31.1.14

Newsletter especial Compareixença parlamentària gener 2014

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de gener 2014, on oferim els materials de la compareixença al Parlament de Catalunya i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] Compareixença Parlament · Gener 2014

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Enero 2014, donde ofrecemos los materiales de la comparecencia en el Parlament de Catalunya y también ofrecemos nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] Comparecencia Parlament · Enero 2014

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

28.1.14

Els experts en turisme responsable anticipen una visió de Catalunya per al 2020 de compromís per la sostenibilitat amb la coresponsabilitat de les parts interessades (stakeholders)


La Declaració de Barcelona és el document final de la 7a Conferència Internacional sobre Turisme Responsable que proposa posar més èmfasi en la gestió dels impactes del turisme, la reducció de l’estacionalitat i l’increment d’ingressos, així com també una distribució més equitativa dels efectes positius i negatius. En destaca que el control i la gestió dels impactes ambientals és crucial, no només per a la preservació del medi ambient, sinó també per a la subsistència del turisme mateix.

El turisme juga en general un paper dinamitzador molt important en l’àmbit internacional, i particularment en l’economia i la societat catalanes. L’experiència adquirida en l’assoliment d’aquest punt de maduresa turística ha portat a Catalunya a perseguir nous reptes respecte del futur del turisme a Barcelona i Catalunya.

La nova visió del futur del turisme de Catalunya per al 2020 es basa en la definició de turisme responsable segons la Declaració de Cape Town (2002) i en la Carta de turisme responsable de Barcelona (2010). Aquesta visió prioritza la sostenibilitat econòmica, sociocultural i ambiental, i equilibra la relació entre residents i visitants.

L’esmentada visió es desenvolupa en el document La visió del turisme responsable a Catalunya 2020: la Declaració de Barcelona que recull les conclusions de la 7a Conferència Internacional sobre Turisme Responsable a les Destinacions , que es va celebrar de l’1 al 4 d’octubre a TSI-Turisme Sant Ignasi (Universitat Ramon Llull), a Barcelona. El document traça les línies mestres recomanades per a l’evolució del turisme a Catalunya fins a l’any 2020.

Una evolució cap a un turisme responsable

Aquests últims anys, dels Jocs Olímpics del 1992 ençà, Catalunya s’ha consolidat com una de les principals regions turístiques del món, amb més de 24,5 milions d’arribades de turistes el 2012 gràcies als seus atractius, condicions de seguretat i desenvolupament econòmic. El turisme representa actualment al voltant de l’11% del PIB de Catalunya i genera al voltant de 400.000 llocs de treball.

Avui dia, per a Catalunya segueix essent important el nombre de visitants, però es reconeix que s’ha de posar menys èmfasi en només un nombre creixent d’arribades i més èmfasi en la gestió de l’activitat turística, la reducció de l’estacionalitat i l’increment dels ingressos, així com també en una distribució més equitativa dels efectes positius i negatius. Entre aquests últims, destaca la importància de "fomentar la descentralització dels punts d’interès turístic", concentrats a Barcelona, especialment a l’Eixample i Ciutat Vella, i expandir-los a tota la geografia catalana.

La Declaració de Barcelona insta tots els actors implicats en el sector del turisme a Catalunya a concentrar els seus esforços a "millorar en primer lloc la qualitat de vida dels ciutadans" ja que "els millors llocs per viure són els millors llocs per visitar". A més, la Declaració aposta per "la gestió de la fricció" derivada del desequilibri entre residents i turistes amb "el foment del diàleg entre visitants i visitats".

El posicionament turístic de Barcelona i Catalunya s’ha centrat en els últims anys en la millora de la qualitat de l’espai públic, dels recursos i dels serveis turístics. Tota aquesta tasca ha estat reconeguda amb diferents cartes, compromisos i certificacions que donen continuïtat al compromís cap a la sostenibilitat del turisme. Un bon exemple d’això són la certificació Biosphere World Class Destination (2011) atorgada a la ciutat de Barcelona i que recull el conjunt de criteris del Global Sustainable Tourism Council, i la Carta Europea a diferents parcs naturals de Catalunya.
La Declaració de Barcelona assenyala les etapes següents per implementar la nova visió:
  • Assegurar el consens entre els actors per tal de planificar el turisme més enllà del cicle polític. Catalunya reconeix la necessitat d’una estratègia consistent a l’adequada gestió de la destinació.
  • Canviar la prioritat del màrqueting i la promoció cap a la governança.
  • Exercir un lideratge basat en la promoció de la complicitat dels residents, tot assegurant que els seus interessos són respectats.
  • Distribuir el turisme de manera més uniforme al territori i la societat.
  • Garantir a llarg termini la sostenibilitat econòmica, sociocultural i ambiental del turisme al territori.

Recomanacions finals

La Declaració recull, a l’apartat de conclusions, les recomanacions efectuades pels experts dels diferents grups de treball perquè es tinguin en compte i s’incloguin en l’estratègia turística de Catalunya i els plans que la desenvolupen. Aquestes conclusions, amb les corresponents recomanacions, són a grans trets les següents:
  1. Assumir la responsabilitat dels impactes ambientals del turisme
    El control i la gestió d’aquests impactes és crucial, no només per a la preservació del medi ambient, sinó també per a la subsistència del turisme en si mateix.
    La promoció de l’oferta turística ha d’incloure i prioritzar el "màrqueting de la sostenibilitat", incloent-hi productes locals, la preservació del patrimoni natural i cultural, la cooperació i la integració de les societats d’acollida i la contribució a la millora de la qualitat de vida local i al desenvolupament econòmic.
    Animar les empreses a adoptar un enfocament de gestió i cura de la destinació que vagi més enllà de les activitats de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) relacionades amb l’empresa, que impliqui a les associacions veïnals i als partenariats locals per maximitzar els beneficis locals de l’activitat turística.
  2. El paper dels governs en la planificació i la gestió de les destinacions
    Cal reconèixer que la governança de les destinacions va més enllà de l’Administració pública i que per tant cal implicar tots els actors rellevants en un treball col·laboratiu, transparent i amb un esperit de responsabilitat compartida per crear llocs millors per viure i per visitar.
    Correspon d’alguna manera als diferents nivells de l’administració l’impuls inicial de plataformes de diàleg multistakeholder al voltant del fenomen del turisme als respectius territoris, així com la millora de la cooperació entre administracions i de concertació estratègica.
  3. El sentit de lloc: les comunitats locals, la responsabilitat i l’experiència del visitant

    El sentit de lloc és al cor del turisme responsable
    , ja que només podem parlar de turisme responsable quan aquest contribueix a la identitat, l’orgull i la vinculació del propi resident amb el seu lloc i al mateix temps millora les experiències dels visitants.
    Els turistes, els ciutadans, les administracions, les empreses i els mitjans de comunicació entre d’altres contribueixen de forma molt important a formar la imatge de la destinació i són solidàriament responsables del sentit de lloc que s’hi desenvolupa i es transmet.
    Reforçar el sentit de lloc redueix la desvinculació del ciutadà respecte de l’activitat turística i afavoreix la interacció residents – visitants (amfitrions – convidats) que és al cor d’un turisme de gran qualitat humana, cultural i social. El que és veritablement memorable en les experiències turístiques d’alt valor afegit és l’oportunitat d’esdevenir temporalment un ciutadà més del lloc visitat i gaudir de les sensacions i sentiments que el lloc, els seus atributs tangibles i intangibles i, sobretot, la seva gent generen.
  4. L’ampliació de la participació social en el turisme: accés per a tothom
    Tota persona té el dret al descans i al lleure que li permeti desenvolupar plenament les diverses facetes de la seva personalitat i la seva integració social. El dret al turisme és, sens dubte, una expressió concreta d'aquest dret general, existeix el desig de fer-lo universal i accessible a tothom. Per tant, fomentar el turisme inclusiu tant per la via de la millora de l'accessibilitat per als individus o col·lectius amb discapacitats (física, sensorial o intel·lectual), com per la via d’un turisme social obert als sectors de població amb restriccions econòmiques o dificultats geogràfiques és una de les formes més genuïnes de fer el turisme més responsable socialment.
  5. La gestió del turisme de creuers al Mediterrani
    Els experts participants varen destacar les consideracions següents:

    1. La naturalesa del producte de creuers. Bona part del creixement de la indú:tria dels creuers pot ser resultat del fet que els clients no paguen el cost real dels serveis rebuts, ja que s’obvien les externalitats generades a les destinacions visitades. Un producte sostenible internalitza els impactes, i una indústria responsable reconeix aquesta necessitat.
    2. Disseny de producte sostenible. Els creuers i els serveis relacionats han de ser dissenyats amb criteris de sostenibilitat. Entre d’altres, cal incloure-hi l’eficiència ambiental i mesures de protecció, treball just i condicions als proveïdors, incorporades al disseny del producte i dels contractes.
    3. Gestió de la cadena de proveïdors. La majoria d’impactes negatius ocults es produeixen a través de la subcontractació i en les cadenes de subministrament. Els criteris ambientals i socioeconòmics han de ser incorporats pels proveïdors de béns i serveis a creuers i excursions a terra.

Els organitzadors agraïm la contribució de tots els assistents en el debat i la formulació d’aquesta declaració final de la conferència “La visió per al turisme responsable de Catalunya 2020: La Declaració de Barcelona” en la qual el sector públic i privat relacionat amb el turisme ha acordat criteris, directrius i compromisos per implementar en un futur immediat en el desenvolupament del turisme en el nostre territori. Un turisme en pro de l’impuls de “millors llocs per viure, i en conseqüència millors llocs per visitar”, valorant el resident, l’entorn i el ciutadà de trànsit.

Ha estat molt enriquidor escoltar experts internacionals debatre els cinc temes de la conferència i ens comprometem a treballar, juntament amb la resta d’actors, cap a la responsabilitat econòmica, social i mediambiental del turisme en el nostre territori; volem utilitzar el turisme, no ser utilitzats pel turisme. Reconeixem que aquest camí no serà fàcil, però amb el compromís i l’acció de cada un dels implicats en aquests propers anys i amb els mecanismes d’implementació i seguiment de la Declaració dels que ens vulguem dotar, esperem explicar en futures conferències els reptes i progressos realitzats a partir d’aquesta Declaració.

Jordi Ficapal
Copresident RTD7
El document complet es pot llegir i descarregar al web: www.rtd7.org en tres idiomes: català, castellà i anglès.

Presentació de la Iniciativa per a la Reforma horària a Catalunya per caminar cap a uns horaris més cívics i racionals

  • Presentació de la Iniciativa per a la Reforma horària a Catalunya per caminar cap a uns horaris més cívics i racionals (29 de gener, 9h, Sala Raval, CCCB (Montalegre, 5).
  • L’acte és el punt de partida de la Iniciativa i està obert a institucions públiques, teixit social i productiu, agents socials, mitjans de comunicació i entorns acadèmics vinculats a la recerca en usos del temps.
  • Ara és l'hora: campanya pels horaris europeus (27.10.13)


    9:10 h        
    VÍDEO: Passi del vídeo “Que el temps jugui al nostre favor”

    9:15 h      
    DIÀLEG: Intervenció de Rita Marzoa, Núria Ribó, Ferran Rodés

    9:35 h     
    OBSERVATORI: Intervenció de la Fila zero formada pel grup d'experts i expertes que interpretaran les experiències personals de cadascuna de les persones que han parlat anteriorment

    10:05 h    
    CLOENDA: Tancament de l’acte a càrrec d’Ignasi Buqueras, president d’ARHOE i Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa
      Espai DIÀLEG:

    Rita Marzoa és periodista. És presentadora a Catalunya Ràdio de l'espai Solidaris. Col·labora en la revista digital Esguard. També és membre de la Junta directiva d’Òmnium Cultural.

    Parlarà de la seva experiència com a mare, associada, amb una professió amb horaris irracionals i que viu fora de Barcelona, on té el lloc de treball. També conduirà l’acte.

    Núria Ribó és llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB, ​​ha estat professora de ràdio al departament de Periodisme de la mateixa, i d'un màster sobre Corresponsals Internacionals. Va ser corresponsal de TVE a Washington i Londres, i posteriorment ha treballat en diverses emissores de ràdio de Catalunya, així com a TV3. Col·labora en diverses revistes, i té una columna setmanal a El Mundo.

    Parlarà de la seva experiència com a periodista que treballa fora al llarg d’una etapa important de la seva vida, de l’impacte del canvi d’horaris tant a l’anada com a la tornada a Catalunya.

    Ferran Rodés és empresari. És vicepresident d'Havas Media, conseller delegat d'Acciona i co-fundador i president del Consell Editorial del diari ARA. El 20 de març del 2012 la Generalitat de Catalunya el fa president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

    Parlarà de la seva experiència com a empresari que combina la vida entre Barcelona, París i Londres. També intervindrà en qualitat de president del CADS, òrgan de la Generalitat de Catalunya.


    Espai OBSERVATORI:
    Assumpta Baig, mestra [Associació Salut i Família]
    Sara Berbel, psicòloga social i experta en polítiques de gènere
    Salvador Cardús, professor [Universitat Autònoma de Barcelona]
    Lluís Casado, consultor [Grupo Mediterráneo Consultores]
    Núria Chinchilla, professora [IESE Business School]
    Josep Ginesta, treballòleg [Grupo Empresarial Ribé Salat]
    Elvira Méndez, directora general [Associació Salut i Família]
    Sara Moreno, professora [QUIT - Universitat Autònoma de Barcelona]
    Jordi Ojeda, professor  [Universitat de Barcelona]
    Mercè Otero, professora jubilada [Ca la Dona]
    Jordi Pigem, filòsof i escriptor
    Cristina Sánchez, professora [Universitat de Girona]
    Esther Sánchez, professora [Universitat Ramon Llull - ESADE]


    Espai CLOENDA:
    Ignasi Buqueras, president d’ARHOE
    Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma horària
       

    El perquè de la Iniciativa

    Catalunya s’organitza en uns horaris que corresponen a l’època de la societat industrial, agreujats per transformacions sobre l’organització social del temps patides pel creixement econòmic durant el franquisme. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en el augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, el manteniment de la desigualtat de les dones, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, la manca de temps personal i en una disminució del benestar de la societat en general.

    A Europa fa algunes dècades que va començar la substitució del model horari tradicional per un altre adaptat a les necessitats d’igualtat i productivitat de la ciutadania, i diversos estudis de l’Eurostat (oficina estadística de la Unió Europea) mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre països segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicia fa uns anys i ara sembla que emergeix el debat en un context de crisi en el que cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos. En aquest context és en el que s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària - Ara és l’hora. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris sostenibles i beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement.

    El Govern de la Generalitat de Catalunya dóna suport a la Iniciativa i en breu impulsarà accions per estudiar seriosament l’eventual reforma. Per aquest motiu comptarà amb una àmplia representació de responsables de diferents àrees implicades (Presidència, Cultura, Ocupació i Empresa, Governació, Benestar social i Família). També hi haurà representants dels actors que han de fer possible l’acceleració de la reforma, com per exemple regidories dels usos del temps, responsables de diputacions provincials, dirigents de les patronats Foment del Treball, PIMEC i CECOT, així com dels sindicats CCOO i UGT. El grup de persones expertes procedents de diferents disciplines i visions que impulsen la reforma també hi assistiran i participaran activament. Un total de 130 persones procedents de diferents organitzacions han confirmat l’assistència.

    La Visión 2020 para el Turismo Responsable de Catalunya: La Declaración de Barcelona

    La Visión 2020 para el Turismo Responsable de Cataluña: La Declaración de Barcelona
    1. Preámbulo: Reconocimiento de la trayectoria

    1.1. La tradición turística de Cataluña se remonta a principios del siglo XX. Posteriormente, el crecimiento masificado tanto de la oferta como de la demanda en algunos puntos de la costa durante los años 60, y el excepcional crecimiento debido a las olimpiadas del año 1992, puso a Barcelona y Cataluña en el mapa internacional.

    1.2. A pesar de diferentes ritmos en el crecimiento turístico y, a veces, una planificación insuficiente a medio y largo plazo de la oferta respecto de la demanda  y en el contexto de cambios políticos, sociales, culturales y económicos, Cataluña ha alcanzado un liderazgo natural en este campo. Gracias a sus atractivos, condiciones de seguridad y desarrollo económico, en estos últimos años Cataluña se ha consolidado como una de las principales regiones turísticas del mundo con más de 24,5 millones de llegadas de turistas en 2012. El turismo representa a día de hoy alrededor del 11% del PIB de Cataluña y genera alrededor de 400.000 puestos de trabajo.

    1.3. Hay que tener en cuenta que el turismo ha sido utilizado como plataforma para proyectarse al mundo. El eje central, pues, de las políticas turísticas ha sido la promoción. Durante el Foro de las Culturas que tuvo lugar en Barcelona el año 2004, ya se hizo una reflexión sobre el turismo y la sostenibilidad. Aún hoy en día, sus conclusiones y reflexiones alimentan el debate sobre el turismo. Barcelona y Cataluña han disfrutado de un aumento de visitantes y beneficios procedentes del turismo. En los últimos años se ha gestionado el turismo de forma activa en la ciudad, provincia y país al reconocer que el crecimiento turístico ha ocasionado efectos tanto positivos como negativos en el territorio y que, por este motivo, ha sido necesaria una nueva fase de desarrollo turístico.

    1.4. Esta nueva fase ha reforzado los rasgos identitarios del territorio. La diferenciación permite trabajar a nivel territorial el turismo, extendiéndolo más allá de los límites de la ciudad para contribuir a minimizar los impactos negativos, tales como la concentración en determinados puntos y redistribuir los beneficios en el territorio, promoviendo la sostenibilidad y la participación comunitaria.

    1.5. A día de hoy, para Cataluña sigue siendo importante el número de visitantes pero se reconoce que se debe poner menos énfasis en sólo un número creciente de llegadas y el mayor énfasis en la gestión del turismo, la reducción de la estacionalidad y el aumento de ingresos así como una distribución más equitativa de los efectos positivos y negativos.

    1.6. La diversidad del territorio y el compromiso del sector público y privado crean un elemento añadido en la promoción de un turismo que reconoce la singularidad y el patrimonio cultural local, tratando de asegurar que el turismo se ajuste mejor a las necesidades de Cataluña para garantizar la sostenibilidad y la participación de la comunidad local.

    1.7. Por estas razones, la importancia del turismo ha llevado recientemente al desarrollo de planes estratégicos y de marketing por parte de las diferentes autoridades de turismo de Cataluña  para ordenar el turismo y, especialmente, repensar el modelo de turismo que Cataluña quiere y necesita.

    1.8. En los últimos años los catalanes han trabajado intensamente con la voluntad de consolidar Cataluña y Barcelona como un destino turístico posicionado, gestionado por personas con un profundo compromiso y vitalidad, centrándose en la mejora de la calidad del espacio público, los recursos y los servicios turísticos.

    1.9. Toda esta labor ha sido reconocida con varias certificaciones que dan continuidad al compromiso hacia el turismo sostenible. Un buen ejemplo de esto sería la certificación Biosphere World Class Destination ( 2011 ) otorgada a la ciudad de Barcelona, que recoge el conjunto de criterios del Global Sustainable Tourism Council, y la Carta Europea en diferentes parques naturales de Cataluña.

    2. La Visión de Cataluña para el 2020 es de Crecimiento sostenible con participación comunitaria:

    2.1. El turismo ha alcanzado un rol importante en la sociedad catalana y la experiencia adquirida en este punto de madurez turística ha llevado a Cataluña a perseguir nuevos retos respecto al futuro del turismo en Barcelona y Cataluña. La nueva visión
    • se basa en la definición de Turismo Responsable de la Declaración de Cape Town (2002 ) y en la Carta de Turismo Responsable  de Barcelona (2010 )
    • respeta el desarrollo de Barcelona y Cataluña
    • equilibra la relación entre residentes y visitantes
    • prioriza la sostenibilidad económica, sociocultural y ambiental
    2.2. Las siguientes etapas son:
    • asegurar el consenso entre los actores para planificar el turismo más allá del          ciclo político. Cataluña reconoce la necesidad de una estrategia consistente en la gestión del destino.
    • cambiar la prioridad del marketing y la promoción hacia la gobernanza.
    • ejercer un liderazgo basado en la promoción de la complicidad de los residentes para asegurar que sus intereses son respetados.
    • distribuir el turismo de manera más uniforme en el territorio y la sociedad.
    • garantizar a largo plazo la sostenibilidad económica, sociocultural y ambiental del turismo en el territorio.
    2.3. El reto de Cataluña:

    Por parte de las instituciones hay voluntad de profundizar en todas las dimensiones del turismo, especialmente en su viabilidad de futuro, y de este interés nace la reflexión de fondo de la 7 ª Conferencia Internacional de Turismo Responsable en Destinos que se concreta en una serie de principios:

    a)      Lo que es bueno para el ciudadano es bueno para el turismo. Los sitios que son buenos para vivir, son buenos para visitar. Los esfuerzos se concentrarán en mejorar la calidad de vida de los ciudadanos, gestionando la fricción entre residentes y visitantes, fomentando el diálogo y la interacción entre visitante y residente.
    b)      Descubrir Cataluña requiere basarse en la riqueza de los valores locales para expresar la propia realidad, poniendo en valor las experiencias más genuinas y auténticas de los territorios, con su población, evitando los estereotipos y acotando el producto.
    c)      El turista que Cataluña quiere atraer es aquál responsable y respetuoso con el medio, la sociedad y la cultura local, deseoso de descubrir y compartir experiencias.
    d)      Con el objetivo común de hacer del turismo en Cataluña una herramienta de dinamización social, económica y ambiental para alcanzar las aspiraciones del turismo responsable, se requiere la coordinación, comunicación y trabajo conjunto de las diversas administraciones y los sectores implicados.

    3. Conclusiones de la 7 ª Conferencia Internacional de Turismo Responsable en Destinos

    Esta sección de la Declaración presenta los resultados de los grupos de trabajo. Reconociendo que la lista de medidas no es exhaustiva, sino un indicador del camino a seguir para mejorar el turismo y hacer una realidad el Turismo Responsable en Cataluña, estas recomendaciones se tendrán en cuenta para su inclusión en la estrategia turística de Cataluña y los planes que la desarrollan.

    Se presentan cinco grupos de conclusiones que reflejan el trabajo realizado por los participantes de la Conferencia en los grupos de trabajo durante el RTD7. Las conclusiones representan la opinión de las personas que participaron en los paneles y grupos de trabajo y no pueden ser entendidas como la representación de las opiniones de los socios organizadores de la Conferencia RTD7. Los resultados de los grupos no han sido modificados y se presentan aquí, junto con algunas conclusiones adicionales formuladas en la plenaria de la conferencia y pertinentes al tema.

    3.1. Asumir la responsabilidad de los impactos ambientales del turismo

    A pesar del reconocimiento del turismo como una actividad económica de relevancia y una herramienta excelente para el conocimiento y respeto entre las diversas sociedades y culturas tenemos que aceptar que el turismo ha generado y todavía genera impactos negativos en el medio ambiente (por ejemplo, contribución al cambio climático, contaminación del aire, consumo de recursos no renovables como el suelo, el agua, la energía, la degradación de los ecosistemas, etc. ).
    El control y gestión de estos impactos es crucial no sólo para la preservación del medio ambiente sino también para la subsistencia del turismo. Las cuestiones principales para poder avanzar son las siguientes:
    1. Planificación para la sostenibilidad integrada e integral: en el origen, en el destino y en el viaje.
    2. Entender y respetar las diversas capacidades de carga ( ejemplo: zonas urbanas versus áreas naturales) para ayudar a la implementación de los planes y medidas de gestión de los visitantes, incluyendo la imposición de límites de visitantes cuando sea necesario.
    3. Participación y partenariado de todas las partes interesadas: gestionar el medio ambiente con responsabilidad compartida entre empresas, sector público, turistas y residentes a través de la participación comunitaria.
    4. Minimizar los impactos transmitiendo información medioambiental a los turistas.
    5. La promoción de la oferta turística debe incluir y priorizar el “marketing de la sostenibilidad “, incluyendo productos locales, la preservación del patrimonio natural y cultural, la cooperación e integración de las sociedades de acogida y la contribución a la mejora de la calidad de vida local y el desarrollo económico.
    6. La mejora de los destinos turísticos debe equivaler a la mejora de la calidad de vida de las sociedades de acogida.
    7. Mejorar la adecuación entre la oferta y la demanda, incluyendo aspectos como la estacionalidad, para minimizar el exceso de capacidad y las aglomeraciones de personas.
    8. Animar a las empresas a adoptar un enfoque de gestión y cuidado del destino que vaya más allá de las actividades de RSE relacionadas con la empresa, que implique a las asociaciones vecinales y partenariados locales para maximizar los beneficios locales de la actividad turística.
    9. Maximizar el uso de tecnología innovadora para reducir los impactos ambientales, centrándose en la eficiencia energética e hídrica y las sinergias entre ambas, así como la gestión de los residuos y la contaminación del aire.

    3.2. El papel de los gobiernos en la planificación y gestión de destinos

    Hay que reconocer que la gobernanza de los destinos va más allá de la administración pública, y que por tanto hay que implicar a todos los actores relevantes en un trabajo colaborativo, transparente y con un espíritu de responsabilidad compartida para crear sitios mejores para vivir y para visitar.
    Este hecho requiere por parte de la administración:
    1. Liderazgo en la planificación del turismo en colaboración con las partes interesadas.
    2. Identificar con precisión todos los actores, incluyendo los que están fuera de la actividad turística, e involucrarlos activamente en la planificación y gestión del turismo a fin de que los diversos intereses y objetivos sean entendidos y reconciliados en los planes para proporcionar un beneficio neto para el destino.
    3. Involucrar a todas las partes pertinentes de los gobiernos locales, por ejemplo el transporte, la ordenación del territorio, los servicios públicos, etc. Que afectan al turismo con el fin de crear un entendimiento mutuo y forjar alianzas.
    4. Reunir los diferentes grupos de interés y facilitar la colaboración en el desarrollo de productos y el marketing. Dar oportunidad a los habitantes locales de participar en cómo se comercializa el destino.
    5. Que el gobierno local actúe como catalizador y aporte capital semilla para desarrollar conjuntamente con el sector productos que aborden las lagunas de la demanda en cuanto a la experiencia de un destino y construyan a partir de características auténticas del destino.
    6. Colaboración con las instituciones de educación y formación en la investigación, prácticas en empresa y el desarrollo profesional continuado, para aumentar el conocimiento sobre los impactos del turismo en los destinos, encontrar soluciones para mejorar la gestión de los impactos y mejorar las habilidades para el análisis crítico y la innovación.
    7. Reconocer y proteger los derechos de las diferentes partes interesadas en el turismo: ciudadanos, turistas, empresarios, trabajadores del sector turístico e inversores.
    8. Reconocer que el turismo es un sector de servicios caracterizado por la estacionalidad, el trabajo informal, el empleo a tiempo parcial y barreras de acceso al empleo bajas. Proteger los derechos de los trabajadores de la industria del turismo para unas condiciones de empleo justas y participación en los beneficios.
    9. Reconocer a los turistas como ciudadanos temporales y proteger su derecho a estar a salvo y no ser explotados.
    10. Evaluar la magnitud y el impacto del turismo más allá de las medidas convencionales de la llegada de visitantes ( cantidad ). Poner mayor atención a la calidad de los turistas, el reparto de los beneficios económicos del turismo, y la mejor comprensión de los impactos socioculturales para los ciudadanos. Involucrar a los residentes para comunicar de manera transparente la información sobre los impactos y las realidades del turismo. Trabajar con los ciudadanos para encontrar formas de superar los impactos negativos, tales como la congestión y las aglomeraciones de personas, aumentar los beneficios para el entorno local inmediato y extender los beneficios a otras zonas geográficas.
    11. Entender los puntos de vista y perspectivas de los propios turistas.
    12. Crear sistemas y procesos para recopilar la información pertinente.
    13. Definir claramente los papeles de los diferentes actores en el logro del Turismo Responsable, reconociendo que la mayoría de los impactos del turismo se experimentan a nivel local y que los gobiernos locales como representantes elegidos por los residentes locales son los mejor situados para planificar y gestionar el turismo en este nivel.
    14. A través de la normativa relativa a los criterios de funcionamiento y licencias urbanísticas y de incentivos financieros y no financieros, atraer nuevos operadores que ayuden al destino a crear mejores destinos para vivir y para visitar.
    15. Aplicar las normas y sanciones relativas a los criterios de funcionamiento y aportar orientación técnica y apoyo para influir en los operadores existentes para ayudar a crear mejores destinos para vivir y para visitar.
    16. Crear planes estratégicos integrales, mantener la coherencia en la ejecución, verificar posteriormente que los resultados están en línea con los objetivos deseados  y revisar las acciones para responder a la nueva información y realidades.
    17. Comprometerse con la implementación a largo plazo con voluntad política y presupuestos adecuados.
    18. Asegurar que las intervenciones sean factibles y generen beneficios socioeconómicos con equidad, especialmente para los grupos de interés locales.
    19. Procurar que las aspiraciones de sostenibilidad de los planes estratégicos se reflejen también en los planes de marketing y comunicación.
    20. Tomar en consideración el equilibrio de diversas actividades económicas, situando el turismo en la perspectiva de la economía en su conjunto, crear vínculos entre el turismo y otras actividades económicas a través de la innovación y de iniciativas y acuerdos de colaboración.
    21. Maximizar el potencial del turismo para aprovechar oportunidades que vayan más allá de las visitas a corto plazo, tales como las inversiones extranjeras en otras actividades económicas.
    22. Gobernanza del Destino: garantizar la autenticidad y la preservación del destino y la experiencia turística. Poner los recursos en valor. El objetivo se dirige a facilitar la integración. Buscar una demanda más sensible, para atraer aquellos segmentos que se desean.
    23. Promover una estrategia de marketing conjunta centrada más en la calidad y menos en la llegada de turistas.
    24. Asegurar el enfoque cooperativo en la planificación, gestión y promoción del destino a través de diversas instituciones y sectores privados. Implementar estrategias que den prioridad a los contratos más responsables y sostenibles.
    25. Como responsabilidad de todos los actores, asegurar el diálogo permanente: Es necesario que todas las partes interesadas, públicas y privadas, participen en el objetivo común de lograr un turismo más responsable, aceptando la responsabilidad que corresponde a cada persona.
    26. Coordinación y prosperidad colectiva para la obtención del beneficio social y colectivo, preservando el interés general del segmento de mercado deseado y garantizando mejores condiciones de vida para los trabajadores, los empleados y sus familias. Este nuevo modelo de turismo, más permeable, requiere una mayor comunicación entre las autoridades y los ciudadanos.
    27. Compromiso con la transparencia en el gobierno y la administración de los impuestos y la gestión de los impactos de la actividad en el destino.
    28. Alentar a las empresas con responsabilidad social y un mayor compromiso con su negocio y el entorno.
    3.3. El sentido del lugar: las comunidades locales, la responsabilidad y la experiencia del visitante
    1. Los destinos son el lugar en que se desarrolla el turismo. El sentido del lugar está en el centro del turismo responsable ; contribuye a la identidad, el orgullo y la vinculación con el lugar del residente y al mismo tiempo mejora las experiencias de los visitantes. Es sin embargo un tema complejo con varios significados de para diferentes personas.
    2. Las personas toman afecto a los sitios y los transforman progresivamente para que sean suyos. Este hecho puede cambiar el carácter de un lugar con el tiempo y transformar las percepciones respecto a las que tienen las generaciones mayores. Los sitios están en constante evolución porque son dinámicos.
    3. El sentido del lugar incluye aspectos relacionados con la historia, el patrimonio y la cultura, integrando el entorno natural, la literatura, el arte y la gastronomía.
    ¿Cuáles son los problemas y por qué son importantes:
    1. El sentido del lugar es importante para los ciudadanos y también garantiza una experiencia vital para los visitantes: encaja con una tendencia actual a buscar experiencias únicas y auténticas y anima las visitas repetidas. Sin embargo, hay que equilibrar el deseo de autenticidad con la necesidad de controlar o evitar impactos derivados del turismo.
    2. La imagen y la marca de un destino pueden contribuir a un sentido del lugar que puede ser una ventaja comercial competitiva. El sentido del lugar se puede formar antes de que los potenciales visitantes inicien el viaje. Los turistas, ciudadanos y medios de comunicación contribuyen a formar la imagen y son solidariamente responsables.
    3. A menudo un destino es más que las primeras suposiciones  y las percepciones evolucionan y cambian con el tiempo.
    4. Reforzar el sentido del lugar tiene como objetivo reducir la desvinculación del ciudadano y la alienación de sus barrios.
    5. La interacción ciudadano – visitante es fundamental para la formación de una comprensión de los impactos socioculturales del turismo y la manera de gestionarlos. Sin embargo, esta interacción pocas veces se gestiona de forma activa y la oportunidad se pierde. La intervención puede crear experiencias ricas que pueden crear mejores vacaciones y retorno de visitantes.
    6. El ritmo de cambio de un destino puede provocar reacciones negativas entre habitantes locales y visitantes. Es importante involucrar a la población local para hablar de cómo sus sitios podrían o deberían evolucionar.
    7. La retención de un sentido del lugar es beneficiosa para ciudadanos, visitantes y empresas: la creación de un lugar mejor para vivir y trabajar crea un sitio mejor para visitar.
    8. Todas las partes interesadas deben ser incluidas en los procesos de planificación y de gestión que tienen por objetivo reconocer, desarrollar y “gestionar ” el (los) sentido ( s) del lugar, pero hay que priorizar las perspectivas de las comunidades de acogida.
    9. La integración del sentido de lugar en los procesos y estrategias de gestión existentes es fundamental.
    10. El sentido del lugar y la asociación con un sitio se pueden crear a través de las narraciones, a través de la reactivación del patrimonio o de la cultura y pueden permitir a los residentes redescubrir o promover su historia.
    11. Un primer paso vital para cualquier plan de acción es entender qué es lo que crea el sentido de lugar en el destino ; averiguar lo que es importante para los residentes y lo que es atractivo o interesante para los visitantes: identificar los intereses comunes y los posibles impactos / tensiones.
    12. Se pueden tomar medidas prácticas para comprender y gestionar la interacción entre anfitriones y visitantes, aprendiendo de las experiencias de otros destinos en todo el mundo. Estos aprendizajes pueden incluir:
    • Desarrollo de productos
    • Interpretación
    • La práctica del marketing responsable
    • Capacitación y apoyo para los guías y empresas
    • Participación de la comunidad
    • Medición y seguimiento
    1. Estas acciones prácticas y los procesos de gestión deben ser capturados en un plan de acción con el fin de identificar a los responsables de cada acción acordada.
    • Resiliencia ( diversificación de productos, estacionalidad, ofertas, etc.)
    • Retención del cliente, fidelización, mejora de la experiencia del visitante.
    • Mejorar el destino con la participación de todos.
    • Garantizar que el turista pueda satisfacer las experiencias en un conjunto de destinos cercanos y conectados del territorio requiere fortalecer la regularización e implantar estrategias de desconcentración de la actividad turística que a la vez mejoren la sostenibilidad económica de la actividad.
    3.4. La ampliación de la participación social en el turismo: acceso para todos.

    Toda persona tiene derecho al descanso y al ocio que le permita desarrollar plenamente las diversas facetas de su personalidad y su integración social. El derecho al turismo es, sin duda, una expresión concreta de este derecho general, existe el deseo de hacerlo universal y accesible a todos.
    Fomentar el turismo inclusivo como mejora de la accesibilidad para los grupos con discapacidad ( física, sensorial o intelectual ) y el turismo social abierto a los grupos con restricciones económicas o dificultades geográficas.
    Participación Social en el Turismo
    1. Fomentar el desarrollo de las iniciativas locales de turismo que llevarán oportunidades de subsistencia a las personas que viven en Cataluña.
    2. Promover la importancia de las tradiciones y culturas locales como producto diferenciador que hace única Cataluña.
    3. Reconocer a las empresas y organizaciones que desempeñan su papel en el uso y la promoción de los productos locales y en asegurar la prosperidad del entorno del destino y la economía local ; suministrar todos los ingredientes que hacen que las vacaciones sea especiales a día de hoy, y en los próximos años.
    4. Ayuda a financiar la conservación del patrimonio natural y cultural, y proporcionar a los visitantes experiencias agradables y de alta calidad mediante la participación en experiencias de turismo sostenible mejoradas tanto para los anfitriones como para los huéspedes.
    5. Promover la formación y el empleo de las personas vulnerables y desfavorecidas en empresas turísticas.

    Accesibilidad: Turismo para Todos
    1. Compromiso firme con la inclusión social de las personas con discapacidad, ofreciéndoles servicios y formación que garanticen la accesibilidad a todos los ámbitos de la vida y que les permitan desenvolverse con autonomía y participar activamente en su entorno.
    2. Promover el “Turismo para todos ” como acción para la accesibilidad universal de los recursos naturales y culturales, el deporte, las comunicaciones, los eventos, etc.
    3. Eliminación progresiva de barreras arquitectónicas en los diferentes ámbitos, tales como carreteras, edificios públicos, el transporte y las comunicaciones.
    4. La industria del turismo y las partes interesadas deben tener la responsabilidad de aplicar o apoyar programas y acciones que garanticen el acceso a todos los turistas, reconociendo el potencial de este segmento de mercado como una oportunidad de negocio y un medio para contribuir al desarrollo económico y social.
    5. Las actividades de turismo social deben caracterizarse por ofrecer un cuidado especial a la calidad total, tanto en términos de instalaciones como del servicio del personal.
    6. El grupo recomienda encarecidamente que el monitoreo, evaluación y presentación de informes se convierta en parte de la declaración global.
    3.5. La gestión del turismo de cruceros en el Mediterráneo
    1. La naturaleza del producto de cruceros. La industria de los cruceros ha ayudado a cumplir con los derechos vinculados al acceso a los viajes. Sin embargo, el crecimiento de la industria de los cruceros puede ser resultado del hecho de que los clientes no paguen el coste real de los servicios recibidos, que se pagan como externalidades para los destinos visitados. Un producto sostenible internaliza sus impactos, y una industria responsable reconoce esta necesidad.
    2. Diseño de producto sostenible. Los cruceros y los servicios relacionados deben ser diseñados con criterios de sostenibilidad. Entre otros, hay que incluir la eficiencia ambiental y medidas de protección, trabajo justo y condiciones de los proveedores, incorporadas en el diseño del producto y de los contratos. Los proveedores más vulnerables son los que sufren más.
    3. Gestión de la cadena de proveedores. Debemos reconocer que la mayoría de impactos ocultos se producen a través de la subcontratación y en las cadenas de suministro. Los criterios ambientales y socioeconómicos deben ser incorporados por los proveedores de bienes y servicios a cruceros y excursiones en tierra. Esto debe tener en cuenta la capacidad de estos proveedores e incluir medidas para promover  y desarrollar los proveedores que beneficien la economía local, ofreciendo siempre que sea posible visitas o excursiones que fomenten la cultura local y ayuden a proteger maneras de vivir tradicionales aportando al destino una fuente de ingresos.
    4. Planificación y gestión integrada de la sostenibilidad. La escala de los efectos positivos y negativos de empresas de cruceros y empresas proveedoras significa que la colaboración con los destinos es esencial. Más allá de centrarse en la eficiencia y eficacia de las operaciones, en la planificación del uso del suelo y de los recursos marinos, y en la gestión de los flujos de clientes, debe considerar los impactos negativos no evidentes. La introducción de nuevas normas y prácticas requerirá la colaboración de todo el sector.
    5. Transparencia. Destinos, puertos, empresas de cruceros y proveedores tienen la responsabilidad ética de desarrollar sistemas de información públicos que vayan más allá de los requisitos legales. Decir que su contribución es crear puestos de trabajo y generar ingresos no es suficiente. Hay que acordar los criterios y metodologías de presentación de informes para aumentar la capacidad de aprender unos de otros y colaborar en las mejores prácticas.
    6. El flujo de pasajeros que visitan el centro de la ciudad debe ser gestionado de manera responsable para evitar las aglomeraciones de personas, la degradación de los recursos y el espacio y el desplazamiento de la población local.
    **********************
    Nosotros, los participantes en la organización de la conferencia reconocemos que el turismo ha contribuido en gran medida al desarrollo de Barcelona y Cataluña, y que la mayoría de la población de la ciudad y del país está orgullosa de vivir aquí.
    Experiencias turísticas más enriquecedoras pueden contribuir a crear nuevos medios de vida, nuevas actividades culturales y de ocio y nuevos equipamientos para la población local, enriqueciendo las experiencias tanto del visitante como del residente.
    El turismo de experiencias puede ser compartido entre el turista nacional e internacional, los trabajadores y los habitantes del destino.
    Agradecemos la contribución de todos los asistentes en el debate y formulación de esta Declaración Final de la conferencia “La visión para el Turismo Responsable de Cataluña 2020: La declaración de Barcelona” en la que el sector público y privado relacionado con el turismo ha acordado ciertos criterios, directrices y compromisos a implementar para el futuro desarrollo del turismo en nuestro territorio. Un turismo en pro del impulso de ” mejores lugares para vivir, y en consecuencia, mejores lugares para visitar “, valorando al residente, al entorno y al ciudadano en tránsito.
    Ha sido muy enriquecedor escuchar expertos internacionales debatieron los 5 temas de la conferencia y nos comprometemos a trabajar, junto con el resto de actores hacia la responsabilidad económica, social y medioambiental del turismo en nuestro territorio – queremos utilizar el turismo, no ser utilizados por el turismo. Reconocemos que este camino no será fácil, pero con el compromiso y acción de cada uno de los implicados en estos próximos años, esperamos explicar en futuras conferencias los retos y progresos realizados a partir de esta declaración.
    Esperamos participar en las futuras ediciones de Conferencias Internacionales de Turismo Responsable y compartir nuestra experiencia en hacer el turismo más responsable.

    Jordi Ficapal
    Copresidente RTD7
    El documento se puede descargar en: www.rtd7.org en tres idiomas: catalán, castellano e inglés. 

    Homenatge a Franco que es manté dia a dia

    El New York Times va arrossegar un error durant més d'un segle a la portada. Del 1898 al 2000 la numeració del diari va portar un desfasament de cinc-cents números

    Del 7 de febrer de 1898 a l'1 de gener de 2000, la portada del New York Times va portar una errada a la portada que va passar inadvertida de tothom. Tal com recorda aquest article de The Atlantic, el 6 de febrer de 1898 un treballador del conegut diari nord-americà va cometre un error a l'hora de posar el número del diari de l'endemà. En comptes del 14.500 (14.499 + 1), per algun motiu va acabar apareixent a la portada del 7 de febrer el número 15.000.

    És a dir, el diari va saltar mig miler de números… durant més d'un segle, fins que un jove assistent de premsa, Aaron Donovan, se'n va adonar en l'últim canvi de mil·lenni. L'1 de gener de 2000, així, el New York Times va passar del número 51.753 directament al 51.254 i va publicar una esmena ('A Correction; Welcome to 51,254') en què el diari reconeixia l'errada, explicava com s'havia descobert i es disculpava perquè el 14 de març de 1995 havia celebrat l'arribada del número 50.000, cinc-cents dies abans de la data correcta: el 26 de juliol de 1996.

    Aquesta notícia que apareixia fa uns dies a Vilaweb va anar tot seguit acompanyada d'aquesta altra: La Vanguardia també té malament la numeració, però per honorar Franco. L'endemà de l'entrada de les tropes franquista a Barcelona va posar al diari el número del 22 de juliol del 1936 i mai no ho ha canviat.
    L'error que va arrossegar el New York Times a portada durant un segle té un paral·lelisme al nostre país. Però amb motivacions ben diferents. Si en el diari americà el desfasament de la numeració va ser degut a una equivocació, La Vanguardia encara avui porta un número d'edicions de portada que no es correspon amb la realitat... per a honorar Franco.

    El primer número del diari del comte de Godó aparegut durant la guerra de 1936-1939 fou el 22.575 (corresponent al 22 de juliol de 1936) i l'últim fou el 23.357 (corresponent al 25 de gener de 1939). Tanmateix, l'endemà de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes (el 27 de gener de 1939), La Vanguardia va renumerar l'exemplar del diari amb el 22.575 per a honorar Franco, de manera que 'esborrava' els diaris apareguts durant el període de guerra. I, a diferència del que ha fet The New York Times, el diari del grup Godó encara no ho ha rectificat fins avui i arrossega el desfasament en la numeració.




    Així ho va alertar al 2009 (Per una reparació històrica de La Vanguardia) sense cap resposta. Hi ha, doncs, 773 edicions de La Vanguardia que, segons la numeració, no existeixen. Més d'una vegada, hom ha demanat als responsables del diari que ho corregissin i recuperessin la numeració real que li correspon, però les peticions no han servit de res.


    El canvi de numeració va ser un gest de cara a esborrar els dos anys i mig anteriors, que segons el diari van ser un “malson horrible” del qual el “gloriós exèrcit alliberador del Generalísimo” els va salvar, segons apunta en la portada d’aquell 27 de gener del 1936. Així, La Vanguardia va passar de ser el “diari al servei de la democràcia” a el “diari al servei d’Espanya i del Generalísimo Franco”, tal com apuntava sota el nom de la capçalera.

    Malgrat el temps que ha passat des de la fi de la dictadura, el diari de Godó segueix obviant la numeració original i manté la instaurada amb l’arribada de Franco.


    Articles anteriors sobre "perdó" i reconciliació:

    26.1.14

    Barcelona World: compareixença parlamentària de Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social

    El projecte de Barcelona World, que s'ha planificat al costat de Port Aventura, està en la fase dels canvis legals previs a la posada en marxa. Per això, s'està tramitant al Parlament de Catalunya el Projecte de llei de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d'establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc (Exp: 353-00269/10).

    El dimarts 21 de gener va ser el primer dia de compareixences a càrrec de parts afectades i experts. Al matí hi van anar els alcaldes del territoris, i a la tarda persones expertes en ludopatia, blanqueig de diners, i responsabilitat social.

    Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social corporativa, va fer una primera intervenció de 15 minuts, i posteriorment una altra per donar resposta a les preguntes formulades pels diputats representants de cada grup parlamentari.

    Veure vídeo intervenció Josep Maria Canyelles 
    Intervinent: Josep Maria Canyelles
    De 17:55:24 a 18:11:22 - Durada: 15 m. 58 s.

    Podeu veure totes les intervencions d'aquesta sessió tot seguit (font: www.parlament.cat):

    El joc polític no permet fer acusacions com aquesta. Cal alguna cosa més que disculpes per part d'Alícia Sánchez-Camacho

    La líder del PPC ha demostrat una gran baixesa moral, indigne d'una persona de la seva posició. El fet que hagi comparat els qui volem votar per decidir el futur del nostre país amb un grup terrorista és una acció absolutament fastigosa. No té altre nom. Si se li va escalfar la boca, que ho digui, que es disculpi, i prengui les decisions que hagi de prendre. Un director de La Vanguardia va plegar en plena dictadura per haver dit que "todos los catalanes son una mierda". Ara aquesta representant política, membre del partit que governa a l'Estat espanyol, ha vingut a dir que almenys un 70% de la població catalana tenim actituds equiparables al terrorisme sanguinari. I tot per voler votar de forma pacífica i democràtica! N'hi ha prou amb unes disculpes que, d'altra banda, dubto molt que es produeixin? L'obcecació espanyolista cega el bon criteri sobre allò que és plausible en el joc polític.

    Acabo de firmar la petició següent:

    "Alicia Sanchez-Camacho: Que retiri públicament en el parlament català la comparació entre les persones que volem exercir el dret a decidir i els membres de la banda terrorista ETA." (Change.org)

    Avui la Sra. Sanchez Camacho ha comparat la situació de les persones que volem exercir el nostre Dret Universal de decidir, amb els terroristes del País Basc.

    Aquestes paraules, que a molts de nosaltres ens fereixen, haurien de ser reprobades per alguna institució, sigui pública o privada, i demanar una comparexeinça especial en el Parlament de Catalunya per a que públicament retiri aquesta comparació.

    Els Catalans i Catalanes, estem reivindicant de forma clara i massiva un Dret que ningú ens pot negar, i una comparació com la que ha fet és absolutament indigna d'un parlamentari, que diu defensar els nostres Drets. Quan nosaltres de forma totalment legal i PACIFICA sortim al carrer demanant que la consulta sigui possible.

    Per tant, i de forma inmediata exigim la rectificació a aquestes paraules d'ella i del grup parlamentari al que representa.

    El juego político no permite hacer acusaciones como esta. Hace falta algo más que disculpas por parte de Alicia Sánchez-Camacho

    La líder del PPC ha demostrado una gran bajeza moral, indigno de una persona de su posición. El hecho de que haya comparado los que queremos votar para decidir el futuro de nuestro país con un grupo terrorista es una acción absolutamente asquerosa. No tiene otro nombre. Si se le calentó la boca, que lo diga, que se disculpe, y tome las decisiones que deba tomar. Un director de La Vanguardia saltó de su cargo en plena dictadura por haber dicho que "todos los catalanes son una mierda". Ahora esta representante política, miembro del partido que gobierna en España, ha venido a decir que al menos un 70% de la población catalana tenemos actitudes equiparables al terrorismo sanguinario. ¡Y eso por querer votar de forma pacífica y democrática! ¿Basta con unas disculpas que, por otra parte, dudo mucho de que se produzcan? La obcecación españolista ciega el buen criterio sobre lo que es plausible en el juego político.

    Acabo de firmar la petició següent:
    Acabo de firmar la petición siguiente:
    I just signed this petition:

    "Alicia Sanchez-Camacho: Que retire públicamente en el Parlament catalán la comparación entre las personas que queremos ejercer el derecho a decidir y los miembros de la banda terrorista ETA." (Change.org)

    Hoy la Sra.. Sanchez Camacho ha comparado la situación de las personas que queremos ejercer nuestro Derecho Universal de decidir, con los terroristas del País Vasco.
    Estas palabras, que a muchos de nosotros nos hieren, deberían ser reprobado por alguna institución, sea pública o privada, y pedir una comparecencia especial en el Parlament de Catalunya para que públicamente retire esta comparación.
    Los Catalanes y Catalanas estamos reivindicando de forma clara y masiva un Derecho que nadie puede negar, y una comparación como la que ha hecho es absolutamente indigna de un parlamentario, que dice defender nuestros Derechos. Cuando nosotros de forma totalmente legal y PACIFICA salimos a la calle pidiendo que la consulta sea posible.
    Por lo tanto, y de forma inmediata exigimos la rectificación a estas palabras de ella y del grupo parlamentario al que representa.

    M'he adherit a [Catalunya, nació de pau]

    Aquest document pretén ser una contribució al diàleg social sobre la seguretat i la defensa dels estats i, en aquest sentit, donar arguments perquè, tant els estats existents com els de nova creació, com podria esdevenir Catalunya en el futur, abordin els conflictes des d’una perspectiva no militar i abandonin la defensa armada com a pilar de la seguretat.

    Tots els estats en l’Europa del segle XXI poden i s’han de plantejar un nou sistema de seguretat i de defensa que faci front a la complexitat de riscos, perills i amenaces que els afecten. Si Catalunya esdevé un nou estat tindrà una oportunitat històrica per plantejar un nou model de seguretat i de defensa, que serveixi, fins i tot, de model per a d’altres estats de l’entorn.

    Catalunya és avui una nació oberta al món, amb esperit constructiu i tarannà pacífic i dialogant a favor de l’entesa i l’harmonia entre els pobles. Això s’ha palesat sovint de maneres diferents, en molts diversos àmbits i, també, en pronunciaments institucionals del nostre Parlament, o en les paraules de Pau Casals en el marc de les Nacions Unides l’any 1971, reafirmant la seva identitat catalana i la de Catalunya com a nació de pau.

    Aquests trets de la identitat catalana ja es manifestaven en temps medievals, en realitats com Pau i Treva, el Consolat de Mar o les Corts Catalanes. En les darreres dècades, s’han mantingut en la lluita noviolenta de l’Assemblea de Catalunya i de la Marxa de la Llibertat, inspirades, entre d’altres, per Lluís Mª Xirinacs; en els nostres dies, s’han expressat en multitudinàries mobilitzacions pacífiques, com Volem l’Estatut de 1977, Campanya del No a l’OTAN en el Referèndum de 1986 (en què Catalunya va dir NO majoritàriament), Aturem la Guerra d’Iraq 2003, pel Dret de Decidir 2006, contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut al 2010, o els centenars de consultes sobre la independència 2009-2011. El poble català ha preservat la seva identitat, tot descartant la violència per a la seva afirmació nacional i mostrant respecte cap a altres pobles, cultures, llengües i identitats.

    La convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació són valors vigents i compartits, majoritàriament i de forma molt transversal, per la societat catalana, com ho mostra l’esperit democràtic, pacífic, cívic i noviolent de la manifestació de l’11 de setembre de 2012 i la cadena humana del proppassat 11 de setembre de 2013, esdeveniments històrics no només per la seva magnitud sinó també pel seu desenvolupament modèlic, per la seva claredat en la reivindicació a favor de Catalunya i en contra de ningú.

    [continuar llegint]

    22.1.14

    Curs online UOC: Responsabilitat social de l'empresa. Una aposta per a la creació de valor en les pimes


    Calendari
    Docència: del 5 de març al 2 d'abril del 2014
    Crèdits 1 crèdit ECTS
    Durada 25 hores
    Impartit per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
    Idioma Català
    Coneixements previs No són necessaris coneixements previs per assolir els objectius acadèmics d'aquest curs
    Preu 198 €
    Descomptes: 7% per a la Comunitat UOC i 5% a partir del segon curs matriculat.




    Presentació

    La definició de responsabilitat social de les empreses engloba el conjunt d'actuacions que fan referència al paper de l'empresa que està inserida en una societat cada cop més preocupada pels aspectes socials. L'individu, el ciutadà, l'inversor i el treballador són papers o vessants diferents per a les mateixes persones, totes interactuant d'una manera o una altra amb organitzacions; en definitiva, empreses que han d'atendre l'acompliment de criteris i objectius econòmics i socials alhora.

    El curs està organitzat amb la col·laboració de Responsabilitat Global

    Competències

    • Capacitat per a comprendre i analitzar el sentit estratègic dels plans de responsabilitat social de les empreses
       
    • Capacitat per a trobar i fer ús dels documents i recursos de referència en responsabilitat social de les empreses
       
    • Domini de les tècniques bàsiques per a definir un pla de responsabilitat social per a una pime
       
    • Adoptar actituds i comportaments en consonància amb una pràctica professional ètica i responsable
    Objectius

    • Conèixer els continguts de la responsabilitat social corporativa
       
    • Introduir els àmbits d’actuació de responsabilitat social corporativa en les organitzacions actuals
       
    • Conèixer les iniciatives nacionals i internacionals de la responsabilitat social corporativa
       
    • Difondre els valors de la responsabilitat social corporativa
       
    • Conèixer l'aplicació de la responsabilitat social corporativa a les petites i mitjanes empreses
       
    Contingut
    1. Emmarcar la responsabilitat social de les empreses
    1.1. Antecedents, context i inductors: la societat del coneixement i la nova economia. La creació de valor en una economia d’intangibles
    1.2. Concepte i transversalitat. Flexibilitat de models en un desplegament orientat a l’estratègia
    1.3. El debat públic. Situació actual i perspectives. Iniciatives i posicionaments a càrrec de les parts interessades

    2. La gestió de la responsabilitat social de les empreses. Aproximació a la diversitat de mesures. Aspectes econòmics, ambientals, socials, laborals, bon govern. Dimensions interna i externa
    2.1. La base de l’estratègia: els treballadors, el lideratge ètic, el clima laboral, els valors corporatius, la conciliació de la vida laboral i familiar, els codis de conducta corporativa i altres
    2.2. El diàleg amb els stakeholders. Aliances estratègiques, acció social, gestió responsable de la cadena de proveïment, inversió socialment responsable
    2.3. Gestió integral i coherent de la responsabilitat social de les empreses. Normes, guies, principis

    3. Posar en valor la responsabilitat social de les empreses
    3.1. Comunicació i rendició de comptes. Transparència. L’escrutini. Triple compte de resultats. L’informe de sostenibilitat. El global reportment iniciative
    3.2. Creació de capital no financer: capital relacional, capital confiança. La relació entre empreses, govern i societat. Punts de vista i motivacions