18.3.14

La iniciativa "Ara és l'hora" per la reforma horària obté els primers fruits

  • Avui s'han sabut dues notícies positives per part de Govern i Parlament.
  • Enhorabona pels passos i per haver superat aquesta primera etapa de construcció dels espais d’incidència
Aprovada avui la Mesura de Govern a favor de la reforma horària el mateix dia que la Mesa del Parlament rep la petició dels set grups parlamentaris per impulsar la comissió d’estudi

Després de sis mesos de la Iniciativa per a la Reforma horària – Ara és l’hora, la plataforma comença a veure els primers fruits. I justament avui ha rebut dues notícies positives que consoliden el full de ruta per aquest 2014 en el que es pretén fonamentar com fer la reforma horària.

Adjuntem a sota els documents de la Mesura de Govern i de la Petició a la Mesa del Parlament.


ACORD del Govern pel qual el Govern de la Generalitat manifesta el seu suport a la Iniciativa per a la reforma horària - Ara és l’hora.

Al llarg de les darreres dècades, la societat catalana ha experimentat una profunda transformació econòmica, social i demogràfica. Aquesta transformació ha afectat de manera molt directa l’organització horària de la nostra societat, així com la gestió del temps per part dels sectors econòmics, culturals i educatius. La inclusió de cada cop més tecnologies de la informació i la comunicació en la nostra societat, també en l’àmbit laboral, així com una demanda creixent per part de la societat en els bons usos del temps, són alguns dels factors que posen en evidència la necessitat de replantejar l’organització horària a Catalunya. També l’impacte de la crisi econòmica, i com l’organització horària actual incideix en la competitivitat i la productivitat de l’economia catalana, ha comportat que el debat sobre la reforma horària prengui més rellevància en l’esfera pública del nostre país.

En aquest context, la Iniciativa per a la reforma horària - Ara és l’hora és una plataforma que neix de la societat civil per tal d’introduir el debat sobre la necessitat d’una nova reorganització dels horaris en tots els àmbits de la nostra societat.

L’objectiu d’aquesta Iniciativa és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania, a partir de l’establiment d’un horari racional generalitzat, que hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària i, per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius. En definitiva, passar d’uns horaris propis d’una altra època, amb una societat menys desenvolupada i socialment menys plural, a uns altres que s’adaptin a la realitat dels temps actuals, amb més complexitat social, amb més diversitat econòmica, amb tecnologies disruptives dels estils de vida i amb un constant risc d’augment progressiu de les desigualtats.

L’estudi i el debat sobre la viabilitat per transitar cap a la transformació dels horaris de Catalunya a la nova realitat social, econòmica i cultural, requerirà la implicació de tota la societat, especialment en l’àmbit laboral, però també escolar, comercial, cultural, esportiu, televisiu i associatiu, així com la implicació de les administracions i les institucions del país.

És per tots aquests motius que, a proposta del conseller de la Presidència, el Govern
Acorda:
  1. Manifestar el seu suport institucional a la Iniciativa per a la reforma horària - Ara és l’hora.
  2. Crear un grup de treball interdepartamental adscrit al Departament de la Presidència, mitjançant la Secretaria del Govern. Les funcions d’aquest grup de treball seran les d’estudiar les propostes presentades per la Iniciativa per a la reforma horària - Ara és l’hora al Govern de la Generalitat, avaluar-ne la seva implementació i coordinar el seguiment de les actuacions i mesures que s’acordin en el marc d’aquest grup de treball. El grup de treball l’integraran de manera permanent representants dels departaments de la Presidència, de Governació i Relacions institucionals, d’Economia i Coneixement, d’Ensenyament, de Benestar Social i Família, i d’Empresa i Ocupació. El grup estarà dirigit i coordinat pel secretari del Govern, o per la persona en què aquest delegui. Els representants dels departaments seran els secretaris o secretàries generals o les persones en què aquests deleguin. De manera puntual, s’afegiran al grup de treball representants de la resta de departaments si els àmbits de treball així ho requereixen. La durada d’aquest grup de treball es correspondrà amb la legislatura vigent.    La presidència és exercida pel secretari del Govern i la secretaria, per una persona del Departament de la Presidència, la qual assisteix a les sessions amb veu i sense vot.     El grup de treball interdepartamental pot determinar les seves normes de funcionament. En tot el que no es preveu ni en aquest Acord ni, si escau, en les normes de funcionament, el grup de treball interdepartamental es regeix per la normativa dels òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.      Els membres del grup de treball no percebran drets d’assistència per a la concurrència a les sessions.
  3. Encarregar al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) un dictamen de fonamentació sobre la transició cap a la reforma horària.
  4. Encarregar a la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball del Departament d’Empresa i Ocupació l’impuls de la Conferència catalana per la reforma horària, l’impuls de la formació d’empreses en relació amb la Iniciativa i la planificació de proves pilot per al 2015.
  5. Fer el seguiment dels treballs que es desenvoluparan en el marc de la Comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària que impulsa el Parlament de Catalunya, a proposta dels set grups parlamentaris.


Proposta de creació d'una comissió específica per a l'estudi de la transició cap a la reforma horària


A la Mesa del Parlament

Les diputades i diputats sotasignants, d’acord amb el que estableixen els articles 39, 54 i concordants del Reglament del Parlament, proposen la creació d’una comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària.

PROPOSTA DE CREACIÓ D'UNA COMISSIÓ ESPECÍFICA PER A
L’ESTUDI DE LA TRANSICIÓ CAP A LA REFORMA HORÀRIA

Exposició de motius

La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el franquisme i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar de la societat en general.

En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 8-9h a 17-18h, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que la població treballadora s’aturi dues hores per dinar a l’àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19-20h del vespre.

Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius.

En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària - Ara és l’hora, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats.

Fruit de les demandes d’aquesta iniciativa de la societat civil i d’un debat social cada cop més gran, neix aquesta Comissió d’estudi que té com a objectiu principal plantejar com s’ha de fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps, inicialment prevista per l’1 de gener de 2016. En la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural.

Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre. Tot això és el que justifica que s’impulsi una Comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària.

Normes d’organització i funcionament

Tipus de comissió
Es proposa la creació d’una comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària, d’acord amb el que estableix l’article 54 del Reglament del Parlament.

Composició
La comissió ha d’ésser integrada per un membre de cada grup parlamentari. La seva regulació es preveu d’acord amb les disposicions del Reglament del Parlament per a aquest tipus d’òrgan.

D’altra banda, també es preveu la possibilitat que hi assisteixin persones especialitzades procedents del grup promotor de la Iniciativa per a la Reforma horària – Ara és l’hora, així com d’altres persones amb perfil especialitzat i representants d’agents socials i entitats.

Objecte
La comissió específica per a l’estudi cap a la reforma horària té com a objecte conèixer quines iniciatives polítiques i legislatives cal que el Parlament adopti per portar a terme la reforma horària a partir de l’1 de gener de 2016.

Termini per a la realització dels treballs de la comissió
La comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària tindrà una durada de sis mesos, amb l’objectiu preferent d’acabar els treballs al llarg del 2014.

La comissió redactarà un informe final que, si s’escau, serà aprovat, d’acord amb les previsions del Reglament del Parlament.

Palau del Parlament, 26 de febrer de 2014

Jordi Turull i Negre
Portaveu del GP de CiU
Marta Rovira i Vergés
Portaveu del GP d’ERC
Maurici Lucena i Betriu
Portaveu del GP de SOC
Josep Millo i Rocher
Portaveu del GP del PP
Dolors Camats i Luis
Portaveu del GP d’ICV-EUiA
Carina Mejías Sánchez
Portaveu del GP de C’S
David Fernàndez i Ramon
Portaveu del GP Mixt

Anteriors: