy.

Els missatges que conté l'editorial són de calibre. Deixa clar que s'ha convocat un referèndum, no una consulta; evidencia l'espoli fiscal acusant el govern espanyol de maltractar fiscalment Catalunya; dona a entendre que Rajoy no negocia "de bona fe"; mostra a l'estat espanyol en què consisteix la democràcia i la necessitat de trobar una "solució política" en lloc de la judicialització; ve a dir que el que l'estat espanyol ha de fer és solucionar tots els seus problemes, de governança, de corrupció... I deixa clar que estem parlant de democràcia, de posar les urnes, no de cap cop d'estat.

Què diu realment l’editorial de The New York Times sobre el referèndum d’independència de Catalunya? «Fixem-nos que el NYT no diu mai que el millor per Catalunya sigui que guanyi el no».
La frase que ha alçat la polèmica és l’última de l’editorial. En anglès diu: ‘The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence.’ La traducció/interpretació que molts han fet d’aquesta frase és que el NYT recomana una cosa a Espanya i una a Catalunya: ‘el millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum’ i ‘el millor pels votants catalans seria refusar la independència’. Aquesta traducció que han fet immediatament mitjans i opinadors (amb l’excepció del diari El Món) té un petit problema: és equivocada! La traducció correcta de la frase és: ‘El millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum i que en aquest referèndum els catalans refusessin la independència’. [del blog de Xavier Sala i Martín]
L'editorial de The New York Times fa mal a l'Estat espanyol perquè evidencia clarament que ha perdut la batalla pel relat, com no podia ser d'altra manera. Si una nació mostra de manera continuada i consistent la voluntat de decidir el seu futur, i es fa de manera pacífica, serena, amb voluntat de pacte, res pot impedir-ho i és absurd recórrer a interpretacions constitucionals, sense entendre que les lleis estan per a afavorir la democràcia i resoldre els problemes. Catalunya està demostrant com se solucionen els conflictes en el segle XXI.

Però hi ha una cosa que el diari nordamericà no entén prou bé. Parteixen de la idea que si Espanya accepta un referèndum seria l'equivalent a les maneres de fer de Canadà/Quebec i Gran Bretanya/Escòcia. Greu error, fruit de la distància. Primer perquè per Espanya el mer fet d'acceptar un referèndum, encara que guanyés el 'no' ja seria una derrota enorme en termes històrics per al seu orgull. Seria acceptar que Espanya no és "una, grande y libre", i això equivaldria a una estocada al seu orgull patri.

Però el desconeixement encara és més gran: una victòria del 'no', en absolut seria gestionada com un país civilitzat, a l'estil dels dos citats, sinó que permetria barra lliure per esborrar del mapa Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, el seu progrés econòmic. Han consentit massa fins ara i així és com ho viuen. No és que no s'hagin disculpat per l'afusellament del president de Catalunya -ara que torna a ser d'actualitat-, és que l'esperit de Quevedo -avui portat al poder polític i econòmic- sembla viu: En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra.

L'Agència Catalana de la Joventut, pionera de l'Economia del Bé Comú @Vector_5

  • Els resultats del balanç del Bé Comú elaborat els últims mesos situen a l'organisme al nivell mitjà i proposen 234 propostes de millora 
  • Vector 5 ha assessorat i acompanyat l'Agència en aquest procés participatiu pioner en el sector públic, després que també va facilitar-ho al Districte d'Horta-Guinardó de l'Ajuntament de Barcelona.
L’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), entitat de dret públic adscrita a la Direcció General de Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha presentat els resultats del balanç del bé comú que ha estat elaborant els últims mesos, en un procés participatiu entre tots els treballadors. La puntuació assolida per l’ACJ ha resultat de 425 punts de 1.000 possibles, de manera que ha situat l’agència pública en la franja mitjana del barem.
Entre els punts més ben valorats internament pels treballadors de l’ACJ hi ha l’àmbit social i de foment dels valors del bé comú. En aquesta categoria, s’ha valorat molt positivament aspectes com ara la cooperació entre diferents agents per compartir actuacions, coneixement o finançament (79%), el foment dels valors relacionats amb els drets humans (68%) o el comportament ecològic (53%). En la categoria del finançament, la gestió transparent i democràtica de les finances ha merescut una àmplia aprovació (72%), així com també s’ha aprovat la gestió ecològica de les finances, amb l’elecció d’entitats que gestionen ecològicament els seus recursos o que inverteixen en projectes d’impacte ambient positiu (52%). Altres accions aprovades han estat, en la categoria de ciutadania, els mecanismes de l’ACJ per a la interrelació entre els diferents agents socials del territori (51%).
Al llarg del procés participatiu, els treballadors de Joventut han elaborat un total de 234 propostes de millora. D’aquestes, 43 propostes són en l’àmbit dels proveïdors; 28 se centren en els processos del finançament; 79 fan referència als empleats i empleades de l’ACJ; 55 estan enfocades a millorar aspectes sobre ciutadania i organitzacions juvenils; i les 29 restants fan referència a l’àmbit social i al foment dels valors del bé comú.
D’aquestes 234 propostes, un total de 42 han estat  seleccionades pels propis treballadors com a més rellevants i ara es començaran a posar en pràctica. D’aquestes propostes, en destaquen l’augment de recursos per millorar l’eficiència energètica i la inclusió d’aliments de proximitat dels albergs, avançar en el desplegament de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, millorar l’oferta social del Carnet Jove, incrementar el foment de proveïdors socials als processos de contractació o revisar la incidència dels programes de Joventut als joves amb més dificultats.
De fet, des de la Direcció de l’Agència i la Direcció General de Joventut destaquen que aquest ha estat un procés innovador i ple de potencialitats pel fons i per la forma, de manera que s’han detectat possibilitats de millora de l’ACJ, i a més a més s’ha fet amb la participació de les persones que formen part de l’ACJ.
Així mateix, s’ha fet notar que tres dels projectes més importants que té ara mateix l’ACJ en marxa, com són el nou contracte de subministres de productes de proximitat per als albergs de joventut, l’elaboració del contracte programa entre l’ACJ i la DGJ, i la Relació de Llocs de Treball, han de donar resposta a una bona part d’aquestes propostes de millora i situaran l’ACJ en un nivell més elevat de l’Economia del Bé Comú.
En aquest sentit, un cop finalitzat aquest procés d’autoavaluació interna, ara s’ha establert un calendari amb el pla de mesures a implementar, així com una comissió de seguiment que en garanteixi l’aplicació dintre el marge que la legislació i la situació econòmica permetin.
L’Agència Catalana de la Joventut s’ha convertit en el primer organisme de la Generalitat de Catalunya en fer un procés d’aquestes característiques i implementar un sistema de millora en la seva gestió basat en l’Índex del Bé Comú.
L’Economia del Bé Comú, promoguda per l'Associació Catalana per al Foment de l’ECB i inspirada per l’economista austríac Christian Felber, és un model socioeconòmic que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-lo al servei del bé comú. Aquest model es regeix per una sèrie de valors humans fonamentals que s’haurien d’aplicar a l’activitat econòmica: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, participació democràtica i transparència.
L’Agència Catalana de la Joventut, executora de les polítiques de joventut
L’Agència Catalana de la Joventut, creada per llei del Parlament de Catalunya el 2006, executa els programes per a l’emancipació de les persones joves els programes de foment de la participació impulsats per la Direcció General de Joventut, d’acord amb el Pla Nacional de Joventut, assessora els ens locals i impulsa i coordina la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. Així mateix, entre d’altres serveis, gestiona l’Observatori Català de la Joventut, la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat) i el Carnet Jove.
En l’actualitat, l’ACJ compta amb un total de 243 empleats, dels quals 130 duen a terme la seva tasca als albergs de la xarxa pública.
Més informació
Font: gencat

23.6.17

Prou fronteres en les emissions en català i prou incompliment de l'estat espanyol


He firmat la iniciativa PROU FRONTERES EN LES EMISSIONS EN CATALÀ!   

La nul·la reciprocitat o, en alguns casos, la reciprocitat parcial de les emissions de ràdio i de televisió en català entre els diversos territoris del domini lingüístic catalanoparlant suposen un atac frontal als drets lingüístics de més de 10 milions de ciutadans europeus. Aquesta restricció injustificada en la recepció dels mitjans de comunicació audiovisuals implica el menysteniment continuat dels Estats espanyol, francès i italià cap a la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), malgrat que fou signada per tots tres estats i ratificada per Espanya. A més, els tres estats incompleixen la Directiva 2010/13/CE, reguladora de la llibertat de circulació dels productes audiovisuals.

Per aquest motiu, vull adherir-me a la iniciativa de la Plataforma per la Llengua per traslladar a Europa la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants reconeguts a la CELRoM i a la Directiva 2010/13/UE, amb l’objectiu que la Comissió Europea i el Consell d’Europa es posicionin davant les autoritats espanyoles, franceses i italianes sobre la infracció d’aquests drets.

22.6.17

Cien empresas y organizaciones se comprometen en hacer de Catalunya un país socialmente responsable

2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Foto_col·lectiva
  • Durante todo un día, cien personas se han reunido en un evento singular en el Museo Víctor Balaguer de Vilanova y la Geltrú con la voluntad de relanzar la responsabilidad de empresas y organizaciones y proyectarla a los territorios.
  • Grandes empresas, microempresas, ONGs o universidades, entre otros han apostado por construir en positivo y usar su propia responsabilidad social para contribuir a hacer una sociedad mejor.
5 empresas pequeñas, 5 empresas medianas, 5 empresas grandes, 5 entidades sociales, 5 organismos culturales, 5 universidades, 5 organismos del gobierno … y así hasta cien personas de veinte tipologías diferentes congregaron el pasado jueves 8 de junio en la Biblioteca Museo Víctor Balaguer de Vilanova y la Geltrú para lanzar ideas y propuestas para hacer unos barrios, pueblos y ciudades más responsables, lo que incluye no sólo temas ambientales sino sociales, laborales, económicos o éticos.
Después de años en que algunas organizaciones se han estado esforzando en desarrollar su 2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Sala_plena1responsabilidad social, ahora se da un paso adelante y se pretende que estos compromisos corporativos también ayuden a abordar los retos del territorio. En el seminario se ha pidió contribuir a pueblos, barrios y comarcas responsables y en el Manifiesto que se aprobó también se comprometieron a trabajar para hacer de Catalunya un país socialmente responsable.
Fue un encuentro muy singular que quiere marcar un punto de arranque, organizada por Respon.cat, una iniciativa empresarial nacida hace tres años por ser el organismo de referencia en responsabilidad social en Cataluña.
Una de las características principales del RS responsabilidad social es el diálogo entre grupos de interés diversos y las alianzas. Como dice el lema, se pretenden explorar nuevas conversaciones entre sectores y organizaciones. Por ello, este encuentro tiene un significado muy potente para las empresas y organizaciones que están comprometidas con la gestión de la RS.
El seminario lleva por nombre TSR + 10 porque quiere resaltar que no se parte de cero: es heredero de lo que se hizo en mayo de 2007 en el Palau Maricel de Sitges, y que ha permitido que algunos municipios y comarcas ya se hayan orientado . Ahora se pretende dar un salto adelante, ya que los valores y las buenas prácticas de RS son parte de la competitividad regional, ayudan a captar talento, mejoran la calidad de vida, garantizan la sostenibilidad, y aportan reputación en el territorio.
2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Taula_rodona1.1Por la tarde, el acto se ha abierto a otros participantes, con una mesa redonda donde diferentes ponentes han dado su punto de vista; la profesora Cristina Sánchez Miret sobre la reforma horaria; el diputado Carles Campuzano sobre la necesidad de construir un nuevo pacto social; la directora de FemCat, Teresa Navarro, sobre hacer de Catalunya uno de los mejores países del mundo; Jordi Griera, promotor de la Plataforma País Conscient sobre la creación de conciencia; Ramon Novell, director general de Cafés Novell, sobre la valoración de la transparencia y la autenticidad por parte de las nuevas generaciones. Maravillas Rojo, presidenta de Abacus, destacó el ejercicio de generosidad y complementariedad de este encuentro y ha reclamado que no se entienda la responsabilidad social como un apéndice sino que debe ser la manera de entender la gestión empresarial.

Josep Rull: esto que ha hecho hoy en Vilanova es un pequeño milagro
2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Taula_Josep_Rull2.1El conseller de Territorio y Sostenibilidad, Josep Rull, ha hecho la clausura del seminario calificando de pequeño milagro lo que hoy se ha vivido en Vilanova y la Geltrú, porque sólo desde el trabajo en red podemos construir grandes proyectos que transformen la realidad, y ha agradecido a los participantes que pensaran en grande. Rull ha hecho una comparación con Dinamarca y la capacidad de generar grandes consensos de país en las políticas publicas centrales, destacando que Cataluña puede caminar en este mismo sentido y construir grandes consensos de país, porque tenemos capacidad de diálogo, sentido de comunidad, y trabajo en red. Sin estos elementos no se puede aplicar el sentido de la responsabilidad social, concluyó.
El conseller ha dicho que la manera de incorporar la sostenibilidad hoy en día es con la economía circular y coincide en que los países que la están adoptando son los que las cosas les van mejor, que tienen más cohesión social, que crean más riqueza , y que crean puestos de trabajo de mayor calidad. Además, expresó que la apuesta por la economía circular no es sólo una cuestión ética ya que ha devenido más rentable que la economía lineal. Por ello, ha relativizado el posicionamiento del gobierno federal de EE.UU. ya que los estados tienen mucho poder y Trump apenas podrá ralentizar una lógica que va en contra de las decisiones tomadas por los estados más desarrollados de EEUU.
Josep Santacreu, presidente de Respon.cat, señaló que si años atrás hubiéramos diseñado un acto para hacer desde Respon.cat habría sido éste, de diálogo transversal y orientado al territorio. Ha justificado esta afirmación en el sentido de que hay que crear una cultura de la colaboración para que ninguno de los grandes retos importantes que tiene la sociedad se podrá resolver desde una acción unilateral. Santacreu, que es consejero delegado de DKV Seguros, también ha hecho un llamamiento al optimismo porque cada vez son más las empresas comprometidas, incomparable con hace veinte años cuando ellos empezaron a gestionar la RSC.
El acto ha recibido el apoyo de la Fundación Bancaria “la Caixa”, y Jaume Farré, director del Departamento de Integración Social, señaló que el concepto de territorio socialmente responsable es clave en su actividad, porque concentran muchas actividades en un mismo territorio y trabajan desde la proximidad y el trabajo en red, porque sólo así podremos hacer cambios relevantes haciendo evolucionar el contexto y contribuir a una sociedad mejor.
El empresariado local ha estado representado con la colaboración de la Federación Empresarial del Gran Penedès, y su presidente, Martí Sistané, manifestó que las empresas que no tengan valores dejarán de ser competitivas, y que la clave para gestionar empresarialmente la responsabilidad social es incorporándola en el modelo de negocio.
Miquel Forns, alcalde de Sitges, rememoró que el primer seminario de TSR se hizo hace diez años en Sitges, donde se lanzó la idea y se definió el concepto. Hornos ha intervenido como diputado de la Diputación de Barcelona, ​​y ha remarcado el compromiso de la corporación en la gestión de la propia responsabilidad social, con n plan director y un código ético, y también con el fomento de la RSE de las pymes y de los ayuntamientos.
En la inauguración de la mañana, Neus Lloveras, alcaldesa de Vilanova y la Geltrú, ha destacado el compromiso municipal con la responsabilidad social, por lo que ya se considera un ayuntamiento pionero en este enfoque. Albert Tubau, presidente del Instituto de Estudios Penedesencs, ha ligado el sentido del acto con el proyecto que intentó Víctor Balaguer en el siglo XIX poniendo en marcha la institución que lleva su nombre, en lo que fue un intento de construir una sociedad más justa, haciendo que la cultura llegara a las clases obreras y preocupándose por la cohesión social y la prosperidad.
Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, explicó que el seminario ha tenido un ritmo creciente y que se ha creado un clima muy positivo, partiendo de dinámicas entre organizaciones similares y terminando con acciones transversales, haciendo vivir intensamente el sentido de las colaboraciones en el territorio.
El Manifiesto de Vilanova y la Geltrú por unos Territorios Socialmente Responsables se divulgará para captar adhesiones y Respon.cat ayudará a sumar esfuerzos.
Entradas relacionadas:

Manifiesto de Vilanova i la Geltrú por unos Territorios Socialmente Responsables

TSR+10Reunidos en la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú el 8 de junio del año 2017, 100 organizaciones muy diversas y todas ellas comprometidas con el territorio y con el desarrollo sostenible manifiestan:  
  • Los retos de nuestra época son complejos. Sólo haremos frente a ellos con la implicación de todas las partes: la responsabilidad es compartida entre organizaciones públicas, privadas y sociales y debemos articular un sentido corporativo de compromiso para con el territorio.
  • Cada organización es corresponsable de su entorno social, ambiental, económico y emocional, y está llamada a crear a la vez valor económico y valor social. Ejercer la responsabilidad ante la sociedad requiere dialogar con el entorno, tomar conciencia del propio contexto de sostenibilidad, y convertirse en una organización positiva con personas positivas.
  • Cada persona es clave para el desarrollo de la responsabilidad social en todos sus diversos roles: como consumidora, trabajadora, directiva, inversora, ciudadana… Un TSR requiere personas libres, apoderadas y conscientes, que premien a las organizaciones más comprometidas.
  • Cada territorio debe hacer crecer en él los valores de la responsabilidadsocial, la ética, la sostenibilidad, la transparencia, la igualdad… y fomentar los comportamientos corporativos que permitan una mejor calidad de vida, respetuosa con las personas y el planeta y garantizando la paz y la prosperidad.
Entendemos el Territorio Socialmente Responsable (TSR) como un ecosistema de valores éticos, compromisos responsables y actitudes sostenibles localizados en un territorio a partir de la suma, interacción y corresponsabilización de las organizaciones y de las personas, que permiten abordar en ella los retos de sostenibilidad con soluciones que crean valor compartido. Las empresas y organizaciones somos parte de la sociedad. Decidimos ser parte de la solución. Queremos contribuir al bien común. Asumimos para nuestra generación los retos que la sociedad nos brinda.
  • Sentimos la necesidad de evolucionar hacia una cultura organizacional avanzada, armónica con las inquietudes de la sociedad, tanto desde la lógica sectorial como desde la lógica territorial.
  • Optamos por una competitividad regional responsable, a partir de una cultura abierta, acogedora y emprendedora, que capta talento y que sitúa a las personasen el centro de la actividad corporativa.
  • Creemos en un territorio que ama y promueve su patrimonio natural y cultural, y que es apreciado y reconocido por sus valores emprendedores y solidarios, por hacer compatible el desarrollo económico y la cohesión social, por su calidad democrática y modelos avanzados de gobernanza.
  • Promovemos las alianzas multilaterales y los espacios para la colaboración, donde poder innovar socialmente y generar consensos para abordar los retos de territorio, aprendiendo a desarrollar las capacidades de las organizaciones de crear valor compartido.
  • Apoyamos los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de Naciones Unidas, y nos comprometemos a desplegarlos localmente, captando y exportando las mejores prácticas, colaborando con los retos de la humanidad y contribuyendo a lograr una mayor sostenibilidad global.
  • Emplazamos a cada territorio a definir su propio modelo de responsabilidad social incorporando el modelo de sociedad al que aspira y consensuando los focos prioritarios donde las organizaciones pueden sumar su corresponsabilidadsocial.
  • Apelamos a todas las organizaciones de todos los sectores y dimensiones, empresas y gobiernos, organismos empresariales y agentes sociales, mundo educativo y académico, organizaciones ciudadanas y medios de comunicación, y la sociedad civil y la ciudadanía en general a integrar la responsabilidad social en su gestión en todos los ámbitos de impacto: económico, social, laboral, ambiental y buen gobierno, y promoverla de manera determinante en su esfera de influencia.
Empresas, instituciones y organizaciones de todas dimensiones, privadas, públicas o sociales, manifestamos el compromiso de contribuir a hacer de Cataluña un país socialmente responsable, con comarcas, pueblos, ciudades y barrios socialmente responsables, donde cada día sean más las organizaciones comprometidas y donde hagamos emerger los valores de un nuevo paradigma basado en la responsabilidad y la transparencia, la ética y la sostenibilidad.  Manifiesto_de_Vilanova_i_la_Geltru_por_unos_Territorios_Socialmente_Responsables_Respon.cat
Este Manifiesto está abiertp a adhesiones de personas y organizaciones que quieran adherirse.
Se pueden adherir rellenando este formulario
Se ha elaborado en el marco del Seminario de Territorios Socialmente Responsables TSR+10 convocado por Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la responsabilidad social en Catalunya.
Acceso al Manifiesto en PDF
Acceso a versión en catalán i versión en inglés.

Entradas relacionadas:

Manifest de Vilanova i la Geltrú per uns Territoris Socialment Responsables

TSR+10Reunits a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú el 8 de juny de l’any 2017, 100 organitzacions molt diverses i totes elles compromeses amb el territori i amb el desenvolupament sostenible manifesten: Els reptes de la nostra època són complexos. Sols hi farem front amb la implicació de totes les parts: la responsabilitat és compartida entre organitzacions públiques, privades i socials i cal articular un sentit corporatiu de compromís envers el territori.
  • Cada organització és coresponsable del seu entorn social, ambiental, econòmic i emocional, i està cridada a crear alhora valor econòmic i valor social. Exercir la responsabilitat davant la societat requereix dialogar amb l’entorn, prendre consciència del propi context de sostenibilitat, i esdevenir una organització positiva amb persones positives.
  • Cada persona és clau per al desenvolupament de la responsabilitat socialen tots els diversos rols: en tant que consumidores, treballadores, directives, inversores, ciutadanes… Un TSR requereix persones lliures, apoderades i conscients, que premiïn les organitzacions més compromeses
  • Cada territori ha de fer-hi créixer els valors de la responsabilitat social, l’ètica, la sostenibilitat, la transparència, la igualtat… i fomentar els comportaments corporatius que permetin una millor qualitat de vida, respectuosa amb les persones i el Planeta i garantint la pau i la prosperitat..
Entenem el Territori Socialment Responsable (TSR) com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i coresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit. Les empreses i organitzacions som part de la societat. Decidim ser part de la solució. Volem contribuir al bé comú. Assumim per a la nostra generació els reptes que la societat ens brinda.
  • Sentim la necessitat d’evolucionar vers una cultura organitzacional avançada, harmònica amb les inquietuds de la societat, tant des de la lògica sectorial com des de la lògica territorial.
  • Optem per una competitivitat regional responsable, a partir d’una cultura oberta, acollidora i emprenedora, que capta talent i que situa les persones en el centre de l’activitat corporativa.
  • Creiem en un territori que estima i promou el seu patrimoni natural i cultural, i que és apreciat i reconegut pels seus valors emprenedors i solidaris, per fer compatible eldesenvolupament econòmic i la cohesió social,  per la seva la seva qualitat democràtica i models avançats de governança.
  • Promovem les aliances multilateralsi els espais per a la col·laboració, on poder innovar socialmenti generar consensos per a abordar els reptes de territori, aprenent a desenvolupar les capacitats de les organitzacions de crear valor compartit.
  • Donem suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, i ens comprometem a desplegar-los localment, captant i exportant les millors pràctiques, col·laborant amb els reptes de la humanitat i contribuint a assolir una major sostenibilitat global.
  • Emplacem a cada territori a definir el seu propi model de responsabilitat social incorporant-hi el model de societat a què aspira i consensuant els focus prioritaris on les organitzacions poden sumar la seva coresponsabilitat social.
  • Fem una crida a totes les organitzacions de tots els sectors i dimensions, empreses i governs, organismes empresarials i agents socials, món educatiu i acadèmic, organitzacions ciutadanes i mitjans de comunicació, i la societat civil i la ciutadania en general a integrar la responsabilitat socialen la seva gestió en tots els àmbits d’impacte: econòmic, social, laboral, ambiental i bon govern, i a promoure-la de manera determinant en la seva esfera d’influència.
Empreses, institucions i organitzacions de totes dimensions, privades, públiques o socials, manifestem el compromís de contribuir a fer de Catalunya un país socialment responsable, amb comarques, pobles, ciutats i barris socialment responsables, on cada dia siguin més les organitzacions compromeses i on fem emergir els valors d’un nou paradigma basat en la responsabilitat i la transparència, l’ètica i la sostenibilitat.
Manifest_de_Vilanova_i_la_Geltru_per_uns_Territoris_Socialment_Responsables_Respon.cat
Aquest Manifest està obert a les adhesions de persones i organitzacions que hi vulguin donar suport.
Us hi podeu adherir emplenant aquest formulari
Es va elaborar en el marc del Seminari de Territoris Socialment Responsables TSR+10 convocat per Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya.

Accés al Manifest en PDF.
Accés a versió en castellà i versió en anglès.


Entrades relacionades:

Cent empreses i organitzacions es comprometen a fer de Catalunya un país socialment responsable

TSR+10
  • Durant tot el dia, cent persones s’han reunit en un esdeveniment singular al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb la voluntat de rellançar la responsabilitat d’empreses i organitzacions i projectar-la als territoris.
  • Grans empreses, microempreses, ONGs o universitats, entre d’altres han apostat per construir en positiu i usar la seva pròpia responsabilitat social per contribuir a fer una societat millor.
2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Foto_col·lectiva5 empreses petites, 5 empreses mitjanes, 5 empreses grans, 5 entitats socials, 5 organismes culturals, 5 universitats, 5 organismes del govern… i així fins a cent persones de vint tipologies diferents s’han congregat avui dijous a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú per a llançar idees i propostes per fer uns barris, pobles i ciutats més responsables, fet que inclou no solament temes ambientals sinó socials, laborals, econòmics o ètics.
2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Sala_plena1Després d’anys que algunes organitzacions s’esforcen per desenvolupar la seva responsabilitat social, ara es fa un pas endavant i es pretén que aquests compromisos corporatius també ajudin a abordar els reptes del territori. Al seminari s’ha demanat contribuir a fer pobles, barris i comarques responsables i en el Manifest que s’ha aprovat també es comprometen a treballar per fer de Catalunya un país socialment responsable.
Ha estat una trobada molt singular que vol marcar un punt d’arrencada, organitzada per Respon.cat, una iniciativa empresarial nascuda fa tres anys per ser l’organisme de referència en responsabilitat social a Catalunya.
Una de les característiques principals de l’RS responsabilitat social és el diàleg entre grups d’interès diversos i les aliances. Com diu el lema, es pretenen explorar noves converses entre sectors i organitzacions. Per això, aquesta trobada té un significat molt potent per a les empreses i organitzacions que estan compromeses amb la gestió de l’RS.
El seminari porta per nom TSR+10 perquè vol ressaltar que no es parteix de zero: és hereu del que es va fer al maig del 2007 al Palau Maricel de Sitges, i que ha permès que alguns municipis i comarques ja s’hi hagin orientat. Ara es pretén fer un salt endavant, ja que els valors i les bones pràctiques d’RS són part de la competitivitat regional, ajuden a captar talent, milloren la qualitat de vida, garanteixen la sostenibilitat, i aporten reputació al territori.
2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Taula_rodona1.1A la tarda, l’acte s’ha obert a altres participants, amb una taula rodona on diferents ponents han donat el seu punt de vista; la professoraCristina Sánchez Miret sobre la reforma horària; el diputat Carles Campuzano sobre la necessitat de construir un nou pacte social; la directora de FemCat, Teresa Navarro, sobre fer de Catalunya uns dels millors països del món; Jordi Griera, promotor de la Plataforma País Conscient sobre la creació de consciència; Ramon Novell, director general de Cafès Novell, sobre la valoració de la transparència i l’autenticitat per part de les noves generacions. Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus, ha destacat l’exercici de generositat i complementarietat d’aquesta trobada i ha reclamat que no s’entengui la responsabilitat social com un apèndix sinó que ha de ser la manera d’entendre la gestió empresarial.

Josep Rull: això que heu fet avui a Vilanova és un petit miracle
2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Taula_Josep_Rull2.1El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha fet la cloenda del seminari qualificant de petit miracle el que avui s’ha viscut a Vilanova i la Geltrú, perquè sols des del treball en xarxa podem construir grans projectes que transformin la realitat, i ha agraït als participants que pensessin en gran. Rull ha fet una comparació amb Dinamarca i la capacitat de generar grans consensos de país en les polítiques publiques centrals, destacant que Catalunya pot caminar en aquest mateix sentit i construir grans consensos de país, perquè tenim capacitat de diàleg, sentit de comunitat, i treball en xarxa. Sense aquests elements no es pot aplicar el sentit de la responsabilitat social, ha conclòs.
El conseller ha dit que la manera d’incorporar la sostenibilitat avui dia és amb l’economia circular i coincideix que els països que l’estan adoptant són als que les coses els van més bé, que tenen més cohesió social, que creen més riquesa, i que creen llocs de treball de més qualitat. A més, ha expressat que l’aposta per l’economia circular no és sols una qüestió ètica ja que ha esdevingut més rendible que l’economia lineal. Per això, ha relativitzat el posicionament del govern federal dels EUA ja que els estats tenen molt poder i Trump tot just podrà alentir una lògica que va en contra de les decisions preses pels estats més desenvolupats dels EUA.
Josep Santacreu, president de Respon.cat, ha assenyalat que si anys enrere haguéssim dissenyat un acte per fer des de Respon.cat hauria estat aquest, de diàleg transversal i orientat al territori. Ha justificat aquesta afirmació en el sentit que cal crear una cultura de la col·laboració perquè cap dels grans reptes importants que té la societat es podrà resoldre des d’una acció unilateral. Santacreu, que és conseller delegat de DKV Assegurances, també ha fet una crida a l’optimisme perquè cada cop són més les empreses compromeses, incomparable amb fa vint anys quan ells van començar a gestionar l’RSC.
L’acte ha rebut el suport de la Fundació Bancària “la Caixa”, i Jaume Farré, director del Departament d’Integració Social, ha assenyalat que el concepte de territori socialment responsable és clau en la seva activitat, perquè concentren moltes activitats en un mateix territori i treballen des de la proximitat i el treball en xarxa, perquè sols així podrem fer-hi canvis rellevants fent evolucionar el context i contribuir a una societat millor.
L’empresariat local hi ha estat representat amb la col·laboració de la Federació Empresarial del Gran Penedès, i el seu president, Martí Sistané, ha manifestat que les empreses que no tinguin valors deixaran de ser competitives, i que la clau per gestionar empresarialment la responsabilitat social és incorporant-la en el model de negoci.
Miquel Forns, alcalde de Sitges, ha rememorat que el primer seminari de TSR es va fer fa deu anys a Sitges, on es va llançar la idea i es va definir el concepte. Forns ha intervingut com a diputat de la Diputació de Barcelona, i ha remarcat el compromís de la corporació en la gestió de la pròpia responsabilitat social, amb n pla director i un codi ètic, i també amb el foment de l’RSE de les pimes i dels ajuntaments.
A la inauguració del matí, Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, ha destacat el compromís municipal amb la responsabilitat social, de manera que ja es considera un ajuntament capdavanter en aquest enfocament. Albert Tubau, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, ha lligat el sentit de l’acte amb el projecte que va intentar Víctor Balaguer al segle XIX posant en marxa la institució que porta el seu nom, en el que fou un intent de construir una societat més justa, fent que la cultura arribés a les classes obreres i preocupant-se per la cohesió social i la prosperitat.
Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha explicat que el seminari ha tingut un ritme creixent i que s’ha creat un clima molt positiu, partint de dinàmiques entre organitzacions similars i acabant amb accions transversals, fent viure intensament el sentit de les col·laboracions en el territori.
El Manifest de Vilanova i la Geltrú per uns Territoris Socialment Responsables es divulgarà per captar adhesions i Respon.cat ajudarà a sumar esforços.
Entrades relacionades: