31.12.14

[VÍDEO] Com relacionaria els valors de l’empresa amb l'RSC? #uoc_rse

  • Experts expliquen cóm la Responsabilitat Social Corporativa té a veure amb els valors d’una empresa
Anna Bolaños, Josep Maria Canyelles i José Antonio Lavado reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre valors i Responsabilitat Social Corporativa.



Veure vídeos anteriors d'aquesta sèrie:
Vídeos anteriors UOC:
Altres vídeos recents Josep Maria Canyelles: 

30.12.14

[VÍDEO] Què és i què no és la Responsabilitat Social Corporativa? #uoc_rse

  • Experts expliquen què entenen per Responsabilitat Social Corporativa (RSC)
José Antonio Lavado, Sara Berbel i Josep Maria Canyelles reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre què és i què no és la Responsabilitat Social Corporativa.


M'he fet mecenes del llibre que vol publicar la Rosa Alonso Con-Suma Responsabilidad #YoBoicoteo

 
Queden 3 dies 
 
Manual pràctic que ofereix una senzilla i divertida manera per a consumir de forma responsable, conscient i sostenible. Leer más
Segueix-ne el progrés al blog del projecte.


28.12.14

Va tenir lloc la jornada sobre Territori Socialment Responsable a Lleida


Participants a la Jornada Respon.cat a Lleid (19-12-2014)
Participants a la Jornada Respon.cat a Lleida (19-12-2014)

  • La jornada va abordar el sentit empresarial de la Responsabilitat Social, amb el focus posat en empreses petites.
  • Per a les pimes i microempreses és molt important un model d’RSE adaptat a la seva realitat i que també transformi l’RSE en un atribut del territori.
Josep Ramon Paris, secretari general de la Cambra de Comerç de Lleida, va presentar l’acte, i va mostrar la importància que per a la Cambra de Comerç té el compromís de les empreses cap al territori.

Paris va presentar Josep Maria Canyelles, expert en RSE i coordinador de Respon.cat. Canyelles va estructurar la seva intervenció en tres blocs. En primer lloc va explicar el sentit empresarial de la Responsabilitat Social, amb el focus posat en les pimes i microempreses. A partir d’aquí va mostrar el concepte de Territori Socialment Responsable, i l’oportunitat que suposa per a alguns territoris. En el darrer bloc, va explicar Respon.cat, la iniciativa empresarial per al desenvolupament de la Responsabilitat Social a Catalunya, de la qual ja formen part 35 empreses, la meitat grans i la meitat pimes.

Canyelles va destacar que desenvolupar un territori socialment responsable és un enfocament absolutament necessari avui dia, per la necessitat d’implicació de tots els agents en un model d’economia orientat a crear valor econòmic i social, alhora que alguns sectors d’activitat econòmica, com per exemple el turístic o l’agroalimentari, tenen l’oportunitat de desenvolupar una marca de territori enriquida amb els valors de la responsabilitat social.

Les Jornades Respon.cat s’organitzen per mitjà del conveni entre el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, a fi de promoure la responsabilitat social com a atribut de territori i i alhora donar a conèixer Respon.cat com a organisme referent a Catalunya en matèria d’RSE

26.12.14

Intervenció Josep Maria Canyelles Acte de Reconeixement Bones Pràctiques RSE Pimes 15-12-2014

Intervenció de Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions, i coordinador de Respon.cat, presentant la selecció de pimes reconegudes i l'estudi sobre RSE de les pimes, a l'acte de Reconeixement de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social de pimes, organitzat per Respon.cat.

Casa Llotja de Mar (Barcelona), 15-12-2014

Més informació: nota premsa de l'acte





Altres vídeos de l'acte:

25.12.14

Vídeo de la 1a Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària

Josep Maria Canyelles va participar a la Primera Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG, que va tenir lloc el divendres 14 de novembre.

Podeu veure el recull de les conferències i ponències de la jornada
Mayor Zaragoza
En aquesta jornada intervingueren:
  • Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de Paz i exdirector general de la UNESCO.
  • Rosa Terradellas, per la Càtedra
  • Josep Maria Canyelles, com expert en responsabilitat social
  • Empreses que presenten les seves experiències: DKV, La Fageda, Corresponsables, KH Lloreda
La Primera Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social va ser un èxit, tant de públic com en relació al debat que es va generar.
És per aquest motiu que ens plau fer-vos arribar una recull de les Jornades mitjançant el vídeo amb  la intervenció del Sr. Federico Mayor Zaragoza, així com les presentacions dels ponents que hi van participar,  les conclusions de la mateixa i un recull de fotografies.


I Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària - Ponència Inaugural. Federico Mayor Zaragoza from marc planas on Vimeo.



Primera Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària - UdG -RESUM- from marc planas on Vimeo.


Per a més informació podeu consultar el programa.

24.12.14

I Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial

L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) està organitzant la I Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial, que se celebrarà el divendres 6 de febrer de 2015 a la seu del Barcelona Growth Center (Edifici MediaTIC). Aquesta Jornada tindrà una durada d’un matí i s’hi celebraran tres conferències:
  • La col·laboració publico-privada com a estratègia de gestió pública i de creixement empresarial; 
  • Bones pràctiques en gestió pública que contribueixen al creixement empresarial; i 
  • Experiències d’acceleració del creixement empresarial. 
En aquest primera edició comptarem amb la participació de l’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, el Excm. Sr. Xavier Trias, la presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local, la Sra. Maria Petra Sáiz i el president de l’ACCID, el Dr. Oriol Amat, entre altres.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, prendrà part en el taller sobre Bones pràctiques en gestió pública que contribueixen al creixement empresarial, juntament amb Jordi Joly, de l'Ajuntament de Barcelona, i Josep Viñas, de la UdG, i Ramon Aymerich, de la Vanguardia, com a moderador.

La Jornada compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, els Col·legis Fundadors de l’ACCID (Col·legi d’Economistes de Catalunya i Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya), els suports institucionals, i la resta de Socis Protectors.

Més informació PDF

IV WORKSHOP INTERDISCIPLINAR DE INVESTIGACIÓN E INDICADORES DE SUSTENTABILIDAD


IV WORKSHOP INTERDISCIPLINAR DE INVESTIGACIÓN E INDICADORES DE SUSTENTABILIDAD

CONVOCATORIA PARA PRESENTAR PONENCIAS
Los artículos deben ser enviados a: wipis2015@gmail.com

30, 31 de Marzo y 1 de Abril 2015
Sede: Universidad de Concepción, Concepción, Chile.

Facebook: https://www.facebook.com/groups/sirso/events/

23.12.14

El Pla Nacional de Valors de Catalunya ha fet molta feina en aquests tres anys

Un equip d'unes 500 persones expertes en diferents àmbits hem estat fent una proposta dels valors que haurien de ser centrals per al país del futur.

Després de tres anys de moltes reunions, trobades, discussions, matisos... la definició del Pla Nacional de Valors de Catalunya ha arribat quasi al final.

El propi procés ja ha creat un impacte positiu, ha generat consciència de la necessitat i urgència de posar-nos d'acord, de voler avançar com a societat, implicant a tots els agents, a tots els sectors. Ha estat un èxit que des del govern del país s'hagi convocat a tantes persones, a tanta diversitat... i que hàgim tingut tanta llibertat per a poder descriure quina és la tendència que apreciem en l'evolució del valors, deixant enrere un paradigma antic, que va servir per a arribar on som ara, però que no és prou vàlid per a fer front als reptes de futur, que no serveix per a definir la centralitat dels valors de l'actual societat i dels reptes ètics, humanístics, emocionals, i de sostenibilitat, que van prenent rellevància.

22.12.14

La Diputació integra la responsabilitat social a l'estratègia corporativa

Foto: Diputació de BarcelonaAmb la voluntat de ser una organització socialment responsable i un referent en la prestació de serveis al món local amb criteris de sostenibilitat, la Diputació de Barcelona ja compta, a partir d'avui, amb el Pla Director de Responsabilitat Social. El document s'ha elaborat amb la participació de les àrees corporatives, els organismes autònoms i els representants sindicals.

El Pla defineix les línies estratègiques de la Diputació de Barcelona en matèria de responsabilitat social i constitueix el principal instrument de planificació i avaluació de les actuacions impulsades des dels diferents àmbits funcionals, que ha de permetre consolidar la responsabilitat social en la pròpia organització i en el món local.
El Ple de la corporació ha aprovat el Pla, en la sessió del 18 de desembre, després de ser treballat i consensuat per part de la Comissió tècnica de responsabilitat social, integrada pels referents de les diferents àrees corporatives i organismes autònoms i dels agents sindicals, amb la validació de la Comissió directiva de responsabilitat social, formada pel gerent de la corporació, Xavier Boltaina, i els coordinadors de les diferents àrees.
Aquest pla permetrà a la Diputació de Barcelona disposar d'un sistema de gestió de la responsabilitat social integrat a l'estratègia corporativa i d'acord amb les necessitats i expectatives dels seus grups d'interès, necessari per a tota organització compromesa amb els principis de la responsabilitat social. Constitueix, per tant, un instrument per gestionar els impactes de les seves decisions i activitats, a nivell intern i al món local, a través d'un comportament ètic i transparent.


Responsabilitat Global va col·laborar en la formació interna sobre Responsabilitat Social dels coordinadors dels departaments de la Diputació de Barcelona, com a base per al desenvolupament del Pla Director.

21.12.14

Newsletter Responsabilitat Global Nadal - Navidad 2014

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de felicitació de Nadal, on aportem els continguts de la jornada de Reconeixement de Bones Pràctiques d'RSE de pimes, i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] 20 pimes reconegudes per RSE · Nadal 2014

[es] Ya puede acceder a la newsletter de felicitación de Navidad, donde aportamos los contenidos de la jornada de Reconocimiento de Buenas Prácticas de RSE de pymes, y también ofrecemos nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] 20 pymes reconocidas por RSE · Navidad 2014

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

Articles publicats al 2014 / Artículos publicados en 2014

[ca] Recull dels 32 articles publicats al 2014
[es] Recopilación de los 32 artículos publicados en 2014


17.12.14 Presentació dels casos de bones pràctiques. Text de la presentació de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, a la publicació Bones Pràctiques de Responsabilitat Social.

17.12.14 Presentación de los casos de buenas prácticas. Texto de la presentación de Josep Maria Canyelles, coordinador Respon.cat, a la publicación Buenas Prácticas de Responsabilidad Social.

7.12.14 Les limitacions del Pacte Mundial. Amb motiu dels 15 anys del Pacte Mundial de Nacions Unides, publico un article per commemorar l'efemèride, una iniciativa de referència a nivell mundial. Més enllà de les valoracions positives que mereix, aprofito per fer-ne una valoració particular, analitzant algun aspecte desajustat.

7.12.14 Las limitaciones del Pacto Mundial. Con motivo de los 15 años del Pacto Mundial de Naciones Unidas, publico un artículo para conmemorar la efeméride, una iniciativa de referencia a nivel mundial. Más allá de las valoraciones positivas que merece, aprovecho para hacer una valoración particular, analizando algún aspecto desajustado.

23.11.14 RSC i missió. Podem exposar les nostres preferències sobre si preferim unes empreses capitalistes o d'economia social. Podem decidir de premiar les empreses que mostrin més responsabilitat envers la societat... Però, sens dubte, el que la gran majoria dels consumidors valoren és la qualitat. La qualitat es percep en la prestació del servei... però finalment la qualitat també es veu afectada per factors més amplis, vinculats a l'excel·lència empresarial. I un element en el qual m'agradaria posar el focus en aquesta reflexió: la missió corporativa.

23.11.14 RSC y misión. Podemos exponer nuestras preferencias sobre si preferimos unas empresas capitalistas o de economía social. Podemos decidir de premiar a las empresas que muestren más responsabilidad hacia la sociedad... Pero, sin duda, lo que la gran mayoría de los consumidores valoran es la calidad. La calidad se percibe en la prestación del servicio... pero finalmente la calidad también se ve afectada por factores más amplios, vinculados a la excelencia empresarial. Y un elemento en el que me gustaría poner el foco en esta reflexión: la misión corporativa.

2.11.14 Incompliments legals i Responsabilitat Social Corporativa. En la gestió de les organitzacions, a banda de les activitats que tenen per objecte satisfer els objectius proposats, també cal portar a terme altres activitats que serveixen per a donar compliment a les obligacions contretes o normatives. Complir amb les obligacions forma part de la responsabilitat social, és a dir, del compromís que l'organització té envers la societat i, d'acord amb cada mena de compromís, envers cada grup d'interès...

2.11.14 Incumplimientos legales y Responsabilidad Social Corporativa. En la gestión de las organizaciones, además de las actividades que tienen por objeto satisfacer los objetivos propuestos, también hay que llevar a cabo otras actividades que sirven para dar cumplimiento a las obligaciones contraídas o normativas. Cumplir con las obligaciones forma parte de la responsabilidad social, es decir, del compromiso que la organización tiene con la sociedad y, de acuerdo con cada tipo de compromiso, para con cada grupo de interés...

2.11.14 L'economia social, referent en RSC, potencia la recuperació. L'economia social ha recuperat nivells d'ocupació anteriors a la crisi. La Generalitat de Catalunya ha impulsat, en col·laboració amb la Confederació de Cooperatives, el programa aracoop per posar en valor l'economia social i cooperativa com un model empresarial estratègic i transformador de realitats socials...

2.11.14 La economía social, referente en RSC, potencia la recuperación. La economía social ha recuperado niveles de ocupación anteriores a la crisis. La Generalitat de Catalunya ha impulsado, en colaboración con la Confederación de Cooperativas, el programa aracoop para poner en valor la economía social y cooperativa como un modelo empresarial estratégico y transformador de realidades sociales...

2.11.14 Voluntariat per al desenvolupament socioeconòmic... i democràtic. Sovint hi ha el risc de contemplar el voluntariat sols a partir de l'àmbit d'intervenció social, que ajuda persones i col·lectius amb dificultats. És un àmbit molt important, i més en els nostres dies. Hi ha altres àmbits com l'ambiental o el cultural i altres. Enmig d'una realitat tan social, podem caure en la visió assistencialista i no atorgar prou rellevància a aspectes com:

2.11.14 Voluntariado para el desarrollo socioeconómico... y democrático. A menudo existe el riesgo de contemplar el voluntariado sólo a partir del ámbito de intervención social, que ayuda a personas y colectivos con dificultades. Es un ámbito muy importante, y más en nuestros días. Hay otros ámbitos como el ambiental o el cultural y otros. En medio de una realidad tan social, podemos caer en la visión asistencialista y no otorgar suficiente relevancia a aspectos como...

12.10.14 Trencar la legalitat? El pas cap a la creació d'un nou estat per a Catalunya, si els seus ciutadans així ho decideixen, hauria de fer-se sense cap trencament legal, sinó com a fruit d'una decisió democràtica que la classe política canalitzi per mitjà de les institucions. Els polítics i els parlaments democràtics estan per a això, per a saber adaptar els marcs legals a les noves realitats que la societat va fent néixer.

12.10.14 ¿Romper la legalidad? El paso hacia la creación de un nuevo estado para Cataluña, si sus ciudadanos así lo deciden, debería hacerse sin ninguna rotura legal, sino como fruto de una decisión democrática que la clase política canalice mediante las instituciones. Los políticos y los parlamentos democráticos están para ello, para saber adaptar los marcos legales a las nuevas realidades que la sociedad va haciendo nacer. 

12.10.14 Segons Kramer, l'RSE se centra en els riscos. Discrepo. Recentment el professor Mark Kramer, de la universitat de Harvard, ha pronunciat una frase que ha esdevingut titular: "El concepte de valor compartit se centra en la gestió d'oportunitats i la RSE amb la gestió de riscos".

5.10.14 El vector del bon govern en la responsabilitat social de les empreses familiars. Un dels vectors més importants de la Responsabilitat Social de l'Empresa (RSE) és el que fa referència al bon govern. Malgrat el seu caràcter central, amb capacitat per marcar l'alineació dels altres vectors amb l'estratègia corporativa i la perdurabilitat de l'empresa, sovint és el més desatès.

5.10.14 El vector del buen gobierno en la responsabilidad social de las empresas familiares. Uno de los vectores más importantes de la Responsabilidad Social de la Empresa (RSE) es el que hace referencia al buen gobierno. A pesar de su carácter central, con capacidad para marcar la alineación de los otros vectores con la estrategia corporativa y la perdurabilidad de la empresa, a menudo es el más desatendido.

30.8.14 Per què el nom de Vector 5. Quan ara fa tres anys vam iniciar els passos per a crear una empresa especialitzada en ajudar les empreses a gestionar la Responsabilitat Social, vam haver de fer el pas de triar un nom. I vam escollir Vector 5. Hi ha diverses reflexions que ens hi van portar... Les més rellevants se situarien en els cinc vectors de la Responsabilitat Social. Però era inevitable tenir en compte també algunes reflexions etimològiques. Aquestes són les que ara m'agradaria compartir...

30.8.14 Por qué el nombre de Vector 5. Cuando hace tres años iniciamos los pasos para crear una empresa especializada en ayudar a las empresas a gestionar la Responsabilidad Social, tuvimos que hacer el paso de elegir un nombre. Y escogimos Vector 5. Hay varias reflexiones que nos llevaron... Las más relevantes se situarían en los cinco vectores de la Responsabilidad Social. Pero era inevitable tener en cuenta también algunas reflexiones etimológicas. Estas son las que ahora me gustaría compartir...

16.8.14 Consideracions a la política europea de foment de l'RSE. La Comissió Europea ha demanat l'opinió per mitjà d'una consulta pública sobre els èxits, deficiències i reptes de futur de les activitats de la Comissió en matèria de Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Aquesta enquesta ha d'aportar informació per a avaluar la Comunicació del 2011 de la Comissió sobre "Una estratègia renovada de la UE per 2011-14 Responsabilitat Social Corporativa".

4.8.14 Hem aprofitat el projecte europeu COGITA. Catalunya ha participat al llarg del període 2012-2014 en el Programa europeu COGITA, per mitjà del Consell de Cambres de Comerç, junt amb dotze territoris més, finançat per INTERREG IVC. El programa està servint per a impulsar la responsabilitat social de les empreses per mitjà de les polítiques públiques i els agents empresarials.

4.8.14 Hemos aprovechado el proyecto europeo COGITA. Cataluña ha participado a lo largo del periodo 2012-2014 en el Programa europeo COGITA, por medio del Consejo de Cámaras de Comercio, junto con doce territorios más, financiado por INTERREG IVC. El programa está sirviendo para impulsar la responsabilidad social de las empresas para medio de las políticas públicas y los agentes empresariales.

15.7.14 De l'excel·lència social dels operadors a la destinació turística responsable. Aquest número de FullTurisme compta amb la col·laboració de Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses i soci consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat. El següent article aposta per integrar l’RSE al turisme, sector estratègic per a Catalunya: “una oportunitat per liderar en termes de responsabilitat, en transparència i diàleg, en valors humanístics, socials, culturals i democràtics, en bon tracte, honestedat i autenticitat, en excel·lència i innovació.”

15.7.14 De la excelencia social de los operadores al destino turístico responsable. Este número de FullTurisme cuenta con la colaboración de Josep Maria Canyelles, experto en responsabilidad social de las empresas y socio consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat. El siguiente artículo apuesta por integrar la RSE al turismo, sector estratégico para Cataluña: "una oportunidad para liderar en términos de responsabilidad, en transparencia y diálogo, en valores humanísticos, sociales, culturales y democráticos, en buen trato, honestidad y autenticidad, en excelencia e innovación."

15.7.14 From social excellence in operators to the responsible tourist destination. Josep Maria Canyelles, expert in corporate social responsibility and partner in consulting firm Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, has contributed to this issue of FullTurisme. According to the article, CSR principles are fundamental to tourism, a strategic sector for Catalonia and 'an opportunity to show leadership in terms of responsibility, transparency and dialogue and in human, social, cultural and democratic values, in good, honest and genuine dealings, and in excellence and innovation'.

8.7.14 [ENTREVISTA] L'RSE, un repte per al Collsacabra. La revista Els Cincles de Collsacabra va publicar l'entrevista "La RSE un repte per al Collsacabra. Entrevista a Josep Maria Canyelles, a càrrec de Belinda Parris. Accés al PDF

30.6.14 Quines són les oportunitats i desafiaments que la Responsabilitat Social Empresària presenta a les PiMES. "Pensar en termes de pimes". Article de Josep Maria Canyelles sobre la gestió de les PIMES publicat a la revista EVOLUCIÓN de IARSE (Argentina). La revista original es pot consultar a ISSU o en PDF.

30.6.14 Cuáles son las oportunidades y desafíos que la Responsabilidad Social Empresaria presenta a las PyMES. "Pensar en términos de pymes". Artículo de Josep Maria Canyelles sobre la gestión de las PYMES publicado en la revista EVOLUCIÓN de IARSE (Argentina). La revista original se puede consultar en ISSU o en PDF.

20.5.14 Té forma geomètrica la Responsabilitat Social? Avui fa 10 anys que va néixer el domini www.responsabilitatglobal.com. Substituir el terme "social" per "global" per a donar lloc a una identitat va ser una bona tria per les següents raons...

20.5.14 ¿Tiene forma geométrica la Responsabilidad Social? Hoy hace 10 años que nació el dominio www.responsabilitatglobal.com. Sustituir el término "social" por "global" para dar lugar a una identidad fue una buena elección por lo siguiente...

18.5.14 'Responsabilitat' s'escriu en majúscules, en cursiva, en plural... Recupero un fragment de la comunicació que vaig fer per 1r Congrés de Comptabilitat i Direcció de l'ACCID (2005) per a convertir-lo en article: L'RSC és la necessària coherència de la responsabilitat. És la responsabilitat aplicada al conjunt de l'organització, i d'una manera estratègica. Fins i tot anant més enllà de la pròpia organització, incorporant-la en tota la cadena de provisió, en les relacions amb proveïdors, subcontractistes...

18.5.14 'Responsabilidad' se escribe en mayúsculas, en cursiva, en plural...  Recupero un fragmento de la comunicación que hice para 1º Congreso de Contabilidad y Dirección de ACCID (2005) para convertirlo en artículo: La RSC es la necesaria coherencia de la responsabilidad. Es la responsabilidad aplicada al conjunto de la organización, y de una manera estratégica. Incluso yendo más allá de la propia organización, incorporándola en toda la cadena de provisión, en las relaciones con proveedores, subcontratistas...

17.5.14 Detenir per injuriar a les xarxes socials. Santa Inquisició 2.0. Les xarxes socials són un espai d'opinió informal on la gent expressa tota mena de posicionaments, sentiments, ocurrències. El fet que algú emeti un insult en una conversa de bar o de carrer té una consideració menor, especialment si forma part d'una conversa on no impera la violència sinó que potser no és més que una manera burda i poc elaborada de manifestar les diferències respecte a l'altre.


17.5.14 Detener por injuriar a las redes sociales. Santa Inquisición 2.0. Las redes sociales son un espacio de opinión informal donde la gente expresa todo tipo de posicionamientos, sentimientos, ocurrencias. El hecho de que alguien emita un insulto en una conversación de bar o de la calle tiene una consideración menor, especialmente si forma parte de una conversación donde no impera la violencia sino que quizá no es más que una manera burda y poco elaborada de manifestar las diferencias respecto al otro.

16.5.14 Ja he estat més del 50% de l'activitat professional en el sector privat. Aquest 2014 compleixo 25 anys d'activitat professional continuada. I mostraré un indicador amb què monitoritzo la dedicació per sectors. Fa unes setmanes he traspassat la barrera del 50% de dedicació al sector privat, amb un 41% al sector públic, i un 9% al no lucratiu.

13.4.14 La setmana del debat al Congrés dels Diputats sobre el referèndum sobre el futur de Catalunya. Aquesta setmana hem assistit a un acte més del procés que Catalunya està portant a terme, tant des de la societat civil com des de la política i les institucions, per a poder decidir el seu futur exercint el dret a decidir.

5.4.14 Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps. Al 2007 vaig elaborar una definició de Responsabilitat Social que és la que he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits. Ho he explicat a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys. Em disposo ara, aprofitant que han transcorregut set anys des d'aquell redactat i que fa deu anys que va néixer Responsabilitat Global, a formular una nova definició...

5.4.14 Definición de Responsabilidad Social. Una propuesta para los nuevos tiempos. En 2007 elaboré una definición de Responsabilidad Social que es la que he ido utilizando, con diferentes variantes formales, en los escritos. Lo he explicado en Definición de Responsabilidad Social. La que he usado durante los últimos siete años. Me dispongo ahora, aprovechando que han transcurrido siete años desde aquel redactado y que hace diez años que nació Responsabilidad Global, a formular una nueva definición...

11.3.14 Un país entero que no quería escuchar. No hace falta dedicarse a la responsabilidad social para otorgar al diálogo una importancia central en la relación entre un organismo y los grupos de interés con que se relaciona.

8.3.14 El motorista que va ajudar CEO d'HTC a arribar al MWC i els valors socials. Una de les microanècdotes que han quedat d'aquest Mobile World Congress 2014 ha estat la que va protagonitzar un motorista, que va ajudar el conseller delegat de HTC, Peter Chou, a arribar a temps al MWC.

9.3.14 El motorista que ayudó al CEO de HTC a llegar al MWC y los valores sociales. Una de las microanécdotas que han quedado de este Mobile World Congress 2014 ha sido la que protagonizó un motorista, que ayudó al consejero delegado de HTC, Peter Chou, a llegar a tiempo al MWC.

21.2.14 Que la smartcity no se'ns faci petita. Urbanisme i urbanitat són dos mots que, malgrat que comparteixin arrel, tenen una semàntica molt diferent. De fet, pertanyen a dos món diferents.

21.2.14 Que la smartcity no se nos haga pequeña. Urbanismo y urbanidad son dos palabras que, a pesar de que compartan raíz, tienen una semántica muy diferente. De hecho, pertenecen a dos mundos diferentes.

21.2.14 Qui pensa la smartcity? Qui pensa la ciutat? Quan ningú no pensa la ciutat aquesta es va conformant segons les necessitats de cada agent que va transformant la ciutat fins allà on topa amb els interessos d'altres.

21.2.14 ¿Quien piensa la smartcity?  ¿Quien piensa la ciudad? Cuando nadie piensa la ciudad ésta se va conformando según las necesidades de cada agente que va transformando la ciudad hasta donde topa con los intereses de otros.

20.2.14 Aigua de mar de Palencia. He comprat una ampolla d'aigua de mar per a usos alimentaris, i m'he endut una sorpresa quan he mirat quina empresa la comercialitzava, ja que estava ubicada a Palencia (Castella i Lleó), bastant allunyada del mar.

20.2.14 Agua de mar de Palencia. He comprado una botella de agua de mar para usos alimentarios, y me he llevado una sorpresa cuando he mirado qué empresa la comercializaba, ya que estaba ubicada en Palencia ( Castilla y León), bastante alejada del mar.

20.2.14 Salut i tecnologia. Oportunitat i riscos. La introducció de les noves tecnologies en el camp com el sanitari pot produir un gran salt en l'efectivitat pel fet de poder disposar d'informació real, online, monitoritzada massivament, i amb un estalvi econòmic considerable,

20.2.14 Salud y tecnología. Oportunidad y riesgos. La introducción de las nuevas tecnologías en el campo como el sanitario puede producir un gran salto en la efectividad por el hecho de poder disponer de información real, online, monitorizada masivamente, y con un ahorro económico considerable,

15.2.14 Mentir i enganyar. Elogi de la transpariència. Ahir vaig llegir una entrevista a l'expert en comunicació Xavier Domínguez (@XavierDominguez), titulada “Les empreses no menteixen, enganyen. Em vaig quedar tan sorprès del discurs que vaig haver de retrocedir més d'un cop per revisar si ho havia entès bé.

7.2.14 La posada en funcionament de respon.cat és una gran notícia. La posada en funcionament de respon.cat és una gran notícia. A Catalunya hi ha empreses amb uns compromisos intensos de responsabilitat social. Hi ha experiència i coneixement.

7.2.14 La puesta en funcionamiento de respon.cat es una gran noticia. En Cataluña hay empresas con unos compromisos intensos de responsabilidad social. Hay experiencia y conocimiento.

2.2.14 Compareixença de Josep Maria Canyelles al Parlament de Catalunya sobre Barcelona World. Text base de la Compareixença de Josep Maria Canyelles sobre Responsabilitat Social
Veure resum: Canyelles efectuà una compareixença al Parlament de Catalunya sobre Barcelona World

2.2.14 Comparecencia de Josep Maria Canyelles en el Parlament de Catalunya sobre Barcelona World. Texto base de la Comparecencia de Josep Maria Canyelles sobre Responsabilidad Social
Ver resumen: Canyelles efectuó una comparecencia en el Parlament de Catalunya sobre Barcelona World

2.1.14 Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys. Al 2007 vaig elaborar una definició de Responsabilitat Social que és la que he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits:

2.1.14 Definición de Responsabilidad Social. La que he usado durante los últimos siete años. En 2007 elaboré una definición de Responsabilidad Social que es la que he ido utilizando, con diferentes variantes formales, en los escritos:

2.1.14 10 anys promovent la Responsabilitat Social. Aquest 2014 fa 10 anys que em dedico a promoure la Responsabilitat Social de les Empreses i de les Organitzacions. Em refereixo a promoure l'RS des de l'activitat professional independent, ja que anteriorment ja havia fet accions en aquest sentit des d'altres responsabilitats públiques i privades,

2.1.14 10 años promoviendo la Responsabilidad Social. Este 2014 hace 10 años que me dedico a promover la Responsabilidad Social de las Empresas y de las Organizaciones. Me refiero a promover la RS desde la actividad profesional independiente, ya que anteriormente ya había realizado acciones en este sentido desde otras responsabilidades públicas y privadas,


Articles publicats 2013 / Artículos publicados 2013
Recull dels articles publicats al 2013
Recopilación de los artículos publicados en 2013

19.12.14

Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas

[ca] Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal. Enguany us desitgem un Bon Nadal amb la versió "Al·leluia" d'Andrea Motis & Joan Chamorro Quintet per a La Marató 2014.

[es] Responsabilitat Global les desea Feliz Navidad. Este año os deseamos una Feliz Navidad con la versión "Al·leluia" de Andrea Motis & Joan Chamorro Quintet para La Marató 2014.

[en] Responsabilitat Global wishes you Merry Christmas. This year we wish you a Merry Christmas with the version "Al·leluia" by Andrea Motis & Joan Chamorro Quintet for La Marató 2014.



Nota: Com cada any des de la primera Marató de TV3, enguany hem tornat a fer una aportació per a col·laborar solidàriament amb la investigació mèdica.

El conjunt de les donacions van pujar al final de la nit prop de 9 milions d'euros, que segur que se superaran en els propers dies, de manera que es podrà fer una gran aportació a la investigació de les malalties del cor, el tema triat per a aquesta edició.

18.12.14

Ana Mato abanderó en 2009 el código ético del PP que prohibía los regalos

2009

ELPAÍS.com Madrid 21 DIC 2009
El PP aprueba su código ético y auditará sus cuentas cada año. El Código de Buenas Prácticas lo ha presentado la vicesecretaria de organización del PP, Ana Mato, quien ha anunciado además que la organización contratará cada año una auditoría externa de sus cuentas que se suma a la que el Tribunal de Cuentas debe hacer por ley.

PÚBLICO.ES / SERVIMEDIA.2009
Ana Mato y Cospedal presentan el nuevo Código Ético del PP. El Partido Popular contará con un auditor de prácticas internas, cuyo primer responsable será el ex ministro de Sanidad José María Romay Beccaría, y exigirá a sus miembros una carta de compromiso. Tales son las dos principales novedades del Código de Buenas Prácticas que incorporará el PP a sus estatutos y que presentaron hoy su secretaria general, María Dolores de Cospedal, y su vicesecretaria de Organización y Electoral, Ana Mato, que llegó a conducir un Jaguar que la trama Gürtel regaló a su ex marido, Luis Sepúlveda, implicado en la red de corrupción. El PP modificará sus procedimientos de contratación: se realizarán por concurrencia y con transparencia

2013

El Economista 6/02/2013
Ana Mato abanderó en 2009 el código ético del PP que prohibía los regalos. Según el informe policial, Gürtel pagó 62.000 euros en obsequios a su familia. El 21 de diciembre de 2009, apenas diez meses después de estallar el 'caso Gürtel', la entonces vicesecretaria general de Organización del Partido Popular, Ana Mato, presentó en nombre de su partido el llamado Código de Buenas Prácticas. Editorial: Mato, aferrada al cargo, debe dimitir.

2014


Economia Digital 26/11/2014.
Ana Mato dimite por su implicación con el 'caso Gürtel'. Ana Mato dimite. La titular de Sanidad, que había estado varias veces en el disparadero, ha abandonado el cargo después de que el magistrado de la Audiencia Nacional Pablo Ruz la haya implicado directamente en el 'caso Gürtel'. Ruz considera que Mato era "partícipe a título lucrativo" en la trama corrupta.


Primera Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària


Logo 1a Jornada RSU


Josep Maria Canyelles va participar a la Primera Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG, que va tenir lloc el divendres 14 de novembre.

L'activitat se celebrà de 12 a 15 h a la sala d'actes de l'edifici Jaume Casament del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

En aquesta jornada intervingueren:

- Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de Paz i exdirector general de la UNESCO.
- Rosa Terradellas, per la Càtedra
- Josep Maria Canyelles, com expert en responsabilitat social
- Empreses que presenten les seves experiències: DKV, La Fageda, Corresponsables, KH Lloreda

Per a més informació podeu consultar el programa.

PONÈNCIES
1- Presentació M. Rosa Terradellas 
2- Presentació Josep M. Canyelles
3- Presentació Sílvia C. - DKV 360º
4- Presentació Albert Riera  - Cooperativa La Fageda
5- Presentació Ricardo Martín - CORRESPONSABLES
6- Presentació Emma Nadal - KH7
7- Conclusions Jornada Responsabilitat social

Canyelles, entrevistat aquesta tarda a la COPE sobre RSE de les pimes i l'acte de Respon.cat

Josep Maria Canyelles ha estat entrevistat aquesta tarda a la COPE, per parlar de Responsabilitat Social. A l'entrevista s'ha explicat que aquest dilluns ha tingut lloc un acte en què s'han reconegut vint pimes per bones pràctiques de Responsabilitat Social.

L'esdeveniment, organitzat per Respon.cat, la iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya, pretenia mostrar que les pimes també gestionen la responsabilitat social amb un gran sentit de compromís cap a la societat.

L'expert en RSE també ha hagut de donar pistes sobre el sentit empresarial de l'RSE, mostrant que hi ha moltes pimes gestionant l'RSE, i explicant que com més petita és l'empresa menys importància tenen els aspectes de màrqueting i més rellevància adquireixen les motivacions relacionades amb el desenvolupament de valors interns de l'organització, entre les causes per gestionar l'RSE.

L'entrevista s'ha fet en els darrers vint minuts del programa La Tarda, de la Cope Catalunya i Andorra, que s'emet de dilluns a divendres de 18 a 19h.

El president dels empresaris espanyols acusat de fer un "holocaust" per "catalanitzar" la CEOE

L'entorn de Garamendi acusa Joan Rosell de fer un "holocaust" per "catalanitzar" la CEOE

Els detractors de Joan Rosell han enviat un informe anònim durant la campanya titulat "Joan Rosell i el desastre de la CEOE", en què denuncien una suposada "catalanització" de la patronal els últims anys. L'informe acusa Rosell de dur a terme un "holocaust" i una "neteja ètnica" a la CEOE i de tenir "independentistes" al seu equip, a més de "tebiesa" en la defensa de la unitat d'Espanya.
 
L'informe s'ha enviat durant la campanya a diferents vocals i hauria arribat al costat d'una carta del rival de Rosell en les eleccions d'aquest dimecres, el president de Cepime, Antonio Garamendi 
El diari ARA explica que sobre el dret a decidir, acusa Rosell d'"ambigüitat" i d'haver perdut pes a Europa. "No es coneixen en aquest quatre anys –els de mandat de Rosell– declaracions de la CEOE en contra dels processos secessionistes ni a favor de la Constitució, tot i que una majoria aclaparadora dels seus òrgans de govern voldria fer-ho. Però si el president ho impedeix, aquests pronunciaments són impossibles", conclou el document de 13 planes, sense firma, i un "confidencial" a la portada. Abans inclou un petit títol sobre la "unitat d'Espanya" en què lamenta que, després del 9-N, Rosell declarés que "milions de catalans s'havien pronunciat i que el govern central no podia obviar les seves aspiracions".
L'informe considera que les institucions catalanes actualment són molt "dèbils" i acusa Rosell d'estar manat per "un simple president autonòmic", a diferència dels seus predecessors, que "en el passat van posar i treure presidents del govern [central] i caps de l'oposició, responsables econòmics, ministres i tot tipus de càrrecs". [continuar llegint]

17.12.14

Augmenten les empreses que apliquen mesures de conciliació malgrat la crisi

Augmenten les empreses que apliquen mesures de conciliació malgrat la crisi
Les mesures de conciliació més aplicades són la flexibilitat horària i la reducció de jornada.
L’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, presenten els resultats d’una estudi realitzat a partir d’una enquesta a 3.000 empreses catalanes.

Els objectius de l’estudi són, en primer lloc, conèixer com ha evolucionat l’aplicació de les mesures de conciliació a les empreses catalanes durant els anys de crisi i, en segon lloc, saber l’opinió que tenen les empreses sobre la reordenació horària al nostre país, així com conèixer el grau d’aplicació de l’horari europeu en les empreses catalanes i els factors que ho podrien afavorir.

Entre 2007 i 2014, el percentatge d’empreses que apliquen mesures de conciliació ha augmentat malgrat el context de crisi econòmica

La mesura de conciliació més estesa entre les empreses és la flexibilitat horària o l’elecció de torn després d’una baixa, que és aplicada pel 72% de les empreses catalanes, seguida per la reducció de jornada, amb el 57%, i l’excedència per cura de familiars, amb el 44%. A molta distància d’aquestes tres se situen el teletreball i les ajudes monetàries o en espècie per a la cura d’un fill (19,3% i 11%, respectivament).

Entre 2007 i 2014, les mesures de conciliació que més han augmentat són la flexibilitat horària i les ajudes monetàries o en espècie. El teletreball també ha augmentat, però menys. En canvi, el percentatge d’empreses que ofereixen reducció de jornada per cura de familiars gairebé s’ha mantingut estable. Només ha disminuït el percentatge d’empreses que concedeixen excedències per cura de familiars.

Accés als documents
AdjuntMida Nota de premsa Reforma horària.pdf288.22 KB Propostes del Consell de Conselleres.pdf523.08 KB Presentació estudi: Conclusions.pdf614.27 KB Estudi complet sobre conciliació i reforma horària.pdf - See more at: http://premsa.cambrabcn.org/content/augmenten-les-empreses-que-apliquen-mesures-de-conciliacio-malgrat-la-crisi#sthash.OIJq4eoV.dpuf

Respon.cat reconoce veinte pymes por buenas prácticas de Responsabilidad Social

  • Respon.cat ha querido mostrar que las pymes también gestionan la responsabilidad social con un gran sentido de compromiso hacia la sociedad
  • Las pymes que comenzaron a gestionar la responsabilidad social siguen haciéndolo de manera muy mayoritaria. El efecto de la crisis ha sido limitado en la gestión de la Responsabilidad Social en aquellas empresas que tenían un compromiso fuerte.
  • Durante el acto se anunció la convocatoria de unos Premios de RSE y el lanzamiento de un nuevo programa RSE.Pime.
[NOTA DE PRENSA] Barcelona, 16 de diciembre de 2014



 Empresas reconocidas en el acto por Buenas Prácticas de Responsabilidad Social

Empresas reconocidas en el acto por Buenas Prácticas de Responsabilidad Social
Ayer se desmintió el tópico de que la Responsabilidad Social es sobre todo una materia de las empresas de gran tamaño. Veinte pymes de toda Cataluña recibieron el reconocimiento por sus buenas prácticas de RSE, en un acto que tuvo lugar en el Salón Dorado de la Casa Llotja de Mar presidido por el conseller de Empresa y Empleo Felip Puig y el presidente del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls.

Con esta iniciativa se ha querido reconocer el papel activo y comprometido que llevan a cabo las empresas pequeñas y medianas en materia de responsabilidad social. Las veinte empresas recogen una gran diversidad de sectores, de territorio, de dimensiones, de propiedad, o de antigüedad. De cada empresa se ha elaborado una ficha, y toda la publicación se puede consultar en la web de Respon.cat (sólo disponible en catalán). Las empresas reconocidas son: Agromillora, Apropa Cultura (L’Auditori), ARP Catalonia, Fundació Ave Maria, Hotel Can Borrell, Coral Transports & Stocks, Granel, Hidrocolor, Isidro Torras Raspalls tècnics, Restaurante La Cucanya, Pastelería Artesana La Granja, Llagurt, MónNatura Pirineus (Fundació Catalunya – La Pedrera), Montajes Rosec, Poltank, René + que electrodomèstics, Escola Sant Gervasi, Serrat Agrocuina, Taxis Igualada, y Vallformosa.


Empreses i organitzacions reconegudes a l'acte del 15 de desembre de 2014
Empresas y organizaciones reconocidas en el acto del 15 de Diciembre de 2014



JSantacreu

Josep Santacreu, consejero delegado de DKV Seguros y miembro del grupo motor de Respon.cat
Josep Santacreu, consejero delegado de DKV Seguros, intervino en nombre de Respon.cat y argumentó que un esfuerzo de RSE es compatible con unos buenos resultados empresariales. El también presidente del Grupo de Trabajo de RSE de la Cámara de Barcelona afirmó que la sociedad demanda cambios y las empresas tenemos algo decir, y que ante los retos complejos que tenemos es necesaria la complicidad de todos, gobiernos, empresas grandes y pequeñas y la sociedad civil.

Santacreu anunció que para 2015 Respon.cat convocará unos Premios de RSE que reconocerán lo que hacen tanto las empresas grandes como las pymes, y que también se llevaría a cabo una nueva edición del programa RSE.Pime con la voluntad de hacerlo anualmente para facilitar que muchas más empresas pequeñas y medianas se vayan incorporando a la gestión de la RSE. Finalmente abrió las puertas de Respon.cat a todas las empresas interesadas, ya sea para hacerse miembros o para participar.



Felip Puig, conseller de Empresa y Ocupación
Felip Puig, conseller de Empresa y Empleo
El cierre del acto correspondió a Felip Puig, conseller de Empresa y Empleo, que indicó que la recuperación económica debe permitir hacer empresas más sólidas y que se orienten a crear valor compartido, lo que implica innovación de nuestras estructuras productivas. Para el conseller, la actividad económica con la vista puesta en el largo plazo es más segura, y el modelo de la RSE lo hiciera, y afirmó que el propósito empresarial debe ser sostenible a partir de unos compromisos ambientales y sociales, entendiendo la RSE como un proceso de mejora sustentado en la gestión de unos activos intangibles.

Según Puig, en momentos de rigor presupuestario hay que poner en valor las empresas que gestionan la RSE, ya que apoyarlos es apostar por la reinversión y creación de riqueza, de modo que la RSE contribuye a la recuperación económica. Iniciativas como Respon.cat nos hacen subir el orgullo reputacional de las empresas y la ilusión colectiva como país.



Miquel Valls, presidente del Consell de Cambres de Comerç de Cataluña
Miquel Valls, presidente del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya
El presidente del Consell de Cambres, Miquel Valls, dio la bienvenida al acto y presentó la iniciativa Respon.cat como el producto del esfuerzo de empresas comprometidas en RSE. Valls afirmó que estamos construyendo un territorio socialmente responsable y que necesitamos espacios de encuentro como estos para avanzar en la Responsabilidad Social como un atributo de país.

El compromiso de las pymes hacia la sociedad se mantiene sólido

Portada_enquesta_pimes_RSEDurante el acto se presentaron los resultados de una encuesta realizada a las pymes participantes en programas de fomento de la RSE en los últimos años, algunas de carácter pionero como RSE.Pime, tRanSparÈncia, RSE.Coop, Gestión Sostenible Rural… Ahora Respon.cat ha pedido el estado de situación a estas pymes, en una acción concertada entre el Consejo de Cámaras y el Departamento de Empresa y Empleo para poder lanzar nuevas propuestas.

Más de un centenar de empresas han mostrado en qué estado se encuentran respecto a la RSE y los resultados hablan claro con unos resultados altamente positivos ya que un 95% de las pymes que han participado en programas siguen gestionando la RSE, cada una con diferentes grados de intensidad, es decir que sólo en una de cada 20 se ha producido un abandono del interés por la RSE. Y dos de cada tres (66%) han progresado, ya sea un poco o mucho.
Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, explicó que las razones más aducidas para haber progresado en RSE son el desarrollo de valores corporativos (42,2%) y la valoración por parte de la clientela (28,4%), mientras que cuando no se ha progresado a menudo ha sido por limitaciones económicas pero casi nunca se ha producido una pérdida del interés directivo.



 Conversación a cuatro: Queta Domènech, Daniel Ortiz, Xavier López, Ivan Álvaro y modera Josep Maria Canyelles

Conversación a cuatro: Queta Domènech, Daniel Ortiz, Xavier López, Ivan Álvaro y modera Josep Maria Canyelles
A continuación, ha tenido lugar una conversación a cuatro, con la participación de dos empresas de las reconocidas. Vallformosa, unas cavas largamente consolidadas, y Granel, nacida durante la crisis, dieron testimonio de sus compromisos empresariales, invitaron a las empresas de pequeñas dimensiones a tomar el compromiso y agradecieron el reconocimiento en nombre de todas las empresas. También intervinieron Daniel Ortiz, del Instituto Cerdà, que es miembro de Respon.cat, y Xavier López, director general de Economía Social de la Generalitat de Catalunya. López remarcó la necesidad de las colaboraciones público-privadas, que pueden dar un efecto multiplicador en la RSE, mientras que Ortiz enfatizó la importancia de que las pymes gestionen activamente la RSE para construir un territorio socialmente responsable.

Respon.cat es un organismo que quiere implicar a las empresas y las organizaciones empresariales más comprometidas con la Responsabilidad Social, con el objetivo de promover un salto cualitativo y cuantitativo de la RSE en Cataluña. Es un proyecto de país vinculado a la competitividad sostenible de las empresas, que focaliza la RSE como factor estratégico y cultural de las empresas.

Respon.cat reconeix vint pimes per bones pràctiques de Responsabilitat Social



  • Respon.cat ha volgut mostrar que les pimes també gestionen la responsabilitat social amb un gran sentit de compromís cap a la societat
  • Les pimes que van començar a gestionar la responsabilitat social segueixen fent-ho de manera molt majoritària. L’efecte de la crisi ha estat limitat en la gestió de la Responsabilitat Social en aquelles empreses que tenien un compromís fort.
  • Durant l’acte es va anunciar la convocatòria d’uns Premis d’RSE i el llançament d’un nou programa RSE.Pime.
[NOTA DE PREMSA] Barcelona, 16 de desembre de 2014

Empreses reconegudes en l’acte per Bones Pràctiques de Responsabilitat Social
Portada_bones_pràctiques_RSEAhir es va desmentir el tòpic que la Responsabilitat Social és sobretot una matèria de les empreses de grans dimensions. Vint pimes de tot Catalunya van rebre el reconeixement per les seves bones pràctiques d’RSE, en un acte que va tenir lloc al Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació Felip Puig i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls.
 

Amb aquesta iniciativa s’ha volgut reconèixer el paper actiu i compromès que porten a terme les empreses petites i mitjanes en matèria de responsabilitat social. Les vint empreses recullen una gran diversitat, de sectors, de territori, de dimensions, de propietat, o d’antiguitat. De cada empresa s’ha elaborat una fitxa, i tota la publicació es pot consultar al web de Respon.cat. Les empreses reconegudes són: Agromillora, Apropa Cultura (L’Auditori), ARP Catalonia, Fundació Ave Maria, Hotel Can Borrell, Coral Transports & Stocks, Granel, Hidrocolor, Isidro Torras, Raspalls tècnics, Restaurant La Cucanya, Pastisseria Artesana La Granja, Llagurt, MónNatura Pirineus (Fundació Catalunya – La Pedrera), Montajes Rosec, Poltank, René + que electrodomèstics, Escola Sant Gervasi, Serrat Agrocuina, Taxis Igualada, i Vallformosa.

Empreses i organitzacions reconegudes a l'acte del 15 de desembre de 2014
Empreses i organitzacions reconegudes a l’acte del 15 de desembre de 2014


JSantacreu
Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances i membre del grup motor de Respon.cat
Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances, va intervenir en nom de Respon.cat i va argumentar que un esforç d’RSE és compatible amb uns bons resultats empresarials. El també president del Grup de Treball d’RSE de la Cambra de Barcelona va afirmar que la societat demana canvis i les empreses tenim alguna cosa dir, i que davant els reptes complexos que tenim cal la complicitat de tots, governs, empreses grans i petites, i la societat civil.
 

Santacreu va anunciar que per al 2015 Respon.cat convocarà uns Premis d’RSE que reconeixeran el que fan tant les empreses grans com les pimes, i que també es portaria a terme una nova edició del programa RSE.Pime amb la voluntat de fer-lo anualment per facilitar que moltes més empreses petites i mitjanes es vagin incorporant a la gestió de l’RSE. Finalment va obrir les portes de Respon.cat a totes les empreses interessades, ja sigui per fer-se’n membres o per participar-hi.

Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació
Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació
El tancament de l’acte va correspondre a Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, que va indicar que la recuperació econòmica ha de permetre fer empreses més sòlides i que s’orientin a crear valor compartit, cosa que implica innovació de les nostres estructures productives. Pel conseller, l’activitat econòmica amb la vista posada al llarg termini és més segura, i el model de l’RSE ho fa així, i va afirmar que el propòsit empresarial ha de ser sostenible a partir d’uns compromisos ambientals i socials, entenent l’RSE com un procés de millora sustentat en la gestió d’uns actius intangibles.
 

Segons Puig, en moments de rigor pressupostari cal posar en valor les empreses que gestionen l’RSE, ja que donar-los suport és apostar per la reinversió i creació de riquesa, de manera que l’RSE contribueix a la recuperació econòmica. Iniciatives com Respon.cat ens fan pujar l’orgull reputacional de les empreses i la il·lusió col·lectiva com a país.

Miquel Valls, president del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya
Miquel Valls, president del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya
El president del Consell de Cambres, Miquel Valls, va donar la benvinguda a l’acte i va presentar la iniciativa Respon.cat com el producte de l’esforç d’empreses compromeses en RSE. Valls va afirmar que estem construint un territori socialment responsable i que calen espai de trobada com aquests per avançar en la Responsabilitat Social com un atribut de país.
 

El compromís de les pimes cap a la societat es manté sòlid

Portada_enquesta_pimes_RSEDurant l’acte es van presentar els resultats d’una enquesta feta a les pimes participants en programes de foment de l’RSE en els darrers anys, algunes de caràcter pioner com RSE.Pime, tRanSparÈncia, RSE.Coop, Gestió Sostenible Rural… Ara Respon.cat ha demanat l’estat de situació a aquestes pimes, en una acció concertada entre el Consell de Cambres i el Departament d’Empresa i Ocupació per a poder llançar noves propostes.

Més d’un centenar han mostrat en quin estat es troben respecte a l’RSE i els resultats parlen clar amb uns resultats altament positius ja que un 95% de les pimes que han participat en programes segueixen gestionant l’RSE, cadascuna amb diferents graus d’intensitat, és a dir que solament en una de cada 20 s’ha produït un abandonament de l’interès per l’RSE. I dues de cada tres (66%) han progressat, ja sigui una mica o molt.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha explicat que les raons més adduïdes per haver progressat en RSE són el desenvolupament de valors corporatius (42,2%) i la valoració per part de la clientela (28,4%), mentre que quan no s’ha progressat sovint ha estat per limitacions econòmiques però gairebé mai s’ha produït una pèrdua de l’interès directiu.

Conversa a quatre: Queta Domènech, Daniel Ortiz, Xavier López, Ivan Álvaro i modera Josep  Maria Canyelles
Conversa a quatre: Queta Domènech, Daniel Ortiz, Xavier López, Ivan Álvaro i modera Josep Maria Canyelles
Tot seguit, ha tingut lloc una conversa a quatre, amb la participació de dues empreses reconegudes. Vallformosa, unes caves llargament consolidades, i Granel, nascuda durant la crisi, van donar testimoni dels seus compromisos empresarials, van convidar les empreses de petites dimensions a prendre el compromís i van agrair el reconeixement en nom de totes les empreses. També van intervenir Daniel Ortiz, de l’Institut Cerdà, que és membre de Respon.cat, i Xavier López, director general d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya. López va remarcar la necessitats de les col·laboracions público-privades, que poden donar un efecte multiplicador a l’RSE, mentre que Ortiz va emfasitzar la importància que les pimes gestionin activament l’RSE per a construir un territori socialment responsable.
 

Respon.cat és un organisme que vol implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la Responsabilitat Social, amb l’objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya. És un projecte de país vinculat a la competitivitat sostenible de les empreses, que focalitza l’RSE com a factor estratègic i cultural de les empreses.
Font: Nota de premsa de Respon.cat

El compromís de les pimes cap a la societat es manté sòlid



Portada_enquesta_pimes_RSE
  • Les pimes que van començar a gestionar la responsabilitat social segueixen fent-ho de manera molt majoritària
  • L’efecte de la crisi ha estat limitat en la gestió de la Responsabilitat Social en aquelles empreses que tenien un compromís fort.
Fa uns anys es van portar a terme a Catalunya algunes iniciatives molt rellevants, ambicioses i pioneres de foment de la Responsabilitat Social de les Empreses, com RSE.Pime, tRanSparÈncia, RSE.Coop, Gestió Sostenible Rural

Ara Respon.cat ha demanat l’estat de situació a aquestes pimes, en una acció concertada entre el Consell de Cambres i el Departament d’Empresa i Ocupació per a poder llançar noves propostes.

Més d’un centenar han mostrat en quin estat es troben respecte a l’RSE i els resultats parlen clar amb uns resultats altament positius ja que un 95% de les pimes que han participat en programes segueixen gestionant l’RSE, cadascuna amb diferents graus d’intensitat, és a dir que solament en una de cada 20 s’ha produït un abandonament de l’interès per l’RSE. I dues de cada tres (66%) han progressat, ja sigui una mica o molt.

El 95% de les pimes segueixen gestionant l’RSE. Gairebé la meitat de les empreses (48%) afirmen que han progressat una mica, mentre que un 17,6% han progressat molt i un 22,5% està en una situació similar. Finalment un 6,9% han retrocedit i un 4,9% afirma haver abandonat.

I si bé una de cada 20 ha deixat de fer alguna cosa en RSE, el còmput global mostra que un 90% segueix gestionant l’RSE amb una intensitat si no superior almenys igual.
  • La meitat han progressant una mica
  • Una de cada sis han progressat molt
  • Una de cada quatre està en una situació similar
  • Una de cada 15 ha deixat de fer algunes coses
  • Una de cada 20 ha abandonat la gestió de l’RSE
Les pimes avancen en RSE per a desenvolupar els valors corporatius. Les raons més adduïdes per haver progressat en RSE són el desenvolupament de valors corporatius (42,2%) i la valoració per part de la clientela (28,4%), i més endarrere tot i que no menyspreables, el fet d’aportar un retorn (15,7%) i de suposar un avantatge competitiu (13,7%).

Quan no han progressat s’ha degut a limitacions econòmiques o a la interferència d’altres prioritats empresarials. Les raons més adduïdes són les limitacions econòmiques (13,7%) i la interferència d’altres prioritats empresarials (13,7%). A força distància apareixen altres causes, com la manca de valoració per part de la clientela (5,9%) i altres (3,9%). És significatiu que solament en un 2% dels casos hi hagi hagut una pèrdua de l’interès directiu.

Les pimes avancen de manera equilibrada en totes les dimensions. Les bones pràctiques més indicades fan referència als impactes ambientals (72,5% del total de les empreses ho destaquen), i tot seguit als laborals (56,9%), socials (46,1%) i econòmics (35,3%). En darrer terme i a bastant de distància, manifesten els impactes de bon govern (19,6%), si bé cal tenir present que sovint és una dimensió més difícil de fer-se comprensible per a moltes pimes dins la lògica de l’RSE.

Les causes perquè les pimes fan RSE posen per davant les raons internes d’enfortiment dels valors corporatius, amb importància també per la valoració de la clientela i les raons econòmiques. Per a les pimes compromeses amb l’entorn és molt important el desenvolupament de valors corporatius i aquesta és la raó principal per a seguir sent actius en la gestió de l’RSE (42,2%). Però les raons internes s’equilibren amb les externes, i saben que la clientela cada cop valora més la responsabilitat social de les empreses, fet que els fa aprofundir en el compromís (28,4%). Les inquietuds internes i de la clientela troben encara unes altres motivacions de raó estratègica i econòmica ja que els compromisos d’RSE són entesos un avantatge competitiu que aporta un retorn (29,4%).

Els programes han estat efectius. Les dades obtingudes mostren un percentatge molt elevat d’empreses que han seguit en el camí que es va desenvolupar en els programes RSE.Pime (2008-09), tRanSparÈncia (2011) i Gestió Sostenible Rural. Les dades són positives per elles mateixes i mostren que els programes han facilitat o reforçat els elements de sensibilització, marc conceptual i metodològic, cosa que n’ha facilitat la continuïtat.

En el context de la crisi econòmica aquestes dades encara tenen més valor, ja que mostren que els programes han tingut un efecte perdurable en el temps i que les empreses han comprès que es tracta d’un compromís a llarg termini.

Avaluar l’impacte dels programes també implica un sentit de responsabilitat. Des de Respon.cat es considera una responsabilitat avaluar l’impacte a llarg termini d’aquests programes, per a conèixer l’efecte que van tenir i poder així millorar els que es puguin fer en el futur. És per això que hem volgut contactar amb totes les empreses que van participar a RSE.Pime, tRanSparÈncia, i també altres programes liderats des d’altres institucions, com RSE.Coop i Gestió Sostenible Rural.

Aquesta acció s’ha concertat amb el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que per mitjà de la seva Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, desenvolupa el foment de l’RSE a Catalunya.

Accés als resultats: Publicació_enquesta_pimes_RSE_Respon.cat

Font: Respon.cat