29.2.16

[ARTICLE] La funció del DiRSE en relació amb els "altres"

Respon.cat ha reunit responsables de gestió ambiental d’empreses membres, seguint l’objectiu d’anar convocant altres responsables funcionals diferents dels d’RSE. L’any passat ja vam reunir els directors de comunicació i màrqueting, a més dels d’RSE, i properament convocarem els de qualitat i recursos humans. Per quin motiu una organització centrada en l’RSE hauria de convocar aquests altres responsables?

La funció de l'RSE dins les empreses requereix no tancar-se dins el propi despatx. Si bé la persona o la unitat encarregada de l'RSE pot acabar assumint certs volums de feina directa, aquesta no hauria de ser la seva principal ocupació. Destinar els esforços a recollir dades corporatives per a fer una memòria anual pot ser una tasca necessària, però amb poc valor afegit si l'esforç principal no està focalitzat a facilitar el desenvolupament organitzacional cap a la sostenibilitat, a partir d'un sentit ètic i una gestió integrada de la responsabilitat social mostrant sensibilitat cap als grups d'interès.

Per això, reforçar el director d'RSE requereix que els directors d'altres àrees comprenguin i interioritzin el sentit de l'RSE, tant dins la pròpia visió corporativa com la manera com està adquirint centralitat en les empreses més avançades. L'RSE ha de sortir d'un despatx on no hauria d'haver entrat mai. El director d'RSE ha de fer-se present en tots els despatxos de l'organització, i en tots els nivells.

El director d'RSE ha de preparar-se per millorar la seva capacitat d'influència interna, de manera transversal, perquè aquesta és la seva missió, acompanyar en la gestió del canvi fent que aquest es guiï per criteris d'RSE: ètica, sostenibilitat, transparència. Si el DiRSE no esdevé motor de canvi, si no sap exercir la seva influència, pot relaxar-se en l'acompliment d'uns encàrrecs formals, memòries, codis ètics, comitès... que per ells mateixos no tindran prou força per facilitar el canvi. Potser faran el contrari: acomodaran l'organització fent creure que ja es dóna compliment a les expectatives.

Convidar els "altres directors" és una manera de sensibilitzar-los, de fer-los partícips de la rellevància empresarial que pren l'RSE, de les expectatives a què l'empresa ha de donar resposta. I a més, volem mostrar que l'RSE no és una disciplina a banda del que ells porten a terme. No hi ha RSE sense gestió de recursos humans, no hi ha RSE sense gestió ambiental, no hi ha RSE sense gestió de la comunicació, perquè és en totes i cadascuna de les diverses àrees de la gestió empresarial on l'RSE pren cos realment. On es passa del discurs a la realitat.

Suggeriments:
  • Convideu els directors de les "altres àrees" a participar en jornades i reunions d'RSE
  • Envieu-los articles i reflexions sobre què vol dir l'RSE en el seu camp 
  • Desenvolupeu la comprensió sobre com un enfocament RSE pot ajudar-los a atendre els seus reptes i ajudeu-los a dibuixar la visió de futur
  • Sigueu per a ells font d'innovació, d'aproximar-los a nous enfocaments, de generar una comprensió més transversal i integral de l'organització a partir dels seus valors
Josep Maria Canyelles
Coordinador de Respon.cat
(article publicat a Respon.cat: [ARTICLE] La funció del DiRSE en relació amb els “altres”)

[ARTÍCULO] La función del DiRSE en relación con los "otros"

Respon.cat ha reunido responsables de gestión ambiental de empresas miembros, siguiendo el objetivo de ir convocando otros responsables funcionales diferentes de los de RSE. El año pasado ya reunió a los directores de comunicación y marketing, además de los de RSE, y próximamente convocaremos los de calidad y recursos humanos. ¿Por qué motivo una organización centrada en la RSE debería convocar estos otros responsables?

La función de la RSE dentro de las empresas requiere no encerrarse en el propio despacho. Si bien la persona o la unidad encargada de la RSE puede acabar asumiendo ciertos volúmenes de trabajo directo, ésta no debería ser su principal ocupación. Destinar los esfuerzos a recoger datos corporativos para hacer una memoria anual puede ser una tarea necesaria, pero con poco valor añadido si el esfuerzo principal no está focalizado en facilitar el desarrollo organizacional hacia la sostenibilidad, a partir de un sentido ético y una gestión integrada de la responsabilidad social mostrando sensibilidad hacia los grupos de interés.
Por ello, reforzar el director de RSE requiere que los directores de otras áreas comprendan e interioricen el sentido de la RSE, tanto dentro de la propia visión corporativa como la forma en que está adquiriendo centralidad en las empresas más avanzadas. La RSE debe salir de un despacho donde no debería haber entrado nunca. El director de RSE debe hacerse presente en todos los despachos de la organización, y en todos los niveles.
El director de RSE debe prepararse para mejorar su capacidad de influencia interna, de manera transversal, porque esta es su misión, acompañar en la gestión del cambio haciendo que éste se guíe por criterios de RSE: ética, sostenibilidad, transparencia. Si el DiRSE no juega como motor de cambio, si no sabe ejercer su influencia, puede relajarse en el cumplimiento de unos encargos formales, memorias, códigos éticos, comités... que por ellos mismos no tendrán suficiente fuerza para facilitar el cambio. Quizás harán lo contrario: acomodarán la organización haciendo creer que ya se da cumplimiento a las expectativas.
Invitar a los "otros directores" es una manera de sensibilizarlos, de hacerles partícipes de la relevancia empresarial que toma la RSE, de las expectativas a que la empresa tiene que dar respuesta. Y además, queremos mostrar que la RSE no es una disciplina aparte de lo que ellos llevan a cabo. No hay RSE sin gestión de recursos humanos, no hay RSE sin gestión ambiental, no hay RSE sin gestión de la comunicación, porque es en todas y cada una de las diversas áreas de la gestión empresarial donde la RSE toma cuerpo realmente. Donde se pasa del discurso a la realidad.

Sugerencias:
  • Invite los directores de las "otras áreas" a participar en jornadas y reuniones de RSE
  • Envíeles artículos y reflexiones sobre qué significa la RSE en su campo 
  • Desarrolle la comprensión sobre cómo un enfoque RSE puede ayudarles a atender sus retos y ayudarles a dibujar la visión de futuro
  • Sea para ellos fuente de innovación, de aproximación a nuevos enfoques, de generación de una comprensión más transversal e integral de la organización a partir de sus valores
Josep Maria Canyelles
Coordinador de Respon.cat
(artículo publicado en [ARTÍCULO] La función del DiRSE en relación con los “otros”)

27.2.16

Una curiositat en la traducció de les lleis: la Llei del tercer sector d’acció social

Mirant l'articulat de la Llei espanyola 43/2015, de 9 d’octubre, del tercer sector d’acció social, m'adono d'un redactat peculiar.
La presente Ley se aplicará, sin perjuicio de las competencias atribuidas a las comunidades autónomas en materia de asistencia social por sus Estatutos de Autonomía, así como en su legislación específica. (Disposición adicional primera. Garantía del respeto al reparto de competencias constitucional y estatutariamente vigente.)
Si us adoneu, veureu que la frase principal (La presente Ley se aplicará...) no va seguida de cap complement ja que va seguida d'una coma que li confereix un caràcter absolut. És a dir, el que se'ns diu és que aquesta llei s'aplicarà. Tal com raja, i sense immutar-se. Suposo que, com que són tantes les lleis espanyoles que no es compleixen i que sols omplen i omplen papers del BOE, es fa necessari indicar que aquesta s'ha publicat per complir-se. Interessant.



Per curiositat, he consultat la versió catalana i... resulta que els traductors catalans han pres la decisió de considerar que tal afirmació es feia estranya en un redactat legal i han optat per esmenar-la
Aquesta Llei s’aplica sense perjudici de les competències atribuïdes a les comunitats
autònomes en matèria d’assistència social pels seus estatuts d’autonomia, així com a la
seva legislació específica. (Disposició addicional primera. Garantia del respecte al repartiment de competències constitucionalment i estatutàriament vigent.)
Podeu veure que el redactat traduït canvia el sentit estricte de la versió original aprovada: ja no ordena que aquesta llei s'apliqui (en el sentit absolut) sinó que s'apliqui d'una manera determinada. La conseqüència pràctica no varia, però no deixa de ser curiós.

En tot cas, la traducció també ha modificat el temps verbal: mentre que els traductors catalans opten pel present, pensant en termes de qui l'ha de llegir mentre la norma sigui vigent, el legislador espanyol opta per un futur que segresta la mirada dins les parets del Congrés i difereix en un temps incert el compliment de la norma.

En aquest mateix sector hi ha prou experiència de què vol dir complir una norma... i com l'Estat espanyol sistemàticament no sols incompleix lleis sinó les sentències reiterades del Tribunal Constitucional passar-se les sentències judicials pel forro!

24.9.15 L’Estat espanyol vol augmentar el perjudici a les entitats socials catalanes
9.3.13 Les ONG també es queixen de l'espoli fiscal
3.9.12 Passar-se les sentències judicials pel forro!
23.2.12 Votar contra l'acatament d'una sentència
15.2.12 CARTA de la FCVS al presidente de la Plataforma del Voluntariado de España
15.2.12 La gestió del 0,7% enfronta les ONGs
31.1.12 0,7% IRPF: la polèmica no ha fet més que començar

I aquesta llei, estableix que cal "fomentar la diversificació de les fonts de finançament, especialment amb la millora de la normativa sobre mecenatge i amb l’impuls de la responsabilitat social empresarial" i que cal "potenciar i facilitar les iniciatives de cooperació entre empreses i entitats del tercer sector d’acció social", però cal fer-ho sense fer res, ja que indica clarament que es tracta d'un brindis al sol: "La regulació que inclou aquesta Llei no pot suposar un increment de la despesa pública, ni un increment de dotacions, ni de retribucions, ni d’altres despeses de personal". Però en canvi sí que estableix, malgrat aquesta indicació, unes "subvencions de concessió directa a entitats del tercer sector", que tenen totes elles com a característica que siguin d'àmbit espanyol, perquè -això sí- d'ençà que els successius governs espanyols van descobrir que això del voluntariat i del tercer sector eren realitats sociològiques importants, calia aplicar-hi també els principis del nacionalisme espanyol i fer passar per l'adreçador a totes les organitzacions i federacions d'àmbit nacional català que no estiguessin dins el sostre acollidor i fraternal de les estructures governades des de la capitalitat.

26.2.16

Èxit de la II Jornada d’Empresa Saludable, un esdeveniment de referència pels especialistes en salut laboral

JornadaMés de 250 persones dels àmbits de recursos humans, infermeria, prevenció i promoció de la salut van acudir a la II Jornada d’Empresa Saludable organitzada conjuntament pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, des de la vocalia d’Infermeria del Treball, i Premap Seguridad y Salud.
La jornada, que s’està consolidant entre els especialistes en salut laboral com un esdeveniment de referència, va estar centrada enguany en les models de gestió i experiències des de la pime, que representa un 99’8% de les empreses catalanes i genera un 70% del total d’ocupació segons dades de l’Anuari de la Pime Catalana 2015.
Amb el debat sobre la taula sobre què ha de ser i fer una empresa saludable, quins models es poden aplicar i quines implicacions té per a l’entorn de les empreses, tant treballadors com el seu entorn més proper, els assistents van poder compartir les diferents propostes sobre models d’empresa saludable que s’estan aplicant a la pime o els que s’haurien d’aplicar.
Alguns d’aquests models es van poder conèixer de primera mà a la taula de la tarda amb les experiències de les empreses La Fageda, Port de Barcelona i ClubsDir, amb tres entorns laborals radicalment diferents però amb molts punts en comú pel que fa a la implicació i convenciment des de les direccions de les empreses i els beneficis que aporta en tots els àmbits de la mateixa, des de la pròpia salut de les persones que hi treballen,  la productivitat i la generació i gestió de valors intangibles que són, segons paraules, el gran repte per a les empreses del segle XXII segons  Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci consultor de Vector 5, i protagonista de la conferència principal sobre RSE.
‘Els reptes són molts i compartits per tots els agents que treballem en l’àmbit de la salut laboral’, explica Joan Conesa, vocal d’infermeria del treball al COIB, ’però és cert que les infermeres del treball tenim un paper rellevant en l’apoderament a les persones a fi que prenguin el control sobre la seva salut dins de l’empresa’. En aquest sentit  i durant la sessió, es va posar de manifest la utilitat de l’eina 2.0 del COIB, Infermera virtual, com a plataforma de promoció de la salut pel ciutadà i per la infermera. Una plataforma que acaba de llançar la seva APP per a dispositius mòbils per a facilitar encara més les possibilitats de prescriure salut en un entorn digital.
A la jornada es va fer entrega per primer cop del I Premi Jornada d’Empresa Saludable: Salut i Feina  a Juan Guasch, director del Centro Nacional de Condiciones de Trabajo. INSHT, per la seva llarga i rellevant trajectòria professional.
II Jornada Empresa SaludableEn aquesta segona edició hi han participat diferents organitzacions i entitats que han aportat les seves visions i experteses sobre la temàtica, bé com a ponents o com a col·laboradors de la jornada. És el cas de la Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública, A.M.A., l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene del Treball, Infermera virtual, Vector 5, La Fageda, Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), Clubs DiR, Associació Catalana d’Infermeria del Treball i Salut Laboral (ACITSL), PIMEC, Port de Barcelona,Medical & Pharma International Consulting SL, Danone Science & Nutrition, Softeng, iWopi i Menu&Menu. 


18.2.16 Canyelles: "L'RSE en el marc de l'Empresa Saludable" a la II Jornada d'Empresa Saludable (25-febrer)

Declaració de Luxemburg per a la promoció de la salut en el lloc de treball a la Unió Europea

  • Responsabilitat Global us ofereix la traducció al català de la Declaració de Luxemburg per a la promoció de la salut en el lloc de treball a la Unió Europea
  • Aquesta declaració va ser assumida per tots els membres de la Xarxa europea per a la Promoció de la Salut en el lloc de Treball en la reunió tinguda a Luxemburg els dies 27 i 28 novembre 1997.

Declaració de Luxemburg per a la promoció de la salut en el lloc de treball a la Unió Europea

La promoció de la salut en el treball es basa a unir els esforços d’empresaris, treballadors i societat per millorar la salut i el benestar de les persones en el lloc de treball.

Això es pot aconseguir mitjançant les actuacions següents:
  • Millorar l’organització i les condicions de treball.
  • Promoure la participació activa.
  • Fomentar el desenvolupament individual.

Introducció

Les bases de l’activitat general, en matèria de promoció de la salut en el treball, les proporcionen dos factors. El primer és legal: la Directiva marc en seguretat i salut (Directiva 89/391/CE del Consell, transposada a la legislació espanyola mitjançant la Llei 31/95, de prevenció de riscos laborals, de 8 de novembre [BOE núm. 269 de 10-11-95]) que va preparar el terreny per a una reorientació de la legislació i de l’exercici tradicional de la seguretat i la salut en el treball. El segon és l’interès creixent que desperta el lloc de treball com a camp d’actuació de la salut pública.

Una població treballadora sana, motivada i ben preparada és fonamental per al futur del benestar social i econòmic de la Unió Europea. Per tant, la Comissió Europea ha donat suport a una iniciativa per establir una Xarxa Europea per a la Promoció de la Salut en el lloc de Treball (PST).

Aquesta iniciativa està en consonància amb l’article 129 del Tractat sobre la Unió Europea i amb el Programa per l’acció, sobre promoció de la salut, l’educació i la formació en el marc d’acció del camp de la salut pública (núm. 645/96/CE). La Xarxa Europea inclou organismes dels estats membres i dels països de l’Àrea Econòmica Europea, els quals actuen com oficines nacionals de contacte (suboficials).

L’objectiu de la Xarxa és identificar i difondre exemples de bones pràctiques en promoció de la salut en el treball, mitjançant l’intercanvi d’experiències i coneixements. Amb això, la Unió està encoratjant els estats membres a posar la promoció de la salut en un lloc destacat de les seves llistes de prioritats i a incorporar els temes de salut laboral en els programes de les seves polítiques respectives.


Els reptes del segle XXI per al món del treball

El món del treball està experimentant grans canvis i aquest és un procés que continuarà en els propers anys. Algunes de les qüestions claus que se’ns presenten en relació amb aquest tema són:
  • La globalització.
  • L’atur.
  • L’ús creixent de les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Els canvis en les polítiques d’ocupació (com ara el treball a temps parcial, el treball temporal, i el teletreball).
  • L’envelliment de la població treballadora.
  • La importància creixent del sector de serveis.
  • La reducció de personal (terme tècnic que fa referència a la disminució de les plantilles de treballadors en grans indústries).
  • L’increment del personal en les petites i mitjanes empreses (pimes).
  • L’orientació cap al client i la gestió de la qualitat.
El futur de les empreses depèn, en gran mesura, d’aconseguir un personal ben preparat, motivat i sa.

La promoció de la salut en el treball pot jugar un paper important en la preparació i l’equipament dels treballadors i de les organitzacions per afrontar aquests canvis.


Promoció de la salut en el lloc de treball: una inversió de futur

La seguretat i salut en el treball han contribuït significativament a la disminució dels accidents i a la prevenció de les malalties professionals. No obstant això, s’ha fet evident que per si soles no poden fer front als reptes esmentats anteriorment.

La promoció de la salut en el treball pot redundar en la disminució de les malalties i els costos derivats d’aquestes, en un increment de la productivitat, així com en una població treballadora més sana, més motivada, amb la moral més alta i en un millor clima laboral.

La promoció de la salut en el treball és una estratègia empresarial moderna, que aspira a la prevenció dels riscos professionals (incloent-hi les malalties relacionades amb el treball, els accidents, les lesions, les malalties professionals i l’estrès) i a l’augment de la capacitat individual de la població treballadora per mantenir la seva salut i qualitat de vida.




La Promoció de la Salut en el lloc de Treball: gent sana en empreses sanes

El lloc de treball influeix en la salut i en la malaltia de diferents maneres. El treball pot ocasionar malalties si els treballadors han de treballar en condicions nocives per a la salut, la seva formació és inadequada, o no tenen el suport dels seus companys. En contrapartida, el treball pot ser origen del desenvolupament personal i de la millora de les habilitats personals.

La PST propugna una sèrie de mesures que influeixen sobre la salut dels treballadors. Aquestes inclouen:
  • Principis i mètodes procedents de la direcció de l'empresa que reconeguin que els treballadors són un element necessari en l'organització i no un mer cost.
  • Una cultura, amb els seus corresponents principis, que inclogui la participació dels treballadors encoratjant la seva motivació i responsabilitat.
  • Uns criteris d'organització del treball que proporcionin als treballadors un equilibri entre les demandes del treball, el control sobre aquest, la seva formació i el reconeixement social derivat.
  • Una política de personal que incorpori activament temes de promoció de la salut.
  • Un servei integrat de seguretat i salut en el treball.

La Promoció de la Salut en el lloc de Treball: basada en l'evidència i reeixida

La PST està basada en la cooperació multisectorial i multidisciplinària i només pot ser eficaç si tots els integrants de l'empresa s'hi comprometen.

La PST pot arribar a l'objectiu de "gent sana en organitzacions sanes", si es basa en les següents premisses:
  • Tot el personal ha d'estar implicat (participació).
  • La PST ha d'integrar-se en totes les decisions importants i en totes les àrees de les organitzacions (integració).
  • Totes les mesures i programes han d'orientar-se cap a un cicle de solució de problemes: anàlisi de les necessitats, establiment de prioritats, planificació, execució, control i avaluacions continuades (projecte de gestió).
  • La PST ha d'incloure mesures dirigides a l'individu i l'ambient des de diversos camps; combinar l'estratègia de control del risc amb la de desenvolupament de factors de protecció i potenciadors de la salut (integral).


Prioritats de la Xarxa Europea per a la Promoció de la Salut en el Lloc de Treball

La Xarxa Europea per a la PST coordina l'intercanvi d'informació i la difusió d'exemples de bones pràctiques a Europa. Els seus membres s'han compromès a establir xarxes d'informació en l'àmbit nacional. Totes les activitats i prioritats estan basades en el principi de subsidiarietat i fomenten la cooperació entre els estats membres. En vista dels desafiaments futurs, i amb el propòsit de difondre la promoció de la salut en el lloc de treball, la Xarxa Europea per a la PST considera les següents prioritats com a base per emprendre futures activitats:
  • Sensibilitzar sobre la PST i fomentar el compromís envers la salut de totes les parts implicades.
  • Identificar i difondre exemples de bones pràctiques.
  • Desenvolupar guies per a la pràctica efectiva de la PST.
  • Assegurar el compromís dels Estats membres en la incorporació de programes de PST a les seves polítiques respectives.
  • Afrontar els reptes específics de la col·laboració amb Pimes
  • Desenvolupar infraestructures de suport a nivell nacional incorporant totes les parts implicades rellevants creant així una base duradora per a la difusió i incorporació de la PST.
Aquesta declaració va ser assumida per tots els membres de la Xarxa Europea per a la Promoció de la Salut en el Lloc de Treball en la reunió tinguda a Luxemburg els dies 27 i 28 novembre 1997. Va ser actualitzada al juny del 2015.


Declaració

L'organització signant (empresa / companyia / autoritat / institució) està d'acord amb els principis establerts en la "Declaració de Luxemburg per a la promoció de la salut en el lloc de treball a la Unió Europea" i amb aplicar-los als serveis corporatius de salut i de seguretat laboral.

Els principis són els següents:

  • Codis de conducta empresarials i directrius que consideren que els empleats no només com a factors de cost, sinó com importants factors d'èxit 
  • Cultura corporativa i polítiques de gestió que incloguin la participació dels treballadors i els encoratja a assumir responsabilitat 
  • Organització del treball que permeti als treballadors conciliar les exigències de la feina amb les seves pròpies habilitats personals i controlar el seu propi treball i el reconeixement social
  • Polítiques de personal que incorporin fites de salut en totes les altres àrees de l'empresa 
  • Serveis integrats de salut i seguretat ocupacional
  • Inclusió dels treballadors en temes de salut en tots els nivells (participació) 
  • Aplicació sistemàtica de totes les mesures i programes (gestió de projectes)  
  • Vinculació de les estratègies de reducció de riscos amb el desenvolupament dels potencials factors de seguretat i salut (enfocament integral)



Per saber-ne més: http://www.enwhp.org/
Original en anglès: http://www.enwhp.org/fileadmin/rs-dokumente/dateien/Luxembourg_Declaration.pdf 

24.2.16

L'Associació Alba de Tàrrega reflexiona obertament sobre reptes d'innovació: Canyelles parlarà de Territori Socialment Responsable

  • Josep Maria Canyelles intervindrà a Tàrrega, convidat per l'Associació Alba, en un cicle de xerrades d'innovació i tendències sobre els reptes de futur de les entitats


L’Associació Alba organitza un cicle de 3 xerrades per a reflexionar sobre el futur de l’actual model d’atenció a les persones i el creixement i desenvolupament de moltes entitats i associacions del tercer sector.  També es parlarà de la seva relació amb l’administració, així com del paper del teixit empresarial en aquest context.

Aquestes xerrades formen part del procés de reflexió i elaboració del nou Marc Estratègic de l’Associació Alba (2016 – 2020) i que es presentarà a finals d’aquest any.

S’ha convidat a 3 persones, 3 visionaris que provaran d’inspirar als assistents en tres àmbits concrets i prioritaris de cara al futur.

QUAN: 3 divendres consecutius 26 de febrer, 4 de març i 11 de març de 2016
HORA: 12h a 14h amb un brunch (a peu dret) inclòs (càtering El Gat del Rosal).
ON: Auditori de la Biblioteca Comarcal de Tàrrega. Pl, Sant Antoni de TÀRREGA


DIVENDRES 26 DE FEBRER 2016. COM LES NOVES TECNOLOGIES PODEN AJUDAR A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL. Com les organitzacions poden esdevenir més eficients, millorar processos i l’atenció a les persones?
PONENT: Jaume Albaigès. Enginyer de formació, porta 15 anys ajudant a les organitzacions lo lucratives en el desenvolupament integral de la seva estretègica tecnològica. Impulsor del projecte  Sinergies CRM, i autor del blog TecnolONGia on parla sobre curiositats i actualitat de les TIC aplicades al sector social.


 
 
 
 
DIVENDRES 4 DE MARÇ 2016.COM PODEM ESDEVENIR UN TERRITORI SOCIALMENT RESPONSABLE?Accions concretes i bones pràctiques dirigides a empreses, entitats i administració. Com podem quantificar aquest retorn?
PONENT: Josep Maria Canyelles. Expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Promotor de Responsabilitat Global. Consultor i assessor en diferents empreses i institucions. Col·laborador docent en diferents universitats i programes formatius d’alta direcció.


 
 
 
 
DIVENDRES 11 DE MARÇ 2016. AVANÇAR EN LA IGUALTAT I ELS DRETS SOCIALS. El rol de les entitats en la construcció d'una Catalunya Social.
PONENT: Asumpció Pié Balaguer. Diplomada en Educació Social per la Universitat Ramon Llull i doctora en pedagogia per a la Universitat de Barcelona. Actualment és professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya, així com professora associada de la Universitat de Barcelona. També fa tasques d’assessoria pedagògica i recerca.




Més informació, preu i inscripció:
Anna Homs / Sandra Oriola
973 312 221 / T 607 217 183
comunicacio@aalba.cat

Font: http://aalba.cat/ca/c/91-cicle-xerrades-inspira

Curs: Responsabilitat social corporativa en l'enginyeria


Josep Maria Canyelles impartirà una sessió de 8 hores sobre Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) dins un programa formatiu del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Descripció

En finalitzar el curs el participant:
  • Disposarà dels elements conceptuals i metodològics bàsics per a gestionar l'RSE.
  • Sabrà com utilitzar-los des d'un punt de vista professional.
  • Podrà establir prioritats a partir de la metodologia de l'RSE
  • Coneixerà algunes normes i recursos
Va dirigit a aquells que vulguin iniciar o endreçar la gestió de la Responsabilitat Social de l'Empresa.
És aplicable a empreses grans o pimes i altres organitzacions.

Bonificació de la Formació Contínua
  • El COEIC s'ha acreditat com a entitat organitzadora per a gestionar gratuïtament la bonificació de la Fundació Tripartita a la Formació Contínua dels cursos organitzats pel Servei de Formació.

Programa

1.Presentació i definició d'objectius

2.El sentit estratègic de l'RSE. Casos

3.Elements metodològics de l'RSE i models de gestió. Normes i procediments

4.Realització de casos pràctics amb els diferents perfils dels alumnes: determinació de materialitat i stakeholders

5.Elaborar un Pla d'acció

6.Comunicació i rendició de comptes

7.Quadre de comandament i KPIs

Professorat

Josep Maria Canyelles. Màster en Polítiques Públiques i Socials. Promotor de Responsabilitat Global. Soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat. Coordinador de Respon.cat.


Més informació i inscripcions: http://formacio.eic.cat/cursos/1093011

23.2.16

Canyelles explicarà a Olot l'estat de situació de l'RSE a Catalunya i les iniciatives que s’hi estan impulsant


IV ACTE DE LLIURAMENT DE CERTIFICATS A LES EMPRESES SOCIALMENT RESPONSABLES DELS TERRITORIS LEADER DEL PROJECTE DE COOPERACIÓ “GESTIÓ SOSTENIBLE RURAL”

Olot, 9 de març de 2016

Programa d’actes

10:00-10:30 Inauguració de la Jornada
Sr. Joan Espona, President d’ADRINOC i del Consell Comarcal de la Garrotxa
Sr. Oriol Anson, Director General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya

10:30-10:45 Presentació de resultats del projecte de cooperació “Gestió Sostenible Rural, Cap a la consolidació de Territoris Intel·ligents”
Sr. Jordi Terrades, gerent d’Adrinoc, grup coordinador de “Gestió Sostenible Rural”

10:45-11:30 Lliurament de diplomes a les empreses que han implantat polítiques d'RSE en la convocatòria Leader 2012-2013-2014 de l'Eix 4 del PDR 2007-2013, en el marc del programa Gestió Sostenible Rural

11:30-12:00 Pausa cafè

12:00-12:45 Ponència: Estat de situació de l'RSE a Catalunya i iniciatives que s’estan impulsant per tot el territori català
Sr. Josep Ma Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Promotor de Responsabilitat Global,  Soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat i Coordinador de Respon.cat - iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya

12:45-13:30 Taula rodona: Bones pràctiques de Responsabilitat Social
Moderador: Josep Ma Canyelles, coordinador de Respon.cat
LLAGURT, Cadena de iogurteries - Sra. Íngrid Rahola
HIDROCOLOR, Tintura i l’acabat de teixits de gènere de punt – Sr. Josep Morè i Sra. Lídia Soler
GRANEL, Venda d’alimentació a granel – Sr. Ivan Álvaro

13:30-13:45 Cloenda de la jornada
Sra. Laura Dalmau, Subdirectora General de Planificació Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya

Per a les persones interessades i que confirmin l’assistència, s’organitzarà opcionalment:
-        Dinar amb producte local en un restaurant de la Garrotxa
-        Visita a les instal·lacions del projecte social La Fageda (tarda)

Entrevista a Josep Maria Canyelles sobre RSE en el programa ‘Economia i empresa’ de Penedès TV amb la col·laboració de l'ADEPG

  • El programa ‘Economia i empresa’ ha entrevistat Josep Maria Canyelles per parlar de Responsabilitat Social de les Empreses, amb especial focus en les pimes.
  • El programa de Penedès TV i l'ADEPG també inclou un reportatge de l'empresa Sandhar.
Anna Vallhonesta, presentadora d'"Economia i empresa" (Penedès TV) fa una entrevista a Josep Maria Canyelles sobre Responsabilitat Social de les Pimes.


L'entrevista a Josep Maria Canyelles es presenta en dues parts que van del minut 7,23 a 13,30 i del 19,45 al 23,30.

‘Economia i empresa’ és un programa de Penedès TV iniciat l’any 2008 amb el suport de l’ADEPG (Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf).

La voluntat del programa és acostar a l’espectador el món de l’empresa des d’un punt de vista encoratjador i planer, a partir de reportatges i entrevistes sobre iniciatives del territori que tiren endavant amb èxit.

‘Economia i empresa’ també compta amb una versió radiofònica: un espai quinzenal de mitja hora de durada dins del magazín ‘Penedès gamma extra’. S’emet els dijous a partir de les 10:00 h i compta amb la participació d’empresaris i empresàries del Penedès que comparteixen amb els oients les seves experiències.

18.2.16

S’atorga el Premi Barcelona a l'Empresa Innovadora en Conciliació i Temps

L’Ajuntament de Barcelona atorga el Premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps el proper dimecres 24 de febrer a les 17.30h al Saló de Cent de l’Ajuntament.

El Premi, que arriba a la seva 4a edició, atorga tres guardons a diferents modalitats d'empreses -petites, mitjanes i grans- a més d'una menció especial del jurat a una de les empreses de la Xarxa NUST que aquest any celebra el seu 10è aniversari. Reconèixer públicament les millors iniciatives i bones pràctiques en l'ús del temps al món laboral és un dels principals objectius del premi que en passades edicions ha guardonat a 11 empreses.

Enguany el jurat, que està format per representants del món acadèmic, empresarial, organitzacions laborals, tercer sector i noves economies, ha valorat especialment projectes que impulsen la coresponsabilitat i la igualtat en la conciliació laboral, i l'equilibri entre el treball remunerat i el temps dedicat a les cures.

L’acte s'organitzarà en forma de diàleg en el qual participaran representants de GAES i SGS Tecnos, empreses guardonades en edicions anteriors del premi. Conduit per Sara Berbel, doctora en Psicologia Social i directora d'Empowerment HUB, el debat s'articularà entorn a les bones pràctiques i les dificultats i guanys de la implantació de mesures de conciliació a les empreses.

Canyelles: "L'RSE en el marc de l'Empresa Saludable" a la II Jornada d'Empresa Saludable (25-febrer)


El proper 25 de febrer l’Espai Pujades 350 acollirà la II Jornada d’Empresa Saludable. Aquesta iniciativa conjunta del COIB i de la Societat de Prevenció Fremap reunirà experts en infermeria del treball, en salut laboral, empresaris i representants de l’administració i de sindicats per reflexionar com es promou la salut dels treballadors a Catalunya.

En aquesta ocasió la Jornada d'Empresa Saludable es centrarà en els reptes que afronta la petita i mitjana empresa en matèria de salut laboral.

Programa:

9:00 - 9:30 Entrega de documentació

9:30 – 10:00 INAUGURACIÓ
Albert Tort, president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona
Eduardo José de la Iglesia, director tècnic de Prevención FREMAP
Jaume de Montserrat, subdirector general de Seguretat i Salut Laboral del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
Ricard Armengol, responsable de Salut Laboral del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
10:00 - 11:30  MODEL D’EMPRESA SALUDABLE EN LES PIMEC
Moderadora: Marta Ciércoles, periodista especialitzada en Salut

Francisco Marqués, director del departament de Promoció de la Salut i Epidemiologia laboral de l’INSHT.
Lluís Monset, membre de PIMEC i director general de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut.
Antonio Moreno, coordinador nacional I+D+i medicina del treball a Prevención FREMAP

Torn de preguntes
Infermera virtual: Prescriu Salut
11:30 - 12:00 COFFE BREAK

12:00 - 13:00  LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA EN EL MARC DE L’EMPRESA SALUDABLE
Moderador: Galo Quintanilla, cap de màrqueting del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci consultor de Vector 5 – Excel·lència i sostenibilitat

Lliurament del premi del concurs patrocinat per Softeng
Carles Colell, director CEO de Softeng
13:30 - 15:00  DINAR

15:00 - 16:30  EXPERIÈNCIES EN LA GESTIÓ DE MODELS D’EMPRESA SALUDABLE
Moderador: Albert Cunillera, director regional de Relacions Institucionals de FREMAP, Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social

Albert Riera, director de comunicació de la cooperativa La Fageda
Jose Mª Navarrete, responsable de planificació i estratègia. Salut i Seguretat en el treball de SEAT
Nacho Negredo, director Akdmia de DIR

Torn de preguntes
16:30 - 16:45  Entrega del I Premi Jornada d’Empresa Saludable: Salut i Feina, per part del comitè organitzador de la Jornada d’Empresa Saludable

16:45 - 17: 00 CLOENDA
Joan Conesa, gerent i vocal d’Infermeria del Treball i Salut Laboral de la Junta de Govern del COIB
Marcos Quevedo, gerent de la Direcció Regional Catalunya de Prevención FREMAP
Gemma Tarafa, presidenta de l’Agència de Salut Pública de la ciutat de Barcelona i comissionada de l’Ajuntament de Barcelona
Miquel A. Calderó, president de l’Associació Catalana d’Infermeria del Treball i Salut Laboral (ACIT)

  





Josep Maria Canyelles parlarà de l'RSE a la cadena de proveïment dins la 84 Jornada Corresponsables

84JornadaCorresponsables_respon.cat

  • Dimecres 2 de març Corresponsables organitza la 84 Jornada per presentar l’Anuari 2016
  • Respon.cat participarà en una taula rodona sobre RSE en la cadena de proveïment


En aquest esdeveniment més de 80 experts en RSE procedents de tots els grups d’interès reflexionaran sobre l’agenda de l’RSE que es configura a partir de 2015, any en què han tingut lloc les grans fites per al desenvolupament sostenible com l’aprovacó del ODS per part de Nacions Unides, els acords de París, l’encíclica papal sobre el canvi climàtic o el nou codi de bon govern, entre d’altres.

Durany el matí tindran lloc les sessions plenàries, mentre que a la tarda s’aprofondirà en algunes temàtiques vinculades als ODS com la producció sostenible, les ciutats sostenibles, les aliances empresa tercer sector i la comunicació responsable.

Josep Maria Canyelles, especialista en la matèria i coordinador de Respon.cat, participarà a les 15h en la taula rodona “L'RSE EN LA CADENA DE PROVEïDORS” (ODS 12):
  • Ethosfera: José Antonio Lavado, soci-consultor 
  • Gas Natural Fenosa: Francesc Aixela, cap de Qualitat de Proveïdors 
  • Respon.cat: Josep Maria Canyelles, coordinador 
  • Red Española del Pacto Mundial: pendent
  • Moderador: Pablo García, director de Governança de Compres de Suez Water Spain

A la Jornada es presentarà un nou projecte en què s’està treballant de manera molt intensa: l‘Observatori de la Comunicació Responsable ObservaRSE, que neix amb l’objectiu d’ajudar a investigar sobre la divulgació estratègica de l’RSE i de la Sostenibilitat en l’àmbit d’Iberoamèrica.

Tots els assistents de la Jornada rebran gratuïtament un exemplar de l’Anuari Corresponsables 2016, amb més de 350 pàgines d’anàlisi, reflexió, bones pràctiques i informació d’interès sbre el que ha estat i representat l’RSE en el 2015 i que per primera vegada, gràcies a un acord amb Wheris, s’ha fet accessible per a persones amb dificultats visuals o invidents.
Informació bàsica
  • Dia: 2 de març de 2016
  • Lloc: Auditori del Foment del Treball (Via Laietana 32, 08003 Barcelona)
  • L’assistència és gratuïta però l’aforament és limitat - Cal confirmar assistència
  • Accés al programa84 Jornada Corresponsables. Presentación Anuario 2016

    La publicación de referencia en Responsabilidad Social y Sostenibilidad se dará a conocer en Barcelona en una jornada en la que expertos en la materia se reunirán para compartir experiencias y reflexionar sobre el momento actual de la RSE y las vías de acción de futuro. En esta ocasión, además, aprovecharemos la coyuntura especial que vivimos en términos de Sostenibilidad para debatir sobre los retos que plantean el escenario postParís y los ODS aprobados en septiembre.
    La jornada se celebrará en el Auditorio de Foment de Treball en Barcelona.
    - See more at: http://jornadas.corresponsables.com/evento/84-jornada-corresponsables-presentaci%C3%B3n-anuario-2016#sthash.b5JktVSn.dpuf

    84 Jornada Corresponsables. Presentación Anuario 2016

    La publicación de referencia en Responsabilidad Social y Sostenibilidad se dará a conocer en Barcelona en una jornada en la que expertos en la materia se reunirán para compartir experiencias y reflexionar sobre el momento actual de la RSE y las vías de acción de futuro. En esta ocasión, además, aprovecharemos la coyuntura especial que vivimos en términos de Sostenibilidad para debatir sobre los retos que plantean el escenario postParís y los ODS aprobados en septiembre.
    La jornada se celebrará en el Auditorio de Foment de Treball en Barcelona.
    - See more at: http://jornadas.corresponsables.com/evento/84-jornada-corresponsables-presentaci%C3%B3n-anuario-2016#sthash.b5JktVSn.dpuf



16.2.16

Antoni Castells, en el consell assessor de la Taula del Tercer Sector

Avui dimarts ha tingut lloc la sessió del Consell assessor de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. En aquesta ocasió el tema ha estat sobre la pèrdua de les Caixes i de la seva obra social: resignar-nos o buscar alternatives?

La persona convidada que ha pogut situar el tema i fer les primeres aportacions ha estat Antoni Castells, exconseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya.

Com vaig fer públic fa unes setmanes, he estat nomenat membre del Consell assessor de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya per a un període de tres anys.
 
La Taula del Tercer Sector és la institució que representa el conjunt de les entitats socials catalanes. Agrupa 35 federacions i grans organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya, les quals representen i aglutinen en conjunt a més de 3.000 entitats socials no lucratives.Va néixer l’any 2003, sota la forma jurídica d'associació, per iniciativa de les entitats sòcies, que són les principals organitzacions i federacions d'entitats del sector.

El Consell assessor té per funció ajudar la Taula a reflexionar sobre les qüestions de fons del sector social, les polítiques socials i el paper de les entitats catalanes a la societat.

El consell està integrat per vint persones procedents de disciplines i àmbits professionals diversos i es va renovant per períodes triennals en el marc d'un procés de renovació. Es reuneix dos cops l'any i també hi participen membres de la junta directiva i expresidències.

Per entrar a un web ja saben el meu correu?? Estem controlats!

Acabo d'entrar un momentet en una pàgina web. No hi he fet cap interacció. No hi he tocat cap botó, ni cap acceptació de rebre galetes... Al cap d'uns minuts, rebo un correu, cosa que em sembla inversemblant. Encara no m'havia passat mai! El correu diu:
Hola, ¡Gracias por visitar LetsBonus!
Descubre la mejor selección de planes, productos, viajes, espectáculos y cursos para disfrutar con los mejores descuentos.     
Para obtener más detalles sobre el motivo por el que ha recibido este correo o si desea dejar de recibir correos personalizados, haga clic aquí.
 Entro per veure el motiu pel qual he rebut el correu i llegeixo:
Criteo Email personaliza mensajes de sus socios anunciantes en función de su historial reciente de navegación. [...] Criteo Email recoge datos de navegación como por ejemplo los productos que ha visto en el sitio web de sus socios anunciantes. Antes de enviarle un correo electrónico, nos aseguramos de que ha dado su consentimiento para recibir correos promocionales [...]
És clar que el consentiment no hi ha estat. Segueixo sorprès que per mitjà de la navegació hagin pogut accedir al meu correu electrònic! I de fet, em diuen que el meu correu electrònic...
...se codificará automáticamente y se conservará durante tres años para que no reciba ningún correo personalizado de Criteo durante dicho periodo. 
Ara, això sí, Criteo Email se toma su privacidad muy en serio. I també informen que No recogemos ningún tipo de datos sensibles (como creencias religiosas, opinión política, datos sanitarios, etc.). Que bé que no sàpiguen les meves opinions i historial de salut, puc anar a dormir més tranquil!


13.2.16

‘Economia i empresa’ entrevista Josep Maria Canyelles sobre RSE aquest proper dimarts 16 de febrer a Penedès TV

  • El programa ‘Economia i empresa’ entrevista Josep Maria Canyelles per parlar de Responsabilitat Social de les Empreses, amb especial focus en les pimes.
  • Aquest proper dimarts 16, el programa de Penedès TV parlarà sobre RSE i també es fa un reportatge de l'empresa Sandhar.
Dimarts 16 a les 14h30 s'emetrà l'entrevista per Penedès TV (www.rtvvilafranca.cat/) i també es podrà veure el programa a les 18h30 i a les 22h30. A final de setmana ja estarà disponible al web en el següent enllaç

Anna Vallhonesta, presentadora d'"Economia i empresa" (Penedès TV) anuncia l'entrevista a Josep Maria Canyelles sobre Responsabilitat Social de les Pimes en el proper programa:




‘Economia i empresa’ és un programa de Penedès TV iniciat l’any 2008 amb el suport de l’ADEPG (Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf).

La voluntat del programa és acostar a l’espectador el món de l’empresa des d’un punt de vista encoratjador i planer, a partir de reportatges i entrevistes sobre iniciatives del territori que tiren endavant amb èxit.

‘Economia i empresa’ també compta amb una versió radiofònica: un espai quinzenal de mitja hora de durada dins del magazín ‘Penedès gamma extra’. S’emet els dijous a partir de les 10:00 h i compta amb la participació d’empresaris i empresàries del Penedès que comparteixen amb els oients les seves experiències.

Ikea eludeix 1.000 milions en impostos a la UE en sis anys

El diari ARA publica un reportatge sobre l'elusió fiscal centrat en el cas IKEA

Segons els estudis fets a nivell europeu, aquesta empresa eludeix 1.000 milions d'euros en impostos a la UE en sis anys


La investigació, emmarcada en la comissió de tributs del Parlament Europeu i en la qual han participat els eurodiputats catalans Ernest Maragall i Ernest Urtasun, desvela que Ikea té dividit el seu conglomerat en dues grans societats, aparentment separades però sota el paraigua de la família propietària de la companyia, per aprofitar els forats fiscals allà on n’hi ha i estalviar-se milions en impostos.
La firma fundada per Ingvar Kamprad no és una excepció entre les multinacionals presents al continent. La Comissió Europea calcula que l’elusió fiscal costa cada any als contribuents entre 50.000 i 70.000 milions, però el cas d’Ikea és especial, perquè no cotitza a borsa i, per tant, és més opaca que altres empreses en el punt de mira, com Apple o Google. 

La Comissió Europea treballa en un paquet de mesures per redreçar aquestes pràctiques fiscals agressives. Proposa que els països s’informin entre ells dels ingressos de les multinacionals, però, segons l’informe, aquestes mesures, encara no aprovades, no solucionarien el problema d’Ikea perquè no eliminaria legislacions com les que permeten estalviar impostos a Bèlgica ni prohibiria els falsos préstecs entre filials. 


La RSE no vende bien, by Carmen Martí

[ca] Agraeixo a la Carmen Martí la seva amabilitat envers mi publicant aquest article a Compromiso Empresarial on fa referència a una conferència que vaig fer sobre les pimes, l'RSE i la comercialització.

[es] Agradezco a Carmen Martí su amabilidad hacia mí publicando este artículo en Compromiso Empresarial donde hace referencia a una conferencia que hice sobre las pymes, la RSE y la comercialización.

La RSE no vende bien

Recientemente tuve la suerte de escuchar a un compañero de viaje en esto de la “evangelización” de la responsabilidad social al que admiro y cuyo trabajo respeto enormemente, Josep Mª Canyelles, y como siempre ocurre, por muchos años que lleves dedicada a esto, no sólo aprendí muchísimo, sino que reforcé algunas ideas.
Carmen Martí
Carmen Martí
Trabajador de La Fageda.

Hace unos días tuve la suerte de escuchar a un compañero de viaje en esto de la “evangelización” de la responsabilidad social al que admiro y cuyo trabajo respeto enormemente, Josep Mª Canyelles, y como siempre ocurre, por muchos años que lleves dedicada a esto, no sólo aprendí muchísimo, sino que reforcé algunas ideas que llevaba tiempo pensando. Siempre es bueno escucharlas de alguien que lleva tanto años y tan buenos proyectos en esto de la RSE.

En resumen, y por no generar más expectativas, lo digo ya desde el inicio en el título de este artículo: la responsabilidad social no vende bien. Sí, señores y señoras, olvídense en sus portafolios de la RSE como argumento de venta. Vende la calidad, vende el ahorro, vende la innovación, vende la novedad, pero la ética y la RSE no vende. ¡Y que no se vuelva en tu contra!
Todos sabemos que queda muy bien decir que la RSE es rentable, que genera buena reputación, que los clientes lo valoran. ¿Pero esto está realmente comprobado y es siempre así? ¿Está la ciudadanía española preparada para el argumento de la RSE?
Lo que me gusta de Canyelles es que no habla él, sino que lo hacen sus experiencias con empresas reales. En este caso fueron tres las empresas de éxito que prefirieron ocultar sus buenos comportamientos para vender más, porque al fin y al cabo son empresas, empresas que quieren hacer las cosas bien, que están convencidas de ello, que no lo hacen por nada más sino por el mero hecho de estar convencidas de que no puede ser de otra manera, pero que quieren obtener una buena cuenta de resultados, y si eso significa “ocultar” que son empresas responsables, el fin justifica los medios.
El primer caso es el archiconocido caso de La Fageda. Los que somos “del mundillo” conocemos de sobra la historia de esta empresa que fabrica yogures con el único fin de emplear al 100% de las personas con discapacidad psíquica en la zona de La Garrotxa (Girona).
Que surgió como idea de un loco muy cuerdo llamado Cristóbal Colón (Vid. Personaje social del año 2014: Cristóbal Colón, presidente y fundador de La Fageda), nada más ni menos, convencido de que el empleo mejoraba la calidad de vida de los pacientes del psiquiátrico en el que trabajaba.
Una empresa de éxito que factura hoy millones de euros, pero que más allá de los entornos sociales, ni hace publicidad, ni explica sus productos, ni dice cómo están fabricados en el punto de venta. Sus yogures se han convertido en un producto gourmet valorado por los consumidores por su excelente calidad.
El segundo caso que merece la pena conocer es el de Cafés Novell, una sociedad limitada (SL), que hace 30 años, cuando aparecieron las críticas al sector cafetero, consideró que debía hacer algo.
Se propuso cambiar su compra habitual por un café de comercio justo siempre que se cumplieran tres condiciones: que pudiese mantener la calidad, no variar el precio a sus clientes, y tener una certificación de que ese producto era realmente justo.
Tras un proceso largo, hoy Cafés Novell obtiene casi el 100% de su café de comercio justo, sin embargo no lo comunicó a sus clientes entonces ni lo hace ahora.
En sus inicios, el café procedente de comercio justo se consideraba solidario, pero no de calidad. Aunque actualmente los cafés de comercio justo son de excelente nivel, Novell no quiso que sus clientes pudieran ponerlo en duda, y así, de nuevo, lo “ocultó”, convirtiéndose en líder de ventas y una empresa de éxito en tiempos de crisis. Una vez más, la responsabilidad no vendía para ellos.

Experimentando con la comunicación

El tercer caso es el que más me gusta, porque convencidos de que hacer las cosas bien no necesariamente vende, lo pusieron a prueba. ¡Y porque además soy clienta satisfecha de este producto!
Se trata de la empresa KH Lloreda, fabricantes del desengrasante KH7, que seguro muchos de vosotros tenéis en la cocina y gastáis para todo. Pues bien, esta empresa familiar con fuertes convicciones de sostenibilidad fue la primera empresa del sector en conseguir la ecoetiqueta para su sostenible producto. Disponen además de un código ético y un sistema integrado de gestión basado en la sostenibilidad.
Pero, sospechando que esta información podía ir en contra de las ventas, quisieron hacer una prueba… Cogieron dos botes de producto idénticos. El primero, dijeron a la gente participante en la muestra que era un potente desengrasante pero inocuo para el medio ambiente con su sello ecolabel.
El segundo, al que le añadieron unas gotitas de limón, por aquello de que no se descubriera el pastel, dijeron que era un desengrasante convencional. Sorprendentemente la mayoría de la muestra afirmó que el segundo, el no ecológico, limpiaba mejor.
Potente desengrasante y ecológico no son palabras que en nuestro cerebro parezcan poder ir en la misma frase. Sin embargo, en Francia repitieron la experiencia y el resultado fue muy diferente; cuestión por la que en España apenas nadie sabe que se trata de un producto ecológico, prácticamente inocuo, y en Francia lo utilizan como argumento de venta.
El cuarto ejemplo lo conozco bien, pues es la empresa en la que trabajo: Novaterra Catering Sostenible. Una empresa social cuya finalidad es la inserción de personas en situación de fragilidad social, y que apuesta por la sostenibilidad social y ambiental con productos de comercio justo, kilómetro cero, ecológicos, etc.
Este debate no es nuevo para nosotros. Al igual que las anteriores tres empresas evaluamos concienzudamente si nos convenía comunicar qué tipo de empresa somos, o por el contrario, buscar otros factores de diferenciación y posicionamiento.
En nuestro caso la apuesta fue otra: comunicar para concienciar, aunque esto vaya, en ocasiones, contra nuestra cuenta de resultados. Sabemos que los clientes nos miran con lupa, y que muchas veces esto va en nuestra contra, pero es nuestra apuesta, como empresa, para cambiar la sociedad.
Canyelles concluía que estas empresas de éxito tenían en común haberse anticipado al mercado, y en las tres habían ocultado su RSE por considerarla un riesgo para su cuenta de resultados.
Ante todo “hay que gestionar inteligentemente la empresa”, decía, y lo inteligente puede ser no comunicar la RSE.
Moraleja: La ética no siempre “lava más blanco”. Así que los directores de RSE tendrán que inventarse otro argumento para venderla a sus directivos.
Por Carmen Martí

Font: www.compromisoempresarial.com

La RSE no vende bien

Recientemente tuve la suerte de escuchar a un compañero de viaje en esto de la “evangelización” de la responsabilidad social al que admiro y cuyo trabajo respeto enormemente, Josep Mª Canyelles, y como siempre ocurre, por muchos años que lleves dedicada a esto, no sólo aprendí muchísimo, sino que reforcé algunas ideas.
Carmen Martí
Carmen Martí
Trabajador de La Fageda.
- See more at: http://www.compromisoempresarial.com/carrusel/2016/02/la-rse-no-vende-bien/?platform=hootsuite#sthash.a0nfSqe5.dpuf