26.12.13

Coresponsabilitat cap a un turisme més responsable


Corresponsables va organitzar el passat 19 de desembre un Diàleg sobre Turisme Responsable a TSI - Turisme Sant Ignasi de la URL

Josep Maria Canyelles va participar com a consultor de RSE en el sector turístic al costat de representants d'hotels i operadors turístics

 
El centre universitari TSI-Turisme Sant Ignasi de la Universitat Ramon Llull va acollir el Diàleg Corresponsables 'Turisme Responsable' on experts de diferents àmbits del sector turístic intercanviar idees i experiències sobre la responsabilitat social aplicada al sector.
 
El director de l'Observatori de Turisme Responsable, Jordi Ficapal, i Marcos González, periodista editor de Corresponsables, van ser els encarregats de presentar i moderar la trobada que, entre altres punts, va abordar els reptes i les dificultats que han d'enfrontar els operadors per gestionar de manera responsable i sostenible.
 
Josep Maria Canyelles, soci consultor a Vector 5 - Excel·lència i Sostenibilitat, va iniciar el debat destacant que "els impactes que té el sector turístic són molt grans i cada vegada més creixents, és un sector molt interessant per aplicar el model de gestió de l'RSE". Canyelles, en precisar sobre la necessitat de gestionar la responsabilitat de manera més activa que reactiva, sota un model que creï valor, va afirmar  que "com a part de la responsabilitat cal que hi hagi una actitud ètica, una gestió pautada i que estigui integrada en cada procés".
 
Arantxa García, directora de Desenvolupament Sostenible a TUI Travel, organització amb 30 milions de clients a nivell mundial, va sostenir: "un turisme no sostenible tampoc és sostenible per a l'organització. A partir del turisme massiu és molt diferent l'enfocament que pogués donar-li una petita pime o un nou negoci creat des de zero". Per a García el gran repte "és aconseguir que és d'aquí a 50 anys no és que hi hagi turisme responsable, és que aquest sigui el turisme i punt".
 
Mar Furró i Felisa Palacio, representants de Viatges Tarannà, van destacar la importància de conscienciar, formar i informen a clients i proveïdors sobre la sostenibilitat. "Hem de saber com es comunicarà perquè moltes vegades els clients no ho entenen perquè, de moment, hi ha clixés en el sector que associen sostenibilitat al món hippie, als viatges de motxilla, o sinó, és molt costós", va explicar Furró. "El més complicat en aquests temes de sostenibilitat és la gestió amb els proveïdors. No es concep una empresa de futur i menys en el sector turístic que no treballi aquests temes", ha conclòs Palau.
 
Per l'Àrea de Serveis a les Persones de la Diputació de Barcelona, ​​va assistir a la trobada Josep M. Llop, que va parlar sobre els conceptes pels quals perceben la responsabilitat en el turisme: Accessibilitat, Actitud responsable. "Hem de buscar algun tipus de mesures que ens permetin accedir als diferents llocs i àmbits de satisfacció dels usuaris en condicions properes a la igualtat d'oportunitats". El representant de la Diputació de Barcelona, ​​va afegir que "un dels àmbits que s'ha de treballar de manera important són les actituds positives, que van relacionades amb l'eliminació d'alguns prejudicis, i amb actitud favorable a inversions públic / privades".
 
Carolina Couret, responsable de Creative Tourism Network, va explicar que a l'àrea de turisme creatiu i responsable "la paraula creativitat ha estat usada de manera una mica exagerada, vam descobrir que hi havia molta operació de màrqueting darrere d'aquest concepte que després s'escapa de la filosofia que nosaltres volíem defensar. Treballem des de llavors en el tema del codi ètic del turisme creatiu per garantir que totes les destinacions i projectes que es refereixin a aquest sector tinguin les mateixes preocupacions i principis".
 
Per la seva banda, Santiago Hernández, director de l'Hotel Barcelona Princess, va comentar que "a nivell de responsabilitat social, sense pretendre-ho, ens ha tornat un orgull de pertinença a l'empresa que en aquests moments tan durs és tan difícil aconseguir amb els treballadors, i al mateix temps, aporta una notorietat i una imatge diferent a la resta". Per Hernández "ser diferents ara mateix en aquest sector està donant un punt de competitivitat, de valor afegit i de diferenciació que no tenen els competidors i que ens ajuda a ser diferents i que el client ens valori".
 
Elisabet Pueyo, gerent de Màrqueting de Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va emfatitzar que un dels temes claus en RSE és preguntar als teus grups d'interès i tots, siguem grans o petits, ho podem fer. És un concepte molt avançat tot el que estem parlant i es necessita aquesta valentia per fer canvis.
 
"Mesurem molt el que fem, i si alguna cosa funciona ens demanen compartir la resta", va comentar Enrique Aranda, director de l'Hotel Hilton Diagonal Mar, en parlar de la gestió responsable en la seva organització. "En el cas del turisme responsable en temes d'impacte, com més gran és la companyia més es pot fer, encara que quan pensem en gran escala qualsevol esforç petit o conscienciació individual, suma", va puntualitzar. 
 
Jordi Ficapal, de l'Observatori de Turisme Responsable, va ser l'encarregat del tancament de la taula de diàleg concloent que "amb turisme responsable es tracta de generar un canvi d'un model que sabem que ha quedat obsolet. Això sempre és difícil, però cal anar a poc a poc", afirmant que "calen líders socials ".

Corresponsabilidad hacia un turismo más responsable



Corresponsables organizó el pasado 19 de Diciembre un Diálogo sobre Turismo Responsable en TSI -  Turismo Sant Ignasi de la URL

Josep Maria Canyelles participó como consultor de RSE en el sector turístico al lado de representantes de hoteles y operadores turísticos



El Diálogo Corresponsables sobre Turismo Responsable se llevó a cabo con la colaboración del Observatorio de Turismo Responsable de TSI.

20 Diciembre 2013
Autor: Denice Poll
 
El centro universitario TSI-Turismo Sant Ignasi de la Universitat Ramon Llull acogió el Diálogo Corresponsables ‘Turismo Responsable’ donde expertos de diferentes ámbitos del sector turístico intercambiaron ideas y experiencias sobre la responsabilidad social aplicada al sector.

El director del Observatorio de Turismo Responsable, Jordi Ficapal, y Marcos González, periodista editor de Corresponsables, fueron los encargados de presentar y moderar el encuentro que, entre otros puntos, abordó los retos y las dificultades que deben enfrentar los operadores para gestionar de manera responsable y sostenible.

Josep María Canyelles, socio consultor en Vector 5 – Excel·lència i Sostenibilitat, inició el debate destacando que “los impactos que tiene el sector turístico son muy grandes y cada vez más crecientes, es un sector muy interesante para aplicar el modelo de gestión de la RSE”. Canyelles, al precisar sobre la necesidad de gestionar la responsabilidad de manera más activa que reactiva, bajo un modelo que cree valor, acotó que “como parte de la responsabilidad hace falta que haya una actitud ética, una gestión pautada y que esté integrada en cada proceso”.

Arantxa García, directora de Desarrollo Sostenible en TUI Travel, organización con 30 millones de clientes a nivel mundial, sostuvo: “un turismo no sostenible tampoco es sostenible para la organización. A partir del turismo masivo es muy diferente el enfoque que pudiera darle una pequeña pyme o un nuevo negocio creado desde cero”. Para García el gran reto “es conseguir que es de acá a 50 años no es que exista turismo responsable, es que ese sea el turismo y punto”.

Mar Furró y Felisa Palacio, representantes de Viajes Tarannà, destacaron la importancia de concienciar, formar e informan a clientes y proveedores sobre la sostenibilidad. “Debemos saber cómo se va a comunicar porque muchas veces los clientes no entienden porque, de momento, existen clichés en el sector  que asocian sostenibilidad al mundo hippie, a los viajes de mochila, o si no, es muy costoso”, explicó Furró. ”El más complicado en estos temas de sostenibilidad es la gestión con los proveedores. No se concibe una empresa de futuro y menos en el sector turístico que  no trabaje estos temas”, concluyó Palacio.

Por el Àrea de Serveis a les Persones de la Diputació de Barcelona, asistió al encuentro Josep Mª Llop, quien habló sobre los conceptos por los que perciben la responsabilidad en el turismo: Accesibilidad, Actitud Responsable. “Debemos buscar algún tipo de medidas que nos permitan acceder a los distintos lugares y ámbitos de satisfacción de los usuarios en condiciones próximas a la igualdad de oportunidades”. El Representante de la Diputació de Barcelona,  añadió que “uno de los ámbitos que se debe trabajar de forma importante son las actitudes positivas, que van relacionadas con la eliminación de algunos prejuicios, y con actitud favorable a inversiones público/privadas”.

Carolina Couret, responsable de Creative Tourism Network, explicó que en el área de turismo creativo y responsable “la palabra creatividad ha sido usada de manera un poco exagerada, descubrimos que había mucha operación de marketing detrás de este concepto que luego se escapa de la filosofía que nosotros queríamos defender. Trabajamos desde entonces en el tema del código ético del turismo creativo para garantizar que todos los destinos y proyectos que se refieran a este sector  tengan las mismas preocupaciones y principios”.

Por su parte, Santiago Hernández, director del Hotel Barcelona Princess, comentó que “a nivel de responsabilidad social, sin pretenderlo, nos ha devuelto un orgullo de pertenencia a la empresa que en estos momentos tan duros es tan difícil lograr con los trabajadores, y al mismo tiempo, aporta una notoriedad y una imagen diferente al resto”. Para Hernández “ser diferentes ahora mismo en este sector está dando un punto de competitividad, de valor añadido y de diferenciación que no tienen los competidores y que nos ayuda a ser distintos y que el cliente nos valore”.

Elisabet Pueyo, gerente de Marketing de Museo Nacional de Arte de Catalunya (MNAC) enfatizó que uno de los temas claves en RSE es preguntar a tus grupos de interés y todos, seamos grandes o pequeños, lo podemos hacer. Es un concepto muy avanzado todo lo que estamos hablando y se necesita esa valentía para hacer cambios. 

“Medimos mucho lo que hacemos, y si algo funciona nos piden compartirlo al resto”, comentó Enrique Aranda, director del Hotel Hilton Diagonal Mar, al hablar de la gestión responsable en su organización. “En el caso del turismo responsable en temas de impacto, cuanto más grande es la compañía más se puede hacer, aunque cuando pensamos en gran escala cualquier esfuerzo pequeño o concientización individual, suma”, puntualizó.

Jordi Ficapal, del Observatorio de Turismo Responsable, estuvo encargado del cierre de la mesa de diálogo concluyendo que “con turismo responsable se trata de generar un cambio de un modelo que sabemos que está obsoleto. Esto siempre es difícil, pero hay que ir poco a poco”, acotando que “hacen falta líderes sociales”.

Fuente: http://www.corresponsables.com/actualidad/corresponsabilidad-hacia-un-turismo-mas-responsable

Per un Nadal més sostenible

La Diputació de Barcelona ha publicat 36 consells per un Nadal + sostenible:

Nadal ha estat l'època per excel·lència d'anar fora de mida, del ‘no estalviar recursos'. Ara bé, una mirada atenta ens permetrà destriar el gra de la palla, és a dir, la necessitat de gaudir uns dies de festa, dels costums i eslògans ja gastats del malbaratament només pel consumisme. Per ajudar les administracions i els ciutadans, com cada any, la Diputació de Barcelona ha editat un seguit de consells per aconseguir fer, entre tots, un Nadal més sostenible. Es tracta doncs de treballar per avançar cap a la sostenibilitat, tenint present els impactes ambientals d'un consum excessiu i concentrat en el temps, com són les festes nadalenques. 
La Generalitat de Catalunya ens aporta algunes recomanacions a l'espai Jove Cat dedicat al Nadal Sostenible i des de l'Agència Catalana de consum també se'ns donen algunes recomanacions per a consumir millor, entre les quals aquestes:
4. Recomanacions per afavorir un consum de proximitat:
  • A l’hora d’escollir els aliments que posareu a taula, escolliu els de producció local, és a dir, opteu per un consum de proximitat, consumiu productes i serveis fets en el vostre entorn territorial més proper, ja que d’aquesta manera ajudareu a reforçar l’economia local i a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre. Si trieu aquesta opció, fixeu-vos que:
  • Teniu un coneixement més directe de la procedència dels productes, la qual cosa  us permet consumir amb més garanties de seguretat i qualitat.
  • Exerciu un consum mediambientalment més sostenible, en reduir els costos energètics de transport dels productes procedents d’altres zones més allunyades.
  • Ajudeu al manteniment de petites explotacions familiars, agràries i ramaderes, alhora que eviteu l’abandonament de zones forestals.
  • Contribuïu al creixement i al desenvolupament del nostre país.
Consulteu en aquest web el fullet Consum responsable: el consum de proximitat. 
5. Trieu productes de comerç just!
    Logotip Comer just/ Comercio justo/Fairtrade
  • El comerç just basa la producció i comercialització dels seus productes en criteris ètics, socials i mediambientals que contribueixen al desenvolupament sostenible de les economies més desfavorides i empobrides dels països del sud del planeta.
  • Els criteris del comerç just són:
    Pagar un preu just i un salari digne als productors, protegir els drets humans i laborals, rebutjar l’explotació infantil, no discriminar la dona, respectar el medi ambient i invertir els beneficis socials en el desenvolupament de la comunitat productora.
  • Podeu trobar productes de comerç just, alimentaris, tèxtils i molts altres, a les botigues solidàries especialitzades en productes procedents de comerç just, a les botigues d’Internet de comerç just i també en alguns establiments comercials i grans superfícies.
  • Fixeu-vos en el segell (imatge esquerra).
  • Consulteu en aquest web:

6. Contribuïu a un Nadal sostenible i respectuós amb el medi ambient:
  • Eviteu els embolcalls innecessaris i recicleu-los per a altres usos. 
  • Dipositeu el cartró als contenidors corresponents.
  • Utilitzeu les piles recarregables per a les joguines i els aparells electrònics.
  • Compreu productes i serveis amb distintius oficials de qualitat ambiental.

    Distintiu de garantia de qualitat ambiental
       
    Etiqueta ecològica de la Unió Europea
    Etiqueta ecològica de la Unió Europea
    Productes i serveis amb l'etiqueta

    • Podeu reciclar materials i envasos dipositant-los al contenidor de les escombraries corresponent.
    • Si compreu electrodomèstics, us heu de fixar amb l’etiquetatge energètic i escollir-ne un de classe A (categoria més eficient), ja que el consum energètic és més baix.
    • Si voleu comprar un arbre de Nadal, escolliu-ne un que provingui d’un viver o plantació controlat.
    • Quan acaben les festes, a casa heu acumulat un munt de papers, embolcalls i materials dels quals us heu de desfer.
      • Podeu reciclar:
        • el paper i el cartró
        • els arbres de Nadal
        • les ampolles de vidre i plàstic
    • Les joguines realitzades amb materials renovables (fusta, cartró...) tenen, usualment, un impacte ambiental més baix en la fabricació que els dels processos industrials (materials sintètics, plàstics...).
    • Recicleu les joguines que no feu servir. Feu arribar les que estan en bon estat als infants sense recursos i dipositeu les fetes malbé al contenidor corresponent.
Finalment, també hi ha propostes de productes com l'Infinitloop, una alternativa als embolcalls d'un sol ús. Consisteix en un tros de tela confeccionada per tallers de reinserció social, que a més incorpora un codi que permet geolocalitzar-la i saber quin recorregut ha fet. Aquesta és una bona opció per embolicar els teus regals amb un projecte social i ambiental:
Un sistema integral 2.0 per a regals intel·ligents:
  • separadorEmbolcall reutilitzable
  • separadorUna aplicació que et permet conèixer la vida, trajectòria i beneficis de l'infinitloop que ha passat per les teves mans
  • separadorUna comunitat de persones unides per un comsum sostenible, conscient i transformador
Si ja en tens un, registra la teva posició aquí per a saber-ne més sobre el teu infinitloop i reutilitza'l per a què continuï circulant. Si encara no n'ha arribat cap a les teves mans, pots aconseguir-lo aquí

23.12.13

Newsletter desembre 2013

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de desembre 2013, on us informem de la iniciativa ARA ÉS L'HORA i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: Responsabilitat Global · BON NADAL · Desembre 2013

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Diciembre 2013, donde les informamos de la iniciativa ARA ÉS L'HORA y nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: Responsabilitat Global · FELIZ NAVIDAD · Diciembre 2013

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

22.12.13

Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas

[ca] Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal. Enguany us desitgem un Bon Nadal amb la versió "Pots somiar una mica en mi" (Dream a little dream of me) per a La Marató 2013.

[es] Responsabilitat Global les desea Feliz Navidad. Este año os deseamos una Feliz Navidad con la versión "Pots somiar una mica en mi" (Dream a little dream of me) para La Marató 2013.

[en] Responsabilitat Global wishes you Merry Christmas. This year we wish you a Merry Christmas with the version "Pots somiar una mica en mi" (Dream a little dream of me) for La Marató 2013.



Anna Roig i L'ombre de ton chien a La Marató de TV3 2013, aquest any dedicat a les malalties neurodegeneratives: "Pots somiar una mica en mi" (Dream a little dream of me):

14.12.13

Moments de joia i dignitat pel progrés en el procés democràtic sobre el futur de Catalunya

  • La consulta es farà el 9 de novembre de 2014 i tindrà una pregunta amb dos apartats: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat” i, en cas de resposta afirmativa, “Vol que aquest Estat sigui independent?”
La pregunta

Sento una immensa joia per l'acord dels partits catalanistes i democràtics al voltant de la pregunta i la data de la consulta sobre el futur de Catalunya. La pregunta normal hauria estat senzillament si volen que Catalunya esdevingui un estat independent, però la complexitat del nostre país, Catalunya, amb molts punts de vista, i la simplicitat de l'estat espanyol, amb el monopoli d'un únic punt de vista, requeria alguna solució més subtil.

Fer tres preguntes, és a dir, tot igual, Catalunya independent, o Estat federal, tenia molts inconvenients. El fonamental és que d'això ja no se'n diu referèndum. I sobretot que en aquest sentit podia trencar el vot en tres blocs difícils d'interpretar perquè cap dels tres assolís el 50%. D'altra banda, una opció primària, el federalisme, implica votar sobre una voluntat que no hauria de ser dels catalans sinó dels espanyols, cosa que convertiria el resultat en una quimera.

La solució d'una pregunta primària sobre si Catalunya ha de ser un estat és molt encertada perquè està pensada per aglutinar majories, tant els clarament independentistes com els (con)federalistes. I afecta la constitució de Catalunya, no d'Espanya, que en tot cas els hi porta una conseqüència indirecta.

La pregunta en túnel, que sols afecta als que han votat que sí a la primera, permet aclarir en quin sentit manifesten el sí a l'estat català. I aquí és on pot haver-hi els dubtes. La independència és una solució clara, però la no independècia es pot interpretar de moltes maneres, que caldrà anar aclarint durant aquests mesos.

Si bé el Sí+No és la solució més incerta, també és la que permet que tots els partits democràtics s'hi puguin trobar còmodes. De fet, se suposa que hauria de ser el somni dels partits que han defensat durant dècades el (con)federalisme. En el cas del PSC, per exemple, haurien d'estar exultants d'alegria ja que finalment es podria aconseguir allò pel que se suposa que han estat lluitant tant temps doctrinalment i que ni els seus amis del PSOE els han donat mai. Ara la democràcia directa els ho podria facilitar.

Però certament el Sí+No és una opció difícil de visualitzar en les seves conseqüències. Una Catalunya-Estat no independent se suposa que vol dir mantenint la relació amb Espanya, ja sigui com a estat federat, confederat, associat... No sé si es podria interpretar com a Catalunya-Estat no independent sinó dependent de la UE... Avui la independència estricta no existeix. Però suposo que tothom entén que aquesta no independència fa referència a mantenir la relació de dependència d'Espanya.

En aquest sentit, opino que el PSC té un gran repte per davant. També UDC i ICV, però d'una manera més determinant en el cas socialista per la seva relació amb el PSOE. Crec que en aquests mesos, si no volen viure tot aquest procés des de la marginalitat i l'autisme polític, hauran d'explicar què voldria dir la "seva opció", la del mig. Tenint en compte que Espanya no accepta, no vol, no busca, cap solució federal, què podria implicar per Catalunya. I en funció de les respostes d'Espanya, quines serien les derivades de Catalunya.

Entre les maneres d'interpretar el Sí+No hi hauria no sols les que hem dit sinó que pot haver-n'hi altres que de facto suposin el mateix que la independència com ara:

a) Declarar l'estat català amb un monarca compartit amb Espanya. Aquesta solució, que podria haver estat acceptada anys enrere, ara per ara té el problema de la manca de legitimitat de la monarquia espanyola i, encara més greu, dels posicionaments d'aquesta institució contra aquest procés democràtic, així com l'animadversió contra Catalunya.

b) Declarar l'estat català i procedir a cercar una entesa amb l'Estat espanyol per a mantenir un marc de relació (no ho neguem: subordinació) diferent a l'actual, on es reconegui Catalunya no solament com a nació sinó com a estat integrat. En cas que Espanya no accepti aquesta negociació, Catalunya mantindrà els passos per a la configuració d'Estat i acabarà accedint a la independència provisional amb la proposta sempre oberta a Espanya per a l'entesa.

Sigui quina sigui la manera de realitzar-se l'opció del mig, el cert és que aquests partits, i el PSC sobretot, hauran de saber explicar-ho, ja que altrament el Sí+No serà una opció teòrica però en absolut creïble. Des del meu punt de vista ja em semblarà bé en la mesura que afavorirà que indirectament la consulta funcioni com si tingués una sola pregunta, però democràticament i de cara a la transparència seria necessari que totes les opcions vagin acompanyades d'una explicació del seu significat i conseqüències.

 
Diàleg

El diàleg es produeix entre iguals, entre persones, entre institucions, entre països, que poden parlar de tu a tu, amb respecte de l'un per l'altre i amb reconeixement mutu de la capacitat de l'altre per prendre decisions. L'intercanvi de punts de vista que fa presoner amb el seu pres no es pot anomenar ben bé diàleg...

El diàleg que Catalunya ha reclamat de l'estat espanyol en aquest darrer any és al voltant de com preguntar als catalans sobre el seu futur. Aquest és el compromís que va resultar clarament guanyador a les darreres eleccions i el que el clam popular, de manera immensament majoritària reclama. Un 80% de la ciutadania creu que cal votar el futur de Catalunya a les urnes.

La resposta del govern espanyol és la d'un diàleg fals, de paraules, però que ja d'entrada diu que no vol ni parlar dels temes que Catalunya li planteja. Sobre què cal parlar, doncs? A més, aquest govern espanyol que afirma que cal diàleg i sentit comú és el mateix que està tensant la corda fins a límits insuportables en matèries econòmiques, lingüístiques, infraestructurals, socials... en un atac a Catalunya mai vist en el període democràtic.

Alguns partits polítics -els unionistes- estan en contra del referèndum o de qualsevol sistema per a preguntar als catalans sobre el seu futur. Usen arguments formals, com les lleis actuals, com si no es poguessin reformar o com si la democràcia en el seu sentit més ple no estigués per damunt de les lleis d'un moment. Provoquen que la legitimitat es desvinculi de la legalitat, en un encaparrament que porta inevitablement a un punt de ruptura de la legalitat per l'onada de la democràcia.

Malgrat els discursos unionistes, que intenten basar-se en elements de la formalitat legal, la realitat és que no estan disposats de cap de les maneres a acceptar un procés democràtic pel qual Catalunya pugui decidir el seu futur, ni ara ni mai. Catalunya és considerada merament una propietat de l'estat sense cap dret subjectiu.

En aquest sentit, fan gràcia els que poden les reticències en el fet que des de Catalunya s'ha fet pública la pregunta i la data per a la consulta democràtica sense haver esperat al pacte amb Madrid. De debò, creuen que en algun moment al llarg dels propers segles Madrid acceptaria alguna fórmula perquè els catalans fossin consultats?? La falsedat dels que proposen aquesta tàctica dilatòria és ben mesquina: esperar un possible canvi de color polític del govern espanyol. Amb un govern que dissimuli millor en les formes, que deixi d'atacar de cara, i que proposi alguna modificació nominal en el sistema polític territorial, pretendrien aconseguir suavitzar la tensió acumulada a Catalunya i passar full. Però en cap cas pretenen consultar democràticament la ciutadania. Això no ho diuen clar i, per tant, suposa una gran estafa democràtica. Que ho diguin clar, que pretenen imposar un federalisme que Espanya no vol i que ara els catalans tampoc no volen, i que ho volen fer com un joc per alliberar tensions però sense cap decisió democràtica.


Per acabar aquesta reflexió, aporto un retall de l'article "El procés i la consulta" d'Àngel Castiñeira a l'ARA
1 . Amb l'oficialització de la pregunta i la data de la consulta, deixem enrere una llarga i fracassada estratègia del catalanisme basada en el pacte, la pedagogia i la voluntat de transformació de l'estat espanyol. La raó d'aquest fracàs, com demostra Germà Bel en seu darrer llibre, és ben òbvia: no es pot canviar qui no vol canviar. Intentar mantenir encara aquesta via o és de fanàtics o és de rucs o amaga interessos no confessats per una part de les nostres elits (les extractives). La majoria d'espanyols volen un estat uninacional, la majoria de catalans sembla que no. Al segle XXI ningú hauria de voler canviar l'altre. Per tant, una consulta al poble català sobre si prefereix ser assimilat o bé crear un estat propi i independent és l'opció més civilitzada. I aquesta no és una qüestió legal sinó sobretot moral. ¿Pot Espanya continuar sent encara una presó de nacions en contra de la voluntat dels catalans i seguir apel·lant a principis democràtics? [continuar llegint a ARA Premium]
També hi diu:
El moment constituent català va camí de ser concebut i interioritzat en molts dels ciutadans abans de res com una lluita moral contra la humiliació. Com queda reflectit en moltes de les portades dels mitjans de comunicació d'avui (que ja eren consultables ahir en les versions online ), estem davant d'un combat per la dignitat.
Dignitat és precisament el que sentim en aquest moment. I ja que he començat parlant del sentiment de joia que vivia ara mateix, deixeu-me compartir que sóc dels que no va poder resistir la temptació de córrer cap a la Plaça de Sant Jaume aquest dijous al vespre, on els congregats vam entonar l'himne nacional com a mostra de la dignitat del moment.


http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4811371


Algunes reaccions internacionals:

9.12.13

El moment voluntari de la teva vida

Amb motiu del Dia Internacional de les persones voluntàries i coincidint amb la celebració dels 10 anys, el portal Xarxanet.org ha preparat un vídeo amb els millors moments voluntaris.

Celebrem els 10 anys del projecte www.xarxanet.org i preguntem a persones associades en diferents àmbits, quin és el moment "voluntari" que ha marcat més la seva vida.

El vídeo compta amb la participació de diferents personalitats del món de l'associacionisme i les entitats socials i culturals de Catalunya.

7.12.13

1a trobada de la Societat Internacional de Conflictologia

El proper 14 de desembre a les 10.30 hores del matí i fins les 18.30 hores, es realitzarà la 1a trobada de la Societat Internacional de Conflictologia (D’ara endavant SIC).

Aquest societat inicialment formada per exalumnes dels Masters i Postgraus en Conflictologia de la UOC té l’objectiu de promoure i difondre la conflictologia, però sobretot l’ofici i professió dels conflictòlegs i conflictòlogues.

Vist que és un projecte molt engrescador i que pretén potenciar els professionals de conflictologia en general i amb el màxim d’amplitud i de mires, s’ha decidit obrir la participació en la Societat com a membres a altres persones formades o en període de formació en la Resolució de Conflictes d’altres universitats, com és el vostre cas.

En la trobada del proper 14 de desembre es farà una presentació de la SIC, de les diferents vies de treball i projectes i de l’Anuari de Conflictologia 2013.

Aquest anuari recull en les seves pàgines les dades de persones, governs, entitats i centres de recerca, universitats i revistes que desenvolupen projectes, serveis i intervencions en Resolució, gestió, transformació, mediació, prevenció en conflictes. El seu objectiu? Donar a conèixer aquest persones i institucions i posarà disposició aquesta informació als ciutadans i organitzacions que es troben en conflictes i que necessiten ajuda i orientació professional.

D’entrada, aquest anuari contempla la informació i dades bàsiques que un equip de persones recollit. Per a properes edicions apareixeran els membres que formen i formin part del SIC.

Durant la trobada, hi ha previst el dinar per a tots els assistents.

Dades per si esteu interessats a assistir-hi:

Dissabte 14 de desembre de 10.30 a 18.30 hores a la Seu de la UOC, Avinguda del Tibidabo, 39-43.

* Si tens previst accedir amb cotxe, la UOC disposa de pàrquing gratuït davant de l'edifici.
** Si vens amb transport públic, l'edifici és a 10 minuts de l'estació de Ferrocarrils Catalans.

#PER PODER ASSISTIR ÉS IMPRESCINDIBLE OMPLIR I ENVIAR EL FORMULARI QUE ES TROBA A L'ENLLAÇ:

http://es.amiando.com/cooperacio.html

PROGRAMA:

Trobada de la Societat Internacional de Conflictologia
10.00 hores: Benvinguda, recepció i esmorzar
11.00 hores: Presentació de la Societat Internacional de Conflictologia (SIC)
12.00 hores: Presentació de l’Anuari de Conflictologia 2013
13.00 hores: Presentació dels membres de la SIC
14.00 hores: Dinar a la UOC (els assistents estan convidats a dinar)
15.30 hores: El joc com a recurs quotidià i estratègic per a la Resolució de Conflictes. A càrrec d’Oriol Ripoll, especialista en jocs de Jocsalsegon
17:00 hores: Punt de partida del joc cooperatiu on-line dels membres de la SIC (es jugarà amb els membres que estiguin a la sala i aquells que es connectin al campus de la UOC).

6.12.13

Parlem amb Fabian Mohedano, promotor de la iniciativa "Ara és l'hora"

Aquesta tardor ha nascut a Catalunya Ara és l’hora, una iniciativa que vol incidir en la reforma dels horaris per adaptar-los a uns temps més racionals. 

Parlem amb Fabian Mohedano, un dels impulsors del projecte, perquè ens expliqui els objectius d’aquesta iniciativa que, a través del diàleg i l’assoliment d’un ampli consens social i polític, pretén millorar la qualitat de vida de les persones. 

Foto procedent del reportatge del diari ARA
  • La iniciativa, liderada per Mohedano, ha rebut el suport de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) i ara aprofitem per entrevistar-lo.

Com ha nascut ‘Ara és l’hora’?
La iniciativa neix d’algunes persones preocupades en la qüestió de l’organització social del temps que, des de diferents àmbits d’actuació, vèiem la necessitat de trobar-nos, de posar en comú idees, projectes, coneixement sobre la qüestió del temps. És una iniciativa de la societat civil que neix d’un grup d’experts però que vol ampliar-se al màxim nombre de persones i actors possibles. Els canvis han de fer-se de baix cap a dalt, sinó fracassen del tot.

Per què creieu que els horaris actuals no són racionals?
Provoquen una vida poc saludable ja que dormim una hora menys de mitjana que la resta d’europeus, anem cansats al treball, això provoca una reducció en la productivitat, accentuada pel llarg tall a dinar. Influeixen directament sobre el fracàs escolar ja que no permeten acompanyar els infants i adolescents en el seu treball escolar a casa. Ens dificulta la vida social, comunitària i política sobretot a la franja de persones amb càrregues familiars. Dificulta les possibilitats del creixement cultural i educatiu…

Quins serien els canvis més urgents?
El temps de treball és l’eix sobre el qual s’organitza la vida social. Des dels anys vuitanta, la recerca sociològica ha posat de manifest que la vida en societat depèn en bona mesura dels horaris i calendaris laborals. La rigidesa del treball influeix clarament en la capacitat de decidir en la resolució positiva de les dificultats de conciliació de la vida laboral amb la vida personal i especialment amb la vida social. Per tant, els canvis més urgents haurien de venir de la flexibilització dels horaris laborals.

Els horaris europeus són una bona referència?
Els horaris actuals són una anomalia generada pel model de “desarrollo” franquista. A gairebé tota Europa, l’horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A Espanya –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s’allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre.
Ara bé, en la forma en que està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. De forma esquemàtica el temps el podem abordar des de tres nivells: el nivell macro (de la societat), el nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la composen) i el nivell micro (de la persona). És a dir, cal un acord per canviar horaris laborals, però també com mengem, el ‘prime time’ de la televisió, els horaris dels espectacles, etc.

Amb quins interlocutors heu previst dialogar?
Ens proposem fomentar el diàleg, la conversa i la reflexió amb l’objectiu de generar un consens ampli social i polític que permeti presentar estratègies concretes de transformació reals al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, així com als governs de ciutats i pobles. Inicialment cal crear una Comissió d’estudi per a la reforma horària al Parlament de Catalunya.
Creieu l’adequació dels horaris comportarà una millor qualitat de vida?
Indubtablement i per això treballem per consolidar el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar. 


Anteriors:

Hablamos con Fabian Mohedano, promotor de la iniciativa "Ara és l'hora" (ahora es la hora)

Este otoño ha nacido en Cataluña "Ara és l'hora" (ahora es el momento), una iniciativa que quiere incidir en la reforma de los horarios para adaptarlos a unos tiempos más racionales. 

Hablamos con Fabian Mohedano, uno de los impulsores del proyecto, para que nos explique los objetivos de esta iniciativa que, a través del diálogo y el logro de un amplio consenso social y político, pretende mejorar la calidad de vida de las personas.
Foto procedente del reportaje del diario ARA
  • La iniciativa, liderada por Mohedano, ha recibido el apoyo de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) y ahora aprovechamos para entrevistarlo.
Como ha nacido 'Ahora es el momento'?
La iniciativa nace de algunas personas preocupadas en la cuestión de la organización social del tiempo que, desde diferentes ámbitos de actuación, veíamos la necesidad de encontrarnos, de poner en común ideas, proyectos, conocimiento sobre la cuestión del tiempo. Es una iniciativa de la sociedad civil que nace de un grupo de expertos pero que quiere ampliar al máximo número de personas y actores posibles. Los cambios deben hacerse de abajo hacia arriba, sino fracasan del todo.
¿Por qué cree que los horarios actuales no son racionales?
Provocan una vida poco saludable ya que dormimos una hora menos de media que el resto de europeos, vamos cansados ​​al trabajo, esto provoca una reducción en la productividad, acentuada por el largo corte a comer. Influyen directamente sobre el fracaso escolar ya que no permiten acompañar a los niños y adolescentes en su trabajo escolar en casa. Nos dificulta la vida social, comunitaria y política sobre todo en la franja de personas con cargas familiares. Dificulta las posibilidades del crecimiento cultural y educativo...
¿Cuáles serían los cambios más urgentes?
El tiempo de trabajo es el eje sobre el que se organiza la vida social. Desde los años ochenta, la investigación sociológica ha puesto de manifiesto que la vida en sociedad depende en buena medida de los horarios y calendarios laborales. La rigidez del trabajo influye claramente en la capacidad de decidir en la resolución positiva de las dificultades de conciliación de la vida laboral con la vida personal y especialmente con la vida social. Por lo tanto, los cambios más urgentes deberían venir de la flexibilización de los horarios laborales.
Los horarios europeos son una buena referencia?
Los horarios actuales son una anomalía generada por el modelo de "desarrollo" franquista. En casi toda Europa, el horario laboral es de 9 a 5, parando un máximo de una hora para comer a mitad de la jornada. En España -y por tanto en Cataluña-, sin embargo, es habitual que los trabajadores paren dos horas para comer y que sus jornadas se alarguen hasta las 7 o las 8 de la tarde.
Ahora bien, en la forma en que está organizada nuestra sociedad, el tiempo es un factor sistémico dentro del modelo social. De forma esquemática el tiempo lo podemos abordar desde tres niveles: el nivel macro (de la sociedad), el nivel meso (de las organizaciones, empresas e instituciones que la componen) y el nivel micro (de la persona). Es decir, hay un acuerdo para cambiar horarios laborales, pero también como comemos, el prime time de la televisión, los horarios de los espectáculos, etc.
Con qué interlocutores ha previsto dialogar?
Nos proponemos fomentar el diálogo, la conversación y la reflexión con el objetivo de generar un consenso amplio social y político que permita presentar estrategias concretas de transformación reales en el Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, así como los gobiernos de ciudades y pueblos. Inicialmente hay que crear una Comisión de estudio para la reforma horaria en el Parlament de Catalunya.
Cree la adecuación de los horarios conllevará una mejor calidad de vida?
Indudablemente y por ello trabajamos para consolidar el factor tiempo como variable relevante en la búsqueda de crecimiento y bienestar. 

Anteriores:

Barcelona ha estat escollida Capital Europea del Voluntariat 2014

Francina Alsina

Barcelona ha estat escollida Capital Europea del Voluntariat 2014. Les candidates a aquesta capitalitat han estat quatre ciutats: Barcelona (Catalunya), Laval (França) Guimaraes (Portugal) i Rennes (França).

L'acte en el qual s’ha proclamat a Barcelona Capital Europea del Voluntariat ha tingut lloc el dia 5 de desembre, Dia Internacional del Voluntariat, al Parlament Europeu. 


Què suposa ser la Capital Europea del Voluntariat 2014?

Per a Barcelona és un impuls com a ciutat que sempre s'ha caracteritzat per ser una ciutat dinàmica i solidària.
Per al Voluntariat és un reconeixement a les persones que pensen i actuen amb un compromís palpable davant els problemes socials.


L’objectiu de la capitalitat és promoure el voluntariat en l’àmbit local per mitjà del reconeixement a aquells municipis que donin suport i mantinguin una estreta col·laboració amb entitats i organitzacions de persones voluntàries o que promoguin l’altruisme, tal i com assenyalen les recomanacions de l’Agenda de Polítiques sobre Voluntariat a Europa (PAVE, en les seves sigles en anglès). El municipi guanyador, que pot ser de qualsevol dimensió, serà aquell que demostri millor la implementació de les recomanacions PAVE, amb especial èmfasi en la capacitat demostrada a l’hora de promoure i facilitar la mobilitat de persones voluntàries entre països.

El jurat, que estava constituït per nou personalitats connectades amb l’àmbit del voluntariat, varen avaluar les candidatures. Els criteris d’avaluació varen ser les recomanacions de Policy Agenda for Volunteering in Europe (PAVE) i van fer especial atenció al suport i encoratjament mostrat als voluntaris més enllà de les fronteres de cada país.

El Comissari Reding donà personalment la benvinguda al concurs de la capital Europea de Voluntariat assenyalant que “ de forma continuada es promou i és dóna suport al voluntariat més enllà de les nostres fronteres en el marc de l’Unió Europea. La iniciativa del llançament de la Capital Europea del Voluntariat en el marc de L'Any Europeu dels ciutadans 2013 clarament reflecteix el fort vincle que s’intenta establir entre els Anys Europeus.”

El Centre Europeu de Voluntariat (CEV) es la xarxa de més de 80 entitats nacionals i locals arreu d’Europa. CEV fa 20 anys que promou i dóna suport al voluntariat a través de la defensa i el coneixement, compartint la capacitat de construir i de formar. En aquesta direcció el CEV arriba a mils de voluntaris i entitats que busquen recursos per al suport i en particular donen la dimensió Europea de la seva feina.

A la fotografia: Francina Alsina, Presidenta de la FCVS, al Parlament Europeu amb els eurodiputats catalans.

Barcelona ha sido elegida Capital Europea del Voluntariado 2014

Francina Alsina

Barcelona ha sido elegida Capital Europea del Voluntariado 2014. Las candidatas a esta capitalidad han sido cuatro ciudades: Barcelona (Catalunya), Laval (Francia) Guimaraes (Portugal) y Rennes (Francia).  

El acto en el que se ha proclamado en Barcelona Capital Europea del Voluntariado ha tenido lugar el día 5 de diciembre, Día Internacional del Voluntariado, en el Parlamento Europeo. 


¿Qué supone ser la Capital Europea del Voluntariado 2014?

Para Barcelona es un impulso como ciudad que siempre se ha caracterizado por ser una ciudad dinámica y solidaria.
Para el Voluntariado es un reconocimiento a las personas que piensan y actúan con un compromiso palpable ante los problemas sociales.  

El objetivo de la capitalidad es promover el voluntariado en el ámbito local mediante el reconocimiento a aquellos municipios que apoyen y mantengan una estrecha colaboración con entidades y organizaciones de personas voluntarias o que promuevan el altruismo, tal y como señalan las recomendaciones de la Agenda de Políticas sobre Voluntariado en Europa (PAVE, en sus siglas en inglés). El municipio ganador, que puede ser de cualquier dimensión, será aquel que demuestre mejor la implementación de las recomendaciones PAVE, con especial énfasis en la capacidad demostrada a la hora de promover y facilitar la movilidad de personas voluntarias entre países.  

El jurado, que estaba constituido por nueve personalidades conectadas con el ámbito del voluntariado, evaluar las candidaturas. Los criterios de evaluación fueron las recomendaciones de Policy Agenda for Volunteering in Europe (PAVE) e hicieron especial atención al apoyo y aliento mostrado a los voluntarios más allá de las fronteras de cada país.  

El Comisario Reding dio personalmente la bienvenida al concurso de la capital Europea de Voluntariado señalando que "de forma continuada se promueve y se da apoyo al voluntariado más allá de nuestras fronteras en el marco de la Unión Europea. La iniciativa del lanzamiento de la Capital Europea del Voluntariado en el marco de La Año Europeo de los ciudadanos 2013 claramente refleja el fuerte vínculo que se intenta establecer entre los Años Europeos.

"El Centro Europeo de Voluntariado (CEV) es la red de más de 80 entidades nacionales y locales en toda Europa. CEV hace 20 años que promueve y apoya el voluntariado a través de la defensa y el conocimiento, compartiendo la capacidad de construir y formar. En esta dirección el CEV llega a miles de voluntarios y entidades que buscan recursos para el apoyo y en particular dan la dimensión Europea de su trabajo.


En la fotografía: Francina Alsina, Presidenta de la FCVS, el Parlamento Europeo con los eurodiputados.

5.12.13

5 coses sobre l'economia social que podem aprendre del Québec

El debat "El repte d'enfortir el conjunt de l'economia social".
El debat "El repte d'enfortir el conjunt de l'economia social". 

Al Québec, amb 7,8 milions d'habitants, hi ha 7.000 organitzacions d'economia social que generen 150.000 llocs de treball. Al 4t Congrés del Tercer Sector Social hem descobert algunes de les claus que ho fan possible.
1.500 escoles bressol al Québec són cooperatives d'usuaris. La federació que les agrupa és el principal interlocutor amb el govern en qüestions de polítiques públiques d'aquest àmbit.
És només un exemple del pes que té l'economia social en aquesta regió. Aquesta rellevança s'explica, entre altres qüestions, per aquests factors:
  1. Passar de la reivindicació a la proposta. L'economia social és l'instrument que ha permès a les entitats socials passar de les reinvindicacions dels anys vuitanta a l'acció que duen a terme en l'actualitat.
  2. Transversalitat. L'economia social ha teixit aliances amb altres actors: sector comunitari, moviments socials, sindicats, desenvolupament local...
  3. Unió entre diferents "famílies" de l'economia social.
  4. Creació d'instruments propis. La creació d'organismes com Le Chantier de l'économie sociale, una entitat de tercer nivell que agrupa l'economia social, ha permès millorar la promoció i consolidació del sector, incidint en qüestions com el finançament.
  5. Creació d'un model propi. En lloc d'asimilar-se al sector privat, s'ha buscat un model propi que fomenta la participació dels usuaris, l'arrelament al territori, etc.
Aquestes són algunes de les claus que s'han explicat al debat "El repte d'enfortir el conjunt de l'economia social", que s'ha fet en el marc del Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya.
En aquest debat s'hi han presentat exemples d'altres regions, com el Québec, a càrrec de Jordi Valls, economista, col·laborador de Coopérative de Développement Régional (Outaouais, Quebec) i administrador general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya; o el Llenguadoc-Rosselló, amb la participació de Muriel Nivert, delegada regional a la cambra d'economia social d'aquesta zona.
El punt de vista de Catalunya l'ha aportat Ignasi Faura, coordinador Fòrum Economia Social. El debat l'ha moderat Enric Arqués, vocal de la Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector (Fòrum de Salut Mental).

Font : Xarxanet.org
Autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Entitat redactora: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya


3.12.13

Les cooperatives resisteixen més en períodes de crisi

Creix l'ocupació a les cooperatives

La creació de llocs de treball a les cooperatives a Catalunya manté la tendència a l'alça i augmenta gairebé un 3% el tercer trimestre de 2013

Les xifres trimestrals de creació de llocs de treball a les cooperatives publicades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social deixen clara la tendència a l'alça en el manteniment de l'ocupació a Catalunya.

El tercer trimestre de 2013 s'ha registrat un augment del 2,8% en la creació de nous llocs de treball respecte el trimestre anterior. Concretament s'han creat 1057 nous llocs de treball durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2013. En termes absoluts, comparant el comportament de la creació d'ocupació el tercer trimestre de 2013 amb el mateix període de 2012 es detecta un creixement del 1,3%.

La xifra del tercer trimestre confirma la tendència iniciada el segon trimestre, quan l'ocupació a les cooperatives ja va créixer un 2,9%.

Les dades de l'augment de l'ocupació a les cooperatives confirmen la bona salut i estabilitat del model empresarial cooperatiu, basat en principis i on socis i sòcies participen de la propietat, la gestió i els resultats.

Les xifres complementen la tendència iniciada a principis de la crisi quan la creació de cooperatives s'ha mantingut ininterrompudament a l'aça, confirmant la vigència i interès del model cooperatiu.

A Catalunya el 75% de les cooperatives són de treball associat, estan repartides per tot el territori i són un model empresarial vàlid per a qualsevol professió o activitat econòmic.

La economia social resiste

El Periódico de Catalunya dedica el seu suplement + Innovació a les cooperatives.

Amb el títol "La economía social resiste" apunta la bona salut del sector de l'economia social, malgrat la caiguda de Fagor. L'economia social prima el manteniment de llocs de treball i, en general, aguanta millor la crisi.

Amb declaracions de Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de cooperatives federades com "Els Caus de Mura".

Llegiu el suplement

Les cooperatives resisteixen més en períodes de crisi

En gestió d'organitzacions no hi ha fórmules infal·libles i les empreses no són eternes. Per tant, vagi per davant que també hi ha cooperatives que estan tenint dificultats. De tota manera, des que va començar la crisi, les cooperatives han demostrat que són més resistents. Així, d'acord amb un estudi de la publicació Banca Cooperativa, les cooperatives han destruït un cinc per cent menys d'ocupació que la resta de fórmules societàries. En l'àmbit del sistema financer, per exemple, fins avui cap cooperativa de crèdit ha necessitat diners públics ni ha acudit al FROB, mentre que el conjunt del sistema financer ha rebut des del maig del 2009 fins avui 61.366 milions d'euros en forma de capital.

Llegiu l'article sencer al web d' EL PUNT/AVUI

Las cooperativas europeas generan más de 40.000 empleos


La Confederación Europea de Cooperativas (CECOP) informó hoy de que sus miembros crearon unos 40.000 puestos de trabajo para personas discapacitadas o en riesgo de exclusión social.

La agrupación, que aúna a cooperativas de trabajadores, cooperativas sociales y empresas participativas de 16 países europeos, organizó una conferencia hoy en el Comité Económico y Social para explicar el rol de estas entidades en la integración laboral de las personas vulnerables.

Llegiu tota la notícia al web d 'EL PAÍS


Recull de notícies sobre l'economia social procedents de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Commemoració del 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, amb la conferència del nét del president Roosevelt







Neus Munté i Fernández, consellera de Benestar Social i Família, de la Generalitat de Catalunya,
i
Eduard Sagarra i Trias, president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya,

Es complauen a convidar-vos, amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, a la commemoració del 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, amb la conferència del Sr. David Roosevelt, nét del president Franklin D. i d’Eleanor Roosevelt, i autor del llibre “Àvia: Una historia personal d’Eleanor Roosevelt”.

L’acte tindrà lloc a l’Auditori del Palau de la Generalitat, dimecres 11 de desembre, a dos quarts de set de la tarda.

Agrairem confirmació de la vostra assistència a l’adreça info@anue.org o al telèfon 93 3013990

Barcelona, desembre de 2013

2.12.13

Òmnium declara el 6 de desembre dia laborable

  • Òmnium promou la iniciativa “El millor regal, un país normal”
  • Òmnium declara el 6 de desembre dia laborable
Òmnium Cultural ha declarat el 6 de desembre dia laborable i aquest divendres no farà festa. La Junta Directiva de l’entitat va aprovar la proposta de l'equip tècnic de treballar el dia de la festa de la Constitució espanyola. D’aquesta manera, l’entitat considera que el 6 de desembre no és una festivitat pròpia del país i manté un calendari laboral propi, on tampoc hi consta com a festiu el 12 d’octubre. Així, aquest divendres la seu nacional d’Òmnium romandrà oberta amb l’horari habitual.
 
Seguint el compromís d'Òmnium Cultural, i coherent amb el posicionament portat a terme en els darrers anys, tant pel dia de la Constitució com pel dia de la Hispanitat, Responsabilitat Global tampoc no farà festa i actuarà com un dia feiner normal. El procés vers la secessió de Catalunya ja ha entrat en la fase definitiva, i l'activisme es fa necessari en la línia de passar a ser un país normal isempre de manera respectuosa amb tota la diversitat de punts de vista.
  • Els voluntaris d'Un país normal faran diverses accions per Nadal
"El millor regal, un país normal". Aquest és el lema d’Òmnium Cultural per desplegar la campanya “Un país normal” coincidint amb el Nadal. L’entitat ha editat paper i etiquetes adhesives de regal amb aquest lema, per donar la benvinguda a un 2014 en què Catalunya ha de decidir el seu futur polític a les urnes. El tret de sortida serà aquest divendres a la tarda, quan un centenar de voluntaris faran una acció sorpresa al centre de Barcelona.

A partir del 15 de desembre, els voluntaris de la campanya oferiran  embolicar els regals de Nadal amb el paper i les etiquetes d’"El millor regal, un país normal" a les zones comercials d’una seixantena de poblacions del país, al carrer i de franc. Abans, a partir de demà, tothom qui vulgui fer arribar aquest missatge per Nadal als seus familiars i amics podrà passar per la seu nacional d’Òmnium Cultural (carrer Diputació 276 de Barcelona) per embolicar els seus regals.

El lema nadalenc s’afegirà a d’altres lemes d’“Un país normal” que difonen arguments diversos i en positiu, com: “és normal que un país voti com pot viure millor”, “és normal que un país decideixi la seva educació”, “és normal no haver nascut aquí i demanar la independència” o bé “és normal que la gent pugui dir el que pensa”. Tots ells volen combatre els arguments de la por i enfortir la majoria social que reclama una consulta sobre la independència de Catalunya el 2014.

La campanya “Un país normal” va començar l’octubre passat i, fins ara, un miler de voluntaris organitzats en grups locals han dut a terme desenes d’accions, com una bustiada i una encartellada massives, o bé actes de petit format en una seixantena de poblacions, que volen implicar entitats i persones d'arreu del territori.

Font

25.11.13

El Penedès ja “Balla el meu ritme”

  • Èxit rotund en la presentació del vídeo musical de Mas Albornà  en clau de rumba social
Aquest dijous ha tingut lloc la presentació del vídeo musical de Mas Albornà “Balla el meu ritme” amb un ple total al Fòrum Berger Balaguer. Més de 270 persones van viure en directe l’estrena d’aquest lipdub al so de rumba i que va comptar també amb l’actuació dels Derrumband amb temes del seu darrer treball “Un plaer”. A més a més, els assistents van poder gaudir d’una petita exposició amb els objectes, decorats i fotografies que apareixen al vídeo musical i que els va acostar més al projecte.

El tret de sortida d’aquesta presentació va ser a càrrec dels Derrumband, qui van interpretar el tema “Un plaer”. Tot seguit,  hi va haver les intervencions del President de la Fundació Pinnae, Martí Solé i de Xavier Campanyà, membre de la comissió executiva del Patronat de la Fundació Mas Albornà. Tots dos van coincidir a destacar la importància de projectes com aquest tant per les persones que hi participen com per la visibilització en positiu que es fan de les diferents capacitats de les persones.

Solé va afegir que aquest és un dels primers projectes on és visible el suport de la recentment creada Fundació Pinnae i això és motiu d’orgull i de ganes de continuar aquesta nova etapa. Campanyà, al seu torn, va explicar les repercussions en positiu que ha suposat aquest projecte per a la Fundació, ja que “ha estat una veritable eina de comunicació interna, on tots s’hi ha sentit partícips hi ha posat de la seva part.” Tot seguit, Jordi Escofet de la Productora encarregada de la realització, punttv.net i Oriol Pidelaserra en nom de Derrumband van explicar les seves sensacions i experiències viscudes en la participació en aquest projecte. Per últim, dos dels protagonistes del vídeo, membres de la Fundació, van explicar algunes de les anècdotes que van viure durant el rodatge.

El moment àlgid el va marcar la projecció de l’esperat vídeo seguidament del “making of”, realitzat per la productora de Mas Albornà. L’acte va finalitzar amb la interpretació de dos temes més per part dels Derrumband (“Balla el meu ritme” i “La rumba perfecta”) i un petit refrigeri per a tots els assistents.

El vídeo musical es presenta coincidint amb els actes de celebració del dia de la discapacitat i pretén fer visible i explicar de manera positiva, simpàtica i alegre la tasca de l’organització: la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental.

Podeu accedir al vídeo musical en el següent enllaç: https://vimeo.com/79386389
El making of: https://vimeo.com/79972433

Ten fe en la web de Renfe

  • [ca] Em sembla tan paranormal, que reprodueixo un mail rebut d'un amic en referència al funcionament de RENFE
  • [es] Me parece tan paranormal, que reproduzco un mail recibido de un amigo en referencia al funcionamiento de RENFE


Nuevas genialidades detectadas en la Web de Renfe, y que se suman a las ya sobradamente conocidas:

Ayer fui de Tarragona-Centro a Barcelona-Sants por la mañana y, al llegar a BCN, me quise informar de los trenes de que dispondría por la tarde para volver a TGN.

Bien ...  Esta información no existe ya que los trenes que aparecen en los paneles de la estacion, son solamente los de la hora inmediata, y sólo después de una larga cola en unas taquillas de información (22-25), pude obtener los horarios que me interesaban en una cutre fotocopia que me dio a desgana el empleado cuando llego mi turno. Parecia estar mas harto de RENFE ADIF que yo mismo.

Esta mañana, tranquilamente desde el ordenador, me había propuesto imprimirme un pdf con los horarios para poder llevarlo siempre encima, pero cuando lo consulto en la web resulta que :

1 . - En el horario no hay manera de saber cuál es la estación de Tarragona (de las dos que tenemos), ni cuál es la estación de Barcelona (de las tres que tenemos). Mezclan las estaciones y mezclan tambien la alta velocidad (Camp) con los regionales (Tgn Centro). Entre las dos estaciones de TGN hay 13,5 km y entre todas las tres de Barcelona debe haber otro tanto, y no resulta agradable ni barato que confundan de esta manera a los que no conocen las ciudades.


NO PUEDO SABER los trenes de que dispongo para ir desde donde pretendo, hasta mi destino concreto.
NO PUEDO !!!

Pero hay mas ...

2 . - Uno de los trenes anunciados es un AVE y, segun ellos, tarda 7h 54 m para ir de Barcelona a TGN . La explicación que he encontrado es que te llevan Madrid en un AVE y vuelves a Tgn en un Alvia. ???


Genial !

Tenemos los jardines colgantes de Atocha y la estacion del AVE de Tardienta, pero yo sigo sin poder llevar unos horarios en la cartera.

______________________________________________________________

Alguien ha cobrado (y seguramente que mucho) para hacer este "trabajo" (?)
¿ Los autores de la web seran, por casualidad los mismos que han hecho el DNI electronico ?
Por la usabilidad y utilidad, lo parece, ¿ no ?

¿ Nadie esta en la carcel por tirar el dinero publico de esta manera ?

Os lo cuento solamente para desahogarme porque nada mas lejos de mi pensamiento que pretender sacar los colores a quienes no tienen vergüenza.


Altres reflexions anteriors sobre RENFE en aquest blog: