30.1.17

Presentació de Som Mobilitat a Vilanova i la Geltrú @SomMobilitat @SomEnergia


Divendres es presenta a Vilanova i la Geltrú Som Mobilitat, la cooperativa de mobilitat elèctrica compartida. Fes servir el cotxe solsament quan el necesitis, estalviat el peatge dels TUNELS DEL GARRAF i aparca gratuitament a la zona blava de Barcelona.

Ens donarà la xerrada Arnau Vilardell Fradera, i segurament encara "no confirmat", vindrà amb 1r ZOE ELECTRIC que ja té la cooperativa en fase de proves a Mataró.


He for She. Homes i dones parlem d'igualtat. Jornada a Sitges 16'feb 19h


HE FOR SHE. HOMES I DONES PARLEM D’IGUALTAT

16 de febrer de 2017 19 h.
Saló d’Or Palau Maricel de Sitges

La jornada te per objecte sensibilitzar i promoure la igualtat a les organitzacions i forma part del programa He for She impulsat per Nacions Unides arreu del món.


Programa de la jornada

19.00h. Obertura de la sessió:
  • Susana Villagrasa, Presidenta de l’Associació d’empresàries Talent Femení
  • Eulàlia Pascual, membre del Consell Directiu de l’Associació per a les Nacions Unides de Espanya, ANUE
  • Noemí Cano, Associació d’empresàries Talent Femení
19.15h. Conferència “Empresa i Dona” a càrrec de la Dra. Mònica Gelambí, experta en polítiques públiques de gènere i RSC a les organitzacions.
  • Característiques de l’emprenedoria femenina a Catalunya
  • Emprenedoria com opció per trencar el sostre de vidre
  • Emprenedoria com alternativa per harmonitzar els diferents temps de la vida quotidiana
  • Les dones empresàries i la gestió del gènere a l’empresa. Una mirada pel món
20.00h. Taula Rodona:
  • Maria del Mar Romero, Directora General i fundadora IndoorClima
  • Anna Miró, Coordinadora Administrativa, Consorci de Museus de Sitges
  • Cristina Mestre, Empresària, SiSitges, Centre d'antiguitats, art i decoració
  • Josep Maria Canyelles, Expert Responsabilitat Social Empresarial, Vector 5
  • Pilar Llopis, Empresària, Art Natura taller floral
Modera: Dra. Mònica Gelambí

20.45h  Cloenda de l’acte.
  • Aurora Carbonell, Regidora Promoció Econòmica, Turisme i Platges
21h Còctel de cloenda per gentilesa de: Vallformosa

“Sculptural Action" a càrrec de l’escultora Elvia Cor.

27.1.17

Més de 100 professionals a la Jornada d'RSC com a eina estratègica de millora

IMG 2032 La Unió va celebrar el passat dijous 19 de gener una jornada sobre la Responsabilitat Social Corportiva centrada en ser una eina estratègica de millora al servei dels objectius estratègics i reputacionals. La jornada es va fer a la nostra seu amb més d'un centenar de professionals. L'objectiu va ser mostrar el treball que durant el 2016 s'ha fet en aquest àmbit, tant a nivell corporatiu com a nivell associatiu en tres eixos: codificació ètica, implicació dels professionals i transparència. A nivell intern, s'ha elaborat una Fitxa de Bones Pràctiques i s'ha començat a treballar amb el mapa de stakeholders de l'entitat.A la presentació de la sessió, Helena Ris, directora general de La Unió, va fer referència al Pla Estratègic 2016-2020, en el qual s'hi estableix un compromís per establir una estratègia de potenciació de la reputació tant a nivell corporatiu com per difondre-la i afavorir la seva implantació entre els associats.

IMG 2072
Helena Ris també va ressaltar que les polítiques en RSC han de ser útils en especial "per a la societat, i així poder donar un millor servei als ciutadans”.Durant la sessió, Josep Maria Lloreda president de KH Lloreda va fer una atractiva conferència sobre RSC i innovació tot destacant que la motivació dels treballadors de l'entitat és clau per consolidar un projecte empresarial. Tot seguit, Manel Giraldo, director de desenvolupament sostenible va fer la presentació del cas d'Aigües de Barcelona i va destacar el compromís de l'entitat en aplicar una estratègia d'economia circular per oferir un servei més sostenible.

Posteriorment, Josep Maria Canyelles, soci de vector 5 va fer la presentació de tot el treball fet per la Unió en matèria d'RSC ja que ens ha ajudat en aquest camí com a expert. Josep Maria Bosch, assessor jurídic de La Unió va fer la presentació de casos pràctics d'entitats associades que han treballat en diverses línies sobre les quals hem treballat a nivell corporatiu però també amb les entitats associades. D'aquesta manera, es van exposar les estratègies sobre codificació ètica, a càrrec de Roser Fernández, gerent de la Fundació Institut Guttmann, d'Implicació dels professionals, a càrrec de Jordi Pujol, gerent de l'Hospital Plató, de transparència, a càrrec de Manel Jovells, director general d'Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa i de responsabilitat sostenible, a càrrec de Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària de Mollet

En aquesta presentació podeu accedir als vídeos i presentacion de Josep M. Lloreda i de Manel Giraldo així com a la resta de presentacions i materials presentats.

RSC i innovació, les claus en el model d\'èxit de KH7 Lloreda
El cas d\'Aigües de Barcelona i l\'economia circular
Fitxa de Bones Pràctiques i el Model de Progrés de La Unió
La Codificació Ètica a la Fundació Institut Guttmann
La implicació dels professionals a Hospital Plató
L\'aposta d\'Althaia per la Transparència
La Fundació Sanitària Mollet i la Responsabilitat sostenible
IMG 2040

23.1.17

El TERMCAT publica el Diccionari de gestió ambiental


Amb la voluntat de difondre la terminologia catalana de l’àmbit de la gestió ambiental, el TERMCAT en publica un diccionari en línia de més de 1.600 termes en català, amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

El Diccionari de gestió ambiental es va publicar inicialment l’any 1997 en format paper, i representava la primera iniciativa que recollia específicament la terminologia mediambiental bàsica en llengua catalana. L’evolució dels darrers vint anys, però, ha fet necessària una ampliació de l’obra original.

Els nous sistemes de tractament dels residus, el canvi climàtic, les tècniques de remediació de sòls o la contaminació lumínica exemplifiquen des d’àmbits diferents aquesta necessitat de publicar-ne una nova edició, ara en línia.

L’obra ha estat elaborada pel TERMCAT amb la col·laboració d’un ampli equip d’especialistes i assessors, procedents sobretot del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i dels organismes que hi estan adscrits, d’universitats catalanes, d’entitats de recerca i de l’àmbit de la consultoria, i vol ser una eina pràctica de referència per a tots els professionals i estudiants que treballen en l’àmbit de la gestió del medi en empreses, associacions i administracions, així com per al públic en general.

Acompanya el diccionari una infografia que recull exemples destacats de cada subàrea temàtica.

16.1.17

Acte de presentació aracoop 2017







  • El proper 1 de febrer se celebrarà l’acte de presentació d’aracoop 2017
Durant l’acte, es presentaran les principals novetats i actuacions que es portaran a terme arreu del territori per difondre i ampliar l’economia social i cooperativa. Es comptarà també amb la ponència del reconegut filòsof i escriptor Jordi Pigem, defensor del pensament ecològic i dels valors que condueixen a una societat més sostenible.



Programa

12.00 Benvinguda
Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies

12.10h Estratègia d’impuls de l’economia social a Catalunya
Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa
Perfecto Alonso, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya
Joan Segarra, president de la Confederació: Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya

12.35h Valors clau per a una societat sostenible
Jordi Pigem, filòsof de la ciència i escriptor

13.05h L’economia social com element clau per a la construcció d’un nou país
Entitats col·laboradores de l’aracoop i ateneus cooperatius

13.15 Cloenda institucional
Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya

Programa en pdf

Les entitats col·laboradores del programa aracoop i els Ateneus Cooperatius podran participar en una dinàmica prèvia a l’acte que començarà a les 10.30

Aquest mateix dia, s’ha preparat una dinàmica prèvia destinada exclusivament a les entitats col·laboradores de l’aracoop i als Ateneus cooperatius amb l’objectiu de recollir les vostres reflexions i aportacions entorn el paper de l’economia social i cooperativa com a actor clau del nou país. Els resultats obtinguts en aquestes dinàmiques prèvies, els tindrem en compte de cara a les accions a desenvopular i seran exposats en l’Acte de presentació, i compartits amb tots els assistents.
Inscripcions

Detalls

Data:
febrer 1
Hora:
10:30 - 14:00
Esdeveniment Category:

Recinte

Recinte Fabra i Coats. Fàbrica de Creació
Carrer de Sant Adrià, 20
Barcelona, 08030 
+ Mapa de Google
Podeu fer la inscripció per assistir a l’acte a través del següent formulari.

Vector 5 · Excel·lència i sostenibilitat gestiona l'Oficina tècnica del programa Aracoop de la Generalitat de Catalunya

Neix el Voluntariat per la llengua virtual

  • Té com a objectiu ampliar l’accés al programa a les persones que volen participar-hi i no poden trobar-se presencialment
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) posen en marxa el Voluntariat per la llengua (VXL) virtual amb l’objectiu d’estendre el programa a persones que, per la distància geogràfica, no poden coincidir presencialment.
 
La modalitat virtual permet estendre el VxL a més persones que volen adquirir un millor domini del català a través de la conversa per videoconferència, sense estar condicionades pel lloc  on viuen. D’aquesta manera, el programa amplia l’oferta i es diversifiquen les vies d’interacció en català entre persones d’arreu del món.
 
El compromís de les parelles lingüístiques és trobar-se una hora la setmana durant almenys 10 setmanes per parlar, en català, del que vulguin en un context distès, el dia i l'hora que els vagi bé. Amb la modalitat virtual, ho podran fer des d'un ordinador o dispositiu mòbil amb el programa de videoconferència que més els convingui.
 
Per participar-hi com a voluntari, per ajudar una altra persona a practicar el català, o com a aprenent, per practicar la llengua, cal ser major d'edat i inscriure's al programa http://vxl.cat/participa-hi. Cal indicar l’opció escollida entre la modalitat virtual, la presencial o ambdues.
 
Un dinamitzador del VxL d'un dels 22 centres de normalització lingüística que el CPNL té a tot Catalunya s’encarregarà d’assignar una parella lingüística, d'acord amb la disponibilitat horària i les preferències del nou inscrit; donarà unes orientacions perquè les trobades virtuals siguin el màxim de satisfactòries; facilitarà materials de suport en línia per promoure les converses i atendrà  les consultes o els suggeriments que es vulguin fer.
 
Prova pilot exitosa
El programa s’ha pilotat amb 23 parelles virtuals formades per voluntaris que ja havien participat en el programa VxL presencial i alumnes dels cursos de la modalitat lliure de la plataforma Parla.cat d’aprenentatge virtual, procedents de Barcelona i Girona, de Guadalajara, Guipúscoa, Madrid i Sevilla, i de diversos països com Argentina, Holanda, Mèxic o Rússia.
 
La valoració general de la prova pilot per part dels voluntaris i dels aprenents ha estat molt bona. Cal destacar-ne l’alt grau de satisfacció (4,63 sobre 5) amb aquesta modalitat. L’atenció, orientacions i documentació rebudes i la utilitat de les converses han obtingut una puntuació mitjana del 4,2 sobre 5. A més, el 100% dels participants recomanaria el voluntariat lingüístic virtual a les persones que volen practicar català a través de la conversa.
 
Més de 100.000 parelles i 14 anys de trajectòria
El programa Voluntariat per la llengua va celebrar l’any 2015 l’assoliment de les 100.000 parelles lingüístiques, i actualment ja s’han superat les 110.000.Iniciat l’any 2003, el programa vol facilitar a les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat. Per fer-ho, es formen parelles entre persones que parlen habitualment català (voluntaris) i persones interessades a agafar fluïdesa (aprenents).
 
Després de més de deu anys, el Voluntariat per la Llengua manté la seva vitalitat. L’any 2015 es van formar més de 10.000 parelles lingüístiques. Hi van participar 10.173 persones (5.987 aprenentes i 4.186 voluntàries). Dels conjunt de participants, 5.702 s’hi van inscriure per primera vegada (3.917 aprenents i 1.785 voluntaris). Els aprenents procedien, majoritàriament, d'Amèrica del Sud i, en menor mesura, del Nord d'Àfrica, la Unió Europea i Amèrica Central. La majoria tenien entre 30 i 39 anys. Pel que fa a les persones voluntàries, la majoria tenen entre 50 i 65 anys. Tant en el cas dels voluntaris com dels aprenents hi van participar més dones que homes.
 
El CPNL ha establert acords de col·laboració amb 774 entitats i associacions que ofereixen activitats, espais i difusió del VxL. Per facilitar la participació social dels aprenents, el Consorci va organitzar, durant el 2015, 1.814 activitats complementàries de llengua i cultura amb una participació de 63.791 persones. També hi van col·laborar 3.904 establiments comercials que afavoreixen espais per practicar el català.
 

Jornada de Responsabilitat Social Corporativa per als membres de la Unió Catalana d'Hospitals

  • Aquesta jornada va adreçada exclusivament als membres de La Unió
  • Josep Maria Canyelles hi exposarà el Model de Progrés en algunes àrees d'RSC que s'ha desenvolupat

El Pla Estratègic 2016-2020 revisa i estableix les bases de l'actuació de l'entitat basada en l'autonomia de gestió de les entitats, la professionalització de les organitzacions, la col·laboració publicoprivada, la bona governança, la transparència i el retiment de comptes. Tot això, dins d'una estratègia de potenciació de la reputació mitjançant un esforç més gran en Responsabilitat Social Corporativa, tant per impulsar-la a nivell corporatiu com per difondre-la i afavorir la seva implantació entre els associats. És per això que La Unió ha organitzat la 'Jornada sobre Responsabilitat Social Corporativa (RSC), una eina estratègica de millora al servei dels objectius estratègics i reputacionals', que tindrà lloc el pròxim 19 de gener a la nova seu de La Unió.

L'objectiu de la Jornada és mostrar el treball fet en aquest àmbit tant a nivell corporatiu com a nivell associatiu sobre: codificació ètica, implicació dels professionals i transparència. A nivell intern, s'ha elaborat una Fitxa de Bones Pràctiques i s'ha començat a treballar amb el mapa de stakeholders de l'entitat. A partir d'un grup de treball amb entitats associades, s'ha desenvolupat un Model de Progrés de RSC per tal que les organitzacions puguin definir en quin grau han desenvolupat aquest àmbit i fins a on i com es proposen progressar. Durant la Jornada, també podrem aprendre dels tres casos pràctics d'entitats associades que han treballat amb èxit sobre els tres eixos proposats.

També s'ha volgut posar la mirada en com des d'altres sectors s'aborda la RSC i per aquest motiu, la conferència inaugural anirà a càrrec de Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda i Manel Giraldo, director de desenvolupament sostenible que explicarà el cas d'Aigües de Barcelona.

09.30-10.00 Recepció d’assistents
10.00-10.15 Inauguració i presentació a càrrec d’Helena Ris, directora general de La Unió
10.15-10.45 Conferència a càrrec de Josep Maria Lloreda president de KH Lloreda sobre RSC i innovació
10.45-11.15 Presentació del cas d’Aigües de Barcelona basat en economia circular a càrrec de Manel Giraldo, director de desenvolupament sostenible
11.15-11.30 Pausa cafè
11.30-12.00 Presentació de la Fitxa de Bones Pràctiques i del Model de Progrés per a les entitats associades, a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSC i soci de Vector 5
12.00-13.30 Experiències reals d’entitats associades
Modera: Josep M. Bosch, assessor jurídic de La Unió
-Codificació ètica, Roser Fernández, gerent de la Fundació Institut Guttmann
-Implicació dels professionals, Anna Jover, adjunta a la Direcció General i directora de Responsabilitat i Gestió Social de l’Hospital Plató
-Transparència, Manel Jovells, director general d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
-Responsabilitat sostenible, Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària de Mollet
13.30 Cloenda, a càrrec de Josep M. Bosch

En el document adjunt podeu consultar el programa de la jornada:

Programa Jornada 'La RSC, una eina estratègica de millora al servei dels objectius estratègics i reputacionals'

Vida nova a l'ordinador

Després de mig annus horribilis per culpa de problemes informàtics #MACagundena i després que informàtics diversos em diguessin que les coses que em passen no tenen cap sentit vaig fer cas del consell més reiterat: esborra tot l'ordinador i instal·la'l de zero.

Finalment, he aprofitat les festes per fer el reset total, de manera que començo l'any no solament amb les il·lusions que ens poden acompanyar a tots sinó amb l'esperança que el sistema informàtic que m'acompanya al llarg de tot el dia, tant en la vida professional com en la particular, compleixi amb el que n'esperem.

Hi ha gent que tot ho troba fàcil: com és que no ho havies fet abans? No explicaré les complicacions de quan tens un sistema operatiu que, per moments, sembla que disposi de lliure albir. Sols diré que el dia convingut amb un informàtic per procedir a fer el reset vam trobar-nos que mitja hora abans de formatejar de nou, el disc dur amb la còpia externa va petar. Això només passa un de cada milió de casos, sí... Però és que el segon dia novament es van produir circumstàncies estranyes en el TimeMachine (la còpia) que mai abans havien succeït. Finalment, però, vam poder.

He pogut recuperar tots els documents i sembla que funciona millor. Se m'ha duplicat tot el calendari i no el puc esborrar perquè he observat diferències estranyes entre les dues versions; el DropBox Business ja em funciona, després de sis mesos, tot i que segueixo tenint carpetes compartides que els compartidors no tenen, fins i tot mirant-ho pel web, cosa aparentment impossible... i altres cosetes.

Però he decidit afrontar-ho de manera positiva i amb voluntat i determinació per liquidar qualsevol nucli de vida autònoma que encara sobrevisqui en el meu ordinador ;)

Vida nueva al ordenador

Después de medio annus horribilis por culpa de problemas informáticos #MACagundena y después de que informáticos diversos me dijeran que las cosas que me pasan no tienen ningún sentido hice caso del consejo más reiterado: borrar todo el ordenador e instalarlo de cero.

Finalmente, he aprovechado las fiestas para hacer el reset total, de modo que comienzo del año no solamente con las ilusiones que nos pueden acompañar a todos sino con la esperanza de que el sistema informático que me acompaña a lo largo de todo el día, tanto en la vida profesional como en la particular, cumpla con lo que esperamos de él.

Hay gente que todo lo encuentra fácil: ¿cómo es que no lo habías hecho antes? No explicaré las complicaciones de cuando tienes un sistema operativo que, por momentos, parece que disponga de libre albedrío. Sólo diré que el día convenido con un informático para proceder a hacer el reset nos encontramos que media hora antes de formatear, el disco duro con la copia externa estalló. Esto sólo pasa uno de cada millón de casos, sí... Pero es que el segundo día nuevamente se produjeron circunstancias extrañas en el TimeMachine (la copia) que nunca antes habían sucedido. Finalmente, pudimos.

He podido recuperar todos los documentos y parece que funciona mejor. Se me ha duplicado todo el calendario y no lo puedo borrar porque he observado diferencias extrañas entre las dos versiones; el DropBox Business ya me funciona, después de seis meses, aunque sigo teniendo carpetas compartidas que los compartidores no tienen, incluso mirándolo por la web, lo aparentemente imposible... y otras cositas.

Pero he decidido afrontar de manera positiva y con voluntad y determinación para liquidar cualquier núcleo de vida autónoma que todavía sobreviva en mi ordenador;)

14.1.17

Karmenu Vella parla de l'actualització de l'informe europeu sobre l'economia circular


El comissari europeu de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, Karmenu Vella, ha publicat una actualització de l'informe sobre economia circular i les accions de la Comissió, entorn del paquet d'economia circular.

La proposta va ser llançada el 2 desembre 2015 i es centrava en l'economia circular, enfocada a un consum que cobreix tot el cicle de vida: des de l'extracció fins a la producció i des del consum fins a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries.

Al llarg de 2017, la Comissió seguirà complint el seu pla d'acció de l'economia circular i, segons informa Vella, "anem a tractar els residus com energia, a fer propostes sobre la reutilització de l'aigua i anem a desvetllar la nostra estratègia per als plàstics ". Un dels elements destacats per Karmenu Vella és la necessitat que les accions sobre l'economia circular siguin "consistents amb la nostra agenda d'ocupació i creixement".

Al llarg del mes de maig, el tema de la Setmana Verda de la Comissió serà "Llocs de treball verds per a un futur més verd", posant de manifest la capacitat de creació d'ocupació del nostre enfocament d'economia circular ", ha explicat Vella.

"En l'economia circular, en la qualitat de l'aire, en la naturalesa, en la pesca sostenible i en els oceans, hem realitzat progressos reals", ha declarat Vella. "El treball continua i, a mesura que avancem cap a una implementació integral de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, busquem integrar aquestes polítiques individuals en la perspectiva més àmplia i de mitjà termini dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible mundials", va afegir el comissari europeu.

"Això vol dir aplicar els tres principis d'universalitat, integració i inclusivitat, amb la dimensió ambiental en el seu nucli".

Vella ha explicat que "no podem abordar seriosament els problemes ambientals del nostre planeta sense posar els oceans al capdavant i al centre. Tampoc podem abordar seriosament la contaminació dels oceans o la caiguda de la vida marina sense mirar el nostre comportament de producció i consum a la terra. El blau i el verd van junts, com en el nostre planeta ". Font



Entrada del Blog, per Karmenu Vella 9 gener 2017

Un informe oficiós intermedi sobre el progrés del medi ambient i la pesca marítima de la UE

El millor per a tothom per a l'Any Nou. M'agradaria començar el 2017 amb una recapitulació. Estem gairebé en el punt mig del mandat d'aquesta Comissió.
Ja al setembre de 2014, vaig tenir el privilegi que em fossin donades les carteres combinades recentment de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, pel president Jean-Claude Juncker.
Aquesta 'cartera blau-verd' presenta grans desafiaments. Des d'una perspectiva estratègica, però, té molt sentit.
No podem abordar seriosament els problemes ambientals del nostre planeta sense posar els oceans front i al centre. Tampoc podem abordar seriosament la contaminació de l'oceà o la caiguda de la vida marina sense mirar al nostre comportament producció i el consum en terra. Blau i verd van de la mà, igual que al nostre planeta.
L'1 de novembre del 2014 vaig posar-me a fer front a les tasques assignades pel president. Ara, mentre m'aproximo al punt de meitat de camí del meu mandat, m'agradaria utilitzar aquest bloc per assenyalar el progrés substancial que hemfet .
Abans de fer-ho, vull fer dues observacions. En primer lloc m'agradaria donar les gràcies al President per la seva previsió. Mitjançant la identificació de les prioritats en la carta de missió, va donar suport polític molt necessari i la cobertura del nostre treball.
En segon lloc vull deixar una cosa absolutament clara. Encara que crec que hem aconseguit ja molt, el nostre treball està en plena marxa: l'èxit crida a l'èxit. Afortunadament, el progrés que hem fet significa que els nous camins d'acció s'han obert.
Un resum ràpid dels nostres èxits.
  • Un dels majors passos que hem donat és en la Circular Conjunt de l'economia. Llançada el 2 de desembre de l'any 2015 aquesta proposta abasta el cicle de vida complet: des de l'extracció fins a la producció i del consum a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries. Els meus col·legues vicepresident primer Timmermans i el vicepresident Katainen van ser essencials per portar-ho a terme.
Un dels elements que el president Juncker va emfatitzar va ser la necessitat que les nostres accions en l'economia circular siguin 'consistents amb els nostres llocs de treball i agenda de creixement' .
2017 serà un any de molta feina per remarcar aquesta connexió. A finals de maig, el nostre tema és la Setmana Verda 'Llocs de treball verds per a un futur més verd'. Això posarà en relleu la capacitat de creació d'ocupació del nostre enfocament d'economia circular. Al llarg de 2017 seguirem complint amb el nostre pla d'acció d'Economia circular. Ens ocuparem de residus en energia, fer propostes sobre la reutilització de l'aigua i, més tard en l'any, donarem a conèixer la nostra estratègia de plàstics.
  • Una segona prioritat era participar en la formació d'una governança internacional dels oceans. El 10 novembre de 2016 vam publicar la nostre Comunicació sobre la governança internacional dels oceans. Això va suposar 14 accions en l'àmbit de les normes de l'oceà, les dades i el creixement sostenible. Aquests demostraran un enfocament eficaç de la UE per aconseguir l'objectiu global de desenvolupament sostenible a "Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins" (SDG14). El suport de l'alt representant Mogherini ha estat fonamental per al progrés que hem aconseguit.
Em complau dir que les nostres activitats internacionals ens han assegurat la conferència 'El nostre Mar' que tindrà lloc a Malta a l'octubre de 2017. Aquest esdeveniment és l'oceà més importants del món i ens permetrà aconseguir avanços reals en les nostres 14 prioritats.
  • Una tercera zona és la que genera una enorme quantitat de compromís dels ciutadans - en si mateixa un gran èxit. Això és, per descomptat, la comprovació de l'aptitud de les aus i hàbitats. El nostre anunci de 16 de desembre que les directives eren aptes per al propòsit es va produir després d'una avaluació més rigorosa.
Ara ens podem centrar en millorar la implementació dels llocs Natura 2000 que conformen el 20% de l'àrea de la UE, i més enllà. En això es veurà afavorit pel nou cos de la solidaritat de la UE que permetrà als joves adquirir experiència en el lloc de gran valor, incloent en treballar en projectes ambientals. Anem a publicar un pla d'acció a la primavera que es veurà en com podem millorar l'aplicació i fer una diferència en la naturalesa, les persones i l'economia. Es prestarà especial atenció en aquest serà millor manera d'associar les nostres regions i altres parts interessades.
  • La qüestió de la contaminació de l'aire es va identificar correctament com una altra de les cinc prioritats. Després d'un reeixit acord sobre les normes d'emissió per a instal·lacions de combustió de mida mitjana en l'any 2015, la Directiva sobre sostres nacionals d'emissió va ser triat a través del Consell i del Parlament Europeu de la UE a 2016. Això estableix objectius per als contaminants que, de ser aplicades amb èxit als Estats membres, reduir en gairebé un 50% dels impactes negatius en la salut de la contaminació de l'aire, com ara malalties respiratòries i mort prematura, el 2030.

  • Finalment, el president Juncker em va demanar de mirar als compromisos amb la pesca sostenible feta en virtut de la política pesquera comuna reformada. La nostra última sessió de negociació en el Consell de Ministres de Pesca de la mostra que estem en el camí per als nostres objectius en 2020. També hem demostrat la nostra capacitat per al lideratge mundial en la lluita contra la pesca il·legal.
En l'economia circular, sobre la qualitat de l'aire, en la naturalesa, la pesca sostenible i sobre els oceans que hem fet un progrés real. El treball continua, ia mesura que avancem a una aplicació àmplia de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que es procura integrar aquestes polítiques individuals en una perspectiva més àmplia i mig termini dels 17 Objectius de desenvolupament sostenible global. Això significa l'aplicació dels tres principis de la universalitat, la integració i la inclusió, amb la dimensió ambiental en el seu nucli.
També hem fet progressos en les àrees identificades recentment com la lluita contra el tràfic de vida silvestre i la batalla per protegir el Àrtic.
Com sempre, hem arribat fins aquí només per la dedicació incansable dels col·legues de la Comissió. La seva unitat i la seva capacitat per convertir la visió estratègica en metes assolibles són dignes d'elogi.
Però el nostre camí fins al moment es deu també a les del Parlament Europeu i del Consell que "aconseguir" el concepte del medi ambient, marítim i de la pesca i de l'economia de treball de la mà.
Per sobre de tot, m'agradaria donar les gràcies als ciutadans de la UE per la seva contínua confiança a la UE per funcionar pel medi ambient, per a la pesca sostenible, per als oceans nets. Els nostres ciutadans proporcionen la motivació. Gràcies a vostè pel seu continu compromís i la participació.
A mesura que el nostre estudi del compliment del Medi Ambient al febrer mostrarà, un dels secrets de l'èxit és Estats membres treballant junts per implementar de manera efectiva el que tots hem acordat haurien de ser els nostres objectius prioritaris, veient el benefici econòmic de les polítiques sostenibles, i prendre les decisions difícils en nom d'Europa properes generacions.
A mesura que avancem cap a la següent part del nostre mandat, recordem, en el medi ambient hi estem, literalment, tots junts.

13.1.17

Escòcia destaca com una de les principals nacions en l'àmbit de l'economia circular

El govern escocès ha estat nomenat finalista als premis d'economia circular del món, The Circulars Economy Awards. Amb empreses que elaboren cervesa a partir de vells pans o que fabriquen pintura industrial amb restes d'hortalisses d'arrel, Escòcia avança en la carrera de l'economia circular.

S'ha estimat que la creació d'una economia circular podria estalviar al voltant de 1.500 milions de lliures esterlines a l'any a Escòcia, creant una nova generació de llocs de treball i habilitats. S'estima que també podria reduir les emissions de carboni del país en al voltant de 11 milions de tones el 2050.

En els esmentats premis, el govern escocès, que ha situat a l'economia circular en el centre de la seva estratègia econòmica i de fabricació, s'enfronta amb la competència d'organitzacions públiques a Sud-àfrica, Xina i Canadà. Els guanyadors dels Premis The Circulars seran anunciats en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, a finals d'aquest mes.

Iain Gulland, director executiu de Zero Waste Scotland, va dir que el país tenia un "compromís al més alt nivell" amb la creació d'una economia circular, tema que constitueix ara el cor de les estratègies econòmiques i de fabricació del govern.

Segons l'opinió de Gulland, Escòcia lidera el camí per impulsar la innovació ia des de l'antic model lineal de "extreure, fabricar i tirar" en un moment en què molts països començaven a pensar en el potencial de desacoblar el creixement econòmic de l'ús dels recursos naturals.

Entre les empreses pioneres estan Ogilvy Spirits of Forfar, que converteix les patates de baix grau en vodka, i CelluComp, de Burntisland, que crea una nova generació de pintura industrial a partir de residus d'hortalisses d'arrel.

Gulland va afegir que l'interès per l'enfocament de l'economia circular està creixent a tot Escòcia. "Ara el repte ara és continuar involucrant les organitzacions amb l'economia circular en un moment en què els pressupostos són escassos i les empreses necessiten veure un ràpid retorn de la inversió. És per això que Zero Waste Scotland continua oferint assessorament i finançament per a projectes amb un enfocament d'economia circular, ajudant a fer realitat les idees innovadores". Gulland va afegir que instar les empreses a adquirir i arrendar productes duradors que puguin ser reparats -com els sistemes de il·luminació- ajudaria a impulsar encara més l'agenda de l'economia circular.

Font

Escocia destaca como una de las principales naciones en el ámbito de la economía circular

El gobierno escocés ha sido nombrado finalista en los premios de economía circular del mundo, The Circulars Economy Awards. Con empresas que elaboran cerveza a partir de viejos panes o que fabrican pintura industrial con restos de hortalizas de raíz, Escocia avanza en la carrera de la economía circular.

Se ha estimado que la creación de una economía circular podría ahorrar alrededor de 1.500 millones de libras esterlinas al año en Escocia, creando una nueva generación de empleos y habilidades. Se estima que también podría reducir las emisiones de carbono del país en alrededor de 11 millones de toneladas en 2050.

En los citados premios, el gobierno escocés, que ha situado a la economía circular en el centro de su estrategia económica y de fabricación, se enfrenta con la competencia de organizaciones públicas en Sudáfrica, China y Canadá. Los ganadores de los Premios The Circulars serán anunciados en el Foro Económico Mundial de Davos, en Suiza, a finales de este mes.

Iain Gulland, director ejecutivo de Zero Waste Scotland, dijo que el país tenía un "compromiso al más alto nivel" con la creación de una economía circular, tema que constituye ahora el corazón de las estrategias económicas y de fabricación del gobierno.

En opinión de Gulland, Escocia lidera el camino para impulsar la innovación ya desde el antiguo modelo lineal de "extraer, fabricar y tirar" en un momento en que muchos países comenzaban a pensar en el potencial de desacoplar el crecimiento económico del uso de los recursos naturales.

Entre las empresas pioneras están Ogilvy Spirits of Forfar, que convierte las patatas de bajo grado en vodka, y CelluComp, de Burntisland, que crea una nueva generación de pintura industrial a partir de residuos de hortalizas de raíz.

Gulland añadió que el interés por el enfoque de la economía circular está creciendo en toda Escocia. "Ahora el reto ahora es continuar involucrando a las organizaciones con la economía circular en un momento en que los presupuestos son escasos y las empresas necesitan ver un rápido retorno de su inversión. Es por eso que Zero Waste Scotland continúa ofreciendo asesoramiento y financiación para proyectos con un enfoque de economía circular, ayudando a hacer realidad las ideas innovadoras".

Gulland añadió que instar a las empresas a adquirir y arrendar productos duraderos que puedan ser reparados -como los sistemas de iluminación- ayudaría a impulsar aún más la agenda de la economía circular.

Fuente 

Presentat el Llibre d'estil de la Diputació de Barcelona per promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social

  • Mercè Conesa: “El Llibre d’estil de la corporació és clau per a l’homogeneïtzació de tots els serveis que es presten, des de la Diputació, a la ciutadania ”
  • El llibre té com a objectiu promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social i també estableix criteri sobre el llenguatge de gènere
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa ha presentat el Llibre d’estil de la corporació en la seva primera edició. Mercè Conesa ha subratllat que «la Diputació té una clara consciència envers l’ús de la llengua catalana com a valor fonamental que ha d’estar al servei de la ciutadania, tot sent una administració pionera en la normalització efectiva del català en el pla públic», ha afirmat.

Aquest llibre, que estarà disponible per a tots els ajuntaments i obert a tota la ciutadania, s'inscriu en l'objectiu de promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social. Pretén ser l'obra de referència per a resoldre els dubtes lingüístics que els treballadors de la corporació  i els ajuntaments es plantegen a l'hora de redactar els seus textos. El contingut ha estat revisat pel Servei de Correcció Lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans.

Valor corporatiu i responsabilitat social

L’elaboració d’aquesta publicació concreta i culmina de manera significativa aquests passos recents, que tenen l’objectiu de promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social, i la ferma voluntat de reforçar la imatge de la Diputació com a govern supralocal i com a eina de servei públic. La guia també estableix criteri sobre el llenguatge de gènere. 

9.1.17

La comunicació institucional i la RSC, a la propera sessió oberta de Comunicació




Cada dia més les relacions institucionals, la comunicació i la responsabilitat social corporativa ocupen un important espai en entitats i empreses de tots els àmbits. També en el sector sanitari i social, per això en la propera Open Communication Talks del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) del 9 de febrer tindrem a dos experts d'altres sectors que porten molts anys dedicats a aquests camps. És una sessió gratuïta i oberta a tothom, només requereix inscripció per limitació del aforament de la sala. Els experts són Joan Corbera, director de Comunicació i Relacions Institucionals del Gran teatre del Liceu, i Josep Mª Canyelles, expert i consultor en Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Tots dos explicaran les seves experiències al capdavant d'importants entitats i institucions tant en el camp de la comunicació i les relacions institucionals com en la RSC.

La sessió és de 14 a 16 hores i inclou un aperitiu, després de les ponències es donarà la paraula als assistents perquè facin les preguntes o reflexions que els semblin pertinents. Tot plegat es podrà seguir per Twitter amb l'etiqueta #comtalksCSC i al perfil de Periscope del CSC.

Aquesta sessió continua amb la línia del CSC de ser un punt de trobada i coneixement,i en aquest cas busca donar un espai obert a tothom per parlar de comunicació i de tot allò que suposa. Després de la sessió d'aquest 9 de febrer sobre Aprenent d'altres sectors: comunicació institucional i RSC, el 13 de juny se celebrarà una trobada sobre la comunicació al pacient en entorns digitals. I si no vas poder assistir a la primera de les Open Communication Talks que es va realitzar a l'octubre, pots trobar informació aquí.

Enllaços relacionats

Font: http://www.consorci.org/actualitat/noticies/721/la-comunicacio-institucional-i-la-rsc-a-la-propera-sessio-oberta-de-comunicacio

5.1.17

Tenim dret a poder pixar i cagar de franc en els espais públics?

Abans d'ahir sortia un reportatge a l'ARA que es preguntava si pagaríeu per anar a un lavabo net. Podria ser que sí, però la pregunta no és aquesta. La pregunta que ens hem de fer és una altra: tenim dret a poder pixar i cagar de franc en els espais públics? I tinc claríssim que evidentment que els ciutadans han de tenir dret a poder fer ús d'instal·lacions adequades, de servei públic, i ubicades en els espais més concorreguts, com ara les estacions, els espectacles, els centres urbans i turístics... Una altra cosa és que, a més, hi pugui haver solucions de pagament, on trobis un plus de qualitat. Ho trobo perfecte, i aleshores el debat podria ser si l'existència dels lavabos de pagament provoca que els de caràcter públic no estiguin prou nets. Però és que ara el debat que tenim és sobre la poca quantitat de lavabos públics i, al damunt, la substitució d'alguns d'aquests per lavabos privatitzats de pagament.

Vaig parlar d'aquest tema fa unes setmanes a El cicle de l'aigua, la salut, els lavabos i la demografia (22.10.16). Hi feia reflexions com:
Per raons de salut, se'ns diu que hem d'ingerir molta aigua durant el dia. Jo ho faig. Però aleshores com pot ser que els poders públics en l'àmbit de la salut ens diguin que beguem molt i els poders públics en l'àmbit de l'urbanisme no facin previsió d'espais públics per orinar? Ens diuen des de la salut també que no és bo que aguantem tant. Però si vas per espais públics no hi ha manera de pixar si no és en un bar.
Diu el reportatge que els inodors de pagament són un nou negoci que s'estén de mica en mica per Catalunya:
Al Triangle, hi ha els 2theloo, que són d'una empresa holandesa que els ha ideat, i que els defineix com a “lavabos d’alta gamma, divertits i sempre nets”. Els inodors, que inclouen un miniespai per deixar les bosses de mà, estan decorats amb panells cridaners que recreen escenes suposadament inspiradores: des d’un bucòlic camp florit fins a un mosaic d’Antoni Gaudí, passant per un paisatge urbà amb la Sagrada Família de fons. El paper de vàter, normalet: no és perfumat, ni de color rosa, ni acarona la pell. Fora, hi ha un mirall que anomenen zona de make up, amb una cistelleta proveïda de llet hidratant, un estrany líquid per a cabells arrissats, un tub de laca low cost i un desodorant.
També hi ha més miralls i piques amb tovalloletes i sabó. Però potser el detall que diferencia més aquests lavabos d’uns de públics és que hi habita una noieta asiàtica que empunya un producte de neteja com si es tractés d’un revòlver carregat de pólvora. Manté una activitat frenètica i tan bon punt els usuaris surten dels banys hi entra estressada per assegurar-se que tot quedi impol·lut. Això sí, els seus esforços ingents no poden impedir que, esporàdicament, una flaire sospitosa s’escampi pel bany. Al capdavall, malgrat els 70 cèntims que han d’abonar religiosament els usuaris, els lavabos de pagament fan pudor del que són: lavabos

I els alemanys Sanifair gestionen, per exemple, els lavabos de l’estació de Sants, als quals es pot entrar per 50 cèntims.
Al mateix reportatge s'hi aporta la visió crítica de Miguel Ángel Serrano Ruiz, membre del gabinet jurídic de Facua-Consumidores en Acción -una ONG que defensa els drets dels consumidors:
el sorgiment de lavabos de pagament en espais públics com estacions de tren o centres comercials li sembla inadmissible. “Anar al lavabo és una primera necessitat i un servei que aquests espais haurien d’oferir de manera gratuïta. És com si, de sobte, al centre comercial ens volguessin fer pagar per utilitzar les escales mecàniques o l’ascensor. ¿Oi que ens semblaria molt estrany?”, es pregunta.
Per a Serrano oferir uns lavabos nets no hauria de ser un pretext per fer-nos pagar. “En el cas d’edificis públics l’administració hauria d’assegurar la salubritat dels lavabos. No pot despreocupar-se’n i afirmar que l’única manera de tenir-los nets és que els clients paguin i una empresa privada se’n lucri”, assenyala. L’advocat afegeix que el fet que els sanitaris estiguin situats en edificis privats però d’accés obert al públic tampoc justifica que hagin d’assumir el cost que comporten: “Les concessions privades també haurien d’assegurar l’ús gratuït dels lavabos: estem parlant d’una qüestió que no és un caprici, és salut pública!”
Tant davant l'envelliment de la població com davant el repte de salut d'ingerir més líquids, el tema de les aigües menors i aigües majors no és una reflexió menor. Que no ens furtin el dret a pixar! Que no ens diguin que hem de sortir pixats de casa!

Es podrà pagar amb moneda social a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

  • L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú aprova el cobrament parcial d’algunes taxes en moneda social
Des de la seva  incorporació a l’Associació ECOL3VNG, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha anat incorporant la possibilitat d’interactuar en moneda social “la turuta” en algunes de les seves activitats.

A partir de la regidoria de Medi Ambient, l’Ajuntament promou i realitza activitats, d’acord amb el conveni signat amb Ecol3VNG, que fomenten la utilització d’aquesta moneda social o unitat d’intercanvi.

Aquest any 2017, l’Ajuntament ha aprovat les Ordenances Fiscals  que recullen algunes taxes municipals que ja es poden pagar parcialment en “turutes” .

D’acord amb les OOFF 2017 es pot pagar un 25% de les taxes següents, en “turutes”:

OOFF num.16
Registre i cens dels animals
Registre i cens d’animals adoptats
Gestió i tramitació de la llicencia de gossos potencialment perillosos
Rescat i custodia temporal dels animals de companyia.

OOFF núm. 26  annex 2 E
Ús de les taules dels Mercats de Segona Ma i d’Intercanvi
Us de les carpes de la Festa de l’Animal

OOFF núm. 26  annex 5
Taxes per a la utilització privativa dels Horts Municipals

Entrades anteriors sobre moneda social:

¿Tenemos derecho a poder hacer nuestras necesidades gratis en los espacios públicos?

Antes de ayer salía un reportaje en el ARA que se preguntaba si pagaríais para ir a un baño limpio. Puede que sí, pero la pregunta no es esa. La pregunta que nos debemos hacer es otra: ¿Tenemos derecho a poder mear y cagar gratis en los espacios públicos? Y tengo clarísimo que evidentemente que los ciudadanos deben tener derecho a poder hacer uso de instalaciones adecuadas, de servicio público, y ubicadas en los espacios más concurridos, como las estaciones, los espectáculos, los centros urbanos y turísticos... Otra cosa es que, además, pueda haber soluciones de pago, donde encuentres un plus de calidad. Lo encuentro perfecto, y entonces el debate podría ser si la existencia de los lavabos de pago provoca que los de carácter público no estén suficientemente limpios. Pero es que ahora el debate que tenemos es sobre la poca cantidad de aseos públicos y, encima, la sustitución de algunos de estos por lavabos privatizados de pago.

Hablé de este tema hace unas semanas en El ciclo del agua, la salud, los aseos y la demografía (22:10:16). Hacía reflexiones como:
Por razones de salud, se nos dice que debemos ingerir mucha agua durante el día. Yo lo hago. Pero entonces ¿cómo puede ser que los poderes públicos en el ámbito de la salud nos digan que bebamos mucho y los poderes públicos en el ámbito del urbanismo no hagan previsión de espacios públicos para orinar? Nos dicen desde la salud también que no es bueno que aguantamos tanto. Pero si vas por espacios públicos no hay manera de mear si no es en un bar.
Dice el reportaje que los inodoros de pago son un nuevo negocio que se extiende poco a poco por Cataluña:
En El Triangle, están los 2theloo, que son de una empresa holandesa que los ha ideado, y que los define como "aseos de alta gama, divertidos y siempre limpios". Los inodoros, que incluyen un miniespacio para dejar las bolsas de mano, están decorados con paneles llamativos que recrean escenas supuestamente inspiradoras: desde un bucólico campo florecido hasta un mosaico de Antoni Gaudí, pasando por un paisaje urbano con la Sagrada Família de fondo. El papel de inodoro, normalito: no es perfumado, ni de color rosa, ni acaricia la piel. Fuera, hay un espejo que llaman zona de make up, con una cesta provista de leche hidratante, un extraño líquido para pelo rizado, un tubo de laca low cost y un desodorante.
También hay más espejos y picas con toallitas y jabón. Pero quizás el detalle que diferencia más estos lavabos de unos de públicos es que habita una muchacha asiática que empuña un producto de limpieza como si se tratara de un revólver cargado de pólvora. Mantiene una actividad frenética y luego que los usuarios salen de los baños entra estresada para asegurarse de que todo quede impoluto. Eso sí, sus esfuerzos ingentes no pueden impedir que, esporádicamente, un olor sospechosa esparza por el baño. Después de todo, a pesar de los 70 céntimos que deben abonar religiosamente los usuarios, los lavabos de pago huelen a lo que son: aseos

Y los alemanes Sanifair gestionan, por ejemplo, los lavabos de la Estació de Sants, a los que se puede entrar por 50 céntimos.

En el mismo reportaje se aporta la visión crítica de Miguel Ángel Serrano Ruiz, miembro del gabinete jurídico de Facua-Consumidores en Acción -una ONG que defiende los derechos de los consumidores:
El surgimiento de lavabos de pago en espacios públicos como estaciones de tren o centros comerciales le parece inadmisible. "Ir al baño es una primera necesidad y un servicio que estos espacios deberían ofrecer de manera gratuita. Es como si, de repente, en el centro comercial nos quisieran hacer pagar por utilizar las escaleras mecánicas o el ascensor. ¿A que nos parecería muy extraño?", Se pregunta.
Para Serrano ofrecer unos aseos limpios no debería ser un pretexto para hacernos pagar. "En el caso de edificios públicos la administración debería asegurar la salubridad de los lavabos. No puede despreocuparse y afirmar que la única manera de tener limpios es que los clientes paguen y una empresa privada se lucre", señala. El abogado añade que el hecho de que los sanitarios estén situados en edificios privados pero de acceso abierto al público tampoco justifica que tengan que asumir el coste que conllevan: "Las concesiones privadas también deberían asegurar el uso gratuito de los aseos: estamos hablando de una cuestión que no es un capricho, es salud pública! "
Tanto ante el envejecimiento de la población como ante el reto de salud de ingerir más líquidos, el tema de las aguas menores y aguas mayores no es una reflexión menor. ¡Que no nos hurtar el derecho a mear! ¡Que no nos digan que tenemos que salir meados de casa!

3.1.17

Articles i activitat al blog (resum del 2016)

Durant el 2016 he publicat 236 entrades al blog Responsabilitat Global, fet que suposa una disminució continuada en els darrers anys des del màxim de 881 corresponent al 2011:


Les raons d'aquesta disminució cal trobar-les en el volum de feina, especialment des de mitjan 2014 en què la posada en marxa de Respon.cat m'ha absorbit bona part de les energies. En tot cas, la davallada ja venia del 2012 amb una altra causa que cal trobar en els problemes derivats del canvi a Apple que van afectar-me greument i que no m'han convidat a fet un esforç tan gran com abans davant la pantalla. Tot i així, estic satisfet de la mitjana d'aquests darrers anys i espero poder tornar a remuntar durant el 2017.

En tot cas, la disminució d'entrades ha comportat que la tendència creixent en el nombre de subscriptors s'hagi estroncat a partir del 2013:






Durant el 2016 hem publicat 11 articles i tres entrevistes:
En el global de tots els anys, he publicat amb aquestes etiquetes: