25.11.13

El Penedès ja “Balla el meu ritme”

  • Èxit rotund en la presentació del vídeo musical de Mas Albornà  en clau de rumba social
Aquest dijous ha tingut lloc la presentació del vídeo musical de Mas Albornà “Balla el meu ritme” amb un ple total al Fòrum Berger Balaguer. Més de 270 persones van viure en directe l’estrena d’aquest lipdub al so de rumba i que va comptar també amb l’actuació dels Derrumband amb temes del seu darrer treball “Un plaer”. A més a més, els assistents van poder gaudir d’una petita exposició amb els objectes, decorats i fotografies que apareixen al vídeo musical i que els va acostar més al projecte.

El tret de sortida d’aquesta presentació va ser a càrrec dels Derrumband, qui van interpretar el tema “Un plaer”. Tot seguit,  hi va haver les intervencions del President de la Fundació Pinnae, Martí Solé i de Xavier Campanyà, membre de la comissió executiva del Patronat de la Fundació Mas Albornà. Tots dos van coincidir a destacar la importància de projectes com aquest tant per les persones que hi participen com per la visibilització en positiu que es fan de les diferents capacitats de les persones.

Solé va afegir que aquest és un dels primers projectes on és visible el suport de la recentment creada Fundació Pinnae i això és motiu d’orgull i de ganes de continuar aquesta nova etapa. Campanyà, al seu torn, va explicar les repercussions en positiu que ha suposat aquest projecte per a la Fundació, ja que “ha estat una veritable eina de comunicació interna, on tots s’hi ha sentit partícips hi ha posat de la seva part.” Tot seguit, Jordi Escofet de la Productora encarregada de la realització, punttv.net i Oriol Pidelaserra en nom de Derrumband van explicar les seves sensacions i experiències viscudes en la participació en aquest projecte. Per últim, dos dels protagonistes del vídeo, membres de la Fundació, van explicar algunes de les anècdotes que van viure durant el rodatge.

El moment àlgid el va marcar la projecció de l’esperat vídeo seguidament del “making of”, realitzat per la productora de Mas Albornà. L’acte va finalitzar amb la interpretació de dos temes més per part dels Derrumband (“Balla el meu ritme” i “La rumba perfecta”) i un petit refrigeri per a tots els assistents.

El vídeo musical es presenta coincidint amb els actes de celebració del dia de la discapacitat i pretén fer visible i explicar de manera positiva, simpàtica i alegre la tasca de l’organització: la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental.

Podeu accedir al vídeo musical en el següent enllaç: https://vimeo.com/79386389
El making of: https://vimeo.com/79972433

Ten fe en la web de Renfe

  • [ca] Em sembla tan paranormal, que reprodueixo un mail rebut d'un amic en referència al funcionament de RENFE
  • [es] Me parece tan paranormal, que reproduzco un mail recibido de un amigo en referencia al funcionamiento de RENFE


Nuevas genialidades detectadas en la Web de Renfe, y que se suman a las ya sobradamente conocidas:

Ayer fui de Tarragona-Centro a Barcelona-Sants por la mañana y, al llegar a BCN, me quise informar de los trenes de que dispondría por la tarde para volver a TGN.

Bien ...  Esta información no existe ya que los trenes que aparecen en los paneles de la estacion, son solamente los de la hora inmediata, y sólo después de una larga cola en unas taquillas de información (22-25), pude obtener los horarios que me interesaban en una cutre fotocopia que me dio a desgana el empleado cuando llego mi turno. Parecia estar mas harto de RENFE ADIF que yo mismo.

Esta mañana, tranquilamente desde el ordenador, me había propuesto imprimirme un pdf con los horarios para poder llevarlo siempre encima, pero cuando lo consulto en la web resulta que :

1 . - En el horario no hay manera de saber cuál es la estación de Tarragona (de las dos que tenemos), ni cuál es la estación de Barcelona (de las tres que tenemos). Mezclan las estaciones y mezclan tambien la alta velocidad (Camp) con los regionales (Tgn Centro). Entre las dos estaciones de TGN hay 13,5 km y entre todas las tres de Barcelona debe haber otro tanto, y no resulta agradable ni barato que confundan de esta manera a los que no conocen las ciudades.


NO PUEDO SABER los trenes de que dispongo para ir desde donde pretendo, hasta mi destino concreto.
NO PUEDO !!!

Pero hay mas ...

2 . - Uno de los trenes anunciados es un AVE y, segun ellos, tarda 7h 54 m para ir de Barcelona a TGN . La explicación que he encontrado es que te llevan Madrid en un AVE y vuelves a Tgn en un Alvia. ???


Genial !

Tenemos los jardines colgantes de Atocha y la estacion del AVE de Tardienta, pero yo sigo sin poder llevar unos horarios en la cartera.

______________________________________________________________

Alguien ha cobrado (y seguramente que mucho) para hacer este "trabajo" (?)
¿ Los autores de la web seran, por casualidad los mismos que han hecho el DNI electronico ?
Por la usabilidad y utilidad, lo parece, ¿ no ?

¿ Nadie esta en la carcel por tirar el dinero publico de esta manera ?

Os lo cuento solamente para desahogarme porque nada mas lejos de mi pensamiento que pretender sacar los colores a quienes no tienen vergüenza.


Altres reflexions anteriors sobre RENFE en aquest blog:

Andreu Veà farà la presentació mundial del llibre ‘Cómo creamos internet’ aquest dimecres a Vilanova i la Geltrú

Andreu Veà és la persona de tot el món que en sap més de la història d'Internet, i ara ha recollit part d'aquest coneixement, de manera molt didàctica, en el llibre Cómo creamos internet, on es mostra la història d’una xarxa que ha canviat la història de les comunicacions des des la seva creació el 1963 fins als nostres dies.

Abans de les moltes presentacions que es faran del llibre tant aquí com a l'altra banda de l'Atlàntic, Veà ha volgut que fos Vilanova i la Geltrú la ciutat que acollís la primera, com a mostra de reconeixement cap a les arrels d'un personatge que viu damunt de l'avió transoceànic.

Veà és president de la Internet Society, doctor enginyer en Telecomunicacions i enginyer superior en Electrònica, màster en Gestió de Tecnologies de la Comunicació.

L'acte tindrà lloc a la Sala d'actes de la UPC de Vilanova i la Geltrú, dimecres 27 de novembre a les 19h.

Hem parlat en altres ocasions d'Andreu Veà en aquest blog:
A sota podeu veure l'entrevista breu que Josep Cuní ha fet a Andreu Veà amb motiu del llibre.


Andreu Veà ens presenta el llibre ‘Cómo creamos internet’

Josep Cuní ha entrevistat Andreu Veà.

24.11.13

The Catalan Project [ca][es][en]

[ca] He donat suport a aquesta iniciativa a través de la plataforma de microfinançament Verkami. The Catalan Project és una associació creada per aportar innovació en el procés de creació i construcció de Catalunya com a Estat, i se centra especialment en els àmbits de comunicació i participació dels catalans... [segueix llegint]. Com a exemple, podeu veure aquest interessant vídeo multilingue:  

[es] He apoyado esta iniciativa a través de la plataforma de microfinanciación Verkami. The Catalan Project es una asociación creada para aportar innovación en el proceso de creación y construcción de Cataluña como Estado, y se centra especialmente en los ámbitos de comunicación y participación de los catalanes... [sigue leyendo]. Como ejemplo, puede ver este interesante vídeo multilingue:

[en] I supported this initiative through crowdfunding platform Verkami. The Catalan Project is an association created to bring innovation in the process of creation and construction of Catalonia as a state, focusing areas of communication and participation of Catalan people... [read on]. For example, you can see this interesting multilingual video:



The Catalan Project: Quina Catalunya volem els catalans? Ajuda a finançar aquest projecte en aquest enllaç: http://www.verkami.com/locale/ca/projects/6314-the-catalan-project

Descripció del projecte

THE CATALAN PROJECT va sorgir de la força de la gent l’Onze de Setembre de 2012.
Ens vam preguntar: com podem canalitzar la força individual de tota aquesta gent per assolir la independència?

Les noves tecnologies ens semblen una molt bona resposta. Són un complement a totes les altres grans iniciatives que han nascut al nostre país.

Així que per començar a explorar les possibilitats de les xarxes socials el març d’aquest any vam llançar una sèrie de vídeos sobre Europa, les pensions, el dèficit fiscal, sobre què passaria en cas de boicot i sobre com posar remei a la corrupció. A més d’aquests projectes, també hem fet vídeos per a Súmate.

Ja han assolit 280.000 visualitzacions i gent de tot el món ens escriu per felicitar-nos per la feina feta.

Amb el vostre suport podrem seguir fent-ne.

En groc els països on s'han visualitzat els vídeos. Font: YouTube Alanlytics

TU TAMBÉ TENS MOLTES COSES A DIR! Ara que les noves tecnologies ens permeten dir-hi la nostra, volem preguntar-te quines idees tens per a Catalunya.

Perquè la independència no és un fi, sinó un punt de partida. Fer un estat no és només votar que sí, sinó també construir un país nou, fet entre tots i per a tots.

Per això hem llançat thecatalanproject.org una plataforma on tothom hi pot aportar i compartir idees per decidir com serà la Catalunya del futur.

Què vols? Una nova xarxa ferroviària? Un sistema educatiu basat en el sistema finlandès? Un model sanitari públic de qualitat amb nous estàndards? Tens una idea de país i la vols compartir?

Digues-ho amb un vídeo, una imatge, un article o un àudio. A thecatalanproject.org tothom hi pot aportar les seves idees sobre els temes que més coneix i consultar les dels altres de forma ordenada.

A més, cadascuna de les propostes està avalada per enllaços a articles de premsa, blogs o documentació complementària. I tota la plataforma està pensada per difondre qualsevol idea aportada a través de les xarxes socials, per arribar fins a l’últim racó de Catalunya i del món.

La plataforma ja està on-line. Entra a thecatalanproject.org i descobreix una nova manera de fer-nos entendre.


ARA, PERÒ, NECESSITEM LA TEVA AJUDA. Tant els vídeos com la web han estat possible gràcies a moltes hores de feina i la inversió dels recursos que teníem. Però també perquè les empreses que han fet la producció han confiat en el projecte: ens n’han finançat una part amb descomptes i ens han donat facilitats de pagament fins després d’aquesta campanya de Verkami.

Si complim l’objectiu que ens hem marcat a Verkami podrem cobrir les despeses de:
  • La producció de sis nous vídeos: sobre educació, energia, sistemes electorals, mitjans de comunicació i transparència, i dos vídeos més que decidirem en funció de les inquietuds dels usuaris de la plataforma.
  • Desenvolupament tecnològic de la plataforma.
  • El manteniment tècnic de la plataforma (servidors, domini i seguretat) durant un any.
  • L’actualització i gestió del contingut de thecatalanproject.org durant un any.
  • Implementar millores tècniques i de contingut perquè thecatalanproject.org sigui una eina precisa de promoció de continguts i documentació. Aquestes millores han quedat pendents per falta de pressupost (accés directe als articles relacionats, algoritmes de vinculació d’articles i idees, puntuació de les idees, automatització de processos)
Tot allò que sobrepassi la quantitat que demanem ho dedicarem a produir més vídeos i a aportar innovació al procés amb la implementació de noves estratègies comunicatives i eines tecnològiques que ens ajudin a decidir el nostre futur.

Tenim molta feina per davant, moltes idees i un equip de professionals de diferents àmbits molt motivat per donar continuïtat al projecte. Només ens falten els recursos per anar més enllà.

ESTEM SEGURS QUE, ENTRE TOTS, FAREM D’AQUEST PROJECTE UNA EINA DE TOTS I PER A TOTS.

PROPERAMENT LLANÇAREM AQUESTS MATERIALS I INICIATIVES:
  • Vídeo: Con la independencia, ¿qué pasaría con un boicot? (traducció al castellà)
  • Vídeo: Con la independencia, ¿qué pasa con la corrupción? (traducció al castellà)
  • Nous vídeos de testimonis de Súmate.
  • Vídeo d’internacionalització en 16 llengües.
SEGUEIX THE CATALAN PROJECT:
twitter del projecte
facebook del projecte
youtube del projecte
www.thecatalanproject.org

Avui em dic Joset

És habitual que el personal d'atenció a la clientela de les companyies de serveis que actuen a l'estat espanyol siguin incapaces d'escriure correctament el nom de la clientela quan aquest és en una llengua no castellana i té sons que sonen forasters per a un castellanoparlant.

Així, no sorprèn en absolut que per a Jazztel, un servidor es digui Joset Maria. I podria posar molts altres exemples de com se m'ha escrit el nom i el cognom.


Algú pot pensar que és una anècdota sense importància. Estem tan acostumats a ser faltats al respecte... Pensem-ho a la inversa: ¿pot algú imaginar que una gran companyia de serveis que actués a l'estat espanyol tingués un personal d'atenció al client que presentés dificultats per a comprendre noms comuns, com ara José, Juan o Antonio, y els escrivissin de manera aproximativa: Yosé, Huan o Anthoño? Intueixo que algú els faria veure que aquesta companyia no disposa d'un personal prou apte per a atendre el públic local... i de fet, s'intuiria tanta la distància cultural que podria afectar la reputació de l'empresa per la via de la ridiculització.

Efectivament, com pot una companyia no ser capaç d'escriure bé els noms comuns de la clietela del país on es guanyen les garrofes? De fet, el problema és més greu, ja que sovint ni tan sols entenen el client en la seva llengua. Però ara volia limitar-me a aquest fet ja prou paradigmàtic.

Imagineu que es tractés de personal de La Caixa, i que parlant amb un castellà amb accent català escrivissin malament els noms més comuns de l'onomàstica castellana... O potser algú creu que no podem mirar-ho al revés? Potser algú creu que 13 milions de ciutadans de les terres catalanoparlants no mereixen el mateix respecte comercial que els 23 milions de les terres castellanoparlants de l'estat espanyol?

El problema primer és que no tenen cap consideració per les llengües que no siguin la castellana. I les formes polítiques de l'estat espanyol ho afavoreixen, de manera que sovint les empreses no vinculen el respecte a la diversitat lingüística i cultural a la responsabilitat social. Però el problema sovint és més accentuat pel fet que algunes empreses o alguns directius corporatius pateixen un acusat sentit de superioritat de la seva cultura en detriments de les altres.

Ah, i per cert, quan he de dir que el meu cognom, Canyelles, s'escriu amb grafia catalana, amb 'ny' i acabat en 'es'... sovint l'he de lletrejar sencer. Per cultura general, hom hauria de saber que el so de la ena palatal s'escriu 'gn' en francès, 'nh' en portuguès, 'ñ' en castellà o 'ny' en català... i més si treballes a l'estat espanyol havent d'escriure noms en les diferents llengües que s'hi parlen. Realment et fan sentir polonès a casa teva... O directament polaco.

23.11.13

Canyelles va parlar d'RSE a la presentació de l'INCORPORA a l'empresariat de l'Alt Urgell

Ahir divendres al matí va tenir lloc a la Seu d'Urgell la presentació del programa INCORPORA, tal com havíem informat (Acte a la Seu d'Urgell).

El Centre Empresarial i Tecnològic de l'Alt Urgell (CETAP) va acollir un acte que fou inaugurat per l'alcalde de la Seu, Albert Batalla. També van intervenir el vicepresident del consell comarcal, Ricard Pérez; la presidenta d'Aspid, Montse Bertran; i el director de l'oficina de La Caixa a la capital de l'Alt Urgell, Joan Miquel Pasqual.


Josep Maria Canyelles, expert en RSE, va parlar de "La Responsabilitat Social com estratègia de desenvolupament del territori”. Canyelles va destacar que sovint les pimes i les microempreses gestionen la responsabilitat social amb més autenticitat que les grans empreses, però que han de saber estructurar millor les bones pràctiques i posar-les en valor, per tal que realment tinguin capacitat de crear valor econòmic i social i que responquin alhora a l'interès dels grups d'interès i de l'empresa.


Notícia al Diari Segre:

Dotze contractes a l'Alt Urgell per a persones amb discapacitat

c. sans | la seu d'urgell
L'Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (Aspid) va presentar ahir a la Seu d'Urgell el programa Incorpora, iniciativa promoguda per l'Obra Social La Caixa, que es desenvolupa a la comarca de l'Alt Urgell i que aquest any ja ha aconseguit la inserció laboral de dotze persones amb discapacitats a la comarca, segons la presidenta de l'entitat, Montse Bertran.

Aspid s'ha marcat com a objectiu per al curs 2013-2014 atendre a l'Alt Urgell unes 25 persones en el marc d'aquest programa, de les quals s'espera que sis s'incorporin al mercat laboral gràcies a les ofertes que es preveu que faran les 17 empreses que es visitaran en aquest període.

A partir de diversos programes, Aspid treballa a la comarca de l'Alt Urgell des de l'any 2007 gestionant ofertes laborals i cursos de formació. Des d'aquell any, l'entitat ha atès 499 persones, s'han visitat 230 empreses i s'han aconseguit 69 contractacions.

La jornada de presentació del programa Incorpora va comptar amb l'assistència de l'alcalde de la Seu, Albert Batalla; el vicepresident del consell comarcal, Ricard Pérez; la presidenta d'Aspid, Montse Bertran; i el director de l'oficina de La Caixa a la capital de l'Alt Urgell, Joan Miquel Pasqual.

En el marc de la jornada, Josep Maria Canyelles va oferir la conferència Responsabilitat social com a estratègia de desenvolupament del territori, amb l'objectiu de sensibilitzar els agents socioeconòmics de la zona sobre aquest concepte de desenvolupament social.

21.11.13

Newsletter novembre 2013

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de novembre 2013, on us informem de la iniciativa ARA ÉS L'HORA i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: http://collaboratio.net/newsletter/2013/11/Newsletter-novembre-ca.jpg

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Noviembre 2013, donde les informamos de la iniciativa ARA ÉS L'HORA y nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: http://collaboratio.net/newsletter/2013/11/Newsletter-novembre-es.jpg

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

19.11.13

El Govern aprova el Codi de bones pràctiques per als alts càrrecs

  • Tal com vam anunciar des de Responsabilitat Global, el Govern de Catalunya s'ha dotat d'un codi de conducta per als Alts Càrrecs
  • El portal de la Transparència publica aquest codi i la retribució de tots els alts càrrecs i les seves dietes

El Consell Executiu ha aprovat el "Codi de bones pràctiques per als alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya" adreçat a tots els alts càrrecs de l'Administració. Aquesta mesura es deriva del compromís assumit pel president de la Generalitat, Artur Mas durant la celebració de les dues cimeres per a la regeneració democràtica i la transparència.

Tots els alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat hauran d'acceptar el contingut del codi ètic així com la publicació de les seves dades retributives en el portal de Transparència de la Generalitat. A partir d'ara, hi està disponible la retribució bruta anual de tots els alts càrrecs de la Generalitat, i de les seves empreses i entitats públiques, així com els complements remunerats per assistència a òrgans col·legiats com ara consells d'administració, consells de govern o consells socials, on també hi participen membres de la societat civil.

El Codi ètic aprovat no pretén substituir la legislació actual en matèria de regulació de les actuacions de l'administració pública sinó que tal i com estableix el preàmbul "formula una declaració de principis amb una finalitat deontològica i de respecte als valors que inspiren els seus continguts. Els valors que articulen aquest Codi són l'eficàcia, la integritat, l'honestedat, la prudència, la transparència, l'austeritat i el compromís efectiu amb el país i la seva ciutadania".

A través del portal de Transparència, els ciutadans no només poden accedir al compliment dels eixos del Pla de Govern sinó a tots aquells indicadors que avaluen i mesuren la gestió pública de l'Administració.

Amb l'aprovació del codi ètic, el Govern acompleix els 80 indicadors que marca l'Índice de Transparencia de las Comunidades Autónomas (INCAU) de la Transparency International.

<SPAN></SPAN> Codi de bones pràctiques


Altres entrades sobre RSA: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/RSA

Campanya "Un país normal"

Ahir vaig assistir al Consell de Fundadors i Antics Directius d'Òmnium Cultural, un òrgan que l'entitat convoca anualment amb exdirigents.

Em va alegrar constatat com aquesta entitat tan important per al país ha estat capaç en els darrers anys i en plena crisi disminuir les aportacions públiques, que han passat de més del cinquanta per cent del pressupost a un tretze per cent, i havent renunciat a les aportacions de la Generalitat de Catalunya.

Malgrat la crisi econòmica, que està afectant moltes entitats no lucratives de tot tipus, els continus atacs a la identitat de Catalunya, que pretenen posar en seriosos riscos l'existència com a nació i com a societat cohesionada, han tingut com a efecte positiu la mobilització de la ciutadania, tant al carrer com a nivell de suport organitzatiu.

Òmnium Cultural també ha sabut reaccionar a aquesta realitat i posar-se al davant d'unes reivindicacions, que sense entrar en l'exigència més política que porta a terme l'Assemblea Nacional Catalana, ajuda a augmentar la consciència i a ampliar la implicació d'una àmplia base social.

La campanya, precisament, que mobilitzarà grans esforços de l'entitat i que alhora permetrà que molts ciutadans s'hi impliquin prestant el seu temps des del voluntariat és la que porta per lema "Un país normal. Un lema molt encertat, que explica amb senzilla i rotunditat allò que Catalunya necessita i vol ser.

La campanya “Un país normal” arriba als comerços
Nova acció massiva i simultània de la campanya 'Un país normal'
Aquest dissabte, els voluntaris d''Un país normal' repartiran 19.000 cartells entre els comerços d'una seixantena de poblacions catalanes. Serà la segona acció massiva i simultània de la campanya, que ja té previstes fer diverses accions a les zones comercials, tot coincidint amb la campanya de Nadal.

D'altra banda, s'ha intensificat l'activitat a les xarxes socials i avui s'ha publicat la tercera remesa d'anuncis a la premsa amb tres nous lemes de la campanya: "És normal que un país voti com pot viure millor", "És normal que en un país nou es redreci tot allò que no funciona" i "És normal que un país aprofiti tots els seus recursos per viure millor"; també es poden descarregar al web.

Col·labora a construir un país normal a través de les xarxes socials
Nou maneres de col·laborar a construir un país normal a través de les xarxes socials
1. Posa’t les imatges de la campanya com a perfil de les teves xarxes socials. Les trobaràs al web www.unpaisnormal.eu
2. Difon els lemes i continguts de la campanya retuitejant i compartint el que es publiqui des dels perfils d’Un país normal: @un_pais_normal i www.facebook.com/lacampanyaunpaisnormal.
3. Fes córrer les imatges i els lemes de campanya entre els teus contactes i grups de whatsapp.
4. Fes-te fotos amb cartells o lemes de campanya a diferents indrets del país, envia-les a info@unpaisnormal.eu i comparteix-les a les xarxes amb l’etiqueta #unpaísnormal.
5. Si trobes lemes o accions de la campanya pel carrer, fotografia’ls i difon-los entre els teus contactes amb l’etiqueta #unpaísnormal.
6. Se t’acudeixen nous lemes per a la campanya? Fes-nos-els arribar per correu electrònic a info@unpaisnormal.eu
7. També pots idear dibuixos, rètols, fotografies o vídeos amb els eslògans de la campanya i proposar-nos-els a info@unpaisnormal.eu
8. Ja som centenars de voluntaris però en fem falta molts més. Envia un correu amb les teves dades i disponibilitat a participacio@omnium.cat. Convida altres persones a fer-se’n voluntaris.
9. Fes una aportació econòmica al compte corrent 2100 1089 73 0200065877 (indicant “Campanya Un país normal”).

Entrades anteriors on parlo d'ÒC:

18.11.13

Activitat duta a terme a les Terres de l'Ebre

Presentem un recull de l'activitat duta a terme a les comarques de les Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre

Estan presentades per ordre cronològic amb les més recents al davant. Podeu clicar el títol per accedir a més informació
 

28.12.23 Canyelles diserta sobre RSE i propòsit davant la xarxa d'organitzacions impulsores del Procés Comunitari de Tortosa i també en l'acte de reconeixement a 23 empreses col·laboradores 


 

 

 

2023 Acompanyament a l'Ajuntament d'Amposta per alinear el Pla d'Acció Municipal amb l'Agenda 2030.  Josep Maria Canyelles i Mercè Casals, consultors de Vector5, han col·laborat amb l'Ajuntament d'Amposta fent la formació de l'equip de govern i altres càrrecs electes, personal tècnic i administratiu, i sessions de treball amb coordinadors municipals i representants de la societat civil local.


 

 


 

 

 




15.9.19 [JORNADA] Presentació de la iniciativa Edificis Positius a Amposta aquest dilluns 16 al vespre. Sigueu Veïns Positius, Empreses Positives, Ciutats Positives!

 

 

 

 

 

26-03-2019 Sessió de tancament del Programa RSE.Pime. La darrera sessió del programa organitzat per Respon.cat ha tingut lloc a la seu de Mel Múria, al Perelló, amb motiu de la seva participació al programa. Josep Maria, coordinador de l'associació empresarial, també ha elaborat l'acompanyament i la fitxa de bones pràctiques de Mel Múria. 

 

17.2.17 RSE al Campus de Tortosa de la Universitat Rovira i Virgili. A Tortosa, amb el professor Josep Miró, la sessió de dues hores es va desenvolupar davant vint alumnes i van servir per a iniciar el bloc sobre la Responsabilitat Social Corporativa dins l'assignatura de Ciutadania, que inclou un seguit de continguts d'interès per als alumnes alumnes de 4t d'ADE com ara l'RSE, la innovació o l'emprenedoria.


23.11.14 Propera Jornada d'RSE a Tortosa. Algunes jornades es fan a diferents ciutats de Catalunya, amb motiu de la presentació de Respon.cat pel territori, en col·laboració amb les Cambres de Comerç locals: Tortosa


3.12.13 Taller (4h) "Territoris Socialment Responsables, a Tortosa

  • En el marc del programa de formació organitzat pel Departament d'Empresa i Ocupació sobre Responsabilitat Social de les Empreses
  • Aquest taller serà dirigit per Josep Maria Canyelles i es farà a Tortosa
3 de desembre de 2013, 16:00 a 20:00 hores


Expert: Josep Maria Canyelles. Formador, assessor i consultor en RSE, amb especial orientació a la dimensió estratègica i col·laborativa. Soci de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat SL i promotor de Responsabilitat Global.











20.9.12 El govern de la Generalitat vol convertir l'RSE en un “projecte de país” i implicar-hi totes les administracions


Ho anuncia el director general d’Economia Social Cooperativa i del Treball Autònom, Xavier Lopez durant la jornada de GSrural, a Miravet Miravet.-

Més de 65 persones, entre representants de l’administració pública i professionals i experts en matèria de desenvolupament local sostenible, van participar en la jornada “La Responsabilitat Social a l’Administració Pública”, organitzada a l’emblemàtic castell de la Ribera d’Ebre, en el marc del projecte de cooperació interterritorial Gestió Sostenible Rural.

La jornada va comptar amb la participació de Josep Maria Canyelles, expert en RSE, que va equiparar el paper de l’administració local a una empresa a l’hora de gestionar la seva responsabilitat social i va insistir en la necessitat de distingir entre “l’aplicació de bones pràctiques de RSE” i l’adopció d’una “autèntica política de gestió de la RSE”.

Notícia prèvia: 13.9.12 Reflexió sobre la Responsabilitat Social a l’Administració Pública, en una jornada al Castell de Miravet. L’acte tindrà lloc el dia 20 de setembre i forma part de les accions del projecte de cooperació Gestió Sostenible Rural. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, parlarà sobre "La Responsabilitat Social de l'Administració Pública, un repte del segle XXI" 


21.10.10 Jornada de Responsabilitat Social a Amposta
 

L'acte és organitzat pel Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià

  • Introducció a càrrec del Sr. Francesc Minguell, gerent de la Cambra.
  • Ponència a càrrec del Sr. Josep Maria Canyelles, Expert en Responsabilitat Social, promotor de www.responsabilitatglobal.com i assessor de la Cambra de Comerç en RSE.
  • Cloenda a càrrec del Sr. Josep Monfort, gerent del Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià.



28.5.10 Ha tingut lloc a Tortosa el Seminari: "Com donar valor a la teva empresa: RSE"

Va tenir lloc a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa el Seminari sobre RSE organitzat pel Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià.


El programa de la jornada va iniciar-se amb una introducció a càrrec del Sr. Francesc Minguell, gerent de la Cambra, que va anar seguida de la ponència sobre "La Responsabilitat Social de les Empreses per a pimes i microempreses", a càrrec del Sr. Josep Maria Canyelles, Expert en Responsabilitat Social, promotor de www.responsabilitatglobal.com i assessor de la Cambra de Comerç en RSE. La cloenda va ser a càrrec del Sr. Josep Maria Monfort, gerent del Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià. L'acte fou organitzat pel Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià

11.5.10 Es promou l'RSE a l'empresariat de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta

El Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (CIS) explica la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) als empresaris i administracions locals de la Ribera i la Terra Alta

L'RSE no és un requisit, és una filosofia empresarial en que tots, l'empresari, el client i l'entorn hi surten guanyant". D'aquesta manera definia Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social Empresarial, aquest nou enfocament empresarial que té en compte les repercussions de l'activitat de les empreses, tant petites com grans, en àmbits com el medi ambient, les relacions laborals i l'entorn social. Canyelles va ser l'encarregat d'explicar a una vintena d'empresaris de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre l'origen, el sentit i els beneficis de la implantació de l'RSE. [continuar llegint]

28.11.08 Jornada: La Responsabilitat Social de les Empreses, a Amposta

El passat 28 de novembre va tenir lloc a Amposta la Jornada La Responsabilitat Social de les Empreses. Una inversió de futur, organitzada per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Amposta dintre del programa “Promoció de nous valors, difusió i innovació"

La Jornada, presentada per l’Alcalde, Sr. Manel Ferré Montañés i que va comptar amb uns 35 assistents entre empresaris/àries, personal tècnic d’entitats i consultories, va voler transmetre la importància d’incorporar a les empreses persones en risc d’exclusió social, un dels àmbits que s’emmarca dins de la Responsabilitat Social de les Empreses. També es va informar sobre els ajuts que el Departament de Treball ofereix a les empreses que contracten a col•lectius amb dificultats per trobar feina i finalment, des de la fundació PIMEC, el programa INCORPORA de l’Obra Social “La Caixa” i Creu Roja es va explicar com inicien el procés d’incorporació al mercat laboral d’aquests col·lectius i com, un cop insertades les persones al món laboral, fan el seguiment. L’empresa Deltacactus d’Amposta i Indústries REHAU de Tortosa van explicar les seves experiències.

Tal com va remarcar el Sr. Josep M Canyelles, promotor de Responsabilitat Social a Catalunya, “el moment actual continua essent un moment fantàstic per a començar a integrar polítiques d’RSE i molt especialment en aquelles empreses que estan refent els seus plans estratègics”. Ser socialment responsable no significa només complir plenament amb les obligacions jurídiques, sinó també anar més enllà, invertint en capital humà, en el nostre entorn i la societat.

13.11.01 Jornades comarcals d'Associacionisme i Voluntariat 2001

El món associatiu i de voluntariat té davant seu un seguit d'oportunitats i reptes molt importants, que han de permetre que el creixement experimentat en els darrers anys es consolidi tot guanyant un major protagonisme social.

La societat és cada cop més coneixedora de la importància del teixit associatiu i dels valors de civisme que aporta. La commemoració d'aquest Any Internacional del Voluntariat ha de ser aprofitada per promoure aquesta realitat i per projectar-la cap al futur, ja que, com més avançada és una societat, com és el cas de Catalunya, més necessita una societat civil forta i unes estructures de participació de les persones que reforcin els valors i la cohesió social. Amb aquestes jornades comarcals pretenem obrir el debat a tot el territori, en el marc d'un procés de treball fins al 2003, tot garantint que tota la diversitat associativa de Catalunya hi aporti la seva visió.

13 de novembre de 2001 - AMPOSTA

Il·lm. Sr. Joan Maria Roig i Grau, alcalde d'Amposta
Sr. Daniel Rius i Guarch, president del Consell Comarcal del Montsià
Sr. Josep Maria Canyelles i Pastó, gerent de l'Incavol 

 

Juliol 2001 Escola d'Estiu del Voluntariat a Tortosa

Essent Josep Maria Canyelles gerent de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, va tenir lloc la sisena edició de l'Escola d'Estiu del Voluntariat a Tortosa, amb una participació de 400 persones, moltes de les quals arribades amb un tren que fou customitzat per desplaçar els participants, com es veu a la seva arribada a l'estació de Tortosa.

 




 

A més, hem divulgat notícies d'RSE i sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, com per exemple:

I hem col·laborat en iniciatives:
Altres esdeveniments en territoris propers:

Vídeos [motsresponsables]:


17.11.13

RSE i consumidors. Fòrum OMIC a Terrassa

El proper 28 de novembre tindrà lloc a Terrassa el Fòrum d'OMIC's 2013, una jornada matinal de formació per a les Oficines Municipals d’Informació al consumidor, en la qual Josep Maria Canyelles parlarà sobre la Responsabilitat Social de les Empreses i la relació amb les persones consumidores.

Es pretén treballar el territori de manera estratègica i eficient en clau de proximitat per millorar la defensa de les persones consumidores i usuàries. Es farà en tres línies:
  • Millorar la participació d’electes dels municipis adherits a la XLC.
  • El foment de plans locals territorials en defensa de les persones consumidores.
  • L’estandardització i homogeneïtzació de criteris i millora dels sistemes d’informació.
La sessió s’organitza en tres apartats que formen part d’una mateixa temàtica: “Les Omic’s com factor de desenvolupament al territori”.
  • El primer apartat realitza una reflexió sobre el paper juga el consum responsable des de la perspectiva de la Responsabilitat Social al Territori.
  • El segon apartat l’ajuntament de Terrassa ens explicarà una proposta de Planificació local, com mètode per desenvolupar lles politiques de defensa dels consumidors al territori.
  • El tercer apartat esta dedicat al intercanviar criteris d’actuació en la Mediació de consum des de les perspectives dels diferents serveis públics de consum.
El Fòrum està organitzat per l'Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona en col·laboració de l’Àrea de Promoció econòmica i Innovació de l’Ajuntament de Terrassa. Hi intervindran com a ponents tècnics de la Xarxa Local de Consum i Josep Maria Canyelles, expert en RSE, promotor de www.ResponsabilitatGlobal.com i soci de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat.

Cosmètica verda

La Responsabilitat Social de les Empreses pressuposa i requereix que l'organització que estableix aquest enfocament de gestió parteixi d'un compromís ètic basat en valors humanístics, de sostenibilitat i de respecte als grups d'interès.

No podem parlar, en rigor, d'RSE, en una empresa o organització que merament hagi incorporat algunes bones pràctiques o fins i tot que usi la metodologia de l'RSE però sense convicció, sense un lideratge que permeti afirmar que hi ha una voluntat real que gradualment pretén anar reconvertint tota l'organització cap a un model més responsable.

L'RSE no pressuposa, doncs, uns màxims ni tan sols un nivell determinat, però sí una metodologia incorporada de manera integral i integrada, de manera que l'organització pugui assegurar el seu progrés continu vers una millor capacitat de crear valor compartit, econòmic i social.

Les males pràctiques en algun dels cinc vectors de l'RSE (impactes econòmic, social, laboral, ambiental i el bon govern) afecten la reputació corporativa de les organitzacions. A mesura que les empreses s'han preocupat més per la seva imatge pública en aquestes matèries, han tingut reaccions diverses, algunes realment enfocades a millorar la seva ciutadania corporativa mentre que altres han tractat merament d'evitar l'impacte negatiu per a la pròpia companyia, ja sigui tractant d'ocultar els fets o bé desenvolupant accions de caràcter cosmètic que permetin positivar la imatge sense renunciar a les males pràctiques.

Les accions tendents a generar una imatge positiva però sense escometre un procés real de millora de la gestió de l'RSE i, en conseqüència, no abordant de manera resolutiva les males pràctiques existents, es coneixen com a greenwashing, una expressió anglesa que ha traspassat fronteres. Aquesta idea de rentat de color verd prové del fet que molt sovint ha estat respecte a la matèria ambiental on s'han produït abundància de comportaments empresarials que poden rebre aquest qualificatiu.

Si bé aquesta expressió ha tingut èxit i es fa servir no solament en referència a temes ambientals, també ha tingut alguna variant, com ara el bluewashing, que alguns fan servir per a referir-se a les empreses que usen la imatge de Nacions Unides per a posar algunes bones pràctiques o meres declaracions formals per damunt de les males pràctiques. El logo del Global Compact o Pacte Mundial, usats amb aquesta mala intenció, seria l'exemple més paradigmàtic.

La crítica social, per part d'experts i altres grups d'interès, a les empreses i organitzacions que portin a terme greenwashing no solament és legítima sinó que és necessària, en la mesura que l'acceptació generalitzada d'aquest capteniment pot suposar un descrèdit de les normes, etiquetes i compromisos que aquestes empreses usen, les quals poden perdre valor i significat de manera accelerada perjudicant aquelles empreses que en fan un ús correcte i el conjunt del moviment de l'RSE.

Cal dir que sovint alguns grups socials emeten una crítica que va més enllà de la que poden merèixer les empreses i acaben menysvalorant les eines, metodologies, etc., com les que s'emmarquen dins l'RSE, fent un mal favor a la necessitat que tenen cada cop més empreses de trobar camins i maneres de gestionar el procés cap a la millora de la seva RSE. En vaig parlar a "Anar més enllà de l'RSE?".

Així, els grups socials -i és important destacar aquí el paper dels experts- haurien de fer una crítica fonamentada, i que posi el focus en el mals usos empresarials i fins i tot, si s'escau, en una acceptació massa acomodatícia per part de consultors i auditors, però vetllant per no desacreditar una metodologia que, de fet -i aquest és el problema central-, les empreses no estan satisfent adequadament.

Rentat verd

Com a complement a aquesta reflexió, abordarem la qüestió de com cal dir-ne en català del greenwashing, mot compost anglès que significa literalment rentat verd.

L'expressió amb la qual es conegut aquest comportament en català és rentat de cara. No coneixem cap altre mot o construcció lèxica que permeti traduir aquesta expressió de manera fidel i amb un resultat que permeti l'ús comunicatiu que requereix.

L'ús normal de rentat de cara no impedeix que es pugui enriquir amb el matís del color verd, sense pretendre generar una nova entrada de diccionari sinó merament reforçar-la i donar-li joc. Així, rentat verd (de cara) constitueix una possible construcció que no cal que formi part del lèxic però que pot ajudar a reforçar l'expressivitat.

Per cert, el verb rentar s'aplica millor que no pas netejar. Si bé són sinònims, sols rentar es fa servir en el sentit figurat que ens interessa. El diccionari ens diu: Fer desaparèixer allò que taca la consciència, la reputació, etc., per mitjà de l'expiació, d'una reparació, etc. El delinqüent rentà el seu nom dedicant-se íntegrament a la comunitat. El diccionari també inclou l'expressió "rentar-se'n les mans (d'un fet, etc.): Declinar-ne la responsabilitat. De tot el que em dius, me'n rento les mans. De fet, la cara i les mans ens les rentem, no les netegem si no és que hi ha brutícia fora del normal. Rentar remet més a l'acció de passar-hi aigua que no de neteja més profunda. I etimològicament també es podria explicar aquest matís ja que netejar ve de net, mentre que rentar prové de recentare, derivat de recent, i tenia el sentit de refrescar fent-hi passar un líquid, fer que sembli més recent, més fresc...

Una manera complementària de qualificar aquests comportaments és com a acció cosmètica, que també permet conjugar-ho amb el color i afirmar que una acció és senzillament cosmètica verda.

En tots dos casos es pot jugar encara amb altres colors que puguin ser requerits, com rentat blau de cara o cosmètica blava. En funció de la creativitat dels usuaris es podria aplicar a altres colors, en referència a rentar-se la cara sobre diversitat de gènere (cosmètica lila?)... però això ja no correspon prescriure-ho sinó que és una mostra de la versatilitat que l'ús dels colors pot donar per a fer una expressió viva i aplicable comunicativament a diferents contextos.


Nota: aquest article ha vingut motivat per la consulta que m'ha fet un grup d'estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació de 3r curs de la Universitat Pompeu Fabra al voltant de com traduir en català el mot greenwashing


Nota: article publicat a Jornal.cat (cat) i a Diario Responsable (cast)

PD: en el món de la política es fa servir l'expressió "política d'aparador", però sembla que hi ha una expressió anglòfona equivalent que també es fa servir en el món privat: window dressing, operacions d'aparador.

Cosmética verde


La Responsabilidad Social de las Empresas presupone y requiere que la organización que establece este enfoque de gestión parta de un compromiso ético basado en valores humanísticos, de sostenibilidad y de respeto a los grupos de interés.

No podemos hablar, en rigor, de RSE, en una empresa u organización que meramente tenga incorporado algunas buenas prácticas o incluso que use la metodología de la RSE pero sin convicción, sin un liderazgo que permita afirmar que hay una voluntad real que gradualmente pretende ir reconvirtiendo toda la organización hacia un modelo más responsable.

La RSE no presupone, pues, unos máximos ni siquiera un nivel determinado, pero sí una metodología incorporada de manera integral e integrada, de modo que la organización pueda asegurar su progreso continuo hacia una mejor capacidad de crear valor compartido, económico y social.

Las malas prácticas en alguno de los cinco vectores de la RSE (impactos económico, social, laboral, ambiental y el buen gobierno) afectan a la reputación corporativa de las organizaciones. A medida que las empresas se han preocupado más por su imagen pública en estas materias, han mostrado reacciones diversas, algunas realmente enfocadas a mejorar su ciudadanía corporativa mientras que otros han tratado meramente de evitar el impacto negativo para la propia compañía, ya sea tratando de ocultar los hechos o bien desarrollando acciones de carácter cosmético que permitan positivar la imagen sin renunciar a las malas prácticas.

Las acciones tendentes a generar una imagen positiva pero sin acometer un proceso real de mejora de la gestión de la RSE y, en consecuencia, no abordando de manera resolutiva las malas prácticas existentes, se conocen como greenwashing, una expresión inglesa que ha traspasado fronteras. Esta idea de lavado de color verde proviene del hecho de que muy a menudo ha sido respecto a la materia ambiental donde se han producido abundancia de comportamientos empresariales que pueden recibir este calificativo.

Si bien esta expresión ha tenido éxito y se utiliza no sólo en referencia a temas ambientales, también ha tenido alguna variante, como el bluewashing, que algunos utilizan para referirse a las empresas que usan la imagen de Naciones Unidas para poner algunas buenas prácticas o meras declaraciones formales por encima de las malas prácticas. El logo del Global Compact o Pacto Mundial, usados con esta mala intención, sería el ejemplo más paradigmático.  

La crítica social, por parte de expertos y otros grupos de interés, a las empresas y organizaciones que lleven a cabo greenwashing no sólo es legítima sino que es necesaria, en la medida en que la aceptación generalizada de este comportamiento puede suponer un descrédito de las normas, etiquetas y compromisos que estas empresas usan, las cuales pueden perder valor y significado de manera acelerada perjudicando a aquellas empresas que hacen de ellas un uso correcto así como al conjunto del movimiento de la RSE.  

Hay que decir que a menudo algunos grupos sociales emiten una crítica que va más allá de la que pueden merecer las empresas y acaban minusvalorando las herramientas, metodologías, etc., como las que se enmarcan dentro de la RSE, haciendo un mal favor a la necesidad que tienen cada vez más empresas de encontrar caminos y maneras de gestionar el proceso hacia la mejora de su RSE. Hablé de ello en "¿Ir más allá de la RSE?

Así, los grupos sociales -y es importante destacar aquí el papel de los expertos- deberían hacer una crítica fundamentada, y que ponga el foco en el malos usos empresariales y hasta y todo, en su caso, en una aceptación demasiado acomodaticia por parte de consultores y auditores, pero velando por no desacreditar una metodología que, de hecho  -y este es el problema central-, las empresas no están satisfaciendo adecuadamente.  


Nota: este artículo ha venido motivado por la consulta que me ha hecho un grupo de estudiantes de la Facultad de Traducción e Interpretación de 3º curso de la Universitat Pompeu Fabra en torno a cómo traducir en catalán la palabra greenwashing. Por ello tiene esta segunda parte que traduzco al castellano pero que hace referencia a la traducción al catalán.

Lavado verde

Como complemento a esta reflexión, abordaremos la cuestión de cómo hay que decir en catalán del greenwashing, palabra compuesta inglés que significa literalmente lavado verde.

La expresión con la que se conocido este comportamiento en catalán es rentat de cara (lavado de cara). No conocemos ningún otro término o construcción léxica que permita traducir esta expresión de manera fiel y con un resultado que permita el uso comunicativo que requiere.

El uso normal de lavado de cara no impide que se pueda enriquecer con el matiz del color verde, sin pretender generar una nueva entrada de diccionario sino meramente reforzarla y darle juego. Así, rentat verd (de cara) (lavado verde) constituye una posible construcción que no es necesario que forme parte del léxico pero que puede ayudar a reforzar la expresividad.

Por cierto, el verbo rentar (lavar) se aplica mejor que netejar (limpiar). Si bien son sinónimos, sólo rentar se usa en el sentido figurado que nos interesa. El diccionario nos dice: Hacer desaparecer lo que mancha la conciencia, la reputación, etc., por medio de la expiación, de una reparación, etc. El delincuente lavó su nombre dedicándose íntegramente a la comunidad. El diccionario también incluye la expresión "lavarse las manos (de un hecho, etc.): Declinar la responsabilidad. De todo lo que me dices, me lavo las manos. De hecho, la cara y las manos nos las lavamos, no las limpiamos si no es que hay suciedad fuera de lo normal. Rentar (lavar) remite más a la acción de pasar agua que no de limpieza más profunda. Y etimológicamente también se podría explicar este matiz ya que netejar viene de net (limpio), mientras que rentar proviene de recentare, derivado de reciente, y tenía el sentido de refrescar haciendo pasar un líquido, hacer que parezca más reciente, más fresco...  

Una forma complementaria de calificar estos comportamientos es como acción cosmética, que también permite conjugar esto con el color y afirmar que una acción es sencillamente cosmética verde

En ambos casos se puede jugar todavía con otros colores que puedan ser requeridos, como lavado azul de cara o cosmética azul. En función de la creatividad de los usuarios se podría aplicar a otros colores, en referencia a lavarse la cara sobre diversidad de género (¿cosmética lila?) ... pero esto ya no corresponde prescribir lo sino que es una muestra de la versatilidad que el uso de los colores puede dar para hacer una expresión viva y aplicable comunicativamente a diferentes contextos.  

Nota: artículo publicado en Jornal.cat (cat) y en Diario Responsable (cast)

PD: en el mundo de la política se usa la expresión "política de escaparate", pero parece que hay una expresión anglófona equivalente que también se usa en el mundo privado: window dressing, operaciones de escaparate.