30.9.12

Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona

UdGDiploma de postgrau Excel·lents professors per al millor Postgrau

Us presentem els docents de la 8a edició del DP de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit. Clickant al damunt de la fotografia, podreu en la majoria dels casos escoltar-los i saber una mica més de cadascun d'ells.

Sense data per al corredor mediterrani

sagunt-2L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa denuncia de nou el retard en el corredor mediterrani.

El Pla d’Infraestructures, Transport i Vivenda (Pitvi) 2012-2024 presentat aquesta darrera setmana del mes de setembre pel Ministeri de Foment no concreta les dates ni els detalls de les actuacions que s’han de dur a terme al corredor del mediterrani durant els pròxims anys. Encara menys si existiran partides pressupostàries concretes per actuar en el tram Vandellòs – Tarragona, l’únic que encara és de via única per a la connexió entre València i Barcelona.

L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEE) és una institució que agrupa empresaris, professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i de la Catalunya Nord amb la intenció de fomentar la cooperació entre les regions del Mediterrani nord-occidental, a partir d'unes coincidències històriques, lingüístiques, socials, i de mentalitat empresarial. Aquest objectiu passa per aprofitar les potencialitats i sinèrgies d'aquest gran territori estratègic que forma l’Euroregió de l’Arc Mediterrani davant els canvis econòmics i polítics que s'estan produint a Europa en l'actualitat.

IIVEE ens proposa aquests dos articles:

La discreta mort del corredor mediterrani 
Amb motiu de la presentació del Pla d’Infraestructures, Transport i Vivenda (Pitvi) 2012-2024, recuperem aquest reportatge publicat per la revista el El Temps dedicat a la pèrdua de centralitat de les actuacions sobre el corredor mediterrani, a un any de la declaració d’aquest com a prioritari dins dels plans europeus (l’octubre de 2011).

L’assumpció del tercer carril com a solució per a garantir el transport ferroviari aparca la reivindicació històrica del corredor mediterrani. En el pla logístic, aquesta alternativa pot significar una eixida més àgil per a les mercaderies, però les continua obligant a compartir via amb els passatgers. En el pla polític i empresarial, posa de manifest la tendència dels capitostos valencians a la genuflexió davant Madrid.  Accedeix al reportatge

Gregori Martin, Levante-Emv, 17 /09/2012)
Perdón por no acompañar estas notas con un mapa y por obligar al amable lector a un esfuerzo mental adicional. Para empezar, recordaré la forma en que desde la Comunitat Valenciana (CV) accedemos por tren, pasajeros y mercancías, a Europa (a Barcelona, para hacerlo mas sencillo) a día de hoy. Partiendo desde Valencia, contamos con una modesta plataforma de dos vías de ancho ibérico, que pasando por Sagunto, Castellón, etcétera, llega hasta Vandellós, ya en tierras catalanas, donde repentinamente desaparece una de las vías de la plataforma hasta las inmediaciones de la estación de Tarragona, totalmente pegada al mar. En otras palabras si se baja no se sube y viceversa. Estos kilómetros a partir de las inmediaciones de la central nuclear son el gran cuello de botella que padecemos los valencianos en las conexiones norte-sur [continuar]

26.9.12

Una cançó reivindica la llengua de signes

[ca] Amb motiu del Dia Europeu de les Llengües (26 de setembre), que se celebra des del 2001 · Any Europeu de les Llengües, oferim aquesta notícia:

[es] Con motivo del Dia Europeo de las Lenguas (26 de septiembre), que se celebra desde el 2001 · Año Europeo de las Lenguas, ofrecemos esta notícia:


Cesk Freixas reivindica la llengua de signes catalana en un nou videoclip La cançó 'Companya' forma part del seu quart disc 'Tocats pel foc'

El cantautor penedesenc Cesk Freixas ha volgut reivindicar la llengua de signes catalana en el seu nou videoclip en el que interpreta la cançó 'Companya', que forma part del seu quart disc 'Tocats pel foc' (Temps Record, 2012). El videoclip ha estat enregistrat a Sant Pere de Riudebitlles. L'interpreta per Merche Chacón i ha estat dirigit per Toni Llobet.

Cesk Freixas ha tornat des d'abans de l'estiu armat de noves cançons. Amb un títol manllevat a Manuel de Pedrolo i tenint cura dels petits detalls, no para de denunciar les injustícies i de reivindicar els drets nacionals i socials. En aquest 'Tocats pel foc' continuem trobant-hi un Cesk que lliga música i activisme polític: 'No podria fer-ho d'una altra manera', dva dir en aquesta entrevista de VilaWeb TV. 'Hi crec molt, en la funció social i política de la música; i és important que tingui aquesta funció i que serveixi al país i als moviments socials.'

La mateixa Merche Chacón ja va participar en una iniciativa com aquesta pel videoclip dels Belda i els Badabadocs de la canó 'Cims i Abismes':


Font: http://m.vilaweb.cat/noticia/4042093/20120922/cesk-freixas-reivindica-llengua-signes-catalana-videoclip.html

Las condiciones que extinguen a las especies también acaban con las lenguas

[ca] Amb motiu del Dia Europeu de les Llengües (26 de setembre), que se celebra des del 2001 · Any Europeu de les Llengües, oferim aquest article d'Ambientum:

[es] Com motivo del Dia Europeo de las Lenguas (26 de septiembre), que se celebra desde el 2001 · Año Europeo de las Lenguas, ofrecemos este artículo de Ambientum:

Las condiciones que extinguen a las especies también acaban con las lenguas

Según revela un nuevo estudio a cargo de científicos británicos y estadounidenses, algunas de las regiones más diversas lingüísticamente se encuentran en focos de biodiversidad y espacios naturales vírgenes de gran diversidad biológica. 

Los hallazgos, publicados en la revista PNAS, indican que cerca del 70% de las lenguas del mundo se hablan en regiones de estas características. Este estudio arroja luz sobre la vida de las poblaciones de dichas zonas y ofrece conocimientos de utilidad para la conservación de la biodiversidad.

Los autores, especialistas en conservación de la Universidad de Oxford (Reino Unido) y la Universidad Estatal de Pensilvania (Estados Unidos), recalcan que la mayor parte de dichas lenguas están restringidas a regiones concretas y corren el riesgo de desaparecer por completo.
Se calcula que actualmente se extinguen especies a una velocidad mil veces mayor a la media histórica. Por su parte, diversos lingüistas aseguran que entre el 50% y el 90% de las lenguas del planeta habrán desaparecido al final del siglo XXI.

Al mismo tiempo, en estudios anteriores se ha observado un nexo de unión entre la diversidad lingüística y la biológica, pero los corpus de datos empleados no eran precisos desde el punto de vista geográfico. 

“Paul Ehrlich comparó la desaparición de especies a quitar los remaches a las alas de un avión”, adujo el profesor Larry J. Gorenflo, de la Universidad Estatal de Pensilvania. “¿Cuántos remaches se pueden sacar hasta que el ala termine por desprenderse y el avión se precipite al vacío? Y de manera similar, ¿cuántas especies pueden desaparecer hasta que un ecosistema acabe por destruirse? Por desgracia, en un planeta con una población de 7.000 millones de personas, resulta extremadamente complicado detener la extinción de especies. Este estudio lo llevamos a cabo para conocer más a fondo las poblaciones que viven en zonas que revisten importancia en cuanto a conservación de la biodiversidad”.

En el estudio referido, el profesor Gorenflo y sus colaboradores utilizaron dos conjuntos de datos: las ubicaciones de los focos de biodiversidad y espacios naturales vírgenes de gran biodiversidad y las extensiones geográficas de más de 6.900 lenguas. Las primeras fueron recopiladas para aplicaciones SIG (sistema de información geográfica) por Conservation International, y las segundas por Global Mapping International . “Examinamos regiones de importancia para la conservación de la biodiversidad y medimos su diversidad lingüística en un intento por comprender una parte importante de la dimensión humana de estas regiones”, explicó Gorenflo.

Según las indagaciones del equipo, los hábitats vírgenes de 35 focos de biodiversidad contenían más del 50% de las plantas vasculares del mundo y un 43% de las especies de vertebrados terrestres. Los hábitats vírgenes no representan más que el 2,3% de la superficie del planeta. En los 35 focos de biodiversidad se localizan en total 3.202 lenguas, lo que supone casi el 50% de los idiomas hablados en el mundo. Se reparten por todo el planeta, a excepción de la Antártida.

También se estudiaron 5 espacios naturales vírgenes de gran diversidad biológica, que representan poco más del 6% de la superficie planetaria y contienen cerca del 17% de las especies de plantas vasculares y el 6% de las especies de vertebrados terrestres. En estos espacios los investigadores localizaron otras 1.622 lenguas. No obstante, el carácter extraordinario de estos idiomas los hace vulnerables y aumenta su riesgo de desaparición.

“La pérdida de diversidad lingüística conlleva la desaparición de muchos grupos reducidos que funcionan conforme a un sistema económico tradicional”, destacó Gorenflo. “Las lenguas indígenas suelen ser reemplazadas por otras asociadas a la economía industrial moderna, que trae consigo otros cambios como la llegada de motosierras. Todo juega en contra de la conservación de la biodiversidad.” 

Así pues, la desaparición de una lengua trae consigo muchos perjuicios. Se pierde información sobre el medio ambiente, lo que supone un revés para la cultura, el lenguaje y el vocabulario. Por ello los autores recalcan la importancia de intervenir en defensa de la diversidad lingüística y cultural. “Creo que esto resalta la necesidad de realizar esfuerzos de conservación concertados e integrados para tratar de mantener la diversidad biológica y cultural”, afirmó Gorenflo.

Éste también advirtió que, sin diversidad lingüística y cultural -al parecer cada vez más ligada a la diversidad biológica- es probable que la biodiversidad siga menguando a un ritmo alarmante. “En muchos casos da la impresión de que las condiciones que acaban con especies también acaban con lenguas”, añadió. Los autores opinan que su trabajo puede servir a otros científicos para investigar más a fondo el vínculo existente entre la diversidad biológica y la lingüística y cultural.
Fuente: Redacción ambientum.com

La sostenibilitat és una lluita contra els increments d’entropia i la pèrdua de diversitat


Ramon Folch
Socioecòleg, Director general d'ERF

La batalla entròpica de Catalunya 
La sostenibilitat és una lluita contra els increments d’entropia i la pèrdua de diversitat 
Termodinàmicament parlant, la supervivència de Catalunya és una anomalia. Com la de qualsevol altra comunitat petita i diferent, tanmateix. D'acord amb el segon principi de la termodinàmica, els sistemes propendeixen a homogeneïtzar-se sols. És el triomf de l'anomenada entropia, enemiga de la diversitat i de la reversibilitat dels processos, partidària de la mort. Per això la vida és un constant intent de contrariar els principis de la termodinàmica. La biologia és la lluita contra l'èxit entròpic de la geologia.

La permanència de les coses petites i diferents és consubstancial a l'estratègia de la vida, que és anentròpica. La vida és global i diversa per definició. Per això resulta paradoxal que en temps de pretesa globalització tot sembli petit i tendeixi a desaparèixer. Segons aquesta lògica, al final acabaríem tenint un únic sistema global, homogeni i perfecte, però mort. En lloc de globalment viu, estaria globalitzadament mort, mineralitzat. Maleïda la gràcia.

Els catalans no som petits i diferents. Som, simplement. A més, de petits ho acabaran essent tots, si no ho són ja a hores d'ara, inclosos alguns que es pensen ser grans. En ordre de magnitud, 7 o 40 milions són la mateixa menudència comparats amb els 1.000 milions de segons qui. L'interès socioeconòmic sostenibilista és que es mantinguin totes les diversitats. La sostenibilitat és una lluita constant contra els increments d'entropia, amb expressa inclusió dels relatius a la pèrdua de diversitat.
La vida ha desenvolupat moltes estratagemes contra l'entropia; Catalunya, també. Qualsevol construcció cultural comporta un immens esforç termodinàmic. Per això les cultures petites, si no poden fer-lo, acaben desapareixent. És entròpicament lògic, però biològicament lamentable. Com a ésser viu, estic per la biologia. I per la plena capacitat de les comunitats específiques a governar-se per elles mateixes. Supeditades a tercers, tenen la mort entròpica assegurada.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya. 29-06-2012

23.9.12

Signat el Pla de Suport al Tercer Sector Social

Cleries i Guiteres es donen la mà de Mas després de la signatura del Pla La Taula d’entitats del Tercer Sector Social i el govern de la Generalitat signen un nou Pla de Suport al Tercer Sector Social. El pla inclou 50 mesures de promoció del tercer sector.
Les mesures que recull el Pla de Suport al Tercer Sector Social estan agrupades en els següents àmbits: millorar la suficiència econòmica, millorar la formació i l’assessorament, millorar el foment i el reconeixement del tercer sector, i simplificar i facilitar la relació amb l’administració. Tots aquests objectius es tradueixen en mesures i compromisos adoptats per sector i també pel govern de la Generalitat.

L’acord s’ha signat aquest dilluns en un acte al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat entre el president de la Generalitat, Artur Mas i la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras. També hi ha estat present el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries i altres càrrecs de tots els departaments de la Generalitat. També hi han assistit persones importants del món del tercer sector i les entitats socials.

Aquest és el segon Pla de Suport al Tercer Sector Social del Govern català, puix que l’anterior executiu va impulsar un primer Pla per al període 2008-2010. El Pla recull 50 mesures que no suposen cap despesa addicional per als pressupostos de la Generalitat, d’acord amb un requisit pactat prèviament per les dues parts, però que igualment suposaran un avenç important per a l’enfortiment del Tercer Sector Social català.

De fet, el Pla es posarà en marxa en un moment d’increment alarmant de les necessitats socials i de les situacions de vulnerabilitat, i també d’augment de les dificultats de les entitats socials per donar-hi resposta a causa dels problemes pressupostaris i de tresoreria de les Administracions i de la restricció del crèdit bancari.


El conjunt de mesures d’aquest nou Pla s’han agrupat en quatre àmbits:
I. Millora de la suficiència econòmica
II. Formació i assessorament
III. Foment social i reconeixement
III. Simplificació i facilitació de la relació amb l’Administració

I dins d’aquests àmbits, les mesures s’orienten als objectius següents:
  • Accés a finançament
  • Cessió d’espais
  • Professionalització i millora de la qualitat
  • Relacions amb el món empresarial
  • Simplificació de les relacions i dels tràmits amb l’Administració

Consulteu la versió completa del Pla de Suport al Tercer Sector Social de Catalunya
Vídeo de l'acte.
Autor: FCVS-Comunicació
Entitat redactora: FCVS
xarxanet

Dos noticias sobre eficiencia en neveras


NR-B55VE1 de Panasonic: La nevera de doble puerta mas eficiente del planeta

La primera nevera apta para funcionar con placas solares al consumir solo 30W !!!!

Aparece por primera vez en la feria IFA, Panasonic ha presentado una nevera completamente nueva, es la primera con categoria A + + +  de nevera de dos puertas - es la más eficiente energéticamente nevera de dos puertas, en todo el mundo.

Se llama NR-B55VE1 y consume 262 kWh / año de electricidad, que por nuestras cantidades ajuste de cuentas a un consumo de energía promedio de 30 W.

A pesar de sus credenciales ecológicas, el NR-B55VE1 sigue ofreciendo características que se pueden asociar a una nevera de energía de alto consumo, como el patentado de Panasonic "Vitamin-Safe" la tecnología, la cual está diseñada para almacenar frutas y verduras en forma aislada del resto de la nevera contenido con el fin de mantenerlos frescos. Además de su propio entorno de alta humedad, el compartimento Vitamin-Safe hace uso de dos diodos intermitentes, destinados para activar los mecanismos naturales de protección de las frutas y hortalizas, y mantener las vitaminas naturales encerrado sin que pierdan vitaminas (Las frutas y las verduras guardadas en la oscuridad pierden vitaminas. Para evitarlo, el cajón Vitamin-Safe incluye dos LEDs intermitentes que simulan los colores azul y verde de la luz del sol. Los LEDs activan las defensas naturales de las frutas y de las verduras y evitan que pierdan vitaminas. SLG, un prestigioso laboratorio de pruebas independiente, ha probado y certificado este efecto positivo).

El NR-B55VE1 también cuenta con una alarma de puerta, bloqueo para niños, una función de vacaciones y "Super Freeze", que enfría los alimentos colocados en el compartimento congelador muy rápidamente. Además, la NR-B55VE1 es super silenciosa al emitir unicamente 38 dB, para ser precisos.

El modelo negro foto es en la actualidad un modelo único concepto, aunque el NR-B55VE1 estará disponible en gris de noviembre. Su precio aún no ha sido confirmado.!!


El frigorífico que no tiene puertas y solo enfría cuando tiene algo dentro

Este joven es el ganador dle concurso NUEVAS IDEAS en diseños para ELECTROLUX !!!!

El mundo de las neveras o frigoríficos caseros no parece haber tenido una evolución importante desde que se fabricaron los primeros, exceptuando la noticia anterior y de vez en cuando aparece una idea que parece apuntar a cómo podrían ser este tipo de electrodomésticos en algunos años.

Este concretamente es uno de los diseños de frigoríficos futuristas más curiosos que he encontrado por dos razones. Una de ellas es que no tiene puertas, la segunda es que solo enfría aquello que has introducido en su interior. Si no has guardado nada dentro no está gastando energía eléctrica.

El concepto viene de un estudiante de la Universidad de Massey quien ha presentado un proyecto para el Electrolux Design Lab Award, un concurso a nivel mundial organizado por la multinacional de electrodomésticos buscando ideas originales.

La nevera está compuesta por varios bloques hexagonales colocados en mosaico como un panel de abejas. Cada uno de estos bloques puede presionarse hacia dentro para guardar una lata de refrescos como puedes ver en la foto de arriba. El diseño hexagonal hace que puedas guardar objetos en forma vertical o en diagonal como cartones de leche o zumos que ocuparían dos o tres de estos bloques. El frigorífico solo enfría aquellos bloques que se hayan rellenado, así que además es eficiente energéticamente.


Atentamente
David Ferré Gutiérrez
Ing. Tec. Telecomunicacion

Tàndem. Marketplace ambiental

Pedaleja amb nosaltres!
En el marc ecònomic actual, la possibilitat de col·laboració entre empreses i entitats és bàsica per a continuar avançant. És per aquesta raó que ha nascut Tàndem.

Tàndem és un projecte orientat a promoure la col·laboració, a crear una sinergia per incrementar la capacitat d'actuar de les entitats i de desplegar les polítiques ambientals de les empreses per, entre tots fer camí. Tàndem és un espai de trobada permanent entre el món empresarial i les entitats del tercer sector ambiental.

Objectius

Amb Tàndem és pretén aconseguir els següents objectius:
  • Conèixer i difondre iniciatives i projectes ambientals
  • Estimular la col·laboració intersectorial
  • Facilitar i promoure la presentació de projectes i iniciatives
  • Facilitar els contactes personals
  • Suport de les entitats a les empreses
  • Crear espais de trobada

Per què participar-hi?

Perquè Tàndem pot ser beneficiós tant per a les entitats com per a les empreses.
A les empreses els permet:
  • Desplegar més adequadament de la política ambiental o d'RSC
  • Fer promoció de les actuacions de les empreses i a la seva imatge empresarial
  • Col·laborar amb entitats del tercer sector ambiental sense cost econòmic
  • Reduir costos i optimització de recursos
  • Avaluar de forma precisa un aspecte o impacte ambiental
  • Incrementar actuacions i, per tant, la quota de mercat
  • Desenvolupar nous serveis/productes
I a les entitats:
  • Contactar amb responsables d'empreses catalanes amb consciència ambiental
  • Obtenir suport econòmic i d'altres tipus en benefici de l'entitat
  • Promocinar l'entitat
  • Tenir més relació amb el sector empresarial
  • Disposar d'un camp de treball més ampli dins dels objectius de l'entitat
  • Desplegar la política ambiental de l'entitat en altres sectors
  • Dónar a conèixer els objectius de l'entitat gràcies a la difusió de l'empresa

Marketplace Ambiental

El proper 16 de novembre, el Jardí Botànic de Barcelona es celebrarà el I Marketplace Ambiental on les empreses i entitats sense ànim de lucre compartiran espai, coneixement i hores de treball per intercanviar projectes i iniciatives.
El Marketplace comptarà amb diferents espais per a facilitar els objectius de Tàndem.
El plenari: Espai per a presentar exemples de col·laboracions ja realitzades o duent-se a terme.
L'àgora: Espai que permet exposar els projectes o iniciatives en un ambient distès.
El work cafè: Espai per parlar de tu a tu mentrés ens prenem un cafè.
La fira: Aparador per a les organitzacions, siguin entitats o empreses.
El quiosc: Espai per a mostrar material divulgatiu sobre projectes o productes.
El suro: Espai per conèixer i donar-se a conèixer.
La borsa de recursos:  Punt d'informació per a conèixer-la.

Per a més informació sobre aquest projecte podeu consultar a: Projecte Tàndem

Font: gencat.cat

El govern de la Generalitat vol convertir l'RSE en un “projecte de país” i implicar-hi totes les administracions

Ho anuncia el director general d’Economia Social Cooperativa i del Treball Autònom, Xavier Lopez durant la jornada de GSrural, a Miravet Miravet.-

El govern de la Generalitat de Catalunya vol convertir la Responsabilitat Social Empresarial en un “projecte de país” i promoure la seva aplicació a tots els estaments públics de Catalunya, segons va anunciar dijous a Miravet el director general d’Economia Social Cooperativa i del Treball Autònom del Departament d’Empresa i Ocupació, Xavier López. Més de 65 persones, entre representants de l’administració pública i professionals i experts en matèria de desenvolupament local sostenible, van participar en la jornada “La Responsabilitat Social a l’Administració Pública”, organitzada a l’emblemàtic castell de la Ribera d’Ebre, en el marc del projecte de cooperació interterritorial Gestió Sostenible Rural.

López va explicar que, amb la voluntat de treballar des d’una perspectiva més integradora, el govern de la Generalitat ha impulsat una comissió interdepartamental liderada des del mateix Departament de Presidència, l’objectiu de la qual és definir una estratègia de foment d’aquest concepte que abordi tant la seva aplicació interna en el sí de l’administració, com la seva aplicació externa, en l’àmbit de la difusió. El director general va anunciar que la intenció del govern és que aquesta estratègia impliqui a la totalitat de les administracions públiques del país: Generalitat, diputacions i administració local.

La inauguració de l’acte va anar a càrrec del Director General de Desenvolupament Local, Jordi Sala, que va ressaltar el paper clau de l’administració pública a l’hora de promoure polítiques de gestió socialment responsable a les petites i mitjanes empreses del nostre país com a formula per garantir el seu desenvolupament sostenible i la del propi territori. De fet, i a través del projecte Gestió Sostenible Rural, el Departament d’Agricultura de la Generalitat va incorporar ja l’any 2009 el foment de la RSE en els processos administratius de gestió dels ajuts de l’Eix 4 del PDR 2007-2013 com a estrategia de suport al desenvolupament equilibrat i responsable de les organitzacions del món rural.

La jornada va comptar també amb la participació del Director General d’Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa del govern d’Aragó, Javier Navarro, que va explicar el paper proactiu del govern d’Aragó per fomentar, des de l’any 2001, la Responsabilitat Social Empresarial a les empreses d’aquesta Comunitat; i de l’expert Josep Maria Canyelles, que va equiparar el paper de l’administració local a una empresa a l’hora de gestionar la seva responsabilitat social i va insistir en la necessitat de distingir entre “l’aplicació de bones pràctiques de RSE” i l’adopció d’una “autèntica política de gestió de la RSE”.

L’acte es va cloure amb un panell d’experiències públiques entorn la RSE, en el qual la tècnica de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró, Montse Cusachs va presentar la xarxa Retos de Territoris Socialment Responsables i el coordinador de programes del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, Oriol Tarrats, el projecte Interreg Cogita. A la tarda, els assistents van fer una visita guiada al Castell de Miravet a càrrec de l’alcalde de localitat, Toni Borrell i van navegar pel Riu Ebre amb un llaüt tradicional promogut per l’Ajuntament d’Ascó.

Gestió Sostenible Rural és un projecte de cooperació interterritorial entre divuit Grups d’Acció Local de Catalunya, Balears i Aragó –coordinat per ADRI-NOC-, que preveu la implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial en les empreses beneficiàries dels ajuts Leader. Amb aquest programa, que s’ha desenvolupat entre els anys 2009 i 2012, es pretén impulsar la sostenibilitat i la RSE de les activitats econòmiques dels territoris rurals, avançar cap a la creació de Territoris Socialment Responsables i afavorir la intercooperació i la creació de sinergies entre territoris rurals sostenibles.

Font: Gestió Sostenible Rural

Què està passant en les relacions Catalunya-Espanya?

Malgrat tenir molts contactes fora de Catalunya, i a Espanya específicament, he de dir que al llarg d'aquests darrers mesos ningú se m'ha dirigit per demanar-me l'opinió sobre què està passant en les relacions entre Catalunya i Espanya. He de confessar que m'ha sorprès. Hauria trobat normal que algú (col·legues, coneguts, contactes...) em demanés les impressions, el punt de vista, la interpretació...

És diferent quan es dóna una trobada física, per exemple en el marc d'unes jornades. Aleshores esdevé inevitable que aparegui el tema. El dubte és si apareixerà d'immediat o bé al llarg de la conversa. Però els esdeveniments tenen prou força com perquè no puguin passar inadvertits. Flueixen amb naturalitat, i les explicacions en aquestes converses fortuïtes sempre són amables i cordials.

Una manera que tinc d'explicar la situació a què hem arribat és a partir d'una aproximació molt pròpia de l'RSE. En la metodologia de la responsabilitat social pren una gran importància la identificació dels temes que afecten una organització, conèixer-los a fons, entendre per què són una mala pràctica, saber trobar quines serien les millors pràctiques... A més, tot això cal fer-ho per mitjà del diàleg amb els grups d'interès, els propis afectats, sabent trobar les vies de diàleg, entenent que les seves reivindicacions són legítimes, amb la voluntat de trobar punts d'acord i de solució, generant empatia mútua...

Contràriament a la manera de fer descrita, que és la que proposem a les empreses i organitzacions, de vegades els pobles i els governs tenen altres maneres de fer més tradicionals, menys basades en el diàleg, l'assertivitat o la proactivitat.

En el cas que ens ocupa, crec sincerament que no hi ha hagut per la part espanyola una voluntat de comprendre les raons de la part catalana. Però encara és més greu: s'ha donat al llarg d'aquests lustres de democràcia un emmascarament, una ocultació de la informació, i un allau d'informacions tendencioses. S'ha alterat la realitat; s'ha construït una imatge de Catalunya i els catalans falsa. Així, els nacionalistes són els catalanistes i no els espanyolistes; els catalans són insolidaris malgrat el dèficit fiscat del 9% del PIB; i el nacionalisme català és una cosa de radicals exaltats, que a més són intolerants i provincians, i que no és més que un residu que amb el progrés acabarà desapareixent.

Però el problema greu és que tant el conjunt de la població com els mateixos governants s'han acabat creient la mentida. I més encara: el món acadèmic i cultural! I ara no entenen res. Ara no poden entendre que més d'un milió i mig de ciutadans surtin al carrer a demanar l'estat propi. Ara no poden entendre que el govern català faci un proposta de pacte fiscal com a últim intent de fer viables les relacions Catalunya-Espanya, i que un cop rebuda la negativa a parlar-ne digui que se sent lliure perquè Catalunya faci el seu camí, en el marc de la transició nacional que ha de portar a recuperar l'estat propi.

I en aquests moments que Catalunya està marcant els passos per a exercir de manera pacífica i democràtica el seu dret a decidir, no se senten veus a Espanya que es mostrin comprensives. Ni tan sols veus que expressin que creuen en una altra manera de configurar l'estat espanyol que faciliti que les altres nacions no castellanes s'hi puguin trobar còmodes. No hi ha polítics. Els únics que acceptaven el dret dels catalans eren Carrillo a l'esquerra i Herrero de Miñón a la dreta. Avui, fins i tot els ecologistes espanyols tenen una genètica nacionalista i no accepten la diversitat i el dret a decidir.

Més greu encara: no hi hagut veus entre els intel·lectuals, entre el món de la cultura, a les universitats... Silenci absolut. O no entenen res i estan desubicats, o no poden separar la dimensió més humanística i acadèmica de la nacionalista, o senzillament no s'atreveixen a mostrar públicament el seu punt de vista. És ben curiós que les úniques veus que he sentit aquests dies que s'han mostrat respectuoses amb el dret dels catalans a decidir el seu futur són les de l'entrenador de la selecció espanyola de futbol, Vicente del Bosque, i del cantant Miguel Bosé. Sincerament, alguns esperàvem més per part de la intel·lectualitat espanyola. Tota la relació intensa i cordial que es va establir durant la dictadura i en els anys de la transició ha decaigut; la sensació des d'ara és com si hi hagués un respecte a la diversitat sempre que no es qüestionés la sagrada unitat de l'estat. Articulistes que opinin respectuosament sense amenaçar de deixar-nos fora d'Europa i, si convé, d'enviar els tancs es poden comptar amb els dits de la mà. Aquí en teniu un, que cal agrair: "Cataluña, no nos dejes solos"

La política, els mitjans de comunicació, les universitats, també els continguts escolars, tot plegat ha tendit a negar la realitat. Per tapar la realitat plurinacional de l'estat, es va optar pel "café para todos". I ara realment s'han cregut que Espanya està organitzada en autonomies i que totes són iguals, i que "ser catalan o andaluz no es más que una manera de ser español" o, com diu Gallardón, "Cataluña existe en virtud de la Constitución española". Que ho preguntin als 125 presidents de la Generalitat de Catalunya previs a la Constitució!

Vargas Llosa, ahir al LiceuLa deriva nacionalista extrema d'intel·lectuals com Mario Vargas Llosa sols els permet interpretar que l'impacte de la manifestació independentista "està molt inflat". "Em nego a creure que una majoria veuen la secessió com una solució als seus problemes", ha afirmat. Fidel al seu discurs, ha dit que nacionalisme és una "involució ideològica, anacrònica, un fanatisme tancat i mediocre". També personatges com Daniel Cohn-Bendit (Dani el Roig), sorgit del Maig del 68, parla des de la distància confonent qui són els nacionalistes i qui aspira a la llibertat.

Els seus propis apriorismes, unes determinades assumpcions més sentimentals que empíriques, no els permeten captar el model de nacionalisme anacrònic que incorpora l'espanyolisme. I han caigut en la trampa de criticar el catalanisme a partir d'una anècdota, un mot, el fet d'haver-se denominat a si mateix "nacionalisme".

El moviment que tota la vida s'havia anomenat "catalanisme" era tan estès a la societat que no permetia diferenciar entre el que era merament folclòric del que tenia un component polític, el que era regionalista del que era sobiranista. En un moment determinat, el catalanisme polític majoritari va optar per fer servir el mot "nacionalisme", que permetia visualitzar d'una manera nítida l'assumpció que Catalunya era una nació i que reclamava els drets que li pertocaven. El mot nacionalisme es pot interpretar de moltes maneres, però en el context local aquesta intencionalitat era clara, i atès el sentit pacífic, democràtic i fins i tot humanístic del catalanisme, restava fora de dubte qualsevol altra interpretació. Així davant un nacionalisme d'estat, més agressiu i dominador, i que no es feia ús d'aquest qualificatiu, apareixia un nacionalisme de defensa de la propia dignitat, drets, cultura, economia, etc.

Però amb la globalització, el mot es va girar en contra, ja que el nacionalisme espanyol es podia mostrar neutre i atorgar al nacionalisme català una càrrega de radicalitat, de perillositat, de desestabilització, i fins i tot mirant de vincular-lo a moviments comunistes, terroristes, o nacionalsocialistes. Tot era un gran engany, però tot valia. I certament el mot els va ajudar molt. Però alhora també va augmentar la convicció que ells eren els posseïdors de la raó, davant la història i davant del món. Però ara se'ls desmunta tot i no saben per què.

Tant el govern espanyol com les forces polítiques espanyolistes i, curiosament, les universitats espanyoles, mai han tingut interès a conèixer les causes del malestar català. És més, han considerat que era un tema de minories radicalitzades i magnificades. El discurs dels partits espanyolistes ha estat sempre el de considerar que els temes que ells anomenen identitaris en sentit despectiu no preocupen a ningú, i que no són més que el fruit de uns interessos polítics.

Ara que perceben que potser hi ha alguna realitat més profunda que la que havien imaginat comencen a cercar dades estadístiques, encara que no a cercar raons més profundes.  Per aixó el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha començat a sondejar la deriva independentista a Catalunya, fent enquestes a un bon grapat de ciutadans de Catalunya.

Internacionalització

Un dels fenòmens col·laterals més interessants d'aquests darrers mesos és la internacionalització. La imatge internacional de Catalunya i del nacionalisme català era negativa i no hi havia un esforç per a comprendre. La causa era ben senzilla: la imatge absolutament distorsionada els arribava a través dels corresponsals de Madrid.

Quan han percebut que els fets no quadraven amb allò que els corresponsals havien estat transmetent, la premsa internacional ha començat a venir directament a Catalunya, com fa un bon periodista, per accedir directament a les fonts. Avui a tot el món es parla dels catalans i del conflicte amb Espanya. I avui es pot veure una enorme dualitat entre com es parla de Catalunya des d'Espanya i des de la resta del món. Uns exemples:
A tots els Vargas Llosa de torn, seria recomanable que interpretessin la realitat catalana en directe o, almenys, si ho fan per mitjà de tercers, que escoltin les diferents fonts i interpretin. Podem veure per exemple dos vídeos, de la setmana passada, el de TV Madrid i el de la cadena Al Jazeera:

1) “L’adéu a Espanya” via “Al Jazeera”. Will Catalonia become Europe's newest state? We examine the increasingly popular Catalan separatist movement.  (transcripció en català)



2) Telemadrid ha emès aquest divendres el reportatge 'Cataluña: independientes de la realidad'. El treball vol "desmitificar els mites que el nacionalisme excloent" utilitza com a arguments a favor de la independència i demostrar que un estat català seria "absolutament inviable", amb la participació de coneguts anticatalanistes. ARA

Acabem amb un dels punts de vista que es llegeixen aquests dies a la premsa internacional: Un economista britànic a la BBC: "Catalunya se sent, en relació amb Espanya, com Alemanya ho fa amb la resta de la zona euro". Dos economistes britànics apunten que Espanya és com una micro-Europa i que alguns països europeus del nord veuen en Catalunya els seus propis problemes amb Europa. Segons informa l'ARA, la possibilitat de la independència de Catalunya ha estat objecte de debat aquest dijous al programa radiofònic 'World Business Report', de la BBC. Hugh ha explicat que l'estat de les autonomies mai no ha acabat d'encaixar, ja que algunes eren "més com Escòcia i Irlanda, amb certa identitat pròpia". "El que és important entendre és que Catalunya se sent, en relació amb Espanya, una mica com Alemanya se sent en relació amb la resta de la zona euro", ha afirmat Hugh: "Està fent una contribució important a la situació fiscal de moltes altres comunitats, i d'altra banda se li demana un objectiu de dèficit molt difícil de complir donada la situació del finançament, quan en realitat té un gran superàvit fiscal redistribuït per la resta d'Espanya". Després d'explicar, a tall d'anècdota, els crits a favor de la independència d'aquest dimecres al Camp Nou, Hugh ha assegurat que "la gent sovint pregunta si Catalunya podria sobreviure com a entitat independent, però realment la pregunta que cal fer-se és: pot Espanya sobreviure sense Catalunya, donat el deute que té?" David Kuo, periodista especialitzat en finances, també ha parlat de la situació a Catalunya i ha apuntat que "Espanya és quasi com una micro-Europa, o del que està passant a algunes nacions europees, i que aquestes estan mirant als catalans i dient 'potser aquesta gent té raó'. Si ells poden separar-se d'Espanya, cosa que causaria una quantitat enorme de problemes a Espanya, i sobreviure per si sols, potser molts dels estats sobirans europeus diran 'nosaltres també podem sobreviure per nosaltres mateixos'".

Novetats en el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària

Entre les novetats que s'estan introduint en el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària per tal d'anar millorant la capacitat de donar resposta als reptes de mediació, trobem l'abordatge dels processos d'autodeterminació. Ens ho explica en aquest article el seu director Xavier Pastor.
11s2012
Com es gestionen els processos d'autodeterminació?

Amb el títol Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas, el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària que s'iniciarà el proper 19 d'octubre, incorpora un nou tema en el seu programa de la 8a edició.

El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que creix.Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació. I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?

En un postgrau que aporta competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.

Per aquest motiu, es presenta aquest nou tema, que s’està dissenyant amb professionals experts en la matèria que s’integrarà en el modul 4 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic.

Fundació UdGEstà prevista una Sessió de Presentació del Postgrau i dels seus continguts el proper 26 de setembre a les 18 hores a la seu de la Fundació UdG, Pl. Jordi de Sant Jordi, 1 de Girona.


12/09/2012
Xavier Pastor

22.9.12

Conferencia de Lanzamiento del Proyecto DESUR


DESARROLLO SOSTENIBLE A TRAVÉS DE PYMES RESPONSABLES

FUNDECYT le invita a participar en la Conferencia Internacional de lanzamiento del proyecto DESUR, un proyecto perteneciente al Programa de Cooperación Interregional Interreg IVC (www.interreg4c.eu) de la Unión Europea. El proyecto DESUR tiene por objetivo mejorar las políticas, instrumentos y metodologías existentes para promover la innovación responsable en las PYMES, con el fin de avanzar en el camino de la sostenibilidad. Para la difusión y la organización de esta conferencia de lanzamiento, FUNDECYT cuenta con el apoyo del Gobierno Regional de Extremadura, así como con la colaboración de investigadores de la Universidad de Extremadura expertos en Responsabilidad Social Empresarial.

El Proyecto DESUR tiene como objetivo principal la mejora de las políticas, los instrumentos y las metodologías existentes para promover una innovación responsable en las PYMEs que permita avanzar en el camino de la sostenibilidad.
Con un partenariado compuesto por representantes locales y regionales de 7 países europeos (Eslovenia, Grecia, Hungría, Irlanda, Italia, Lituania y España), el proyecto pretende abordar las dificultades que las PYMEs de hoy en día experimentan para ser responsables con su entorno al carecer de los recursos y la concienciación necesaria para adoptar prácticas sostenibles, tales como: el respeto por el medio ambiente, la eliminación de las barreras y las desigualdades, el aprendizaje permanente, el aumento de la productividad, el uso eficiente de los recursos, una mejor calidad de vida de los empleados, etc.
En el marco de este proyecto, la Fundación para el Desarrollo de la Ciencia y la Tecnología en Extremadura (FUNDECYT) organiza esta Conferencia como punto de partida para el lanzamiento de actividades relacionadas con el intercambio de experiencias, conocimientos y buenas prácticas sobre los tres pilares de la sostenibilidad: personas, beneficios económicos y medio ambiente.

Web


21a edició dels Premis de la Fundació Cercle d'Economia

DARRERES QUATRE SETMANES PER A PARTICIPAR EN LA VINT-I-UNENA EDICIÓ DELS PREMIS

El guardó degà del patrocini i el mecenatge empresarial a Espanya reconeixerà aquest any les iniciatives més meritòries en àmbits com la creació d'ocupació, el patrimoni cultural, el voluntariat corporatiu, la inclusió social o la divulgació científica.

BARCELONA, 19 DE SETEMBRE DE 2012.- El proper dia 15 d'octubre finalitzarà el termini de la presentació de candidatures pels Premis Fundació Cercle d’Economia al Patrocini i Mecenatge Empresarial 2012.

Les empreses, fundacions o obres socials que vulguin optar a algun dels guardons en les cinc categories disposen encara de quatre setmanes per postular a les seves iniciatives de mecenatge, patrocini o RSC en els àmbits de la inclusió social, la divulgació científica, la promoció del patrimoni cultural, el foment de l'esperit emprenedor i el voluntariat corporatiu.

Aquesta edició incorporem una nova categoria de Ciència en Acció amb la col·laboració de l’Associació Ciència en Acció. Aquesta associació és responsable del Programa homònim nascut l’any 2000 amb arrels europees i d’abast iberoamericà. Amb el suport d’entitats rellevants del món de la investigació, propicia una aproximació efectiva entre ciència i societat mitjançant el reconeixement i la difusió de les activitats realitzades en l’àmbit de l’educació, els mitjans de comunicació, les empreses i altres agents implicats.

Els Premis de la Fundació Cercle d'Economia arriben, aquest any, a la seva vint-i-unena edició i compten novament amb el suport de Banc Sabadell.

Sota la presidència de Pere Vicens i Rahola, el Jurat de l'edició 2012 dels Premis Fundació Cercle d'Economia al Patrocini i Mecenatge Empresarial estarà integrat per representants i socis del Cercle d'Economia i per personalitats destacades de la societat civil.

Les bases i els impresos de candidatura poden consultar-se i descarregar-se des de la pàgina web del Cercle d'Economia (www.circuloeconomia.com), recollir-se en mà a la seu de la Fundació Cercle d'Economia (c/ Provença 298, 08008 - Barcelona), o demanar-se per correu electrònic a l'adreça: premiopatrocinio@circuloeconomia.com.


Per a més informació
Pedro Ralda | Secretari dels  Premis | T. 93.552.58.08 | M. 629 209 428 |premiopatrocinio@circuloeconomia.com | www.circuloeconomia.com

Estada de turisme lingüístic a Vilanova i la Geltrú

"La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d'adquirir. Només s'adquireix amb la pràctica". Joan Fuster

Hotel CèsarUs proposem fer una estada de turisme i formació lingüística el tercer cap de setmana d’octubre a l’acollidor Hotel Cèsar de Vilanova i la Geltrú, a un preu ben ajustat. A sota us descrivim les activitats previstes. Podeu fer nit a l’hotel i inscriure-us a les activitats que desitgeu, participar de les activitats sense fer nit a l’hotel i fins i tot venir amb acompanyants, sense que participin a les activitats. I si ho preferiu, ens podeu venir a trobar el dissabte a la tarda, durant l’estona de portes obertes de Tallers per la Llengua, malgrat que no participeu a les activitats.

Ja hem obert les inscripcions!
L'Estada de Turísme lingüístic es fa amb la col·laboració de l'Hotel Cèsar i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i el suport de la Generalitat de Catalunya.

L’Hotel Cèsar està ubicat en una antiga casa d’indians, molt a prop del mar, i la responsabilitat social de la seva gerent, ens fa pensar que ens hi trobarem molt còmodes.

El projecte respon a una de les conclusions de la I Jornada de Reflexió per la transformació dels hàbits lingüístics, celebrada l’octubre del 2011 al celler Pardas, al Penedès, sobre la necessitat de continuar treballant els hàbits lingüístics de la població catalanoparlant, especialment amb les persones amb consciència lingüística.

Esperem que l’oferta us resulti interessant, i us demanem que ens ajudeu a fer-ne difusió.
Si en voleu informació més detallada, us podeu descarregar el pdf de l’Estada de Turisme Lingüístic, o clicar sobre el títol de la notícia per llegir l'article sencer.

Lloc: Hotel Cèsar de Vilanova i la Geltrú
Dates: 19, 20 i 21 d’octubre de 2012
Font: http://www.tallersperlallengua.cat/que-fem.html

El diari ARA m'ha seleccionat i publicat un tuit

Un tuit que vaig enviar fa dos dies amb motiu de les declaracions del president de la Comunitat Autònoma de Madrid ha estat seleccionat i publicat al diari ARA:
'Game over': l'actualitat en 11 tuits. Amb un seguiment exhaustiu, la xarxa dissecciona la roda de premsa de Mas a la sortida de la reunió amb Rajoy, valora el silenci del president espanyol i la seva delegació en Alícia Sánchez-Camacho i no passa per alt la intervenció radiofònica prèvia del ministre Gallardón. Us oferim la mateixa tria de piulades que apareix en l'edició en paper del diari:
[...]

11. Josep Maria Canyelles (@jmcanyelles) Consultor d’empreses
Gallardón: «Sin Constitución no existiría la Generalitat» Hahaha!! Que ho expliqui als 125 presidents anteriors! Ignorant o una altra cosa?”
Per cert, algú em va esmenar que eren 129 els presidents. Efectivament, l'actual president de la Generalitat és el que fa 129, però la piulada es refereix als 125 anteriors a la Constitució espanyola.

La diversitat lingüística i cultural com a factors de competitivitat



Com afronten les empreses la convivència en un entorn divers? Coneixerem diferents experiències d'empreses i organitzacions que treballen de forma natural en situaciones de diversitat lingüística i cultural.

Data: 04/10/12
Horari: De 15.30 a 18 h
Lloc: Institut d'Estudis Catalans (sala Nicolau d'Olwer). Carrer del Carme, 47 - Barcelona
Organitza: Estudis d'Arts i Humanitats UOC

Programa i inscripcions: A començaments del mes de setembre, es pubilcarà el programa complet i el formulari d'inscripció.

Seguiment de la Jornada: Podreu seguir la jornada des del 25 de setembre fins el 20 d'octubre per Linkedin i per Twitter.



Web: http://alumni.uoc.edu/opencms_alumni/opencms/ca/_top/agenda/2012/20121004_multiculturalitat.html?goback=.gde_138346_member_166048484

Enllaços relacionats
Postgrau de Gestió de la diversitat lingüística i cultural
Estudis d'Arts i Humanitats
Institucions i Empreses Associades

21.9.12

Bristol s'independitza del Regne Unit... monetàriament: estrena la seva pròpia lliura



  • Una lliura de Bristol equival a una lliura esterlina
  • S'usarà per pagar als comerços locals
Lliures de Bristol. Imatge: Bristolpound.org
Fomentar el comerç local i afavorir que els beneficis es quedin a la comunitat. Aquestes són les raons principals que han portat a Bristol, ciutat portuària britànica, a encunyar la seva pròpia moneda. Avui han estrenat el seu lliura de Bristol amb un èxit destacable: més de 300 comerços adherits i cues de ciutadans per canviar els seus diners.
 
La creació de la nova divisa va ser anunciada el passat mes de febrer i des de llavors s'han succeït els establiments interessats a participar en la iniciativa, promoguda des BristolPound.org.
 
"Una moneda pròpia facilita que els diners gastats a Bristol es quedi a Bristol i augmenta el benefici que cada lliura suposa per als negocis locals i les persones del carrer", expliquen els responsables del projecte a la seva pàgina web, que va encapçalada amb el lema 'La nostra ciutat. Els nostres diners '.
 
Segons informa el diari britànic The Guardian avui, en els últims mesos des de perruqueries a bars, passant per fleques i carnisseries han decidit adaptar-se per permetre l'ús d'aquesta moneda.

Impuls de l'ajuntament

Però a més, la mesura compta amb el suport de l'ajuntament local, que permetrà als comerciants associats al projecte pagar els seus impostos municipals amb aquesta divisa. D'aquesta manera, el consistori ha animat els comerciants a participar-hi, ja que una de les seves principals preocupacions era la de trobar-se amb una gran quantitat de lliures de Bristol i no tenir la possibilitat de gastar.
 
La nova moneda es canvia per una lliura esterlina i està recolzada per la cooperativa financera local Bristol Credit Union, que ha avalat les primeres 125.000 lliures de Bristol disponibles. S'han posat en circulació bitllets d'1, 5, 10 i 20 lliures, i també es poden fer pagaments electrònics i via sms.
 
Segons apuntava al febrer el director de la iniciativa, Ciaran Mundy, es tracta d'evitar que les grans companyies es portin els diners de les ciutats petites i que els recursos acabin "en el seu sistema financer, normalment a Londres i al mercat exterior".

Font: http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/acierto/economia/noticias/4265266/09/12/Bristol-se-independiza-de-Reino-Unido-monetariamente-estrena-su-propia-libra.html 

Bristol se independiza de Reino Unido... monetariamente: estrena su propia libra

Fomentar el comercio local y favorecer que los beneficios se queden en la comunidad. Estas son las razones principales que han llevado a Bristol, ciudad portuaria británica, a acuñar su propia moneda. Hoy han estrenado su libra de Bristol con un éxito reseñable: más de 300 comercios adheridos y colas de ciudadanos para cambiar su dinero.

  • Una libra de Bristol equivale a una libra esterlina
  • Se usará para pagar en los comercios locales
    Libras de Bristol. Imagen: Bristolpound.org
Fomentar el comercio local y favorecer que los beneficios se queden en la comunidad. Estas son las razones principales que han llevado a Bristol, ciudad portuaria británica, a acuñar su propia moneda. Hoy han estrenado su libra de Bristol con un éxito reseñable: más de 300 comercios adheridos y colas de ciudadanos para cambiar su dinero.

La creación de la nueva divisa fue anunciada el pasado mes de febrero y desde entonces se han sucedido los establecimientos interesados en participar en la iniciativa, promovida desde BristolPound.org.

"Una moneda propia facilita que el dinero gastado en Bristol se quede en Bristol y aumenta el beneficio que cada libra supone para los negocios locales y las personas de a pie", explican los responsables del proyecto en su página web, que va encabezada con el lema 'Nuestra ciudad. Nuestro dinero'.

Según informa el diario británico The Guardian hoy, en los últimos meses desde peluquerías a bares, pasando por panaderías y carnicerías han decidido adaptarse para permitir el uso de esta moneda.

Impulso del ayuntamiento

Pero además, la medida cuenta con el apoyo del ayuntamiento local, que permitirá a los comerciantes asociados al proyecto pagar sus impuestos municipales con esta divisa. De esta forma, el consistorio ha animado a los comerciantes a participar, ya que una de sus principales preocupaciones era la de encontrarse con una gran cantidad de libras de Bristol y no tener la posibilidad de gastarlas.

La nueva moneda se cambia por una libra esterlina y está respaldada por la cooperativa financiera local Bristol Credit Union, que ha avalado las primeras 125.000 libras de Bristol disponibles. Se han puesto en circulación billetes de 1, 5, 10 y 20 libras, y también se pueden hacer pagos electrónicos y vía sms.


Según apuntaba en febrero el director de la iniciativa, Ciaran Mundy, se trata de evitar que las grandes compañías se lleven el dinero de las ciudades pequeñas y que los recursos terminen "en su sistema financiero, normalmente en Londres y en el mercado exterior".

Font: http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/cloud_17sep12/economia/noticias/4265266/09/12/Bristol-se-independiza-de-Reino-Unido-monetariamente-estrena-su-propia-libra.html

Alzira (València) encunya la seva pròpia moneda per revitalitzar les seves empreses i comerços

La localitat ja va tenir moneda pròpia el 1937, durant la Guerra Civil
Alzira
Un dels comerços d'Alzira. Imatge: Europa Press TV

Enllaços relacionats:  Un poble italià crea la seva pròpia divisa
L'Ajuntament de la localitat valenciana d'Alzira té previst instaurar una espècie de moneda pròpia, en la qual pagarà les seves ajudes i subvencions als alzirenys i que aquests només poden utilitzar en les empreses i comerços de la localitat.
 
Es tracta d'una mesura per "fomentar" el comerç local i una forma que "els diners d'Alzira es quedi a Alzira".
 
En aquest sentit, el regidor de Promoció Econòmica d'Alzira, José Luis Palacios, ha recordat que la localitat ja va tenir moneda pròpia el 1937 i que ara no s'està en situació de crear "aquesta moneda en el concepte que tots tenim de paper o metall", si bé ha assenyalat a Europa Press Televisió que s'usarà algun sistema de pagament amb el qual "ajudar el comerç i l'economia".
 
El consistori d'Alzira no ha definit encara el sistema amb el qual es realitzaran aquests pagaments, si serà amb una carta de pagament o amb una mena de targeta de crèdit, si bé té previst instaurar en el pròxim exercici econòmic, a partir de l'1 de gener. Els ciutadans utilitzaran aquestes cartes o targetes en els comerços locals i aquests establiments hauran canviar posteriorment aquests 'vals' per euros a l'ajuntament.
 
Palacios comentà que s'habilitaran aquestes targetes o cartes de pagament "perquè tota aquella subvenció en matèria d'ocupació, habitatge o educació" que una empresa o ciutadà rebi l'ajuntament, " l'hagi de fer servir obligatòriament als comerços d'Alzira. "En definitiva, es tracta que els diners que es genera a Alzira no s'hagi d'utilitzar fora, sinó que es quedin aquí", va afegir.
 
"Cal ajudar el comerç local i l'economia", va indicar Palacios, qui ha afegit que "cada ajuntament té la responsabilitat d'ajudar el comerç de la seva localitat i no el d'altres foranes".

A partir del gener

L'Ajuntament té previst començar amb aquest sistema amb les ajudes que concedeix per foment de l'ocupació, uns 500.000 euros. No ha quantificat el que aquesta iniciativa pugui suposar per a l'economia local ja que, segons Palacios, "és molt difícil poder saber en què es gastaven els ciutadans els prop de 800.000 euros o un milió d'euros que sortien en ajudes municipals".
 
El regidor va recordar que Alzira ja va tenir "moneda pròpia" durant la Guerra Civil, encara que la que s'instauri' ara no seguirà "el concepte que tenim de paper i metall". "Però d'alguna manera sí que és una moneda local, tenint en compte que avui el mitjà de pagament que més fan servir les empreses i l'administració no és l'efectiu", ha afegit.
 
Sobre això, el cronista oficial de la localitat i arxiver municipal, ha indicat que Alzira ja va encunyar la seva pròpia moneda el 1937, igual que altres municipis, tot i que només va perdurar durant vuit o nou mesos. "S'intentava alleugerir una mica el comerç local i que aquest pogués fer les seves transaccions de manera normal", ha indicat.
 
L'arxiver, Aureliano Lairón, ha explicat que l'Ajuntament va fer una emissió per valor de 50.000 pessetes l'any 1937, en bitllets de 0.25, 0.50 cèntims i una pesseta. Aquest moneda pròpia, va dir, el comerciant la canviava en acabar el dia per diners de l'Estat, "va contribuir a activar en bona mesura el comerç local".

"Gastar-se'ls on es vulgui"

La majoria de comerciants i ciutadans d'Alzira veuen amb bons ulls aquesta iniciativa, ja que segons diuen ajudarà a fomentar i revitalitzar el comerç del poble. Tanmateix, hi ha qui, com Pepa, opina que cada un ha de gastar els diners "on vulgui i en el que vulgui".
 
En aquest sentit, va comentar que si l'Ajuntament dóna uns diners, el ciutadà ho ha de fer servir "en el que cregui convenient", i no ha de dir-li "on t'ho has de gastar". "Segurament t'ho gastis al poble, però no m'agrada que em diguin on t'ho has de gastar", ha insistit.
 
Per Bibiana es tracta d'una "mesura bona" ​​i d'assegurar-se que els diners es quedi al municipi. "Si els diners són de la gent del municipi, em sembla bé que torni al comerç d'aquí", va dir.
 
En la mateixa línia, Julia comenta que si els diners que dóna l'Ajuntament "és el que hem donat tots els contribuents" és "just" que aquests "s'ho gastin a Alzira". Ramon, per la seva banda, creu que és una idea "estupenda" que servirà per "revitalitzar" el comerç i, especialment, a autònoms com ell.

Font: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/3515259/11/11/Alzira-Valencia-tiene-previsto-instaurar-una-moneda-propia-para-revitalizar-sus-comercios-.html 

Alzira (Valencia) acuña su propia moneda para revitalizar sus empresas y comercios






La localidad ya tuvo moneda propia en 1937, durante la Guerra Civil



Uno de los comercios de Alzira. Imagen: Europa Press TV

Enlaces relacionados: Un pueblo italiano crea su propia divisa
El Ayuntamiento de la localidad valenciana de Alzira tiene previsto instaurar una especie de moneda propia, en la que pagará sus ayudas y subvenciones a los alcireños y que éstos sólo podrán utilizar en las empresas y comercios de la localidad.

Se trata de una medida para "fomentar" el comercio local y una forma de que "el dinero de Alzira se quede en Alzira".

En este sentido, el concejal de Promoción Económica de Alzira, José Luis Palacios, recordó que la localidad ya tuvo moneda propia en 1937 y que ahora no se está en situación de crear "esa moneda en el concepto que todos tenemos de papel o metal", si bien señaló a Europa Press Televisión que se usará algún sistema de pago con el que "ayudar al comercio y a la economía".

El consistorio de Alzira no ha definido todavía el sistema con el que se realizarán estos pagos, si será con una carta de pago o con una especie de tarjeta de crédito, si bien tiene previsto instaurarlo en el próximo ejercicio económico, a partir del 1 de enero. Los ciudadanos utilizarán estas cartas o tarjetas en los comercios locales y estos establecimientos deberán canjear posteriormente estos 'vales' por euros en el ayuntamiento.

Palacios comentó que se van a habilitar estas tarjetas o cartas de pago "para que toda aquella subvención en materia de empleo, vivienda o educación" que una empresa o ciudadano reciba del ayuntamiento, "la tenga que utilizar obligatoriamente" en comercios de Alzira. "En definitiva, se trata de que el dinero que se genera en Alzira no vaya a utilizarse fuera, sino que se quede aquí", añadió.

"Hay que ayudar al comercio local y a la economía", indicó Palacios, quien añadió que "cada ayuntamiento tiene la responsabilidad de ayudar al comercio de su localidad y no al de otras foráneas".

A partir de enero

El Ayuntamiento tiene previsto empezar con este sistema con las ayudas que concede para fomento del empleo, unos 500.000 euros. No ha cuantificado lo que esta iniciativa pueda suponer para la economía local ya que, según Palacios, "es muy difícil poder saber en qué se gastaban los ciudadanos los cerca de 800.000 euros o un millón de euros que salían en ayudas municipales".

El edil recordó que Alzira ya tuvo "moneda propia" durante la Guerra Civil, aunque la que se 'instaure' ahora no seguirá "el concepto que tenemos de papel y metal". "Pero de alguna forma sí es una moneda local, teniendo en cuenta que hoy el medio de pago que más usan las empresas y la administración no es el efectivo", agregó.

Al respecto, el cronista oficial de la localidad y archivero municipal, indicó que Alzira ya acuñó su propia moneda en 1937, al igual que otros municipios, si bien sólo perduró durante ocho o nueve meses. "Se intentaba aligerar un poco el comercio local y que éste pudiera hacer sus transacciones de manera normal", indicó.

El archivero, Aureliano Lairón, explicó que el Ayuntamiento hizo una emisión por valor de 50.000 pesetas en el año 1937, en billetes de 0.25, 0.50 céntimos y una peseta. Este moneda propia, dijo, que el comerciante cambiaba al acabar el día por dinero del Estado, "contribuyó a activar en buena medida el comercio local".

"Gastárselo donde uno quiera"

La mayoría de comerciantes y ciudadanos de Alzira ven con buenos ojos esta iniciativa, ya que según dicen ayudará a fomentar y revitalizar el comercio del pueblo. No obstante, hay quien, como Pepa, opina que cada uno tiene que gastarse el dinero "donde quiera y en lo que quiera".

En este sentido, comentó que si el Ayuntamiento da un dinero, el ciudadano lo debe usar "en lo que crea conveniente", y no debe decirle "donde te lo tienes que gastar". "Seguramente te lo gastes en el pueblo, pero no me gusta que me digan dónde te lo tienes que gastar", insistió.

Para Bibiana se trata de una "medida buena" y de asegurarse de que el dinero se quede en el municipio. "Si el dinero es de la gente del municipio, me parece bien que vuelva al comercio de aquí", dijo.

En la misma línea, Julia comentó que si el dinero que da el Ayuntamiento "es el que hemos dado todos los contribuyentes" es "justo" que éstos "se lo gasten en Alzira". Ramón, por su parte, cree que es una idea "estupenda" que servirá para "revitalizar" el comercio y, especialmente, a autónomos como él.

Font: http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/directm12/economia/noticias/3515259/11/11/Alzira-Valencia-tiene-previsto-instaurar-una-moneda-propia-para-revitalizar-sus-comercios-.html

Concert Solidari de l'ACIDH


La Fundació i l'Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà ACIDH organitza un Concert Solidari a càrrec del grup alemany "Deutsche Welle".

Tindrà lloc divendres 5 d'octubre d'enguany, a la Basílica de Santa Maria del Mar, a càrrec del grup alemany "Deutsche Welle".

Els hi recordem que el concert serà GRATUÏT, encara que agrairem qualsevol aportació econòmica que puguin realitzar als comptes corrents que hi apareixen a la documentació annexa.










19.9.12

Els “Òscars” del turisme socialment responsable

  • Els Tourism for Tomorrow, uns dels més alts guardons en la indústria global de viatges i turisme, tornen a obrir portes i conviden les empreses relacionades amb el sector turístic a postular en una de les quatre categories que presenten. 
  • El World Travel Tourism Council, promotor d’aquesta iniciativa, pretén donar reconeixement cada any al lideratge mundial en les bones pràctiques del turisme sostenible.
Una iniciativa del World Travel Tourism Council

Des de finals de la dècada dels 80, i amb la constatació innegable del profús poder econòmic que mou la indústria de viatges i turisme, es va començar a gestar el World Travel Tourism Council.

Integrat per un grup d’experts que pretenien canalitzar tot aquest potencial i donar a conèixer la capacitat de creixement econòmic associat al sector turístic, sorgeix aquest projecte, amb l’objectiu de millorar tots els àmbits que abasta i a fi de consolidar aquesta indústria amb bases sòlides que permetin un desenvolupament sostenible i durable, apostant de manera clara per un turisme responsable.

Avui el WTTC, que inicialment va ser titllat de frívol, produeix estudis d’impacte econòmic i previsions per a més de 180 països del món, i fins i tot va més enllà, implicant-se en programes de sensibilització ambiental, essent reconegut com un recurs altament creïble.

El Tourism for Tomorrow Award


En edicions anteriors, han postulat per Tourism for Tomorrow Award projectes molt compromesos en preservar el medi ambient i en el recolzament de les comunitats autòctones, així com en la defensa del patrimoni cultural.

Dins les quatre categories que es proposen, Indústria del Turisme Global, Conservació, Beneficis Comunitaris i Administració de Destinació, trobem diversitat de projectes de gran valor. Des de la defensa dels esculls a Raja Ampat, Indonèsia, dut a terme per Misool Eco Resort (finalista 2012, premi AD), que intenta acabar amb les pràctiques de pesca destructives alhora que dóna suport activament a la comunitat local; passant per Alpine Pearls (guanyador 2012, premi AD) que integra les comunitats rurals alpines en el que suposa la cooperació turística més gran dels Alps centrada en alleujar el transit buscant solucions per minimitzar les grans congestions; o bé Intrepid Travel (guanyador 2011, premi ITG), petit operador turístic l’objectiu del qual és enriquir la vida de les persones creant experiències úniques al mateix temps que educa els viatgers en quant a les cultures locals i el medi ambient; fins a Singita Pamushana (guanyador 2011, premi C) hotel que focalitza la seva activitat en la conservació de l’extraordinària reserva de Vida Silvestre Malilangwe, a Zimbabwe.

Aquests exemples són només una petita mostra del model de vacances que es pretén fomentar, amb la voluntat de crear consciència sobre la importància de dur a terme un turisme responsable, per tal de consolidar la indústria turística en tota la seva amplitud i tenir expectatives a llarg termini, així com resultats immediats.

Des del WTTC es promouen actituds sostenibles i responsables. Amb aquesta convocatòria tan atractiva s’encoratja tot el sector turístic a afegir-se a les bones pràctiques de responsabilitat social, cada vegada més en auge a nivell mundial, que posen de manifest la necessitat d’implementar canvis substancials en el model de vacances actual.

El sector turístic català

A Catalunya hi ha un segment de la indústria turística implicat en dur a terme bones pràctiques de responsabilitat social. Qualsevol d’aquestes empreses podria postular pel Tourism for Tomorrow i aspirar a anar a recollir aquest preuat guardó, enguany a Abu Dhabi.

El turisme és un dels sectors més importants de l'economia catalana, és un sector estratègic, i és dels pocs que ha seguit funcionant malgrat la crisi, atesa la seva forta internacionalització i la capacitat de captar clientela d'arreu del món.

Si Catalunya aspira a ser reconeguda com un territori socialment responsable, un sector de referència com el turisme hauria d'integrar la sostenibilitat i l'RSE com a elements centrals de la seva gestió, de manera que el sector turístic català ocupi un lloc entre els més reconeguts dins el marc del turisme responsable mundial i alhora Catalunya incorpori amb més determinació l'atribut de territori socialment responsable, amb organitzacions i sectors clarament compromesos.

Volem engrescar el sector català seguir aprofundint en aquests compromisos i a donar-los visibilitat per mitjà de reconeixements internacionals.

Marta Ribera i Rios
Responsabilitat Global








S'obre la convocatòria
Se abre la convocatoria