29.9.13

Jornada: La riquesa de l'intangible. La revolució col·laborativa

Dimecres, 16 oct. 2013


Objectius

Donar una nova visió, real i contrastada, de models col·laboratius i cooperatius per a les empreses d'avui i del futur, per fer-les més rentables duradores, sostenibles i generadores de riquesa.I, a més a més, donar instruments a través d'un taller pràctic sobre el lideratge compartit com a recurs per aplicar noves formes de fer més beneficioses en el funcionament de l'empresa o altra organització.

Destinataris

Empresaris, empresàries, directius, directives, consellers, conselleres i professionals, comandaments intermedis i responsables de RRHH i d'equips que aposten per la innovació en les organitzacions.

Programa 


8.30h Acreditació dels assitents  
9.00h Benvinguda  
M. H. Sra. Núria de Gispert  
Presidenta del Parlament de Catalunya  
Excmo. Sr. Miquel Valls  
President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona  
Il·lma. Sra. Francina Vila  
Regidora de Dona i Drets Civils  
Sr. Jaume Lanaspa  
Director Executiu de l'Obra Social "La Caixa"  
Sra. Núria Lao    
Presidenta de l'Observatori Dona, Empresa i Economia  
9.30h Presentació de la jornada  
Sra. Anna Mercadé  
Directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia  
10.00h Presentació del projecte Imagine. Empowerment Women  
Sra. Núria Lao  
Presidenta de l'Observatori Dona, Empresa i Economia  
Sr. Xavier Verdaguer  
Fundador d'Imagine Creativity Center, emprenedor en sèrie i business angel  
Sra. Francesca Gabetti    
Marketing manager i Directora de projectes a Pinea  
11.00h Pausa  
11.30h Més enllà de la competitivitat: Cooperació i col·laboració  
Sra. Mònica Roca    
Fundadora d'IsardSAT    
Sra. Laura Moreno  
Star2Earth Business Unit director  
Sra. Eva Oriol  
ESA retired staff i assessora d'Starlab  
12.30h La revolució col·laborativa  
Sr. Alessandro Rancati  
President de Dirección Creativa i Vicepresident d'Adi-Fad  
Sra. Pilar Almagro  
Sòcia-fundadora i Presidenta Executiva del Grup Vertisub  
13.30h Integrant visions: Taller pràctic de lideratge compartit i empoderament. (El dinar tindrà lloc en el transcurs del taller)  
Sra. Rosana Agudo  
Directora General de TTi-Tecnologia per a la Transformació Interior  
17.00h Presentació de conclusions    

Preu (sense IVA)
16,53 €
Durada i calendari
8h
Data inici:
dc., 16 oct. 2013 08:30
Data fi:
dc., 16 oct. 2013 17:30
Lloc
CAIXA FORUM BARCELONA
Font: www.cambrabcn.org
 

28.9.13

Mentir a Bloomberg i intentar censurar: ingenuïtat o insconsciència?

Des d'un punt de vista de la formalitat democràtica, mentir en seu parlamentària seria més greu que mentir en una entrevista amb un mitjà de comunicació. De fet, potser la mentida que caldria considerar més greu és la que es fa davant l'electorat, ja que suposa un frau contractual i una pèrdua de la legitimitat.

Podríem parlar-ne molt de mentides en el camp de la política. I establir gradacions, passant per les mitges veritats. I certament valdria la pena fer-ho en un moment de crisi de la política i de recerca de fórmules per a regenerar la vida política.

Qualsevol intent de recuperar la legitimitat plena de la política passa per unes conductes humanes acceptables. L'ètica de les persones, dels líders polítics és fonamental. I sens dubte, des de la meva perspectiva d'expert en Responsabilitat Social, també afegiria que l'ètica de les persones no és prou garantia d'impacte perdurable i consistent si les organitzacions -en aquest cas els partits- no incorporen aquesta ètica en forma de gestió integral i integrada de la responsabilitat social.

El problema es pot fer irresoluble quan la mentida s'ha instal·lat en la vida política, quan no té marxa enrere, quan no hi ha prou coratge polític per a assumir la veritat amb totes les conseqüències. L'única manera de trencar aquest enquistament és amb la llum i l'aire nou que pot venir d'altres contextos culturals.

En aquest sentit em sembla un magnífic experiment exposar el president Rajoy a l'entrevista en profunditat d'un mitjà professional estranger no subjecte a pressions, si més no a pressions ridícules. Pot ser que el president espanyol sigui tan ingenu de creure que pot tractar un mitjà independent com si fos la població espanyola, majoritàriament adormida? Creure que pot mentir-hi o intentar censurar forma part d'una ingenuïtat extrema i una inconsciència sobre les conseqüències reputacionals que comporta.

El fet que la Moncloa hagi intentat censurar les respostes de Rajoy sobre Bárcenas a l'entrevista a Bloomberg TV situa Rajoy davant la realitat i pot contemplar com el joc de mentides que pot dir en el context cultural que controla no és viable en un altre context. Segons la televisió nord-americana, les preguntes no es pacten, i Bloomberg va informar que mantindrien el contingut perquè tenia "valor informatiu". La portaveu del canal a Londres, Catrin Thomas, ha dit a 'Vozpópuli' que "Bloomberg defensa el seu periodisme".
[ARA] El govern espanyol va pressionar sense èxit Bloomberg TV perquè censurés les respostes sobre el cas Bárcenas a l'entrevista del president espanyol, Mariano Rajoy, a la cadena nord-americana. Fonts oficials de la cadena ho han confirmat a diversos mitjans, després que ho tragués a la llum 'Vozpópuli'. Segons citen aquests mitjans, l'entorn de Rajoy va demanar que no s'emetessin els fragments de l'entrevista en què el cap de l'executiu espanyol respon sobre la presumpte trama de finançament irregular i sobresous en negre a la cúpula del PP. Segons expliquen aquests mitjans, les respostes del president espanyol, que en un moment de l'entrevista reconeix que "hi ha coses que no es poden demostrar", van provocar el nerviosisme de l'equip de comunicació de la Moncloa. 'El Mundo' explica la resposta que fonts de Bloomberg van donar al govern espanyol: "Els vam explicar que aquells minuts eren rellevants i que els emetríem".
L'interessant del cas és que aquestes relliscades van mostrant el rerefons no solament del personatge i l'entorn (govern, partit...) sinó que acaba retratant un factor cultural més generalitzat i que afecta la marca España. Els experts consideren que denota "una incompetència molt gran" demanar a Bloomberg que censurés part de l'entrevista a Rajoy i creuen que una relliscada d'aquest tipus "es paga molt cara" i "diu molt de la marca Espanya".
[ARA] Els experts consultats per l'ARA consideren que el govern espanyol va cometre un error molt greu en intentar que l'agència de notícies Bloomberg no emetés els fragments de l'entrevista a Mariano Rajoy que feien referència al cas Bárcenas. El consultor de mitjans Antoni Maria Piqué creu que aquest fet demostra una "incompetència molt gran" i un "desconeixement enorme" de la rellevància de Bloomberg, "l'agència de notícies que es miren els mercats a l'hora de prendre decisions". Segons ell, aquest intent de censura "no és una errada qualsevol", i si s'hagués produït mentre la prima de risc espanyola estava disparada "hauria tingut un efecte agreujant molt seriós". Coincideix amb ell el consultor Juan Antonio Giner, per qui "mentir a mitjans internacionals de gran credibilitat com Bloomberg es paga car". En la seva opinió, aquestes pressions del govern espanyol "reforcen la mala imatge" que tenen els últims executius espanyols, "presidits per monolingües que confonen la informació amb la propaganda". En aquest sentit, Piqué remarca que aquest cas "diu molt de l'anomenada marca Espanya". "És un desastre sense pal·liatius i la gent que segueix Bloomberg, que són els que toquen les tecles del món, en pren nota", conclou Piqué.
Un parell de conseqüències:

a) Quina credibilitat té el president Rajoy i el seu entorn quan parlen de regeneració democràtica, lleis de transparència, etc?

b) Després de succeir un altre president, Zapatero, que fou qualificat sovint de mentider compulsiu, quina credibilitat tenen davant la ciutadania i davant el món les afirmacions poc argumentades que emeten tant govern com els dos principals partits espanyols sobre el procés d'emacipació de Catalunya?

25.9.13

"S'ha parlat malament de mi", un exercici experimental de transparència

  • Aquesta entrada vol ser part de la gestió de la meva Responsabilitat Social com a professional
Per a un professional, la reputació és un actiu fonamental, i els futurs clients tenen dret a conèixer si hi ha hagut males pràctiques al llarg de la trajectòria que puguin influir en les capacitats actuals. De fet, els errors professionals no són cap taca insuperable, sinó que -seguint l'estil com als Estats Units aborden aquest fet- el que cal és que els errors hagin servit realment per a progressar i evitar que es repeteixin en el futur.

En concret, en aquesta entrada abordo no els aspectes de qualitat del servei prestat sinó una altra input molt rellevant que consisteix a identificar qui parla públicament malament de mi, què diu, i quins comentaris he de fer-hi.

La solució majoritària deu ser deixar que la qüestió quedi oblidada. O fins i tot mirar si se'n poden esborrar les traces. En la gestió de la meva RS he considerat que és preferible donar a conèixer aquests casos, i alhora poder expressar el meu punt de vista.

També he de dir que si no ho havia fet fins ara era per no semblar que estava retornant una acusació. Si vull aportar aquesta informació és amb dues finalitats, cap de les quals és contraatacar: la primera és la d'explicar-me públicament per si algú ha tenia una informació errònia o parcial sobre el meu procedir, però la segona és per tal d'afavorir la reflexió amb caràcter més general sobre coses que passen al nostre voltant, ja sigui en l'àmbit de les relacions professionals o de les xarxes socials.

Crec que transparentar-los -i fins i tot poder riure'n temps després amb els afectats!- és una sana manera d'explorar les interioritats d'algunes maneres de funcionar, de comunicar-nos, d'expressar-nos. D'alguna manera, actuar amb aquests criteri de transparència, també obliga a ser autoexigent en la manera de donar-hi resposta, tot tractant de treure'n un aprenentatge.

Val a dir que entre les informacions que mostro obertament i que, per tant, incloc com a part de la meva responsabilitat social professional, també hi ha les multes rebudes. D'aquesta manera, vaig configurant allò que, sota la meva consideració, forma part de possibles indicadors de rendició de comptes per a un professional.

Finalment vull remarcar que no pretenc sentar càtedrar sobre com s'ha de gestionar l'RS d'un professional, i que en absolut se'n pot desprendre que estic suggerint que altres usin aquests mateixos indicadors. El que faig no deixa de ser una experimentació personal per tal d'anar pensant-hi, per afavorir que altres també hi pensin i puguin opinar, una proposta de reflexió a tot estirar. Per tant, estic obert a qualsevol comentari o suggeriment.

Aquests són els casos en què em consta que públicament s'ha parlat malament de la meva activitat professional o de manera que podia perjudicar la meva reputació personal:


2001. Presentat públicament com el càrrec de la Generalitat que havia tingut el major augment salarial

FETS. El diputat Joan Ridao, d'ERC, va denunciar públicament l'augment de sous d'alguns càrrecs de confiança de la Generalitat de Catalunya. A la llista que va fer pública i que alguns mitjans van reproduir hi constaven els noms dels afortunats, el primer dels quals es deia Josep Maria Canyelles, el qual havia aconseguit un augment del 100% del seu salari entre el 2000 i el 2001.

COMENTARI. La realitat no és tant 'grata' com la pinten... El cert és que a l'any 2000 em van nomenar gerent de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya. A aquest càrrec s'hi accedia per concurs públic. El contracte va ser efectiu a partir de juliol del 2000. Com que al 2000 vaig estar contractat 6 mesos i al 2001 12, la conseqüència és que al segon any vaig percebre el doble... matemàtica pura.

REACCIÓ. En aquell moment vaig prendre la decisió, i així també m'ho van aconsellar d'altres, de no mostrar cap queixa ni fer cap comentari públic a pesar del mal regust de boca que et queda.

APRENENTATGE. Els mitjan de comunicació solen publicar alegrament la carnassa sense preocupar-se de confirmar, parlar amb els afectats... I sovint l'afectat ha de callar perquè altrament el tema se sobredimensiona, que en el fons és el que pretenen els mitjans...


3-oct-2005. Arcadi Espada em situa com a beneficiari de la "menjadora"

FETS. Arcadi Espada va escriure: Josep Maria Canyelles Pastó. Licenciado en filología catalana y empresario de animación cultural (redundancia). Las algarrobas oficiales le cayeron siendo gerente del Instituto Catalán del Voluntario de la Generalitat.

COMENTARI. Es tracta del creador del partit Ciutadans/Ciudadanos i autor del llibre "Contra Catalunya", que habitualment llança acusacions similars de manera generalitzada. Podria haver respost indicant que al càrrec que vaig tenir s'hi arribava per mitjà de concurs públic i que el meu salari era inferior a l'anterior com a consultor, tot i que segurament li resultaria impossible de comprendre que algú pugui renunciar a un millor salari per voluntat de servei públic, al servei del país i, en aquell cas, de les entitats de voluntariat.

REACCIÓ. Cap, ja que estava retornant a la vida professional com a consultor d'empresa i no tenia cap interès a alimentar la polèmica sobre l'activitat pública anterior.

APRENENTATGE. Davant personatges foscos és preferible no donar-los pàbul. No cal sentir-se impel·lit a reaccionar davant qualsevol provocació.


2004. Acusat de gastar-me en protocol el 85% del pressupost al meu càrrec

FET. Quan es va suprimir l’Incavol es van adduir oficialment dos motius, un dels quals era l’afirmació que un 85% de la despesa de l’Incavol es destinava a protocol i publicitat.

COMENTARI. És una falsedat, obrada en plena consciència i manipulació de les dades –tinc ple coneixement que fou així-. M'afectava a mi però indirectament a tots els treballadors ja que, com aquests van fer notar, ¿quina feina devien fer aquests si resulta que el gerent es gastava quasi tot el pressupost de l’organisme en taxis, àpats i encàrrecs publicitaris?. Deliberadament es van sumar les principals partides (Promoció, Suport i Formació) i se’n va dir de tot plegat Protocol i Publicitat, quan aquestes dues altres partides realment no suposaven ni un 0’5% del pressupost.

REACCIÓ. Malgrat que tal falsedat (confondre deliberadament un 0’5% amb un 85%) va continuar durant anys penjada en el portal de la Generalitat de Catalunya com a nota de premsa, en aquell moment vaig estar valorant com procedir, en sentir-me clarament difamat, però vaig preferir ‘passar ratlla’ i mirar cap a una altra banda, sobretot donat que la magnitud de la mentida era tal que aquesta dequeia pel seu propi pes. En tot cas, com a conseqüència de la següent qüestió que explico vaig aprofitar per a fer-ho saber per carta a la conselleria.


2005. Acusat de sostractor de documents públics

FETS. Algunes entitats socials importants em van alertar que des de l'Administració s'estava difamant de mi per haver sostret documents públics, fet que dificultava que aquestes entitats poguessin ser ateses correctament.

COMENTARIS. Es tractava d'una burda falsedat.

REACCIÓ. Adjunto tot seguit la carta enviada, tot indicant que vaig rebre una disculpa amb indicació que es miraria de resoldre.

APRENENTATGE. Hi ha moments que sí que cal reaccionar, però la prudència demana fer-ho sense fer soroll. No dubto que internament va tenir algun efecte i en tot cas sols m'interessava demostrar que puc reaccionar però que no pretenia ni molt menys fer sang.
Honorable Sra. Anna Simó
Consellera de Benestar i Família

Senyora,

Us dirigeixo la present carta en qualitat de gerent que vaig ésser de l’Institut Català del Voluntariat entre el juliol del 2000 al gener 2004, per tal de posar en el vostre coneixement els fets que tot seguit descric.

He rebut la informació d’una entitat que manté relacions amb el Departament que dirigiu segons la qual he estat acusat d’haver-me endut documents públics. Vegeu alguna de les afirmacions:

En acabar enguany, ...... i la subdirecció general d'Associacionisme i Voluntariat, ens hauríem d'asseure a negociar la continuïtat del Conveni d'abast pluriennal que havíem signat amb l'antic INCAVOL. Necessitaríem el document per a refer-lo i així, i ells ens diuen que tu t'ho vas emportar en abandonar el càrrec. Nosaltres, com pots figurar-te, no entrem a valorar res. Només t'ho fem saber per a veure si en tens alguna còpia de la qual en puguem fer ús ja que a ells els resulta impossible.
...
tot plegat comença a ser ofegador. I difamar pot convertir-se en esport habitual.
...
Si en XXX permet o provoca que aquesta mentida circuli, què busca dels receptors? No sap que podem tenir contacte amb tu personalment? I aleshores? Realment, és molt gruixut.
...
(a petició de la pròpia entitat, no faig constar cap fragment del qual se’n pugui conèixer l’entitat)
Certament no és el primer cop que una entitat m’informa de comentaris fets per persones de responsabilitat dins el Departament que m’afecten directament i que no són especialment agradables ni responen a la realitat. Però no n’he fet mai cap ús ni m’han causat preocupació ni ressentiment. Tanmateix, en aquesta ocasió s’ha traspassat un límit: l’afirmació implica una acusació directa d’apropiació indeguda de document públic, acusació que considero prou greu.

Vull creure que senzillament hi ha algú que actua amb plena inconsciència del mal que pot estar causant i, en tot cas, amb una gran manca de sentit de la responsabilitat. No tinc doncs cap interès a saber ni qui ni per quin motiu pot tenir interès a proferir aquestes falsedats, però sí que demano poder tenir exacte informació sobre si aquesta acusació o altres falsedats que m’afectin han estat fetes a altres entitats.

No em mou cap altre interès que salvaguardar el meu honor, fet que inclou la meva imatge personal i professional. Estic treballant professionalment –com crec haver-ho fet sempre i també des de la gerència de l’Incavol- i qualsevol imputació d’aquestes característiques és un perjudici per a aquells que ens hem de guanyar la vida dia a dia fent una feina ben feta però també sabent que el prestigi professional, que massa alegrament algú pot pretendre esquerdar, és el fonament de la nostra supervivència.

Crec que queda clar en la meva exposició que no em mou cap interès extraprofessional –en tot cas ho vull fer explícit-. I perquè quedi encara més clar aquest punt, em plau reforçar-ho amb la següent reflexió:

Quan es va suprimir l’Incavol es van adduir oficialment dos motius, un dels quals era l’afirmació que un 85% de la despesa de l’Incavol es destinava a protocol i publicitat. Aquesta falsedat, obrada en plena consciència i manipulació de les dades –tinc ple coneixement que fou així- també em tocava de ple (de fet, afectava a tots els treballadors ja que, com aquests van fer notar, ¿quina feina devien fer aquests si resulta que el gerent es gastava quasi tot el pressupost de l’organisme en taxis, àpats i encàrrecs publicitaris?). Deliberadament es van sumar les principals partides de l’Incavol (Promoció, Suport i Formació) i se’n va dir de tot plegat Protocol i Publicitat, quan aquestes dues altres partides realment no suposaven ni un 0’5% del pressupost!

Aquesta falsedat –repeteixo: confondre deliberadament un 0’5% amb un 85%!- continua penjada en el portal de la Generalitat de Catalunya. En aquell moment vaig estar valorant com procedir, en sentir-me clarament difamat, però vaig preferir ‘passar ratlla’ i mirar cap a una altra banda, sobretot donat que la magnitud de la mentida era tal que aquesta dequeia pel seu propi pes.

Però ara també és diferent perquè confio que no us podrà passar pel cap que em mogui cap sentiment rancorós o de caire polític. Per tant, dono per fet que comprendreu que no pretenc altra cosa que vetllar més pel futur que pel que pugui haver passat. Tanmateix, davant d’aquesta calúmnia no tindré prou garanties si no s’aclareix què és el que ha succeït, fet que –per la meva part- vol dir conèixer entre quines entitats s’han divulgat difamacions que m’afectin. Res em disgustaria i m’incomodaria tant com haver de posar-me en contacte amb les entitats per desmentir una suposada difamació l’extensió de la qual desconec.

Com a última consideració, segur que compartiu amb mi el fet que ja prou ens costa a les persones que estimem la cosa pública de vetllar per la seva dignificació com perquè hi hagi qui es dediqui a escampar falsedats que no fan més que empobrir el nivell ètic del país, la seva funció pública i les persones que dirigeixen les seves institucions, encara que no dubto que aquest fet s’hagi produït més per ocultar les pròpies incapacitats d’algunes persones que per motivacions d’altra índole.

En espera de la vostra resposta,

Josep Maria Canyelles i Pastó

Barcelona, 22 de novembre de 2005

P.S. Us prego que pugueu indicar a la persona en qüestió que, seguint el procediment administratiu, els convenis signats van directament a l’arxiu de Serveis Jurídics, sense passar per les mans de cap director.

2011. Un client meu rep acusacions contra mi

FETS. Un client meu rep per part d'un tercer acusacions contra mi segons les quals jo estaria assessorant sota interessos no confessats. Davant la inversemblança de les acusacions el client m'ho explica.

COMENTARI. Es fa evident que és una falsedat feta per part del tercer per interès a perjudicar-me.

REACCIÓ. Considerem conjuntament que és millor no fer res i oblidar-ho.

APRENENTATGE. Segurament el fet que jo sempre hagi ensenyat totes les cartes i que hagi mostrat màxima transparència va ajudar a fer inversemblant l'acusació. Segurament també per això, i per la capacitat d'obrar de manera serena i procurant valorar quin capteniment pot crear el millor valor per al conjunt de les parts, va facilitar que se m'expliqués immediatament. Em refermo en la convicció que la gestió de l'RS per part d'un professional és un gran actiu, en termes de relacions humanes i també en termes de bona relació professional i comercial.




PD: he començat a rebre algunes aportacions sobre aquesta iniciativa, i més aviat crítiques, o sigui que potser hauré de reconsiderar alguna cosa...
  1. Se'm suggereix de presentar-ho amb ordre invers, els més actuals al davant (OK). 
  2. "justificar-se mai es bo, sembla que t'hagis de defensar d'alguna cosa". Certament era un risc de l'experiment... És més, he hagut de buscar coses distants en el temps per d'omplir-ho de contingut real, per a fer possible la idea. 
  3. "si todos lo s q han tenido algún cargo en la administración, o personas q se dedican a la política tuvieran q hacerlo llenarían hojas y hojas…". Cert però jo parlo com a professional, en allò que em podia afectar en la meva reputació professional, ja que tot fa referència a moments en què ja no estava a l'administració encara que s'hi referís, i que podia afectar la percepció que possibles clients fessin de la meva capacitat professional i ètica. D'altra banda, no em refereixo a "parlar malament" com una discrepància política sinó com una falsedat relacionada amb fets objectius. I no estaria malament que els polítics poguessin defensar la seva honorabilitat davant falsedats objectives, més enllà dels retrets mediàtics per mitjà de l'aportació serena de proves i reflexions, i usant les xarxes socials com a espai d'informació veraç que no merament d'increment del soroll.
  4. "mezclas política con actividades profesionales". No comparteixo el sentit de l'afirmació ja que no entendria que el compromís professional en el sentit de rigor i ètic no fos igual d'exigent en funció de si estic al servei de l'Administració Pública o del mercat. Em considero un professional, i en certs moments m'he ubicat a l'AP, en entitats no lucratives, o en activitats mercantils, i no veig perquè hauria de fer la diferència. Crec que tractar les responsabilitats públiques com un món a part no ajuda en la necessitat precisament de normalitzar-les, que més ciutadans puguin entrar-hi i sortir-ne, i que també hagin de rendir comptes de manera transparent i sotmetre's al mateix nivell de control que l'activitat econòmica.
  5. OK. He eliminat el darrer fet (22-set-2013. Un líder polític diu a les xarxes socials que he afirmat que Vargas Llosa és feixista) entent que no està al mateix nivell dels altres.
PD 28-05-2014:

El president de Quality Service Consultants en dues ocasions s'ha mostrat crític amb mi en debats en xarxes socials:

24.9.13

Voluntariado corporativo: visiones y experiencias. Evento de AEDIPE-Catalunya

El pasado 22 de mayo tuvo lugar en la sede de Aedipe Catalunya un acto sobre voluntariado corporativo enmarcado en el ciclo de sesiones de benchmarking de la comisión de RSC. El objetivo del encuentro, en esta ocasión, fue compartir experiencias y visiones acerca del voluntariado corporativo, y en él participaron Josep Maria Canyelles, socio-consultor de Vector 5 - Excel·lència i Sostenibilitat, Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, y Ana Rodríguez, directora de estrategia y proyectos del Institut Català d’Oncologia (ICO), entre otros. 


El próximo diciembre 
está previsto que se presente  
en el Parlament de Catalunya  
el borrador de la nueva Ley del  
Voluntariado de Cataluña
 
Qué significa el término voluntariado dentro de la RSC, y cómo lo valoran y aplican las empresas acciones de voluntariado y cómo las perciben tanto sus trabajadores como desde las instituciones y asociaciones fueron los pilares sobre los que se edificó esta nueva sesión de benchmarking organizada por Aedipe Catalunya. Una sesión que pretendía poner sobre la mesa, además, temas polémicos como las implicaciones económicas y sociales que comporta esta práctica, analizando, también, sus límites éticos y morales, detallando aspectos legales y exponiendo ejemplos de programas existentes para aportar una visual global de la situación actual del voluntariado corporativo en Cataluña.

La sesión se inició, pues, planteando una de la cuestiones que más veces aparecería a lo largo del turno de intervenciones: qué significa el concepto de voluntariado y cuál debe ser la retribución o falta de retribución del trabajador voluntario. Dicho de otro modo, el trabajador que participa en un programa de RSC de una empresa, ¿debe o no debe cobrar por su acción de voluntariado? ¿Quién debe participar? Y, además, ¿es obligatorio? Al sugerir estas preguntas se estaba abriendo el camino para exponer un interrogante mayor: ¿qué significa ser voluntario?

Según la presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) y miembro de Arrels, Francina Alsina, cuando un trabajador forma parte de una actividad organizada por una empresa y cobra por ello, desaparece el principio de voluntariado. En sus palabras, “ser voluntario significa, primero, hacer algo voluntariamente. Si una empresa me lleva consigo a realizar una actividad porque toca, yo ya no estoy participando voluntariamente. Y segunda, ser voluntario es un acto no retributivo. Se es voluntario a cambio de nada.” Así, Alsina añadía que desde la FCVS les dolía mucho que a una acción promovida por una empresa de forma obligatoria y retribuida se la llame voluntariado. Según la presidenta, “es una acción de responsabilidad social, no voluntariado.”

Para conocer, entonces, cómo hacer un buen plan de voluntariado corporativo dentro de la empresa intervino Ana Rodríguez Cala, directora de Estrategia y Proyectos del Institut Català d’Oncologia (ICO), quien relató su experiencia dentro de esta institución. Rodríguez Cala puso el énfasis en la importancia de avanzar paso a paso durante todo este proceso e insistió en la importancia de cultivar, desde el departamento de RSC, “el calaje de los valores que la institución quiere trabajar, incorporándolos en la cultura de la organización.” Por eso, explicó cómo, en su caso, empezaron creando un código ético, un código de buenas prácticas y un código de buen gobierno para el consejo de administración. Y solo más tarde, cuando esta cultura ya estaba instaurada, iniciaron un proyecto de voluntariado corporativo.

Porque, como se explicó durante el acto, otro de los problemas que presenta iniciar un programa de voluntariado corporativo tiene mucho que ver con la reticencia y falta de información del propio trabajador, y con las confusiones que, a su vez, genera el término voluntariado ligado a una política de empresa que debe ser, sobre todo, consecuente. Según los participantes en la jornada de benchmarking, un problema que suele aparecer cuando se habla de voluntariado corporativo es que se mezcla lo que hace la empresa con lo que hacen las personas. Para intentar terminar con esta confusión, se analizó cuál debe ser el proceso natural de acercamiento al concepto de RSC y voluntariado corporativo de una compañía. Así, los pasos a seguir, serían: primero, la empresa tiene que ganar a los demás para aposentarse y consolidarse en el mercado; segundo, la empresa tiene que ganarse a sí misma, intentar que su cultura sea más respetuosa, que se hagan las cosas de una manera más sistémica y practicar lo que se denominó en las jornadas una cultura de la mejora continua; solo cuando todo eso está mínimamente implantado podrá la compañía, como parte de la sociedad, manifestarse como co-responsable de la misma y debe preguntarse: ¿podemos hacer algo? Es en este punto, y no antes, cuando el voluntariado corporativo entraría en la cultura de RSC de forma natural. Los participantes al foro concluían, pues, que el voluntariado corporativo se destapa como la consecuencia, no el origen, de una política de RSC.

“Debe ser así”, afirmaba Francina Alsina. “El problema surge cuando las empresas no quieren seguir este orden natural y empiezan la casa por el tejado, porque es entonces cuando los trabajadores no entienden que tengan que hacer voluntariado corporativo. Si, en cambio, el trabajador se siente parte de la empresa y comparte y entiende los valores que ésta defiende, él mismo defenderá el voluntariado corporativo porque lo sentirá como algo propio. Y entonces, participará. Porque se sentirá, ahora sí, parte de la empresa.”



Voluntariado corporativo vs el Día de la Solidaridad

Se abrió, a continuación, un nuevo foco de polémica en la sesión: el modelo del Día de la Solidaridad, ¿puede considerarse voluntariado corporativo? Hubo voces discrepantes, si bien la mayoría dio a entender que la consecuencia natural de una política de RSC no debería ser flor de un día, porque, según Josep Maria Canyelles, socio-consultor de Vector 5 - Excelencia y Sostenibilidad, “aquí en Europa, cuando hablamos de voluntariado intentamos lograr una implicación del día a día. En otros países, como en los de Latinoamérica, por ejemplo, sí siguen un modelo del Día de la Solidaridad.”

Ana Rodríguez Cala lo confirmaba: “en las instituciones, la RSC se ha puesto de moda, pero en muchas hay mucho humo. Cuando preparas un plan de RSC o RSE anual en una empresa, tienes que hablar del tema financiero y del resultado de cuentas, así como de las acciones medioambientales que vas a emprender. Y todo el personal de la empresa debe estar involucrado: profesionales, directivos y no directivos. Hay que crear la cultura de que cualquier acción siempre va bajo el paraguas de la RSC, no como algo teórico, sino con acciones concretas, porque de otro modo los profesionales perciben la RSC como un capricho de las organizaciones. Hay que crear la cultura para que los profesionales se lo crean y se impliquen. ¿Algunas de estas iniciativas saldrán en la prensa con el logo de la institución? Sí; pero, sobre todo, debe aparecer la persona encargada del proyecto en las fotos, debe ser la cara humana visible.” Y añadía Francina: “Es bueno que haya un reconocimiento social.”

También se abordaron en esta jornada las nuevas experiencias de voluntariado corporativo que se practican, por ejemplo, en Estados Unidos, “donde algunas organizaciones fomentan un modelo de voluntariado en el que la gente paga para ir 15 días a algún sitio del mundo a desempeñar tareas de voluntariado como una experiencia vital, como si fueran unas vacaciones”, explicó Josep Maria Canyelles.

Francina Alsina expuso, entonces, una experiencia llamada Punts Cívics. Se trata de un convenio entre los ayuntamientos y las entidades para que todos los socios de la FCVS reciban descuentos para sus usuarios en función de las horas de voluntariado que acumulan sus voluntarios.

Modelos, pues, para todos. Y es que adaptarse a la realidad de cada país o región es muy importante, porque “el modelo de algunas multinacionales que usan el mismo programa de voluntariado corporativo en todas sus sedes no funciona”, explicaba Canyelles. “En Cataluña, existe una gran tradición y un tejido asociativo muy potente y profesional, por eso, aquí la filosofía es que
el voluntariado social es una pata del asociacionismo que no solo existe para ofrecer un servicio a la sociedad, sino que también puede y debe funcionar como herramienta de crítica social”, añadía el consultor.

Voluntariado y microempresas

Otro tema que surgió durante las intervenciones fue exponer si el voluntariado puede llegar a las microempresas. La pregunta que se formulaban los participantes era ¿cómo mantener la ilusión en las compañías más pequeñas?

La respuesta que se dio desde Aedipe fue que, en breve, la comisión de voluntariado corporativo de esta asociación tiene previsto montar una plataforma para que las microempresas puedan participar de las acciones de RSC utilizando sus canales mientras no tengan la capacidad o estrategia para hacerlo de forma individual.

Finalmente, la charla se cerró trazando el perfil de voluntario actual, que con la llegada de la crisis se ha diversificado y ampliado: amas de casa, estudiantes –autóctonos y extranjeros– y desempleados se interesan cada vez más en acciones de voluntariado y responsabilidad social. Además, el aluvión de jubilaciones anticipadas provocado por la situación económica actual ha favorecido la aparición de un perfil de voluntario nuevo: el de un hombre de 55 a 60 años con muchos conocimientos que, aunque fuera del mundo laboral, puede aportar un valor añadido a la sociedad. “Es un perfil muy valioso”, explicaba Francina, “y a éste se está sumando, también, el de mujeres con edades comprendidas entre los 40 a 60 con muchas dificultades para volver a encontrar trabajo”, concluyó la presidenta de la FCVS.

Autoria: Emma Bouisset
Font: www.dropbox.com/s/gvut9ki4wc9tg4z/AEDIPE_32_20092013.pdf# 

Nota anterior: 1.5.13 Voluntariat corporatiu: visions i experiències  // Voluntariado corporativo: visiones y experiencias

El Parlament aprovarà abans de l'abril la llei de transparència


Els partits catalans treballen a ple rendiment per dotar-se d'una llei de transparència pròpia més ambiciosa que la de l'Estat. Gairebé cada divendres al matí els ponents de totes les formacions es reuneixen al Parlament per avançar en la concreció del redactat i, segons un dels seus impulsors, s'espera que hi hagi un acord inicial que superi el debat a la totalitat al novembre. A partir de llavors, la tramitació en comissió també es preveu ràpida, ja que els partits ja estan posant-se d'acord en l'actual ponència. Així doncs, Catalunya pot tenir aprovada la seva llei de transparència i bon govern durant el primer trimestre del 2014, segons alguns ponents.

La ponència de la llei es va constituir al febrer a proposta de tots els partits de la cambra i ja s'hi han negociat 50 dels prop de 80 articles de l'articulat. Queden encara per abordar aspectes relatius al bon govern i al règim sancionador, però fins ara hi ha entesa en el nucli de la norma, que suposa "un avenç importantíssim" i que serà "més ambiciosa que la llei espanyola", com destaquen els ponents consultats. A més, l'acord en general no presenta grans dificultats, excepte certes reticències del PP i C's, que en ocasions marquen certa distància o mostren un especial zel a no envair competències estatals.

Segons el que s'ha pactat, la llei permetrà conèixer "tot el recorregut de cada euro públic", de manera que es podran consultar al portal de transparència cadascuna de les despeses del sector públic, els ajuntaments, les subvencions i les ajudes. Els sous dels consells d'administració seran públics i, a diferència de la norma estatal, el silenci s'entendrà com a admissió de la petició d'informació quan calgui demanar-la. A més, un òrgan superior vetllarà perquè totes les administracions i entitats finançades de manera total o parcial amb diner públic ho hagin de complir. Tot i això, encara hi ha asprors per llimar. Cal decidir l'abast del registre de lobis, si s'han de publicar les agendes de tots els càrrecs electes i com facilitar als ajuntaments petits complir les obligacions de la norma, per exemple.

Font: ARA

Vivim un moment exemplar per al món

Parlant avui amb un parent sindicalista andalús ens deia que allà ja no parlen gaire del tema català. Ho veuen tan complex que els desborda. Ja no hi tenen res nou a aportar. Per una banda veuen que a Catalunya el procés va de debò i, per altra, que l'Estat no està en condicions de fer cap mena de concessió que, ni seria prou valorada per Catalunya ni seria acceptada per la resta d'Autonomies.

Sembla que amb poc temps l'estat d'ànim i la percepció va canviant. La gent assenyada comença a comprendre que no es tracta d'un bluf per aconseguir millores en el finançament. I algunes persones potser comencin a reflexionar sobre si Espanya ha comès algun error en el seu capteniment envers la diversitat interna.

En general, encara no es veuen moltes veus en l'escenari procliu a la unitat d'Espanya de comprensió del procés català. Però, sincerament, crec que comença a haver-hi persones que comencen a pensar en la secessió de Catalunya com una possibilitat real, i contra la qual no cabrà la reacció militar sinó una certa acceptació democràtica dels fets.

Això és positiu perquè suposa una principi d'acceptació de la realitat, d'una realitat possible que fins fa pocs mesos es creia il·lusòria, una quimera segons el ciutadà més afortunat de l'Estat. El canvi en la mentalitat dels individus és la base perquè la gestió del canvi en una organització o en una societat fructifiqui de manera fluïda i amb ductilitat.

I crec que aquest canvi que les persones començaran a experimentar en els propers mesos tindrà un efecte altament positiu per a la societat espanyola. La societat espanyola necessita un canvi profund en algun aspecte que és crucial per a la nova societat. Dit de manera sintètica: el futur depèn de nosaltres, els ciutadans tenim la darrera paraula. La societat civil organitzada i la societat com a suma d'individus amb criteri propi són la base de democràcia, i les forces polítiques han d'articular la forma de govern però sense segrestar les voluntats.

Vivim un moment exemplar per al món, que mostra com mai abans una nació mancada de reconeixement inicia un procés serè, pacífic, cívic, democràtic, integrador... per a assolir la sobirania. I això implica un acte espectacular per a la democràcia: com la força de la ciutadania marca el pas de la classe política i es produeix un canvi de legalitat per raons de nova legitimitat.

Pensant no sols en l'èxit del nostre objectiu sinó en l'exemple per a la humanitat, cal que el procés segueixi sent perfecte en la seva execució, prudent però imparable, apel·lant sempre al diàleg però amb el full de ruta ben marcat, i alhora dibuixant un model de futur estat marcat per una cultura política avançada que ja hem d'anar incorporant des d'ara, amb la màxima ètica, transparència, sostenibilitat.

L'home que mentia per enfortir el seu vassallatge

La crisi de legitimitat de la política, en un context de greu crisi econòmica que ja afecta contundentment la societat, les famílies i, com a factor de crisi afegit, la definitiva desconnexió mentals de la majoria de catalans respecte al projecte espanyol, està provocant una sacsejada enorme de la qual sols en veiem l'inici.

A Espanya s'estan creant les condicions perquè l'ou de la serp eclosioni. Per sort formem part de la UE, amb uns aliats que ja comencen a sorprendre's de la tolerància i àdhuc connivència respecte a les manifestacions de caràcter feixista.

Però encara més preocupant que aquells que es mostren amb la indumentària feixista són els que pretenen aprofitar-se del context per a brandar la bandera contra la corrupció i per la transparència quan de fet tenen un comportament oposat a allò que prediquen i molt allunyat de l'aprofundiment democràtic que caldria.

Un exemple paradigmàtic és el del partit UPyD, que té una cangrena interna per les seves incoherències però que aprofita l'oportunitat del moviment de l'onada per treure'n algun benefici. I òbviament no tothom té la dignitat de reconèixer que les proclames públiques són un engany sinó que alguns prefereixen fer pinya a la seva líder messiànica sabent que tindran la merescuda recompensa.

Vull exemplificar a partir de la pròpia experiència el que dic. Em sorprenia que el líder d'UPyD a Catalunya, a qui conec personalment, no donés mai resposta a les preguntes, i que quan se sentia incomodat per qüestions que no podia respondre sempre acabés sortint per la tangent amb el seu recurs clàssic que el nacionalisme català és un cau de corruptes. També em va sorprendre que enmig d'una conversa de twitter normal i corrent qualifiqués de fill de puta a un interlocutor desconegut...

Davant aquesta sorpresa per la baixa qualitat política i ètica d'un dels candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya per part de l'unionisme espanyol, vaig optar per fer un article (Consulta al líder nacional d'UPyD 19.8.13) on li feia un seguit de reflexions i una pregunta que no ha merescut la seva resposta, igual que totes les altres fetes per twitter que solen acabar en el silenci, la fugida d'estudi o la desconsideració
Donat que ets una persona important dins UPyD, m'agradaria saber una mica millor com penses. Hi tinc curiositat. Donat que el teu discurs es queda en la simplicitat que la Constitució impedeix fer res, m'agradaria que em diguessis com es resol un conflicte entre legitimitat i legalitat. És a dir, si majoritàriment el poble de Catalunya demana poder votar sobre la seva pertinença a Espanya, no hi ha cap via possible? Reament creus que hem de girar cua, canviar el que pensem i acceptar que el nostre futur està ineludiblement dins de l'estat espanyol sense cap possibilitat real de canviar-lo a partir de les decions dels catalans? (sisplau, no em diguis que canviar la CE perquè a banda d'absurd és impossible!)
La deriva del personatge va a més. Amb les tergiversacions descarades sobre els arguments no en tenia prou i ara es dedica a mentir posant si cal en boca d'altres coses que no han dit. Fa un parell de dies m'ha tocat viure-ho personalment, dient i reincidint que jo he afirmat que Vargas Llosa és un feixista -cosa que no he fet- o expressant la següent falsedat que podeu veure en l'altre tuit:
22 de Set. dixit: Vargas Llosa és feixista. // Con 2 cojones

15h Y solo habla español "contra reembolso", si le pagan : Y además trabaja en RSC ahí queda eso."
El comentari que jo havia fet es refereria a la preocupació que mostra Vargas Llosa en un article a El País sobre el fet que la defensa de l'unionisme s'està deixant públicament en mans dels feixistes. Aquest és el meu tuit:
22 de Set. A base de negar i ocultar la realitat aq no canvia. Al VargasLlosa tb preocupa q la defensa unionisme és feixista

Entenent que en la rapidesa i redacció dels tuits es poden malinterpretar coses, vaig fer el següent tuit conciliador:
22 de Set. He dit q al VL li preocupa q la defensa unionisme és liderada per feixistes. Ho diu ell al País
22 de Set.  Hola , vull entendre q la mentida q dius és fruit d'un error de comprensió. Si és així no dubto q l'esborraràs
Lluny d'esborrar-lo, encara l'ha retuitejat, cosa que em desmereix la seva dignitat i capacitat moral per a exercir la política. Em costa d'entendre-ho. És una petita anècdota, però que al costat de moltes altres finalment ajuden a fer-se una idea de la categoria moral d'un individu que aspira a ocupar un lloc de representació popular. Mediocritat. La mentida conscient, repetida, amb ganes no de fer mal perquè no pot sinó de quedar bé amb aquells que li han de donar la poltrona. Vassallatge.
16 h El ja no es conforma a tergiversar o enviar tuits feixistes. Ara frueix posant falsedats en boca altres. T'estàs trastocant?
Encara vaig fer altres tuits sobre el tema:
22 de Set. Vargas Llosa ve a dir q hauríeu s'evitar els feixistes líderin la defensa de l'unionisme
22 de Set. I en això hi estic d'acord. Però per desmarcar-vos dels feixistes caldria que us en desmarquessiu clarament...

L'home que mentia per enfortir el seu vassallatge (i II)

Reprodueixo alguns intants més de la conversa per twitter amb el líder català d'UPyD.
Accés a la primera part: L'home que mentia per enfortir el seu vassallatge

[...] Per algun motiu, convida a la conversa un representant d'UPyD de Madrid. Intueixo que vol mostrar davant els seus caps de la metrópoli com està essent perseguit i maltractat a Catalunya, per tal d'assegurar que l'honorin i que li garanteixin una bona representació parlamentària. Com que sé que aquest és el seu punt feble, la cadira de diputat, miro d'establir diàleg amb el seu company de Madrid:
16h Das apoyo tb a los tuits fascistas y falsos de tu compañero nacionalista ?
15h : Y solo habla español "contra reembolso" " Supongo q con est falsedad se hace el simpático para con la dire
15h Falseando la realidad se puede hacer el importante ante UPyD. Tb os dijo q la fracasó?
15h Si escoges delegados mediocres (sin reparos para mentir) tendrás partido mediocre. Pero lo peor es q encima te creas su inf
15h Lo +divertido es si le preguntas lo q no sabe responder: su recurso único es acusarte de corrupto, y a veces de "hijode..."
15h Vaya, todo un personaje centrado, equilibrado, dialogante, de una ètica fuera de duda.
15h Para el soberanismo ya va bien q el unionismo tenga este perfil. Pero me disgusta vuestra estrat de intentar crear tensión
15h Pero si de lo q se trata es de colocar personajes radicalizados q hagan imposible cualq diálogo está bien seleccionado
15h Pr cierto, consejo. va tuiteando insultos q no he dicho para ver si le cierran cuenta. Paso dl màrtir, no?
15h Gracias por tu silencio! Entiendo q respetuoso! Al menos tu no acusas d corrupt fascista hijode como hace
Veient que el seu company no vol conversar li faig una pregunta directa, com altres he fet al líder català. Com era d'esperar, no obtinc resposta: