30.6.13

Newsletter Juny 2013

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de juny 2013, on us oferim nous articles i reflexions sobre la Responsabilitat Social de les Empreses i us expliquem que vam participar en un congrés de paisatge per a mostrar el model de Destinació Turística Responsable. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2013/07/07/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Junio 2013, donde les ofrecemos nuevos artículos y reflexiones sobre la Responsabilidad Social de las Empresas. y les explicamos que participamos en un congreso de paisaje para mostrar el modelo de Destino Turístico Responsable. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2013/07/07/02

[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters

29.6.13

Les TIC i l'Alimentació: binomi de competitivitat, binomi de futur

Ahir vaig assistir, junt a l'Albert Huerta, a l’esmorzar "Les TIC i l'Alimentació: binomi de competitivitat, binomi de futur", organitzat des del Cercle Tecnològic de Catalunya, CTecno, a Barcelona Activa.



Tenim un especial interès en els dos sectors que ahir s'interrelacionaven: l'agroalimentari i el de les tecnologies de la informació. Són dos sectors estratègics per al país, i de fet, Catalunya és el principal territori europeu en sector agroalimentari. 

La meva pregunta va ser especialment dirigida al CIO de Danone, en el sentit de quina era la previsió de fer servir més intensivament les TIC en la relació amb la clientela per a comprendre les expectatives i inquietuds de la societat. L'empresa 2.0 i l'empresa que gestioni la responsabilitat social (RSE) no pot quedar-se fent un ús de les tecnologies centrat en la gestió operativa de l'empresa, com semblava que el focus de les presentacions indicava, sinó que ha de saber dialogar amb la clientela i la ciutadania, no limitant-se a parar el cop sinó sent capaç d'aprendre'n. Vaig complementar el raonament afegint que algunes grans marques viuen massa del seu passat, de la idea de reputació, sense entendre prou que el món està canviant radicalment.

Algunes grans marques no tenen prou intel·ligència organitzacional per a entendre, capturar i gestionar la complexitat de la societat, i en les seves decisions es limiten a reduir-la, matar-la. En aquest sentit, des de Freixenet es va parlar del boicot al cava, però sense cap element que indueixi a pensar que estem davant d'una empresa capaç d'adquirir corporate citizenship, ciutadania corporativa. El lament pel lament i la fugida endavant, desitjant que la realitat fos diferent, i sense acceptar quina és la tendència. Una empresa que senzillament maldigui el seu context social es veurà perjudicada per la seva immobilització davant de contextos que no sap liderar o acompanyar, o que no sap gestionar internament el canvi.

Igualment, vaig deixar caure l'observació que algunes grans marques es limiten a lamentar el creixement de les marques blanques, sense ser capaces d'entendre per on fallen les grans marques. Per exemple, avui podem comprar productes de marques blanques (o de distribuïdor) que respecten la llengua del client i del país, mentre que algunes grans marques no respecten els seus clients i fins i tot incompleixen les lleis. Ahir mateix sortia la notícia que Danone havia tret el primer producte que complia amb la llei, encara que sols en funció del canal de distribució!

És per això que, sense voluntat d'ofendre sinó de transmetre quina pot ser la reacció de la ciutadania avui, vaig explicar la meva sensació davant la notícia que s'havia transmès en la presentació. Es va dir que Danone treia al mercat un nou producte que seria una mena de revolució contra l'alzheimer. La meva sensació com a ciutadà va ser d'incredulitat. I així ho vaig manifestar, per tot seguit fer la reflexió sobre com ha canviat el context. Després d'anys de males pràctiques comercials, usos enganyosos del prefix Bio, etc., molts ciutadans tenim una aproximació a les grans marques que ens porta a desconfiar d'entrada. I aquest és un punt que crec que hauria de servir per a fer-les reflexionar. Per a veure que no n'hi ha prou amb R+D i MKT, sinó que cal dialogar amb els grups d'interès, crear confiança, mostrar transparència, generar credibilitat, mesurar impactes, oferir resultats.

Jo, com molta gent, dono diners a la Marató de TV3, i ho fem a canvi de res, però hi ha uns valors compartits, hi ha la vivència d'una experiència, hi ha un sentit comunitari, hi ha uns resultats que es comuniquen, hi ha un impacte... Quins són els valors a què les marques ens conviden més enllà del seu benefici accionariat, una qualitat entesa com a estandització, un prestigi aconseguit per la via del màrqueting... Em sona molt passat de moda tot plegat. Especialment per generar emocions que connectin amb els reptes que la ciutadania i la societat tenim ara mateix.


Us adjuntem les principals conclusions de l’acte, elaborades per l'organització.

El sector alimentari espanyol, amb base a Catalunya, és el primer clúster agroalimentari d’Europa El sector inverteix en solucions TIC i incrementa la seva activitat exportadora per guanyar competitivitat front la crisi econòmica Sota el títol “Les TIC i l’Alimentació, binomi de competitivitat, binomi de futur”, avui s’ha celebrat un esmorzar-debat organitzat per CTecno, Cercle Tecnològic de Catalunya, amb la participació de Josep Lluis Bonet, president de Fira de Barcelona i del Grup Freixenet, Josep Tejedo, director general de Mercabarna i Toni Velamazán, CIO de Danone, amb aportacions rellevants sobre l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació al sector agroalimentari del país.

Josep Lluís Bonet ha donat dades rellevants de la indústria alimentaria dins l’economia espanyola. Així, ha subratllat que la indústria alimentaria és el primer sector industrial a Espanya després del turisme i que va tancar l’any 2012 amb unes vendes netes de 86.298 M d’€. El sector alimentari català, per la seva banda, representa l’11,8% d’empreses alimentàries espanyoles i el 23.4% d’ingressos d’explotació del sector a nivell espanyol, amb una xifra el 2012 de 86.298 M d’€, que equival al 17% del PIB espanyol.

La indústria alimentaria a Espanya té 29.334 empreses (96,2% PIMES) i genera 1.8 M de llocs de treball, la qual cosa suposa el 20% de l’ocupació industrial. Pel què fa a les exportacions d’aliments i begudes – que juntament amb la innovació estan suposant un factor clar de competitivitat – el 2012 la indústria alimentaria va exportar per valor de 22.078 M d’€, amb una taxa de cobertura del 115,88%, mentre que les importacions es varen situar en 19.052 milions, amb una balança comercial que va donar un resultat positiu, per segon any consecutiu, de 3.026 M d’euros.

Josep Tejedo, director general de Mercabarna – 90 hectàrees; 730 empreses; 23.000 usuaris al dia; 14.000 vehicles al dia; abastiment a 10 milions de consumidors i 4.500 M d’€ de facturació – va rebre el Premi @asLAN de cas d’èxit d’aplicació de les TIC en la categoria d’empresa pública el 2011 per respondre adequadament a les necessitats TIC de les empreses de Mercabarna i per ser pioners en xarxes a mercats majoristes. La incorporació de les TIC a permès la transferència gratuïta de dades i de veu entre les empreses de Mercabarna, ha facilitat tarifes especials en mobilitat, ha permès la gestió eficient d’estocs, de localització de flotes en ruta, d’atenció de trucades d’arreu del món i ha millorat la gestió informàtica de tota la cadena de valor de l’escorxador, entre altres millores específiques.

Per la seva banda, Toni Velamazán, CIO de Danone al sud d’Europa, ha posat l’èmfasi amb com el departament de TIC està oferint solucions de negoci al departament de màrqueting i de vendes de Danone i, per tant, als consumidors finals. Així, la incorporació de les TIC està contribuint a augmentar vendes, a millorar la rendibilitat i reduir costos, a fer una gestió centralitzada de la funció de compres i a fer una gestió eficient dels punts de venda, entre altres millores.

28.6.13

Primera assessoria que permet pagar els impostos a l'Agència Tributària Catalana

Font: EixDiari
  • Tothom qui ho vulgui encara pot pagar l’IRPF de la Renda a la Hisenda Catalana en lloc de l’espanyola
  • Altres impostos, com l’IVA, també es poden pagar a l’Agència catalana
Redacció 20-06-2013


Una assessoria de Vilanova, Gestingral, és la primera del Garraf i l’Alt Penedès que s’ha posat en contacte amb la Plataforma Catalunya Diu Prou per donar l’opció als ciutadans de pagar els seus impostos a través de l’Agència Tributària Catalana en lloc de l’espanyola.

El servei ja està disponible per aquesta campanya de la Renda, que finalitza a finals d’aquest mes de juny. D’aquesta manera, qualsevol contribuent de les dues comarques que vulgui tramitar la seva declaració (IRPF) a través de la Hisenda Catalana pot acostar-se encara durant aquestes dues setmanes fins a la gestoria, des d’on se li realitzaran tots els canvis.

A banda de la Renda, Gestingral també ha habilitat un servei perquè tots els interessats puguin fer el pagament de qualsevol altre impost -com l’IVA- a l’Agència Tributària Catalana durant tot l’any. 

21.6.13

Canyelles parlarà de Responsabilitat Social de les ONL

Noves tendències conceptuals i pràctiques de les Entitats No Lucratives 

16 de setembre
  • Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5 i coordinador de la Comissió de Responsabilitat Social de l’ACCID,  
  • José Luís Retolaza, professor de l’Institut d’Economia Aplicada d’Empresa (UPV/EHU)
  • Àngels Fitó,  professora de la Universitat Oberta de Catalunya
i com a representants:
  • Joan Amorós, membre de l’AEIC,  
  • Miquel Subirachs, membre de l’AEIC
  • Xavier Amate, direcció banca institucional Caixa d’Enginyers  
Hora: 18:00
Lloc: AEIC, Via Laietana 32, Barcelona
Més informació: Tots els socis assistents a la conferència rebran un exemplar del llibre “Noves tendències en la gestió de les entitats no lucratives” de forma gratuïta

Formulari d'inscripció

Notícies anteriors:


Núm. 14 Noves tendències en la gestió de les entitats no lucratives
Pàgines: 305
Any d'edició: 2012
Editorial: ACCID

Resum:
L'obra analitza els aspectes més rellevants a l'hora de dissenyar la política de gestió de les Entitats No Lucratives. El protagonisme que estan agafant aquestes entitats en el teixit social i econòmic fa imprescindible que integrin en la seva activitat models de gestió eficaços i actuals. El llibre té com a objectiu oferir una visió detallada dels aspectes conceptuals o pràctics de les noves tendències a les Entitats No Lucratives, des d'una perspectiva professional i d'investigació.

Inclou aportacions de Pilar Soldevila, Magdalena Cordobés, Eva Pardo, Carmen Valor, Jose Luis Retolaza, José Torres Pruñonosa, Leire San-Jose, Valentí Pich Rosell, Marcos Antón Renart, Ramon Bastida, Josep Maria Canyelles, Maria Rosa Rovira, Fina Jerez, Nadia Johanisova, Begoña Arias, Yolanda Montegut, Pascale Amans, Agnès Mazars-Chapelon, Fabienne Villesèque-Dubus, Àngels Fitó, Joan Llobet, Iñaxio Oliveri i Carles Murillo.

Índex 

18.6.13

Cesar Molinas reflexiona críticament sobre l'AVE i sobre el capitalisme "castizo" español

Va ser assessor de Felipe González durant una dècada i ara ha publicat el llibre "Qué hacer con España". Cesar Molinas fou conseller de RENFE, en nom del Ministeri d'Economia, i es va oposar des del primer moment a l'AVE. Considera que és insostenible i que no s'hauria d'haver fet.

Sobre el tren d’alta velocitat que uneix Madrid i Sevilla, Molinas ha assenyalat que “va ser una decisió política del Govern espanyol, i no es podia parar. Va ser una decisió política d'Alfonso Guerra. Van posar-hi tot el prestigi d’Espanya”. 

Molinas és partidari que el Congrés dels Diputats autoritzi una consulta sobre el Dret a Decidir de Catalunya dins el marc de la Constitució.

Entrevista a César Molinas, @Cesar_Molinas economista, exconseller de Renfe i autor del llibre "Qué hacer con España", sobre les inversions en Rodalies i l'AVE, la situació econòmica a Espanya i la consulta pel dret a decidir a Catalunya.


Entrevista a Catalunya Ràdio:


Retalls de premsa:
Qué hacer con España. Del capitalismo castizo a la refundación de un país.
Elites extractivas. Una teoría de la clase política española

17.6.13

RTD7 Responsible Tourism in Destinations (Barcelona - Catalonia)

La 7a Conferència Internacional sobre Turisme Responsable en Destinacions tindrà lloc aquest any a Barcelona-Catalunya.

Catalunya va tenir 26 milions de visitants el 2011, el turisme de Barcelona ha crescut ràpidament des que va ser seu dels Jocs Olímpics de 1992 i  han fet un gran esforç per gestionar responsablement els més de 7 milions de visitants que la ciutat acull cada any.

La conferència serà co-presidida pel Sr. Jordi Ficapal, Director de l’Observatori de Turisme Responsable, TSI-Turisme Sant Ignasi (Universitat Ramon Llull), i el professor Harold Goodwin, ICRETH, Leeds Metropolitan University.

Benvinguda de part Harold Goodwin (en Anglès)


Benvinguda de part  Jordi Ficapal (en Català)


Dimarts 1 d’octubre de 2013: Jornada Acadèmica. Aquest dia està principalment dirigit  al col·lectiu acadèmic i es desenvoluparà com una conferència acadèmica amb ponències i seminari-debats 

Dimecres 2 d’octubre de 2013:   Visita de camp a L’Estartit i Torroella de Montgrí

Esdeveniment principal

Dijous 3 d’octubre de 2013: Primer dia de la conferència per la indústria 

Divendres 4 d’octubre de 2013: Segon dia de la conferència per la indústria

Ponents principals confirmats:
Els temes de la conferència són:
  • La gestió de la responsabilitat pels impactes ambientals del turisme. Presidit per: Dra. Susanne BeckenGriffith University (Australia)
  • El rol dels governs en la planificació i gestió de les destinacions. Presidit per: Sra. Heidi van de WattCape Town (South Africa)
  • El sentit de lloc, la responsabilitat i l’experiència dels visitants. Presidit per: Dr Venu V., Joint Secretary Ministry of Culture Delhi (India)
  • L’ampliació de la participació social en el turisme: l’accés per a tothom. Presidit per: Sr. Adama BahAssociation of Small Scale Enterprises in Tourism-ASSET , The Gambia.
  • La gestió del turisme de creuers al Mediterrani
Sponsored by:
logoesquerraMarca_Catalunya
image002Aj_patrocini_color_fonsclar_e
logo Turisme Sant Ignasi
  • Diputació de Girona
  • Diputació de Tarragona
  • Diputació de Lleida
 
Save the date for this year’s Responsible Tourism in Destinations, Barcelona-Catalunya, October 1st to 4th. Prof. Harold Goodwin will co-chair. For more information go to the rtd7.org website.

16.6.13

Ponència "L'empresari i la societat: Filantropia al segle XXI" a càrrer de Sergi Ferrer-Salat per a inaugurar el congrés mèdic SEPAR


Ahir vaig assistir a la sessió inaugural del Congrés SEPAR 2013, de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), que és la societat científica que reuneix els més de 3.500 professionals de la salut respiratòria a l'estat espanyol, és a dir, la pràctica totalitat dels pneumòlegs i cirurgians toràcics.

Bienvenido a Barcelona, Bienvenido al 46 Congreso SEPAR from Fundación Respira on Vimeo.
Vídeo presentación congreso SEPAR de BARCELONA 2013

Cal felicitar els organitzadors per la seva integració d'alguns criteris de responsabilitat social en l'organització de l'esdeveniment. Entre aquests, la disminució de continguts excessivament grassos en els còctels i àpats, o les aportacions solidàries per mitjà de dues vies. 

Per una banda, una entitat social ha estat elegida com a destinatària del 0,7% dels ingressos del congrés. Aquest any l'ONL escollida ha estat l'Associació per a la Integració i el Desenvolupament Humà (acidH).

 
Per altra banda, enguany s'ha fet una Fila ZERO. En aquests temps de crisi el Comitè de Congressos de SEPAR i el Comitè Local Organitzador volen mostrar la seva solidaritat amb els que més ho necessiten. Per això aquest any, a més del 0,7%, SEPAR ha impulsat la creació d'una Fila ZERO en la cerimònia d'inauguració del Congrés a benefici d'una de les institucions més reconeguda i prestigiosa de nostre país: el Banc d'Aliments de Barcelona, el primer que es va crear a l'estat espanyol.



Carpa SEPAR a l'Illa Diagonal: Fes-te una espirometria

Com a aperitiu al congrés, ​​el dissabte 8 de juny, metges i personal d'infermeria voluntaris han estat realitzant proves pulmonars i espirometries en una Carpa situada a l'Av Diagonal, davant del centre comercial de L'Illa.


Conferència Inaugural Medicina i Humanitats

La conferència inaugural portava per títol "L'empresari i la societat: Filantropia al segle XXI", i anà a càrrec de Sergi Ferrer-Salat, president de Grup Ferrer. L'acte tingué lloc a l'Auditori Principal (Malala Iussufzai), presentada pel Dr. Ferrán Morell Brotad, president del 46è Congrés Nacional SEPAR.

Malgrat que el títol pot induir a error, amb l'ús del mot filantropia, el ponent desenvolupà un sentit de la filantropia equivalent a la responsabilitat social i contraposant-lo precisament a les accions de mer mecenatge sense una implicació més plena. Ferrer-Salat mostrà un gran compromís personal en la gestió ètica i el compromís social, alhora que desenvolupà una ponència molt ben documentada.

Aquestes són les piulades que vaig fer al Twitter de la ponència i el conjunt de l'esdeveniment (en ordre invers):

  1. Sentint l'Andrea Motis i Joan Chamorro al final de l'acte inaugural Congrés SEPAR. Fantàstic!
  2. Al congrés SEPAR donen el 0'7% com a donatiu a entitats solidàries. Enguany per al Banc Aliments i ACIDH (persones amb intel·ligència límit)
  3. Ponència molt documentada i compromesa per part de Sergi Ferrer Salat, president del Grup Ferrer (farmacèutica)
  4. Ferrer Salat: la Filantropia ha de superar el mecenatge, no pot quedar-se sols en fer aportacions
  5. Ferrer Salat parla de Can civilization survive capitalism? Creu q sí si el capitalisme sap canviar per ser sensible i fil.
  6. Ferrer Salat: les societats indígenes són les que més compromeses en la sostenibilitat; les més desenvolupades les q menys, pels interessos
  7. Ferrer Salat: agnology és com introduir informació enganyosa
  8. Ferrer Salat: en la desaparició de les civilitzacions sempre hi ha causes ambientals
  9. Ferrer Salat: el problema més urgent és la degradació ambiental, i com afecta la vida, aigua, aire, residus,
  10. Ferrer Salat parla d'Informe sobre irresponsabilitats demolidores com l'amiant i les pressions per a no prohibir-lo
  11. Ferrer Salat mostra grans irresponsabilitats com Bhopal, Apple, Firestone i pressions de sectors industrials
  12. Ferrer Salat usa el mot Filantropia però vol dir pq precisament es mostra crític amb les donacions sense canviar la manera de fer empr
  13. Ferrer Salat: l'empresariat ha de fer un mes culpa per tot el q ha passat; alhora que ha perjudicat la imatge del conjunt de l'empr
  14. Ferrer Salat: la Filantropia al S.XXI ha d'anar molt més enllà, preocupant-se pq tota l'Activitat empresarial s'hi encari
  15. Enquesta Ipsos: per acabar la crisi primer cal abaixar impostos, segon acabar amb l'egoisme dels empresaris...
  16. Ferrer Salat: als EUA hi ha més Filantropia perquè va molt vinculada al gran sentit patriòtic que tenen
  17. Ferrer Salat: mentre no s'arregli la llei de mecenatge no es farà un salt. Però ha de ser sobretot un tema de ser part de la societat
  18. Feeney donava anònimament fins que va considerar q havia de fer-ho públic de cara a altres empresaris.
  19. Ferrer Salat: Chuck Ferney preveu donar tota la seva fortuna per Filantropia i quedar-se sols el que li cal per viure.
  20. Per Carnegie calia que es controlés l'impacte reeixit de les donacions, que no es diluís
  21. Andrew Carnegie va establir els principis q havien de marcar la filantropia: el diner dels empr ha de recircular per la societat
  22. Ferrer Salat: benjamin Franklin impulsà la Filantropia als EUA i deia que havia de servir perquè la caritat fos innecessària.
  23. Sergi Ferrer Salat: tenim un nivell de Filantropia molt baix. Incomparable amb el 10% de l'Economia als EUA
  24. SEPAR Annual Congress. El congrés de les patologies respiratòries. Ponència inaugural de Sergi Ferrer Salat, pres. Laboratoris Ferrer

Nota: trajectòria Josep Maria Canyelles en el sector sanitari