14.7.18

Podeu participar a la Consulta pública europea relativa a les disposicions sobre l'horari d'estiu


  • Responsabilitat Global ha traduït el document anglès amb la informació contextual per facilitar que pugueu donar resposta a l'enquesta.  
  • Podeu donar-hi resposta fins al 16 d'agost
Arran de diverses sol·licituds dels ciutadans, del Parlament Europeu i de certs Estats membres de la UE, la Comissió ha decidit investigar el funcionament de les disposicions actuals relatives al canvi de l'hora d'estiu i avaluar si han de quedar-se com estan o si s'han de modificar.

En aquest context, la Comissió està interessada a conèixer les opinions dels ciutadans europeus, les parts interessades i els Estats membres relatives a les disposicions actuals sobre l'hora d'estiu a la UE i la possible modificació d'aquestes disposicions.


Període de consulta: 4 de juliol de 2018 - 16 d'agost de 2018 

En reportatge al diari ARA expliquen que:
Almenys dos de cada deu europeus estan a favor d'abolir el canvi horari. "He parlat amb mares que tenen nens petits, amb gent gran a qui el canvi horari els suposa moltes dificultats, i el personal mèdic també ens ha alertat", assegura l'eurodiputada holandesa Annie Schreijer-Pierik (PPE), una de les grans defensores de posar fi al canvi horari.

Els experts no es posen d'acord sobre l'abast dels efectes sobre la salut, més enllà dels canvis en el bioritme, la somnolència o la falta de concentració. Però hi ha estudis que afirmen que els accidents de trànsit i el risc de patir problemes cardiovasculars, entre d'altres, augmenten amb el canvi d'hora. "Els estudis demostren que s'incrementen els accidents a les carreteres i els problemes amb la son a conseqüència del canvi horari", ha afirmat l'eurodiputada Karima Delli.

Qüestionari

El qüestionari és molt breu: us demanen que puntueu la valoració del sistema actual, que indiqueu si voleu modificar-lo, que marqueu la motivació o indiqueu si en teniu una altra, i si prefeririu l'horari d'estiu o el d'hivern. Finalment teniu la possibilitat d'adjuntar algun document.

https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/2018-summertime-arrangements?surveylanguage=ES

Text traduït de la Comissió (font):

Disposicions de l'horari d'estiu de la UE: de què va?
 
Les disposicions sobre l'horari d'estiu a la UE requereixen que els rellotges es canviïn dues vegades l'any per tal d'atendre els patrons canviants de la llum del dia i aprofitar la llum del dia disponible en un període determinat.

La majoria dels Estats membres de la UE tenen una llarga tradició de modificació d'horaris d'estiu, la majoria dels quals es remunten a la Primera i Segona Guerres mundials o a la crisi del petroli dels anys setanta. En aquest moment,
les disposicions de l'horari d'estiu es van dissenyar principalment per estalviar energia. Tanmateix, també hi ha hagut altres motivacions, com ara la seguretat viària, l'augment de les oportunitats d'oci derivades del dia més llarg als vespres o simplement per alinear les pràctiques nacionals amb els veïns o els principals socis comercials.

Les
disposicions sobre de l'horari d'estiu a nivell de la UE existeixen des dels anys vuitanta i actualment es regeixen per la Directiva 2000/84/CE. La Directiva estableix l'obligació dels estats membres de canviar l'horari d'estiu l'últim diumenge de març i tornar a l'horari d'hivern l'últim diumenge d'octubre. L'objectiu de la legislació comunitària sobre l'estiu era unificar els horaris nacionals d'estiu existents que estaven divergint, garantint d'aquesta manera un enfocament harmonitzat de l'intercanvi de temps dins del mercat únic.

Paral·lelament, i independentment dels acords de l'estiu de la UE, els Estats membres s'agrupen en tres zones horàries o horaris estàndard diferents. La decisió sobre l'hora estàndard no afecta, com a tal, les normes de l'estiu de la UE (o cap canvi d'aquestes). (Els estats membres de la Unió Europea s'estenen avui en tres zones horàries: Hora de l'Europa occidental o Temps mitjà de Greenwich (GMT), Hora central europea (GMT+1) i Hora de l'Est d'Europa (GMT+2). Vuit països membres de la Unió (Bulgària, Xipre, Estònia, Finlàndia, Grècia, Letònia, Lituània i Romania) apliquen GMT+2 com a hora estàndard. 17 Estats membres (Àustria, Bèlgica, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, Estat espanyol i Suècia) apliquen GMT+1 i tres Estats membres (Irlanda, Portugal i Regne Unit) apliquen GMT). Es determina en relació amb GMT (Hora mitjana de Greenwich) o UTC (Temps Cordinat Universal).

També cal assenyalar que la disponibilitat de llum diària varia segons la ubicació geogràfica dels Estats membres de la UE. Els Estats membres de la UE del nord tenen un canvi de temporada relativament gran en la llum del dia durant tot l'any, caracteritzat per hiverns foscos amb poca llum natural i estius lluminosos amb nits curtes. Per als Estats membres del sud de la UE, la distribució diürna i nocturna de la llum del dia amb prou feines es modifica durant l'any (vegeu calendaris solars als Estats membres de la UE).


Estan funcionant les disposicions sobre els horaris d'estiu actuals de la UE?

Durant anys s'han dut a terme diversos estudis per avaluar les disposicions sobre l'horari d'estiu de la UE. L'evidència disponible indica el següent (Per obtenir més informació, consulteu la llista de documents de referència principals al final. Es refereix als documents i informes oficials de la Comissió, així com els més recents meta-estudis que analitzen els informes i estudis científics disponibles sobre aquest tema):

Mercat interior: en aquest moment, l'evidència només és concloent en un punt: que permetre canvis en el temps no coordinats entre els Estats membres perjudicarien el mercat interior a causa dels majors costos del comerç transfronterer, els inconvenients en el transport, les comunicacions i els viatges, i més baixos productivitat en el mercat interior de béns i serveis.


Energia: tot i haver estat un dels principals impulsors de les disposicions actuals, la investigació indica que l'efecte global d'estalvi d'energia de l'estiu és marginal. Els resultats també tendeixen a variar depenent de factors com la ubicació geogràfica.


Salut: es calcula que les disposicions sobre l'horari d'estiu generen efectes positius vinculats a activitats d'oci més a l'aire lliure. D'altra banda, els resultats de la recerca cronobiològica suggereixen que l'efecte sobre el biorritme humà pot ser més greu del que es pensava anteriorment. L'evidència sobre els impactes generals de la salut (és a dir, el balanç dels efectes positius i negatius assumits) continua sent inconclusa.


Seguretat viària: l'evidència continua sent inconclusa pel que fa a la relació entre les disposicions de l'horari d'estiu i els accidents de trànsit. En principi, la privació del son per avançar el rellotge a la primavera podria augmentar el risc d'accidents. Al mateix temps, es considera que l'ampliació de les hores de llum durant els vespres d'estiu tenen un efecte positiu en la seguretat viària. Tanmateix, generalment és difícil atribuir directament l'efecte dels acords de l'horari d'estiu sobre les taxes d'accidents en comparació amb altres factors.


Agricultura: les preocupacions anteriors sobre el biorritme interromput dels animals i el canvi dels horaris de munyir a causa del canvi horari semblen haver desaparegut en gran mesura a causa del desplegament de nous equips, il·luminació artificial i tecnologies automatitzades. Una hora de llum extra durant l'estiu també pot ser un avantatge que permetrà treballar amb horaris prolongats per realitzar activitats a l'aire lliure, com treballar en camps i collir.
 


La Comissió rep informació periòdica dels ciutadans sobre la qüestió de l'horari d'estiu, que sovint es refereix a allò que perceben com a impactes negatius per a la salut del canvi de temps disruptiu relacionat amb la privació del son i altres tipus de conseqüències negatives. Tanmateix, alguns també demanen que es mantingui el sistema actual, ja que creuen que té efectes positius.

Alguns estats membres han abordat recentment el tema de l'horari d'estiu en cartes a la Comissió. Més concretament, Finlàndia ha demanat que s'elimini el canvi bianual i Lituània ha demanat una revisió del sistema actual per tenir en compte les diferències geogràfiques i regionals.

El Parlament Europeu va aprovar una resolució el febrer de 2018 que demanava a la Comissió que realitzés una avaluació exhaustiva de la Directiva i, en cas necessari, formulés una proposta de revisió. Al mateix temps, la resolució va confirmar que "és essencial mantenir un règim unificat de temps de la UE fins i tot després del final del canvi bianual".
 

Passos a fer?

L'evidència disponible suggereix que les normes comunes en aquesta àrea són fonamentals per garantir el bon funcionament del mercat interior. Això també està recolzat pel Parlament Europeu, que en la seva resolució va declarar que és crucial mantenir un règim unificat de temps de la UE.

En resposta a la resolució del Parlament Europeu, la Comissió s'ha compromès a avaluar les dues principals alternatives polítiques disponibles per assegurar un règim harmonitzat d'aquest tipus, que són:

Mantenir els actuals acords de l'horari d'estiu de la UE establerts a la Directiva 2000/84/CE, o
Modificar els canvis actuals bianuals de tots els Estats membres i la prohibició dels canvis periòdics; de nou, això no afectaria l'elecció del fus horari, i en última instància, quedaria la decisió de cada Estat membre de triar l'horari d'estiu o d'hivern permanent (o un horari diferent).
 


Enllaços relacionats

Contacte

move-summertime@ec.europa.eu


Nota relacionada: