30.4.14

Presentació de l'eina "Sistema de gestió de la integritat i la transparència en pimes" de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides

CONFERÈNCIA - COL·LOQUI
Responsabilitat Social Corporativa

L'actual percepció del frau com un dels problemes més greus de la nostra societat i la identificació de la corrupció com un obstacle significatiu per aconseguir el desenvolupament econòmic i social han situat el debat sobre la integritat i transparència a la primera plana de l'actualitat. Des de diferents àmbits del món empresarial, administratiu i la societat civil en general, s'estan plantejant propostes per mitigar l'impacte del frau (en les seves múltiples manifestacions). Com a denominador comú, aquestes propostes incideixen en la necessitat d'aprofundir tant en la implementació dels mecanismes de prevenció com en l'establiment de controls efectius per evitar-lo.

En aquest marc, la Comissó de Responsabilitat Social Corporativa del Col·legi, juntament amb la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides, han considerat oportú organitzar una conferència-col·loqui amb el doble objectiu de sensibilitzar sobre el frau i les seves derivades (incidint en la importància del control intern i la responsabilitat penal de les persones jurídiques) i donar a conèixer algunes pautes i eines per tal que les pimes puguin avaluar i donar resposta a aspectes vinculats amb el frau en les seves organitzacions.

Dia: dimarts, 13 de maig de 2014
Horari: de 18 a 20 hores
Lloc: Seu del Col·legi (c/ Sor Eulàlia d'Anzizu, 41. 08034 Barcelona) 

• Introducció a càrrec del Sr. Daniel Faura, President del Col·legi de Censors Jurats deComptes de Catalunya i del Sr. Àngel Pes, President de la Xarxa Espanyola del Pacte
Mundial de les Nacions Unides

• Taula rodona  

° Moderador: Sr. Xavier Cardona, Director General del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

° Participants:
  • Sr. Victor Benedito, Soci responsable de l'àrea de pràctica forense i investigacions de frau i irregularitats comptables d'Espanya i el Principat d'Andorra de la firma Alfa Capital
  • Sr. Antonio Javierre, Administrador i Director General de Javierre, S.L. i secretari general de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides
  • Sr. Joan Fontrodona, Professor Ordinari i Director del Departament d'Ètica Empresarial, IESE Business School
• Presentació de l'eina "Sistema de gestió de la integritat i la transparència en pimes" de
la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides en col·laboració, entre altres,
del Col·legi

° Sra. Ana Baro, Tècnic del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

° Sra. Eva Algaba, Analista de Responsabilitat Social Empresarial i Responsable del
Sistema de gestió d'integritat i transparència de la Xarxa Espanyola del Pacte
Mundial de les Nacions Unides

Aquesta jornada està adreçada a auditors, membres de l'associació intercol·legial i signants del Pacte Mundial. És necessari confirmar l'assistència a l'acte per correu electrònic al nostre Col·legi (col.legi@auditors-censors.com).

L'assistència s'homologarà amb dues hores de formació d'altres matèries.

27.4.14

Reportatge ARA: Sis propostes per reformar el capitalisme

El diari ARA fa un reportatge sobre el canvi pendent en el capitalisme: "Sis propostes per reformar el capitalisme". L’anunciada “refundació” del sistema no ha arribat: quines mesures es podrien aplicar per corregir-ne els desequilibris?


1. Reduir les desigualtats
2. Fer l’economia sostenible tot i consumir menys
3. Reduir la mida dels bancs
4. Garantir un tracte igualitari en les finances
5. Incrementar la competència
6. Suprimir els paradisos fiscals

Veure contingut a: http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Sis-propostes-reformar-capitalisme_0_1127887242.html

Contingut relacionat

[REFLEXIÓ] El procés avança

Aquesta setmana han passat coses en referència al procés català. Les coses van succeint tan ràpidament que agafen ganes d'anar escrivint les reflexions del moment, per anar endreçant, per anar fixant, per anar prenent mesura de l'evolució, per anar lligant caps...

El conflicte Catalunya - Espanya sols es pot arreglar mitjançant el diàleg, certament. Però un diàleg generador de solucions sols pot portar-se a terme des de la igualtat, no quan una part mira amb superioritat i decideix de què es pot dialogar i de què no.

La situació actual no solament reflecteix aquesta afirmació sinó que la valida en tant que constatació que hauria estat vàlida al llarg de la història no solament recent. I si això és així, el que no podem fer és autoenganyar-nos tots plegats i perdre temps en solucions que seran estèrils ja sigui per portar-nos a un atzucac o bé perquè acabaran mostrant la seva insostenibilitat en el termini mitjà i llarg.

És per això que em sembla creïble cap tercera via que no passi per la secessió i la posterior generació d'aliances i marcs de col·laboració. Una possibilitat seria la confederació, però això que hauria tingut sentit en els darrers segles, no en té ara en el marc d'una Europa unida perquè ja no té cap altre sentit que els que vegin un romanticisme en la unió d'algunes de les nacions peninsulars. 

Els que pretenguin analitzar el conflicte en termes estrictament actuals sobre cost - benefici estaran menystenint un factor que no podem deixar de tenir present: en la relació entre Catalunya i Castella hi ha el factor catalanofòbia, que es comença a generar cinc segles enrere. L'autor més important en castellà entre els que no es té dubte de la seva identitat, Quevedo, ja va dir que "En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra" o “El catalán es la criatura más triste y miserable que diós crió i que son los catalanes el ladrón de tres manos”.

Però no ens quedem en la mera referència a aquest factor implícit en la relació, sinó que podem anar a les causes que el provoquen, entre les quals no hi ha solament les econòmiques i de poder sinó altres correlacionades que es basen en factors culturals, en maneres d'entendre l'exercici del poder, l'economia i la vida, i on podem trobar models antagònics.

S'entén de manera molt planera a partir d'aquesta anàlisi de l'exconseller d'Economia Antoni Castells (PSC):
La dificultat intrínseca de l’estat espanyol per respectar el que s’ha pactat. Els pactes tenen la força que es te per fer-los complir. I l’estat espanyol està acostumat a imposar-se, no a pactar. En l’ADN de l’estat espanyol no hi ha inscrit el pacte. Es concep com un deshonor. Això és molt castellà i Castella ha fet Espanya. Els pactes s’han de complir i si no tens la garantia del seu compliment no tenen cap valor. I per l’estat espanyol els pactes són més aviat traves. Pel català si s’ha arribat a l’acord de 40 això és sagrat perquè som pactistes. Ells vindran després i et diran: “ep, que ho he mirat bé i aquells 40 no poden ser 40. Han de ser 30”. I els catalans negociem llavors entre 40 i 30. Gravíssim error.  
Sens dubte ens podríem remuntar al model de governança imperant a la Catalunya prèvia al 1714, i del qual en vaig parlar fa uns dies a "Actualitat de les Constitucions Catalanes": Una «Constitució» no podia entrar en vigor legal sense l'aprovació de les Corts Generals del Principat de Catalunya, fet sense precedents a Europa. Això no podia ser acceptat ni entès per la cort castellana.

Per això també afirmava fa uns dies que el que puguin proposar des de Madrid en aquest moment no generarà cap credibilitat (Jo no sóc tonto #JoNoSócTonto ; Yo no soy tonto #YoNoSoyTonto). El context actual fa que no tingui cap credibilitat, però alhora aquesta manca de credibilitat ve marcada per una tradició no només històrica sinó gairebé atàvica.


Catalunya i Castella som pobles germans, i no solament estem condemnats a entendre'ns sinó que ha de ser un plaer compartir aquesta proximitat i teixir moltes complicitats en els terrenys econòmics i altres. Podem fer molt conjuntament. Crec que a Catalunya sempre històricament s'ha vist així. Però ara a Catalunya una gran majoria de la societat ja ha comprès que això no serà possible si no es fa sobre la base d'una relació igualitària. I això vol dir en primer lloc poder decidir el futur de Catalunya des de la pròpia ciutadania catalana (amb un consens amplíssim), poder relacionar-nos amb Castella de tu a tu, amb un estat propi (amb un consens molt gran), i poder estar en el concert de les nacions al mateix nivell que hi és el Regne d'Espanya (segurament majoria, en espera que es pugui votar).

Per cert, trobo excel·lent el lideratge del president Mas que, alhora que acondueix un procés que emergeix de la ciutadania i de la societat civil, sap trobar el punt adequat per anar fent avançar el discurs. En l'entrevista de dilluns passat, va introduir dos elements fonamentals, el "win-win" i el dia després, el "day after". En una entrevista oberta, sense preguntes preparades, cosa que mai faria una TC espanyola amb Rajoy, va aportar elements que permeten avançar en el relat, aportant seguretat en la manera de fer les coses, a partir d'un model basat en la legalitat, la legitimitat, la tolerància, la democràcia, el saber fer, procurant que tothom hi surti guanyant i apostant per fórmules negociades per accedir a la independència a partir del dia després.

Alhora també va deixar clar qui és que no vol dialogar, enfront dels corifeus de l'espanyolisme i altres despistats que situen Mas i Rajoy en el mateix nivell pel que fa a la responsabilitat de la manca de diàleg. No hi una simetria malgrat el que alguns diguin. Mas està disposat al diàleg però el que no pot acceptar-se és que la part espanyola estableixi amb caràcter previ que Catalunya hagi de renunciar a la consulta, i que per tant d'aquest tema no se'n pugui dialogar.

Aquesta no deixa de ser una mostra més del que dèiem de la idiosincràsia del poder espanyol i que curiosament, pretenent el contrari, acabarà portant a la secessió de Catalunya, ja que al sXXI ja no poden fer valdre el seu punt de vista amb la força de l'exèrcit. No poden bombardejar Barcelona cada 50 anys com va establir el general Espartero, com a manera de mantenir els catalans a ratlla i de mantenir la unitat d'Espanya. Ara han canviat l'estratègia per mesures equivalents com dinamitar el desenvolupament econòmic de Catalunya per mitjà de les limitacions en infraestructures, i mitjançant els intents d'introduir elements que trenquin la cohesió social interna.

Però, la societat catalana ha dit prou, i ha donat l'empenta a la política. Podem estar satisfets que la ciutadania ha sabut donar lloc a formes organitzades molt madures, que han trobat el punt just en el lideratge social, i la política ha sabut trobar l'estil de lideratge molt professional, no gens messiànic, sempre al costat del que demana la ciutadania.

En contrapartida, veiem com l'unionisme no ha sabut articular cap moviment que pugui aportar elements de defensa dels seus interessos amb fórmules que puguin ser homologables a nivell democràtic. L'intent recent de fer una organització unitària de l'unionisme s'ha saldat amb una foto increïble, amb membres falangistes i xenòfobs. I és que finalment allò que agrupa i esdevé el comú denominador de tots els moviments unionistes és la voluntat de limitar l'exercici de la democràcia, més que aportar algun argument i formular alguna oferta seductora de perquè Catalunya s'hauria de quedar dins d'Espanya, de manera que acaba sent inevitable que aquestes iniciatives acabin fent un tuf ranci i que no tinguin capacitat ni per ocultar la presència dels que més radicalment expressen els matisos més matussers i allunyats dels postulats democràtics.

25.4.14

Jornada prospectiva sobre persones grans

  • Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social, introduirà el debat
RESIDÈNCIA D' INVESTIGADORS CSIC – GENERALITAT DE CATALUNYA i
FATEC - FEDERACIÓ D' ASSOCIACIONS DE GENT GRAN DE CATALUNYA

CIÈNCIA I ENVELLIMENT --VIII cicle – Curs 2013/14 - VISIONS PROSPECTIVES SOBRE LES PERSONES GRANS: SITUACIONS PERSONALS I ESCENARIS.

Segona Jornada - 7 de maig de 2014
De 16,30 a 19,30 hores
A la seu de la Residència d’ Investigadors CSIC – Generalitat de Catalunya

Carrer Hospital , 64 – Barcelona

PROGRAMA

PERSONES GRANS EN LA NOSTRA SOCIETAT:
A l’actualitat i en augment en els propers deu anys.
CAP ON ANEM? ASPECTES ALEATORIS o DECISIUS?

ALGUNS ASPECTES MOTIVADORS
  • Per a pensar aspectes de immediat futur – “el cap on anem” – ens cal actualitzar la reflexió sobre esperança de vida i les dades demogràfiques.
  • Aspectes que van lligats i que condicionen i seguiran condicionant les condicions de vida de qualsevol societat. De la nostra també.
  • Després de la jubilació, la vida continua : Gent gran, gent activa. I productiva.
  • La jubilació és i ha d’ésser de les obligacions laborals. Però, no de la vida.
  • Cal un nou pacte entre generacions i preveure la incardinació dels ciutadans grans en la seva societat. Que sigui possible la participació.
  • Tot això no s’improvisa. Cal forjar un programa social i polític que ho possibiliti. Ens cal un canvi cultural, un canvi de manera de viure.
Primera part

Introduirà el debat: JOSEP MARIA CANYELLES. Promotor del think tank Responsabilitat Global. Assessora empreses, governs iorganitzacions. És assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona. Col·labora amb l’Associació per a les Nacions Unides. Coordinador de la Comissió Responsabilitat Social de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció – ACCID i col·labora amb diferents universitats. Promou collaboratio, iniciativa per als TSR.

Primer DEBAT: Amb intervenció dels participants a la Jornada

Segona part

PANELL D’EXPERTS : DESPRÉS DE LA JUBILACIÓ, LA VIDA CONTINUA

PREVISIÓ PER A LA PROPERA DÈCADA: QUÈ ELS HI CALDRÀ A LES PERSONES GRANS RURALS o CIUTADANS ?
o Equipaments i serveis.
o Participació social, política i cultural.
o Accessibilitat. Barreres arquitectòniques.
o Demòtica aplicada als habitatges.
o Equipament de la llar. Arquitectura funcional.
o Alimentació.

Amb els experts:
• MARIA SATUR TORRE - Mng. Foundation Innovation - Fundación Vodafone
España
• ANTONI REVERTER -Director de la Fundació Ave Maria
• JORDI TUDELA – Director de l’Àrea Social del Grup Asproseat - Director general
de DINCAT-Discapacitat Intele·lectual Catalunya – President de la Comissió de
Cohesió Social del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

Segon DEBAT: Amb intervenció dels participants a la Jornada i ponents.
Moderador dels debats : JAUME JANÉ – Comissionat per a Jornades CSIC+FATEC
Cloenda i recull de reflexions fetes : Dr. LLUÍS CALVO I CALVO. Antropòleg. Científico Titular del CSIC. Doctor en Geografía e Historia-U.B. Coordinador Institucional del CSIC a Catalunya. Director científico-cultural de la Residencia de Investigadores CSIC -Generalitat de Catalunya

Accés a PDF programa

24.4.14

Nace filtrala.org para favorecer las filtraciones anónimas

Ha nacido filtrala.org, un proyecto de la Associated Whistle-Blowing Press, es una organización sin ánimo de lucro con sede en Bélgica - que tiene uno de los marcos legales que más protegen a las fuentes de información - y dedicada a promocionar la transparencia de los asuntos públicos a través de las filtraciones anónimas. Filtrala.org es una herramienta web para que cualquier persona pueda hacer llegar documentación a periodistas y organizaciones sociales sin dejar rastro, de manera segura y anónima.

Fíltrala es una herramienta independiente que busca una transformación en la sociedad española a través de la transparencia y la participación ciudadana. Queremos que el público ayude a restaurar el rol activo de los medios como vigilantes del poder, creando una nueva conciencia social donde ciudadanos anónimos puedan influir en lo que es de interés público.

Cómo funciona

Fíltrala solo acepta materiales restringidos o censurados de relevancia política, científica, ética, filosófica, diplomática o histórica. Cualquier tipo de rumor, opinión, historias o relatos de primera mano, así como material disponible públicamente no serán aceptados. Materiales que violen la privacidad personal no serán aceptados a menos que revelen o prueben violaciones, abusos o corrupción que afecten a la esfera pública. Todo el proceso, desde el envío a la publicación, consta de 5 etapas:

1. ENVÍO DE MATERIALES

Utilizando nuestra plataforma, cualquier persona puede enviar de manera segura y anónima información sensible que demuestre irregularidades, crímenes, corrupción, abusos e infracciones cometidos por agentes públicos o privados del ámbito español. La información será aceptada solo si cumple con los requisitos expresados anteriormente.

2. VERIFICACIÓN

En primer lugar, el equipo de análisis de Fíltrala realizará una verificación técnica exhaustiva para determinar si la información enviada es verídica. Esto se hará de la manera más completa posible, analizando factores como posibles causas para una falsificación, la dificultad o motivación para hacerlo etc. Si hubiese la necesidad, se buscarán opiniones externas.

3. REDACCIÓN Y LIMPIEZA

En algunos casos, los archivos enviados pueden ser una amenaza para la propia identidad de la fuente. Cuando esto sucede, es decir, cuando el contenido o meta-contenido pueden llevar a revelar su identidad, se vuelve necesario eliminar esta información parcialmente. Esto también implica a terceras partes que no están directamente involucradas, ya que de esta manera no se viola su privacidad. El equipo de Fíltrala eliminará, cuando haga falta, toda información que pueda poner en peligro la fuente o terceras partes no involucradas.

4. ANÁLISIS Y DIFUSIÓN

El análisis de la información en este punto tiene dos pasos. En primer lugar, una investigación en profundidad en lo que suelen ser archivos muy grandes y en formatos complejos, para poder encontrar información relevante. Posteriormente será puesta en contexto, explicando actores, motivos y consecuencias en relación con las organizaciones e instituciones en cuestión.

5. PUBLICACIÓN

La publicación de toda pieza de noticias o historia resultante con los miembros de la red de medios colaboradores de Fíltrala, es decir, con periodistas, docentes e investigadores. Una vez publicado, el material será accesible de manera libre con una licencia CC-by-SA en el canal principal de noticias de Fíltrala. El objetivo es difundir la información de forma amplia para que las revelaciones tengan el mayor impacto posible.

POR QUÉ HACERLO

España está sumida en una de las peores crisis económicas, políticas y morales de su historia. La prensa independiente, así como expertos extranjeros, han advertido sobre la profunda regresión de la calidad democrática del país. Mediante esta plataforma, se pone a disposición de la sociedad española un mecanismo ciudadano para luchar contra la corrupción y el abuso, con la esperanza de que se consiga una muy necesitada regeneración social, que debe estar basada necesariamente en la justicia.

Desde la plataforma, organizaciones y medios colaboradores, trabajaremos para proteger tu anonimato y para amplificar la difusión y alcance de la información filtrada. No nos conformamos con sacar titulares: queremos crear un puente entre la información y la acción organizada por parte de las instituciones judiciales y civiles.

Para lograrlo, debemos restaurar el rol activo de los medios de comunicación y la ciudadanía en la construcción de una sociedad más transparente y justa. La transparencia es esencial para una sociedad democrática: la verdad es un derecho universal. Para hacerlo necesitamos tu ayuda.

[CONVOCATÒRIA] Ajuts a la recerca sobre qualitat democràtica

democ2014El Departament de Governació i Relacions Institucionals, a través del Programa d'Innovació i Qualitat Democràtica, impulsa la recerca en matèria de participació ciutadana i qualitat democràtica, per contribuir a la millora del sistema democràtic. El termini de presentació de les sol·licituds acaba el dia 10 de maig i l’import màxim de la convocatòria és de 39.000€.

La convocatòria és fruit d’un conveni entre el Departament i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). L'objecte de la convocatòria és atorgar ajuts a les universitats que formen part del sistema universitari català i les entitats públiques o privades de Catalunya sense finalitat de lucre que tinguin la recerca com una de les seves activitats principals, per a la realització de projectes de recerca originals i inèdits en matèria de qualitat democràtica que permetin obtenir resultats científics i propostes d'intervenció aplicables en aquest àmbit.

En concret, s’atorgaran ajuts sobre algun dels temes següents: rendició de comptes i qualitat democràtica; participació política i noves tecnologies; noves formes de participació política impulsades des de la ciutadania, i models de gestió col·laborativa entre l’Administració i la societat civil.

L’import màxim destinat a aquesta convocatòria és de trenta-nou mil euros (39.000 €), amb un import per ajut d’entre sis mil cinc-cents euros (6.500 €) i nou mil set-cents cinquanta euros (9.750 €). Podeu consultar tota la informació sobre la convocatòria més avall, i fer-nos arribar les vostres consultes a qualitatdemocratica.governacio@gencat.cat

Més informació

[ESDEVENIMENTS] Jornada sobre Subcontractació laboral a Catalunya


Em plau convidar-vos a participar a la jornada sobre Subcontractació laboral a Catalunya, organitzada pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

L’acte tindrà lloc el proper 6 de maig a la Sala Macaya del Palau Macaya situada al Passeig de Sant Joan núm. 108, 08037 Barcelona. Recepció i acreditacions de 9:00 a les 9:30.

Durant la jornada es presentarà l’informe La subcontractació laboral a Catalunya. Concepte, escenaris, bones pràctiques i jurisprudència, que ha estat elaborat per l’Administració de la Generalitat i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya. També es comptarà amb la presència dels experts Miquel Falguera i Manel Luque i s’analitzaran un seguit de bones pràctiques empresarials.

En aquest enllaç trobareu el programa i la butlleta d’inscripció que és necessari emplenar per assistir-hi. L’aforament és limitat i la inscripció s’efectuarà per rigorós ordre d’entrada.

Jo no sóc tonto #JoNoSócTonto

D'aquí a dos mesos, quan hagin passat les eleccions europees, començarà a aparèixer una proposta de diàleg per a Catalunya des d'Espanya. Formalment no es presentarà com un diàleg Espanya - Catalunya perquè difícilment faran cap pas que impliqui reconèixer Catalunya com un subjecte amb qui parlar. Per tant, es posarà damunt la taula una proposta per a reformar l'estat espanyol, la Constitució. Potser sí que alguns, més agosarats, afirmaran que caldria respectar la singularitat catalana, així com la basca i la gallega, i recentralitzar la resta, acabar amb el "café para todos", però ràpidament seran titllats d'heretges. La presència en escena d'UPyD evitarà que aquest discurs ni tan sols es pugui considerar.

Per la meva part, confesso que no tinc cap interès a escoltar. Primer l'estat espanyol hauria de ser receptiu a la voluntat dels catalans de ser consultats. En aquest marc de consulta democràtica seria acceptable que l'estat espanyol fes la seva oferta per a retenir Catalunya dins Espanya. Però sense l'acceptació d'aquest marc no cal que s'hi esforcin. La proposta que facin arriba tard. A la majoria ara ja no ens interessa. Sigui la que sigui, no dubtem que serà rància, obsoleta.

Però el problema més greu és que no tindrà cap credibilitat. Per quin motiu hauríem de creure que són sincers i volen fer un marc que garanteixi el respecte si ara que ja podrien fer-ho sense canviar la Constitució no ho fan? La CE no obliga a perjudicar la llengua catalana tan com poden, ni a perjudicar la competitivitat catalana en relació amb les inversions i infraestructures, ni obliga a fer lleis de recentralització o d'unitat del mercat.

La meva lectura és dràstica: si ens diuen que estan disposats a fer una reforma que blindi els drets dels catalans, quan en el dia a dia tant el govern d'un color com de l'altre aquests drets se'ls passen i se'ls han passat per un lloc, vol dir que ells mateixos es consideren una mena d'éssers mancats de control de les emocions que accepten que s'han de posar un aparell que els limiti en el seu instint atàvic. Doncs ja es podrien posar ara mateix un braçalet que faci sonar les alarmes quan s'aproximin a la zona prohibida de les conductes que consideren que no haurien de tenir.

De fet, seria bo que abans de proposar-se reformar la Constitució fessin una llista de quines són aquestes conductes que accepten que no haurien de tenir, de límits que no haurien de travessar. Si resulta que el paper queda en blanc, potser no cal que facin l'esforç de canviar cap Constitució perquè vol dir que sempre intentaran per la porta del darrere modificar l'esperit constitucional per fer prevaler els seus interessos.

De fet, potser no n'hi hauria prou amb una llista on afirmessin coses com que cal evitar que l'estat jugui a favor dels interessos de la nació castellana dominant i sobretot de Madrit (amb t). Potser també haurien d'analitzar quin és el caràcter dominant de la seva nació, que mai ha tingut el diàleg o el pactisme com un dels seus elements vertebradors. El seu ha estat històricament un model jeràrquic, amb tics totalitaris, i amb dificultats per comprendre els principis bàsics de la democràcia i del diàleg. 

Comprenc que això que estic demanant, i que seria el principi per a poder establir un diàleg respectuós, per a l'establishment espanyol i també per a la seva intel·lectualitat seria un estocada insuportable. Per a ells, el canvi de model s'hauria de fer sense que semblés que es fa per a acontentar Catalunya, i sense acceptar cap culpa. Ho entenc tant que de fet no ho pretenc: cada societat, cada nació, és com és, i ha d'evolucionar per ella mateixa, i els altres no tenim cap dret a fer-la canviar cap on ens interessa a nosaltres. És per això que considero que si cada nació es governa a ella mateixa, Espanya per una banda i Catalunya per l'altra, i tots junts a Europa i si cal amb òrgans per treballar conjuntament les sinergies ibèriques, estarem molt millor i podrem desenvolupar-nos millor com a pobles germans.

Retorno a l'inici de la reflexió per dir que davant les propostes que el Sr. Rubalcaba i altres em puguin fer en els propers mesos, la meva resposta serà "Jo no sóc tonto #JoNoSócTonto". I per això no em creuré res ni voldré perdre gens de temps a intentar cercar on són les trampes.

Yo no soy tonto #YoNoSoyTonto

Dentro de dos meses, cuando hayan pasado las elecciones europeas, comenzará a aparecer una propuesta de diálogo para Cataluña desde España. Formalmente no se presentará como un diálogo España - Cataluña porque difícilmente harán ningún paso que implique reconocer Cataluña como un sujeto con quien hablar. Por lo tanto, se pondrá sobre la mesa una propuesta para reformar el estado español, la Constitución. Puede que algunos, más osados, afirmarán que habría que respetar la singularidad catalana, así como la vasca y la gallega, y recentralizar al resto, acabar con el "café para todos", pero rápidamente serán tachados de herejes. La presencia en escena de UPyD evitará que este discurso ni siquiera se pueda considerar.

Por mi parte, confieso que no tengo ningún interés en escuchar. Primero España debería ser receptivo a la voluntad de los catalanes de ser consultados. En este marco de consulta democrática sería aceptable que el estado español hiciera su oferta para retener a Catalunya dentro de España. Pero sin la aceptación de este marco no es necesario que se esfuercen. La propuesta que hagan llega tarde. A la mayoría ahora ya no nos interesa. Sea la que sea, no dudamos que será rancia, obsoleta.

Pero el problema más grave es que no tendrá ninguna credibilidad. ¿Por qué deberíamos creer que son sinceros y quieren hacer un marco que garantice el respeto si ahora que ya podrían hacerlo sin cambiar la Constitución no lo hacen? La CE no obliga a perjudicar la lengua catalana tanto como pueden, ni a perjudicar la competitividad catalana en relación con las inversiones e infraestructuras, ni obliga a hacer leyes de recentralización o de unidad del mercado.

Mi lectura es drástica: si nos dicen que están dispuestos a hacer una reforma que blinde los derechos de los catalanes, cuando en el día a día tanto el gobierno de un color como del otro estos derechos se los pasan y se los han pasado por un lugar, quiere decir que ellos mismos se consideran una especie de seres carentes de control de las emociones que aceptan que deben ponerse un aparato que los limite en su instinto atávico. Pues ya se podrían poner ahora mismo un brazalete que haga sonar las alarmas cuando se aproximen a la zona prohibida de las conductas que consideran que no deberían tener.

De hecho, sería bueno que antes de proponerse reformar la Constitución hicieran una lista de cuáles son estas conductas que aceptan que no deberían tener, de límites que no deberían atravesar. Si resulta que el papel queda en blanco, quizás no es necesario que hagan el esfuerzo de cambiar ninguna Constitución porque quiere decir que siempre intentarán por la puerta trasera modificar el espíritu constitucional para hacer prevalecer sus intereses.


De hecho, puede que no bastaría con una lista donde afirmaran cosas como que hay que evitar que el estado juegue a favor de los intereses de la nación castellana dominante y sobre todo de Madrit (con t, como una manera de indicar que no nos referimos a la ciudad física). Quizás también deberían analizar cuál es el carácter dominante de su nación, que nunca ha tenido el diálogo o el pactismo como uno de sus elementos vertebradores. El suyo ha sido históricamente un modelo jerárquico, con tics totalitarios, y con dificultades para comprender los principios básicos de la democracia y del diálogo. 
Comprendo que esto que estoy pidiendo, y que sería el principio para poder establecer un diálogo respetuoso, para el establishment español y también para su intelectualidad sería un estocada insoportable. Para ellos, el cambio de modelo debería hacerse sin que pareciera que se hace para contentar Cataluña, y sin aceptar ninguna culpa. Lo entiendo tanto que de hecho no lo pretendo: cada sociedad, cada nación, es como es, y debe evolucionar por sí misma, y los demás no tenemos ningún derecho a hacerla cambiar hacia donde nos interesa a nosotros. Es por ello que considero que si cada nación se gobierna a sí misma, España por un lado y Cataluña por la otra, y todos juntos en Europa y si es necesario con órganos para trabajar conjuntamente las sinergias ibéricas, estaremos mucho mejor y podremos desarrollar mejor como pueblos hermanos.
Retorno al inicio de la reflexión para decir que ante las propuestas que el Sr. Rubalcaba y otros me puedan hacer en los próximos meses, mi respuesta será "No soy tonto #YoNoSoyTonto". Y por eso no me creeré nada ni querré perder ningún tiempo en intentar buscar dónde están las trampas.

21.4.14

Newsletter abril 2014

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter d'abril 2014, on aportem la nostra definició d' RSE i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] Definint la Responsabilitat Social · Abril 2014

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Abril 2014, donde aportamos nuestra definición de RSE y también ofrecemos nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] Definiendo la Responsabilidad Social · Abril 2014

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

20.4.14

Actualitat de les Constitucions Catalanes

Malgrat els segles, transportades a l'actualitat encara mostren el seu caràcter avançat, quan preveuen no solament aspectes com la inviolabilitat del domicili, sinó també de la correspondència (alguns estats contemporanis haurien de prendre'n nota), o garanties processals que implicaven que el retard en la sentència anava a càrrec del sou diari del jutge.

Però uns dels aspectes més interessants, atesa la situació política actual, amb una Catalunya que no vol sotmetre's a un model d'estat, amb uns valors contraposats als que sempre han estat part de la societat i la nació catalana. En aquest sentit, les Constitucions catalanes establien que no és vàlida cap norma dictada per reis o oficials seus que les contravinguin, i que no s'han d'obeir ni acatar perquè les normes que regien Catalunya eren únicament les elaborades per les Corts de Catalunya, i sols aquestes tenien força legal per derogar-les o esmenar-les.

Des d'aquest punt de vista estrictament legal, totes les accions normatives dutes a terme amb posterioritat pels règims borbònics o hereus tenen una mancança de legitimitat en tant que la legalitat en què se sustenten fou pervertida i que l'actual societat catalana, per expressió popular i parlamentària, mostra un sentit de continuïtat amb els drets que il·legítimament foren usurpats.

En aquest sentit, parlar de devolució, en els termes en què també se'n parla a la Gran Bretanya respecte a Escòcia, té molt sentit. Tot i així, trobo molt encertat que la reclamació catalana es fonamenti de manera central en la reclamació feta pels ciutadans d'avui, en el marc d'una demanda democràtica i de drets civils en un context pacífic i cívic. No cal traslladar a un debat històric el que se sustenta per la reclamació i necessitat d'avui, i pel deute respecte les generacions futures de deixar-los un país més sostenible. Però finalment, el dret històric el tenim i entre els conceptes a posar damunt la taula, la devolució és un més.

Aporto alguns exemples de les Constitucions, que mostren que eren més avançades que moltes de les lleis de l'Europa del segle XIX.
Ferran el Catòlic presidint les Corts Catalanes. Frontis d'una edició incunable de 1495 de les Constitucions catalanes (Barcelona, Pere Michel i Diego de Gumiel).[3]

Inviolabilitat del domicili

«La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat» (Constitucions de Pau i Treva de Déu)

Inviolabilitat de les comunicacions

«A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (Corts de Barcelona, any 1702)

Sobirania de la llei

«Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Corts de Barcelona, any 1283)

Garanties processals

«Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fos la culpa, de son respectiu salari.» (Corts de Barcelona, 1251, i de Montsó, 1517).
«Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (Corts de Barcelona, any 1228)
  • Dret a una defensa justa: «Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (Corts de Barcelona, 1520)

Dret de reparació

«Si d'aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (Corts de Montsó, any 1289)

 Sobirania de la llei

(Vegeu Constitució de l'Observança).
«Poch valdría fer Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fos dictada pel rei ó llurs oficials.» (Corts de Montsó de 1289 i de Corts de Barcelona (1481)

Jurisdicció catalana

«Com que les Constitucions i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (Corts de Barcelona, any 1422)
«A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (Corts de Barcelona, any 1283)
Unes notes sobre el Dret paccionat (font: wikipedia)
Com a dret paccionat, les constitucions eren les normes legislatives de major rang i només podien ser revocades per les mateixes Corts Generals del Principat de Catalunya.

Com a text legal amb llarga història, les Constitucions de Catalunya van anar evolucionant amb els anys, i l'experiència que aportaven cada una de les dificultats per les que passaven les Corts Catalanes en la seva dilatada experiència d'exercir el poder sobre Europa i el Mediterrani. A principis del segle XVIII, disposaven ja de molts dels mecanismes d'un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poders o la previsió de la seva pròpia reforma.

Degut a la forma en què a Catalunya es pactaven les lleis, el que es coneix com a pactisme, Catalunya disposava ja al segle XVIII doncs, d'una estructura institucional d'Estat, amb la reserva amb que aquest concepte es pot fer servir abans del segle XIX, amb tots els atributs d'una entitat sobirana i de les funcions pròpies d'una comunitat política evolucionada que tenia el seu referent jurídic en les Constitucions i el seu màxim òrgan representatiu en les Corts.

Foren abolides per Felip V de Castella el 1714 i el sistema pactista desmantellat; a partir d'aleshores la legislació i el dret foren creats només a través de Reials ordres i Reials decrets emanats de la voluntat del Rei, pràctiques pròpies del cesarisme reial i de l'absolutisme polític borbònic.

Actualidad de las Constituciones Catalanas

  • Las Constituciones de Cataluña eran las leyes catalanas propuestas por el Conde de Barcelona y aprobadas por las Cortes Catalanas, durante cinco siglos entre el 1283 y el 1705.
  • Una Constitución no podía entrar en vigor legal sin la aprobación de las Cortes Generales del Principado de Cataluña, hecho sin precedentes en Europa.
A pesar de los siglos, transportadas en la actualidad todavía muestran su carácter avanzado, cuando prevén no sólo aspectos como la inviolabilidad del domicilio, sino también de la correspondencia (algunos estados contemporáneos deberían tomar nota), o garantías procesales que implicaban que el retraso en la sentencia iba a cargo del sueldo diario del juez.

Pero uno de los aspectos más interesantes, dada la situación política actual, con una Cataluña que no quiere someterse a un modelo de estado, con unos valores contrapuestos a los que siempre han sido parte de la sociedad y la nación catalana. En este sentido, las Constituciones catalanas establecían que no es válida ninguna norma dictada por reyes o oficiales suyos que las contravengan, y que no deben obedecerse ni acatarse porque las normas que regían Cataluña eran únicamente las elaboradas por las Cortes de Cataluña , y sólo éstas tenían fuerza legal para derogarlas o subsanarlas.

Desde este punto de vista estrictamente legal, todas las acciones normativas llevadas a cabo con posterioridad por los regímenes borbónicos o herederos tienen una carencia de legitimidad en tanto que la legalidad en que se sustentan fue pervertida y que la actual sociedad catalana, por expresión popular y parlamentaria, muestra un sentido de continuidad con los derechos que ilegítimamente fueron usurpados.

En este sentido, hablar de devolución, en los términos en que también se habla en Gran Bretaña respecto a Escocia, tiene mucho sentido. Aún así, encuentro muy acertado que la reclamación catalana se funde de manera central en la reclamación hecha por los ciudadanos de hoy, en el marco de una demanda democrática y de derechos civiles en un contexto pacífico y cívico. No hay que trasladar a un debate histórico lo que se sustenta por la reclamación y necesidad de hoy, y por la deuda respecto de las generaciones futuras de dejarles un país más sostenible. Pero finalmente, el derecho histórico lo tenemos y entre los conceptos a poner sobre la mesa, la devolución es uno más.

Aporto algunos ejemplos de las Constituciones, que muestran que eran más avanzadas que muchas de las leyes de la Europa del siglo XIX.

Fernando el Católico presidiendo las Cortes Catalanas . Frontis de una edición incunable de 1495 de las Constituciones catalanas (Barcelona, ​​Pere Michel y Diego de Gumiel). [3]

Inviolabilidad del domicilio

«El hogar catalán, como domicilio de la familia natural, la corporación, la comunidad, etc., es inviolable [...] Si alguien promoviera ó cooperara á guerras civiles ó intestinas, si se refugia en su propio domicilio, no se castigado »(Constituciones de Paz y Tregua de Dios )

Inviolabilidad de las comunicaciones

«En Cataluña, la correspondencia es inviolable.» ( Cortes de Barcelona , año 1702 )

Soberanía de la ley

«Ni el Rey ni sus Oficiales pueden despojar á alguien de ninguna cosa que posea sin conocimiento de causa y firme sentencia dada." ( Cortes de Barcelona, ​​1283 )

Garantías procesales

«Las causas plenarias tienen de finirse en el término preciso de 100 días; si son apellacions en el de 50 y la causa de segunda apelación en el de 10 días comtadors de desde el en que fue incoada la causa [...] Tantos cuantos días se pase de esta regla, perfeccionar la resolución, los pierde el juez, relator, magistrado ó de quien fuera la culpa, de su respectivo salario. »( Cortes de Barcelona, ​​1251 , y de Monzón, 1517 ).
«Nadie puede ser aprisionado sin expreso mandato de Juez competente» ( Cortes de Barcelona, ​​1228 )
  • Derecho a una defensa justa: «inspirándose en altos sentimientos de justicia y humanitarismo, la Diputación Catalana donará salario á dos abogados y á dos procuradores pera que se encarguen de la defensa y tramitación respectivamente de las causas en que los litigantes sean pobres y no puedan sostener defensor propio. »( Cortes de Barcelona, ​​1520 )

Derecho de reparación

«Si desde ahora, por algún empleado publico fuera hecho daño ó perjuicio á algún ciudadano de Cataluña será inmediatamente reparado» ( Cortes de Monzón, 1289 )

 Soberanía de la ley

(Véase Constitución de la Observancia ).
«Poco valdría hacer Leyes y Constituciones si no debían ser, por todos los ciudadanos y en especial por el rey y sus oficiales, extrictament observadas y rigurosamente cumplidas, por ello, confirmando los Usos de Barcelona, ​​queremos y mandamos que sena observadas al pie de la letra, por lo que no es válida ninguna contravención a los usos, prácticas, costumbres ó constituciones de Cataluña, aunque fuera dictada por el rey ó sus oficiales. »( Cortes de Monzón de 1289 y de Cortes de Barcelona (1481)

Jurisdicción catalana

«Como las Constituciones y demás Leyes por las que se rige la tierra catalana, son elaboradas única y solamente por las Cortes de Cataluña, sólo éstas tienen poder y fuerza, para derogar ó enmendar dichas ordenanzas de modo qué las órdenes contrarias a los Usos, Privilegios generales ó especiales, Capítulos de Cortes, Constituciones, no deben obedecerse ni acatarse aunque fueran ó hubieran sido dictadas por el Rey ó el primogénito suyo. »( Cortes de Barcelona, ​​año 1422 )
«En Cataluña no se cursan ni resuelven causas ó sentencias de tribunales extranjeros.» ( Cortes de Barcelona, ​​1283 )
Unas notas sobre el Derecho pactado (fuente: wikipedia)


Como derecho pactado, las constituciones eran las normas legislativas de mayor rango y sólo podían ser revocadas por las mismas Cortes Generales del Principado de Cataluña.

Como texto legal con larga historia, las Constituciones de Cataluña fueron evolucionando con los años, y la experiencia que aportaban cada una de las dificultades por las que pasaban las Cortes Catalanas en su dilatada experiencia de ejercer el poder sobre Europa y el Mediterráneo. A principios del siglo XVIII, disponían ya de muchos de los mecanismos de un texto jurídico moderno, tales como limitaciones y separaciones de poderes o la previsión de su propia reforma.

Debido a la forma en que en Cataluña se pactaban las leyes, lo que se conoce como pactismo , Cataluña disponía ya en el siglo XVIII pues, de una estructura institucional de Estado, con la reserva con que este concepto puede utilizarse antes del siglo XIX , con todos los atributos de una entidad soberana y de las funciones propias de una comunidad política evolucionada que tenía su referente jurídico en las Constituciones y su máximo órgano representativo en las Cortes. Fueron abolidas por Felipe V de Castilla el 1714 y el sistema pactista desmantelado; a partir de entonces la legislación y el derecho fueron creados sólo a través de Reales órdenes y reales decretos emanados de la voluntad del Rey, prácticas propias del cesarismo real y del absolutismo político borbónico.

19.4.14

Tuits meus seleccionats pel Diari ARA

Darrerament el Diari ARA ha seleccionat un parell de piulades meves al Twitter en el recull de tuits d'actualitat:

Sense ànima: l'actualitat en 11 tuits
La derrota del Barça a Granada, pocs dies després d'haver estat eliminat en la Champions, centra l'activitat a la xarxa. Us oferim la mateixa tria de tuits que apareix a l'edició en paper
9. Josep Maria Canyelles ( @jmcanyelles), expert en responsabilitat social “ Rajoy demana una Europa més espanyola. Espanyolitzant Catalunya no en té prou. Nacionalisme insaciable. A Europa ho van entenent...”

Crimea vota: l'actualitat en 11 tuits
La xarxa està pendent del referèndum a la península ucraïnesa. Aquesta és la mateixa selecció de piulades que es publica en l'edició en paper

5. Josep Maria Canyelles ( @jmcanyelles), consultor d'empreses " El somni d'Espanya seria un referèndum a Gibraltar, encara que fos il·legal com a #Crimea, on els votants abracessin l'espanyolitat i Rajoy fes de Putin"



Anteriorment, altres tres tuits meus havien aparegut en aquesta selecció de l'ARA:

El retorn del penyal: l'actualitat en 10 tuits
El conflicte del govern espanyol amb Gibraltar protagonitza un dels debats més seguits a la xarxa. Us oferim la mateixa tria de piulades que es publica a l'edició en paper del diari

en..."

Proves versus especulacions: l'actualitat en 10 tuits
La xarxa es posiciona davant la compareixença del president de la Generalitat assegurant que no hi ha "proves de finançament irregular" de CDC. Aquesta és la mateixa selecció de piulades que es publica en l'edició en paper

un nou estat"

Beelzebub o Divo?: l'actualitat en 10 tuits
A banda del debat generat per la cimera pel dret a decidir, la xarxa analitza amb detall el llegat històric de Giulo Andreotti, mort a Roma als 94 anys. Us oferim la mateixa tria de piulades que apareix en l'edició en paper del diari

'Game over': l'actualitat en 11 tuits
Amb un seguiment exhaustiu, la xarxa dissecciona la roda de premsa de Mas a la sortida de la reunió amb Rajoy, valora el silenci del president espanyol i la seva delegació en Alícia Sánchez-Camacho i no passa per alt la intervenció radiofònica prèvia del ministre Gallardón. Us oferim la mateixa tria de piulades que apareix en l'edició en paper del diari

18.4.14

[REFLEXIÓ] "Dona fàcil" o diccionaris fàcils

Un exemple de llenguatge de gènere dels que no tenen discussió possible.

En anglès lay és un mot polisèmic, i el seu sentit de cobrir ha derivat en un ús col·loquial de tenir relacions sexuals, ja sigui com a verb (Vulgar Slang. To have sexual intercourse with) o com a nom (Vulgar Slang. Sexual intercourse. A partner in sexual intercourse).

La definició de diccionari anglesa no aporta marca de gènere. Però curiosament, les traduccions afegeixen aquesta connotació que avui hauria de resultat no solament malsonant sinó ofensiva en termes d'igualtat de gènere:

[en] Easy lay es tradueix per [es] mujer fácil, [it] donna facile, [fr] femme facile, [ch] 很容易上的女人.

No és així en altres casos com [ge] Person, die mit jedem ins Bett steigt o [po] obter alguém facilmente através de processo sexual.

Fixeu-vos que les dues llengües on la traducció no inclou la marca de gènere es veuen obligats a fer ús d'una perífrasi, ja que si haguessin dit "persona fàcil" no s'hauria entès el que sí que s'entén quan es diu "dona fàcil".

No diré que no anem avançant... Avui quan es diu que una dona és una professional ja no s'entén el que es podia entendre anys enrere, si no és en acudits barats. La societat ha anat normalitzant el sentit del llenguatge a mesura que hem anat evolucionant, les dones s'han fet més presents en la societat i en les responsabilitats de tota índole. Però encara cal molt. El que no s'entén és que alguns diccionaris vagin tan per darrera de la societat, del respecte degut, i del sentit comú.

[REFLEXIÓN] "Mujer fácil" o diccionarios fáciles

Un ejemplo de lenguaje de género de los que no tienen discusión posible.

En inglés lay es una palabra polisémica, y su sentido de cubrir ha derivado en un uso coloquial de tener relaciones sexuales, ya sea como verbo (Vulgar Slang. To have sexual intercourse with) o como nombre (Vulgar Slang. Sexual intercourse. A partner in sexual intercourse).

La definición de diccionario inglesa no aporta marca de género. Pero curiosamente, las traducciones añaden esta connotación que hoy debería resultado no sólo malsonante sino ofensiva en términos de igualdad de género:

[en] Easy lay se traduce por [es] mujer fácil, [it] donna facile, [fr] femme facile, [ch] 很容易上的女人.

No es así en otros casos como [ge] Person, die mit jedem ins Bett steigt o [po] obter alguém facilmente através de processo sexual.

Fíjense que las dos lenguas donde la traducción no incluye la marca de género se ven obligadas a hacer uso de una perífrasis, ya que si hubieran dicho "persona fácil" no se habría entendido lo que sí se entiende cuando se dice "mujer fácil".

No diré que no hayamos avanzando... Hoy cuando se dice que una mujer es una profesional ya no se entiende lo que se podía entender años atrás, si no es en chistes baratos. La sociedad ha ido normalizando el sentido del lenguaje a medida que hemos ido evolucionando, las mujeres se han hecho más presentes en la sociedad y en las responsabilidades de toda índole. Pero todavía hay mucho por hacer. Lo que no se entiende es que algunos diccionarios vayan tan por detrás de la sociedad, del respeto debido, y del sentido común.

17.4.14

El Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya presenta els primers treballs tècnics

La consellera Neus Munté amb membres del CESSC a la presentació dels els primers treballs tècnics del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya. Foto: Generalitat de Catalunya

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va presentar a principis de març els primers treballs tècnics del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya (CESSC).

El primer document duu per títol La confidencialitat en la intervenció social i el segon Recomanacions sobre el desenvolupament dels drets i deures de les persones grans en entorns residencials.

La consellera Neus Munté amb membres del CESSC a la presentació dels els primers treballs tècnics del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya.  Foto: Generalitat de Catalunya

El primer document reflexiona sobre la confidencialitat i el secret professional en l’àmbit de la intervenció social; el segon sobre els drets i deures de les persones grans en entorns residencials.
El Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, creat l’any 2010, és un òrgan assessor presidit per Begoña Roman, doctora en Filosofia de la UB,  i ha esdevingut un fòrum de referència del debat ètic en el camp dels serveis socials.

Trobareu més informació sobre la presentació d’aquests primers treballs en aquest comunicat del Departament de Benestar i Família.

La directiva sobre informes de sostenibilitat no satisfà les expectatives dels inversors responsables

Font: servimedia

La nova de directiva aprovada pel Parlament Europeu sobre informes no financers suposa un senyal "important" per a les empreses però no satisfà les expectatives que hi tenien posades els inversors socialment responsables agrupats al voltant de l'organització europea Eurosif.

Per als responsables d'aquesta entitat "s'ha enviat un senyal clar a les empreses que la informació no financera pot resultar rellevant per al rendiment i la competitivitat en un moment en què hi ha un creixent nombre d'inversors que tenen en compte aquests temes en les seves decisions", segons consta en un comunicat.

No obstant això, aquesta entitat considera una decepció el fet que el text de la legislació definitiu s'ha debilitat "significativament" durant el curs de les negociacions.

En concret, Eurosif considera que s'ha restringit el nombre de companyies a les quals afectarà la norma, ja que s'ha passat d'unes 18.000 empreses cotitzades i no cotitzades inicials a unes 6.000 companyies cotitzades a la Unió Europea.

A més, afirma que no conté unes mesures de garantia significatives. "Només es requereix que l'auditor de l'informe garanteixi l'existència de la declaració de la informació no financera; s'ha deixat la decisió d'exigir la verificació de la informació real i les dades contingudes en els informes en mans dels estats membres".

D'altra banda, permet que sota certes circumstàncies les empreses puguin retardar la publicació dels informes per un màxim de sis mesos a partir de la publicació de la informació financera sobre el mateix període de temps. Des del punt de vista dels inversors aquesta situació farà que la informació facilitada no sigui considerada com rellevant.

Finalment, també lamenten que no s'hagi prescrit l'ús d'algun tipus d'indicadors de rendiment clau (KPI), cosa que permetria als inversors comparar a les empreses amb facilitat. No obstant això, aquest assumpte encara pot ser esmenat ja que la legislació obliga a la Comissió a elaborar unes orientacions no vinculants, tant generals com sectorials, en els propers mesos.

16.4.14

L’OCCC publica el Quart informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto

InvenatarisEl document presenta la situació actual en matèria d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya, des del 1990 fins al 2011.

 El document inclou, també, una comparativa amb les situacions a la resta de l’Estat espanyol i al conjunt de països de la Unió Europea. S’avaluen tendències històriques de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i, en particular, els resultats per als quatre primers anys del període de Kyoto (2008-2011), amb l’objectiu final d’avaluar l’efectivitat del Pla marc de mitigació del canvi climàtic i d’identificar fortaleses, oportunitats, debilitats i pròxims passos per garantir el compliment amb els objectius climàtics futurs.

Aquest informe té 5 capítols i un resum executiu que sintetitza les idees principals de l’anàlisi tècnica que s’ha portat a terme.

Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, esperem que aquest document serveixi al lector per aprofundir en el coneixement sobre l’acció climàtica catalana i sobre el repte de futur que Catalunya ha d’afrontar respecte al canvi climàtic.

Quart informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto  [PDF,2,45 MB.]

Els sectors on han disminuït de manera més important les emissions han estat els de generació elèctrica, refineries, ciment, ceràmic i paper
El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental, ha validat els informes verificats de les emissions de les instal·lacions incloses en la llei que regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) corresponents a l’any 2013. Aquestes instal·lacions són les responsables actualment d’un 30% de les emissions de GEH de Catalunya.

A Catalunya, les instal·lacions afectades per la normativa i amb autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle són 142. En total, aquestes instal·lacions han emès durant l’any 2013 més de 13 milions de tones de CO2, distribuïdes per sectors de la manera següent (vegeu el document adjunt).

Les emissions de l’any 2013 han estat les més baixes des que es va iniciar el règim de comerç de drets, l’any 2005. S’han reduït en més d’un milió de tones respecte a l’any anterior. Comparant les dades disponibles des de l’inici del règim, diferenciant per sectors d’activitat, obtenim la següent evolució (vegeu document adjunt).

L’efecte de la crisi econòmica als diferents sectors és probablement la causa principal d’aquesta reducció, molt lligada a la caiguda de l’activitat, peròtambé és atribuïble a les millores incorporades als establiments gràcies al règim de  prevenció i control ambiental de les activitats i a les derivades de les exigències del mercat de CO2. L’últim anytambé s’ha notat un lleuger augment de les emissions en tres sectors (cogeneració/altres instal·lacions de combustió, vidre i calç), degut fonamentalment a l’alça de la producció, mentre que l’any passat tots els sectors reduïen emissions.
Globalment, s’ha mantingut la tendència a la disminució de les emissions respecte l’any anterior, amb una reducció del 9,24%. Cal tenir en compte que el nombre d’instal·lacions també ha variat, perquè en aquest nou període 2013-2020 s’han exclòs activitats i s’han inclòs de nous sectors i gasos. Els sectors on han disminuït de manera més important les emissions han estat els de generació elèctrica, refineries, ciment, ceràmic i paper.

Noves regles d’assignació

Els canvis principals del període 2013-2020 són les noves regles d’assignació. A partir d'1 de gener de 2013 desapareixen els Plans nacionals d'assignació, per passar a ser Plans d'àmbit europeu. L’assignació individual a cada instal·lació s'aprova a través d’una resolució de Consell de Ministres. A més, desapareixen els drets gratuïts per al sector elèctric i s’ajusten progressivament a la producció real per als sectors industrials.

La introducció de nous sectors i gasos (producció d’àcid nítric, metalls no fèrrics, productes orgànics en brut, producció d’hidrogen) i l’exclusió de petites instal•lacions (fonamentalment del sector ceràmics i paper), han donat com a resultat un canvi de tendència molt important. Mentre que fins l’any 2012 les empreses catalanes afectades rebien, en conjunt, un nombre de drets en forma d’assignació gratuïta, molt per sobre de les emissions reals, enguany s’ha invertit aquesta tendència i a Catalunya s’ha produït un dèficit de més de 1,5 milions de tones de CO2. Si es té en compte el preu mitjà del dret al mercat el darrer mes, aquest dèficit costarà al sector industrial i energètic del país uns 9,9 milions d’euros, mentre que l’any 2012, per contra, hi va haver un sobrant de gairebé 6 milions de tones, que li va permetre ingressar aproximadament uns40 milions d’euros. La manca de drets assignats gratuïtament es concentra en el sector de generació elèctrica, i en alguns sectors industrials molt concrets, com la fabricació d’hidrogen i gas de síntesi, pasta de paper, vidre, metalls no ferris i refineries.

Amb la perspectiva que donen 9 anys de dades sobre emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya, i amb les oscil·lacions constants del preu del dret al mercat europeu, cada cop es fa més evident la necessitat d’un acord internacional el més ampli possible, per estendre els compromisos de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i així evitar la pèrdua de competitivitat de les empreses energèticament intensives de països molt compromesos amb les polítiques de reducció de les emissions, com és el cas de la Unió Europea en general, i de Catalunya en particular, en relació amb els menys compromesos.

Nota de premsa [PDF,335 KB.]

[ESDEVENIMENT] Sessió de "Transparència, confidencialitat i competitivitat" a la III Jornada ACCID (30 de maig a Girona)

  • El 30 de maig tindrà lloc la III Jornada ACCID, a Girona. Aquest esdeveniment es programa coincidint amb els anys que no se celebra Congrés.
  • La Jornada té com a objectiu debatre els temes de més actualitat en relació amb la normativa i les millors pràctiques en Comptabilitat i Control, en el marc de la Direcció d’Empreses. 
  • Hi haurà una sessió d'RSE, enguany dedicada a Transparència, confidencialitat i competitivitat 
Programa
Divendres, 30 de maig de 2014
 
9:00 a 9:30. RECEPCIÓ PARTICIPANTS


9:30 a 10:00. ACTE D’OBERTURA I BENVINGUDA ALS PARTICIPANTS
Participen:

Carles Puigdemont, alcalde Ajuntament Girona*
- Josep Viñas, director del Departament d’Empresa de la Universitat de Girona
- Joaquim Rabaseda, president de l’APC
Oriol Amat, president ACCID       


10:00 a 10:45. CONFERÈNCIA INAUGURAL.
“Contrastes de rentabilidad, creación de valor y riesgo entre empresa familiar y no familiar”

Moderador: Josep M. Carnicero (COTMEC)
Ponent: José Luís Gallizo, Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat i Director de la Càtedra d’Empresa Familiar de la Universitat de Lleida.

                 
10:45 a 11:15. PAUSA CAFÈ


11:15 a 12:30. SESSIONS DE TREBALL SIMULTÀNIES I


SESSIÓ 4 [Indiquem sols la que correspon a RSE]
Transparència, confidencialitat i competitivitat
President i coordinador: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
Ponències:
  • “La transparència com a valor de l'organització” a càrrec de la Sra. Sefa Boria (Universitat de Barcelona)
  • “Responsabilitat social i bon govern a l'empresa familiar” a càrrec del Sr. Oriol Tarrats (Vector 5)
  • “Límits a la transparència en un marc de confidencialitat i competitivitat” a càrrec del Sr. Arturo de las Heras (Solucions Sostenibles)
  • “Transparència en serveis essencials als ciutadana” a càrrec de la Sra. Anna Bolaños (BGM)

12:30 a 13:45. SESSIONS DE TREBALL SIMULTÀNIES II


13:45 a 14:30. LLIURAMENT DE L’XI EDICIÓ DELS PREMIS I AJUTS A LA RECERCA ACCID I IX PREMIS ACCID-ÒMNIUMI I ACTE DE CLOENDA

Participen:
Marta Felip, vicepresidenta primera de XALOC
- Carme Saurina, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona
- Joaquim Rabaseda, president de l’APC
Oriol Amat, president ACCID


14:30 a 16:00. DINAR A PEU DRET

16:00 a 17:00. ASSEMBLEA ORDINÀRIA


Descarregar versió en PDF

15.4.14

Els joves contra el discurs de l'odi a la xarxa

  • La Fundació Anna Lindh i l’Institut Europeu de la Mediterrània convoquen la setena edició del concurs internacional de contes breus i relats «Un mar de paraules», adreçat a joves dels 43 països de l’espai euromediterrani.
  • El concurs està dirigit a la producció de contes o relats breus enfocats a la lluita contra els discursos de racisme i discriminació a Internet.
El concurs «Un mar de paraules», en la seva convocatòria de 2014, se celebra novament amb la intenció de contribuir al foment del diàleg entre pobles, l’intercanvi de coneixement i experiències entre diferents tradicions locals i internacionals.

En el marc de la campanya "Young people combating hate speech online" del Consell d'Europa , la setena edició del concurs vol no només reflexionar sobre l'existència de discursos que fomenten el racisme i la discriminació en els països euromediterranis sinó també proposar vies per contrarestar aquestes narratives.

El concurs s'adreça a la producció de contes i relats que d'una o altra manera contribueixin a crear consciència sobre aquest tipus de discursos, permetin alertar dels riscos que planteja per a la democràcia, i apuntin o identifiquin eines per combatre aquests discursos i reduir els seus nivells d'acceptació.


La producció literària és un mitjà fonamental per a l’expressió i la descripció de fets, idees i emocions que poden directament ser transmeses a i pels joves de tota la regió euromediterrània. Des d’aquest punt de vista, es pretén obtenir relats literaris –basats tant en la realitat com purament de ficció.

Més info