31.7.12

Nou vídeo de Femarec: "La LISMI és un bon negoci"

Amb Femarec la LISMI és un bon negociL’entitat d’acció social Femarec, que porta més de 20 anys treballant per la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió, ha publicat un nou vídeo anomenat “Amb Femarec la LISMI és un bon negoci”, el quart vídeo que difonen des que ara fa uns mesos van començar les gravacions d’unes càpsules corporatives per fer més visible la tasca que desenvolupen.
Sota el missatge de "Progrés per a les empreses, progrés per a persones amb discapacitat, progrés per a tothom", aquest nou vídeo Femarec posa la LISMI (Llei d’Integració Social del Minusvàlid) a l’abast de les empreses, promovent la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat. Aquest llei d’obligatori acompliment, estableix que les empreses públiques i privades de més de 50 treballadors i treballadores, han de reservar un mínim del 2% de la seva plantilla a personal amb discapacitat. Per acomplir amb aquesta norma, però, hi ha tres alternatives: la contractació de serveis en un CET (Centre Especial de Treball), les donacions a projectes d’inserció sociolaboral i l’enclavament laboral.

Amb més de 20 anys d’experiència, Femarec ofereix tant la selecció i la formació de personal amb discapacitat, com la possibilitat de complir totes les mesures alternatives: contractació de serveis de recollida i gestió de residus, destrucció confidencial de documents, recuperació i reparació de maquinària, venda de material d’oficina...; o finançament per al Centre de Dia de Salut Mental, el Grup de Teatre Social, la Fundació Femarec...; etc.

Entitat redactora: Femarec
Font: xarxanet.org

Altres vídeos de Femarec:

Fem dels residus valor social


Plegats farem progrés


Destruint les teves dades, construïm el seu futur

29.7.12

Organitzacions educatives, confessionalitat i societat

Dues notícies recents sobre organitzacions educatives confessionals generen preocupació. En primer lloc la decisió dels Boy Scouts dels EUA, que han decidit excloure els homosexuals. Per sort, la federació catalana s'ha apressat a mostrar el seu rebuig a aquesta mesura.
La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) vol fer públic el seu rebuig davant la decisió dels Boy Scouts d’Estats Units d’Amèrica (EUA) de vetar la participació de membres homosexuals a la seva organització. Des de la FCEG, considerem del tot invàlid el fet que fonamentin aquesta decisió amb l’argument que l’homosexualitat va en contra dels valors escoltes (scouts és el terme emprat en anglès). Tot el contrari: l’escoltisme es basa en el desenvolupament integral de la persona, entenent la seva identitat i llibertat com els pilars bàsic per a la millor convivència en societat. Per tant, com a FCEG, ens desmarquem del posicionament dels Boys Scouts d’EUA i ens atrevim a afirmar que la seva decisió és una mostra de discriminació que es contradiu amb un valor escolta bàsic que és el respecte cap a les persones i la defensa de la diversitat (cultural, religiosa o sexual).

Cal destacar que els Boy Scouts d’EUA són només una de les nombroses associacions escoltes que existeixen arreu del món –com ara les que formen la FCEG: Acció Escolta, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies - i en cap cas representen el moviment escolta mundial. Davant de la confusió de termes, demanem als mitjans de comunicació i a la societat civil que diferenciïn la decisió d’aquesta associació de l’essència de l’escoltisme, el moviment educatiu més gran a nivell mundial que treballa per aconseguir deixar el món una mica millor de com l’hem trobat. Des de Catalunya, ens solidaritzem amb els escoltes membres dels Boy Scouts d’EUA que han estat afectats per aquesta decisió, esperant que els dirigents de l’associació es replantegin aquesta qüestió. També volem animar la resta dels escoltes del món a seguir treballant per allò que realment l’escoltisme proclama: un món millor on tothom hi té cabuda.
Per altra banda, un bisbe demana que es "descartin" els monitors d'esplai que no siguin catòlics. Al nostre país, a diferència del que succeeix en altres latituds, el moviment associatiu confessional sempre ha estat obert, i sempre que els participants repectin els valors organitzacionals, sempre s'ha optat per una visió oberta i acollidora, lluny de l'estratègia a què convida aquest bisbe, que segurament allunyaria encara més l'Església del seu entorn.
El bisbe de Solsona afirma que les parròquies hauran de "descartar" els monitors d'esplai que no siguin catòlics
Xavier Novell veu necessaris els agrupaments escoltes "catòlics i parroquials" per "evangelitzar els infants i joves"

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, en una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies.El bisbe de Solsona, Xavier Novell, creu que és necessària l'existència d'un esplai o agrupament escolta "catòlic i parroquial" per "evangelitzar els infants i joves". Segons Novell, els monitors o caps han de ser "joves adults i pares formats cristianament i membres actius de la parròquia". Per això, el prelat assegura que si els monitors "no volen fer aquest camí de renovació" les parròquies "els hauran de descartar". En la glossa setmanal que publica el bisbe al Full Diocesà també ha apuntat que aquests grups catòlics han de sumar a les activitats tradicionals com els tallers, els jocs o les colònies, "altres activitats de formació catequètico-sacramental o reunions d'oratori dels nens petits". Novell creu que les parròquies de referència, quan disposin dels catòlics militants suficients, "han de promoure un grup d'aquestes característiques que, a més d'ajudar els pares de la parròquia en l'educació catòlica dels fills, siguin també una plataforma d'evangelització d'aquelles famílies que entrin en contacte amb la parròquia".

En la glossa setmanal, Novell es pregunta si els actuals esplais i agrupaments escoltes presents a les parròquies poden esdevenir aquest grup parroquial. En aquest sentit, el bisbe apunta que si aquestes persones "no volen fer aquest camí de renovació, les parròquies hauran de descartar-los i, més tard o més d'hora, hauran de crear l'esplai o agrupament escolta catòlic de la parròquia".

What's really going on in Catalonia (Notes on the present financial crisis in Spain and the political options for Catalans)

  • [ca] Responsabilitat Global mostra el seu suport i subscriu aquest article publicat pel col·lectiu Emma i que ja ha rebut el suport de nombrosos acadèmics i representants de la societat civil
  • [es] Responsabilitat Global muestra su apoyo y suscribe este artículo publicado por el colectivo Emma y que ya ha recibido el apoyo de numerosos académicos y representantes de la sociedad civil
  • [en] Responsabilitat Global endorses to this paper published by Emma group, which has already received support from numerous academics and representatives of civil society

A full-fledged bailout of Spain is now taken for granted by most observers. In the meantime, Mr. Rajoy's government has grudgingly agreed to submit its finances to external oversight and to implement some overdue reforms. It is unlikely, however, that the measures it has taken can actually put the country's economy on the right track. So far, they seem to be designed to raise money for the state's operation rather than to stimulate growth and create jobs. And while the need for austerity is unquestionable, there are serious doubts about the focus of the spending cuts and about the selective way in which they are applied. In fact, the central government is passing much of the pain on to the regional and local administrations, which are responsible for the provision of most basic services. We are already witnessing the damaging effect of those policies on the lives of citizens and some foreseeable angry reactions.

At first glance, and given the regions' histories of carefree spending while times were good, efforts to rein them in might seem reasonable. We shouldn't forget, however, that the central government itself has been just as guilty of wastefulness and poor management, and that it's still refusing to give up some very expensive and very questionable programs. Also, restrictions are imposed across the board, making no distinction between the communities that rely on their own money to pay for the services they provide and those that are essentially living –quite regally in some cases– on public funds that the central government has extracted from the former. And no regard is given to whether or not individual regional administrations have been acting to control their budgets and to put their house in order, or to how well they're doing on that count.

Admittedly, Catalonia's record in the making of today's crisis is not brilliant. Like other southern European societies, it got used to living beyond its means. The real estate boom, encouraged by cheap credit and slack financial and political supervision, created the illusion of riches that is at the root of the present troubles. At the same time, the irresponsible policies of previous regional administrations have left a poisonous legacy of public debt. Catalans have brought upon themselves much of their hardship, but their economy remains strong enough to overcome the situation, and their burden of public and private debt would be manageable in the short to medium term if Catalonia had full use of the revenue it generates.

But today we are facing a grotesque situation in which the central government –a net recipient of Catalan resources– threatens with intervention a community that was the first to implement painful austerity measures and whose economy, if given a chance to develop, could best ensure the state's economic viability. Indeed, long before Mr. Rajoy was finally compelled to act by the country's EU overseers, the Catalan administration under President Artur Mas had set out implementing an unpopular policy of fiscal adjustment. Now it is being asked by the central government to inflict on its citizens one more round of cuts that jeopardize not only the provision of services but also most productive investments in infrastructures, education or research that are essential for any society's future. In fact, the central government is demanding of Catalonia sacrifices that it wouldn't dream of imposing on itself.

***

Mr. Mas now finds his government's every move constrained by the dire need of financing for its day-to-day operation, while the necessary funds can be released or withheld by the central government essentially at its discretion. So far he has chosen to treat this as a strictly financial problem and, following this line, he's trying to reach with the other political parties in Catalonia a consensus position that could be a basis to renegotiate the fiscal relationship between Catalonia and the Spanish central government. However, some Catalan officials will admit in private that, even if that consensus could be found at home, the chances of an agreement with Madrid are almost nil. As long as the continuity of the Spanish project depends on the funds obtained from Catalonia, the central government can hardly afford to give Catalans a just financial deal without endangering the very survival of the state.

The ruling coalition would like to keep all its options open, but as things now stand Mr. Mas may well be running out of them. Essentially, he can insist on a negotiation and try to wring from the Spanish government some sort of compromise, even if he's aware that all he can expect is just another bad deal that would only postpone the inevitable showdown. Or he could go for a clean break with a state that doesn't feel it needs to sit and talk with a province that it can control absolutely as long as it holds the purse strings.

On the home front, influential players in the economic scene are reluctant to go along with any steps that could lead to a major confrontation with Spain. This is also the position taken by representatives of unionist parties in Catalonia, who insist on preserving the status quo even if it's clearly damaging for their constituents. No wonder this approach has made them lose support in every election.

On the other hand, a clean break is exactly what a large body of Catalans –civil society organizations, local councils, the rank-and-file of various parties and a growing number of private individuals– appears to be demanding from its leaders. The latest polls show support for independence at over fifty per cent, while the numbers of those squarely opposing it –now around twenty-one percent– continue to fall.

Understandably, economic grievances are cited by many of the Catalans who have been warming up to the idea of independence in the past few months. When citizens are being subjected to service cuts and tax hikes while a big chunk of the revenue they generate continues to be siphoned off by the central government, the economy would be a good enough reason for Catalans to give some serious thought to political separation from a state that is clearly working against their interests.

But it would be wrong to characterize this as a mere financial dispute between a province and its capital. There is a more fundamental disagreement, which is of a political nature and whose solution would imply a complete redefinition of the state that no one outside of Catalonia is even ready to consider. These deeper problems will be impossible to solve as long as Spain refuses to acknowledge the existence within the state of very diverse societies with conflicting sets of values and to revise some tenets that it regards as essential to its national being.

***

For a growing number of Catalans, Spain is a dead-end road, incapable of healing itself and offering them no perspectives except more of the same old systematic plunder of their hard-earned resources at the same time that it uses every opportunity to stamp out their national character. And they see the only way out in a peaceful, orderly and responsible process of political independence.

There are justified concerns, domestically and internationally, over the can of worms that a process of independence could open. Independence can indeed be messy, and today Europe and the world may think that they can ill afford an open conflict and an added source of instability. And yet, conflict is what has defined the relation between Catalonia and Spain for at least three hundred years, and instability –a systemic, unsolvable form of instability– is what we already have there. Conversely, the emergence of Catalonia as a solid political reality, creditworthy and ready to face up to its international obligations, would surely become a source of stability in the south of Europe.

As a result of the financial crisis, many outside observers have become aware of Spain's economic and political shortcomings, and some may now begin to see Catalonia as what it is –a viable and active community that is being made to pay for the incurable flaws of a political project that for three hundred years has been incapable of building a cohesive project for its constituent peoples.

Beyond their immediate difficulties, Catalans are now calling for a brand new long-term political project allowing the survival of an economic, social and cultural model that, in spite of all the obstacles and shortcomings, both external and self-imposed, has succeeded in building a relatively prosperous, creative and inclusive society.

In Catalonia today the people are well ahead of their government. They expect from their leadership that it takes on its responsibilities towards the present and future generations. If their government chooses to heed this call and throw its weight behind them, many more will come round. If it doesn't, Catalans are likely to forge ahead no matter what, either by their government's side or marching in front of it to show the only way to a better future.

These notes were prepared by Col·lectiu Emma and have the endorsement of a number of respected civil society representatives.

Alícia Adserà (Princeton University), Sebastià Alzamora (writer), Carles Boix (Princeton University), David Boronat (entrepreneur), Enric Bou (Università Ca' Foscari Venezia), Jaume Cabré (writer), Miquel Calçada (journalist and businessman), Salvador Cardús (Universitat Autònoma de Barcelona), Ramon Carner (Cercle Català de Negocis), Muriel Casals (Universitat Autònoma de Barcelona), Àngel Castiñeira (ESADE), Liz Castro (writer), Jordi Comas (architect), Xavier Cuadras (Universitat Pompeu Fabra), Jordi Cuixart (businessman), Ramon Folch (businessman), Jordi Galí (Universitat Pompeu Fabra), M Dolors Genovés (journalist and historian), Josep Ginebra (Universitat Politècnica de Catalunya), Modest Guinjoan (Universitat Pompeu Fabra), Jaume López (Universitat Pompeu Fabra), Josep Maria Lozano (ESADE), Isidor Marí (Universitat Oberta de Catalunya), Isabel-Helena Martí (businesswoman), Rita Marzoa (journalist), Francesc Mortés (businessman), Ferran Requejo (Universitat Pompeu Fabra), Joan Ramon Resina (Stanford University), Xavier Roig (writer and engineer), Jaume Soler (accoustician), Miquel Strubell (Universitat Oberta de Catalunya), Àlex Susanna (writer), Quim Torra (editor), Jordi Torras (entrepreneur), Matthew Tree (writer), Ramon Tremosa (MEP, Universitat de Barcelona), Jaume Vallcorba (Fundació Catalunya Estat), Jaume Ventura (Universitat Pompeu Fabra). 


Endorsement's update: Germà Bel (Universitat de Barcelona), Martí Boada (Universitat Autònoma de Barcelona), Susan Digiacomo (Universitat Rovira i Virgili and University of Massachusetts at Amherst), Josep Gifreu (Universitat Pompeu Fabra), Josep Maria Figueres (Universitat Autònoma de Barcelona), Jordi Graupera (journalist), Antoni Maria Piqué (journalist)

Endorsement's update: Antoni Abat (ESADE), Alfred Bosch (writer and historian), Josep Anton Fernàndez (Universitat Oberta de Catalunya), Clara Ponsati (Universitat Autònoma de Barcelona), Rafael Pous (Universitat Pompeu Fabra), Mariona Vernet Universitat Autònoma de Barcelona)

Col·lectiu Emma is a network of Catalans and non-Catalans living in different countries who have made it their job to try and set the record straight on news items published in the international press relating to various aspects of Catalan society

Font: Col·lectiu Emma

Altres entrades recents / other recent posts:

 

 

 

24.7.12

Conferència: “Noves tendències en la gestió de les entitats no lucratives i la responsabilitat social”

20 de novembre de 2012 a les 10h

Ponents:
Antoni Gómez, Soci Director d’Auren
Josep Maria Canyelles, Director de Responsabilitat Global i coautor del llibre

Representants:

Lloc:
Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona
c/ Mallorca 283
08037 Barcelona

Reserves:
ACCID (www.accid.org Tel. 93 542 14 79)

Nota:
Tots els socis i no socis d’ACCID que es donin d’alta en el decurs de la conferència rebran un exemplar del llibre “Noves Tendències en la gestió de les entitats no lucratives” de forma gratuïta

Acte organitzat per:


Conferencia: “Nuevas tendencias en la gestión de las entidades no lucrativas y la responsabilidad social”

20 de noviembre de 2012 a las 10h

Ponentes:
Antoni Gómez, Socio Director de Auren
Josep Maria Canyelles, Director de Responsabilitat Global y coautor del libro

Representantes

Lugar:
Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona
c/ Mallorca 283
08037 Barcelona

Reservas:
ACCID (www.accid.org Tel. 93 542 14 79)

Nota:
Todos los socios de ACCID y nuevos socios que se den de alta en el transcurso de la conferencia recibirán un ejemplar del libro “Nuevas tendencias en la gestión de entidades no lucrativas” de forma gratuita

Acto organizado por:


19.7.12

Trobada MBA de la UOC Business School





Avui assisteixo a una nova iniciativa de la UOC Business School, la Trobada MBA que se celebra aquesta tarda a la seu institucional de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 de Barcelona).

La idea de la Trobada és que estudiants de diverses edicions dels MBA i els professors de la UOC Business School interactuïn a través de l'intercanvi d'experiències acadèmiques i professionals d'una manera informal. Es tracta d'una nova iniciativa, que pretén valorar coneixements i experiències a través de les relacions socials.

Fa una setmana també vaig participar i intervenir en la Segona Trobada Empresa Social UOC i anteriorment en la Sessió UOC Meet sobre RSC (fotos i vídeos:
Vídeos de la Sessió UOC Meet sobre RSC). UOCmeet és la nova trobada periòdica de networking sobre temes específics que impulsa la pròpia comunitat de graduats i que compta amb el suport de UOC Alumni.

Una comunitat virtual com la UOC aporta un valor afegit quan ofereix
als seus alumnes i professors l'oportunitat de trobar-se en espais com els indicats, jornades, networkings, intercanvi d'experiències.

Encuentro MBA de la UOC Business School





Hoy asisto a una nueva iniciativa de la UOC Business School, el Encuentro MBA que se celebra esta tarde en la sede institucional de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 de Barcelona).

La idea del Encuentro es que estudiantes de varias ediciones de los MBA y los profesores de la UOC Business School interactúen a través del intercambio de experiencias académicas y profesionales de una manera informal. Se trata de una nueva iniciativa, que pretende valorizar conocimientos y experiencias a través de las relaciones sociales.

Hace una semana también participé e intervine en el Segundo Encuentro Empresa Social UOC y anteriormente en la Sesión UOC Meet sobre RSC (fotos y vídeos: Vídeos de la Sessió UOC Meet sobre RSC). UOCmeet es el nuevo encuentro periódica de networking sobre temas específicos que impulsa la propia comunidad de graduados y que cuenta con el apoyo de UOC Alumni.

Una comunidad virtual como la UOC aporta un valor añadido cuando ofrece la oportunidad de encontrarse a sus alumnos y profesores en espacios como los indicados, jornadas, networkings, intercambio de experiencias.



Crisi institucional per les mútues de treball

La Generalitat emprendrà accions legals contra el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social perquè no vol que les mútues d'accidents de treball segueixin el programes que dicta, anualment, el govern català. El ministeri fins i tot amenaça les mútues que, si continuen col·laborant amb la Generalitat, se'ls obrirà un expedient i les podrien sancionar.


Vegeu notícia vídeo (un minut i mig).

El fet és que l'Estatut de Catalunya especifica de manera molt clara que aquesta és una competència que correspon a la Generalitat de Catalunya, però el nacionalisme espanyol ha pres l'opció de recentralitzar l'estructura de l'estat saltant-se si cal els marcs legals, introduint conflictes que finalment acabin fent impossible una gestió ordenada i eficaç, o com en aquest cas, amb amenaces dirigides a les entitats prestadores per tal que no compleixin l'ordenament legal. Un model d'actuació dirigit a fer por, més propi d'una màfia que d'un estat de dret on les lleis es compleixen.

Article 165.
Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou:

....
c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya.

d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la
lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents detreball i malalties professionals.
...

2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat

V Congrés Internacional de Conflictologia i Pau

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Campus per la Pau tenen el plaer de convidar-te al V Congrés Internacional de Conflictologia i Pau, que tindrà lloc els dies 26, 27 i 28 de setembre de 2012 a Barcelona, al Cosmocaixa.

Enguany el congrés tornarà a reunir els experts de la resolució de conflictes d’arreu del món i serà una oportunitat única per a poder intercanviar experiències amb altres professionals i especialistes que treballen a favor de la pau, la justícia, la gestió de conflictes, la mediació, l’arbitratge i la conciliació.

Aquesta edició apostem pel treball en xarxa (networking) i volem afavorir la generació de noves idees gràcies a un format més dinàmic, integrador i participatiu que en anteriors ocasions. Les jornades s’han plantejat com un lloc de debat, de gestació de projectes i de taules rodones, dissenyats per a poder treballar sobre diferents aspectes de la conflictologia d’una manera més pràctica i viva.

Consulta el programa aquí.

Et convidem a acompanyar-nos en el V Congrés Internacional de Conflictologia i Pau i a poder intercanviar coneixements, experiències i innovacions amb nosaltres.

Pots inscriure’t a http://www.uoc.edu/symposia/conflictologia_i_pau/inscripcio.html.

Si vols més informació sobre l’assistència o la inscripció, pots contactar amb nosaltres directament a: peace@uoc.edu.

Eduard Vinyamata

Director del Campus per la Pau

V Congreso Internacional de Conflictología y Paz

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) y el Campus por la Paz tienen el placer de invitarte al V Congreso Internacional de Conflictología y Paz, que tendrá lugar los días 26, 27 y 28 de septiembre de 2012 en Barcelona, ​​el Cosmocaixa.

Este año el congreso volverá a reunir a los expertos de la resolución de conflictos de todo el mundo y será una oportunidad única para intercambiar experiencias con otros profesionales y especialistas que trabajan a favor de la paz, la justicia, la gestión de conflictos, la mediación, el arbitraje y la conciliación.

En esta edición apostamos por el trabajo en red (networking) y queremos favorecer la generación de nuevas ideas gracias a un formato más dinámico, integrador y participativo que en anteriores ocasiones. Las jornadas se han planteado como un lugar de debate, de gestación de proyectos y de mesas redondas, diseñados para poder trabajar sobre los diferentes aspectos de la conflictología de una manera más práctica y viva.

Consulta el programa aquí.

Te invitamos a acompañarnos en el V Congreso Internacional de Conflictología y Paz ya poder intercambiar conocimientos, experiencias e innovaciones con nosotros.

Puedes inscribirte en http://www.uoc.edu/symposia/conflictologia_i_pau/inscripcio.html.

Si quieres más información sobre la asistencia o la inscripción, puedes contactar con nosotros directamente en: peace@uoc.edu.

Eduard Vinyamata

Director del Campus por la Paz

18.7.12

El programa català d'ecodisseny defineix les línies d'actuació per potenciar un consum i una producció sostenibles


El Programa català d'ecodisseny 2012-2015 (ecodiscat 2012-2015) és una eina per a promoure una manera sostenible de produir i consumir, incentivar la incorporació del disseny ecològic en el procés productiu, impulsar la transversalitat del disseny ecològic i la transferència de coneixement a universitats i centres de recerca i incentivar el consum de productes i serveis sostenibles.

L'ecodiscat ha estat el resultat d'un procés sistemàtic i participatiu amb tots els actors socials. Comprèn 3 eixos d'actuació, 7 línies estratègiques i 42 actuacions concretes, quantificables i transversals amb la finalitat d'assolir una major ecoefiència, tant de la gestió dels recursos com de consum energètic, una major competitivitat en el món empresarial i, per tant, evolucionar cap a una economia verda que sigui sostenible per a generacions futures.

El disseny tradicional permet establir les característiques dels productes i serveis valorant-ne, bàsicament, els aspectes tècnics, econòmics, logístics i de mercat. L'ecodisseny, a més, inclou l'aspecte ambiental com a factor necessari per a la presa de decisions. Suposa una nova manera de treballar, que modifica l'actual model de producció i consum per la seva manca de sostenibilitat. Aquesta nova perspectiva comporta realitzar una sèrie de canvis en la manera de produir, utilitzar unes noves eines de treball, i obtenir uns guanys tant per al medi ambient com per a les empreses i la societat en general.

Document del Programa català d'ecodisseny - Ecodiscat 2012-2015 [PDF, 2,51 MB.]

Els eixos d’actuació i les seves línies estratègiques són:

Eix 1. Estímul de l’oferta de productes i serveis sostenibles
17 actuacions
L1. Incentivar a fabricants i dissenyadors perquè incorporin l’ecodisseny
5 actuacions
L2. Impulsar la transversalitat de l’ecodisseny en universitats i centres de recerca
7 actuacions
L3. Agilitzar i coordinar la transferència de coneixement entre els diferents actors


Eix 2. Impuls de la demanda d’un mercat sostenible
4 actuacions
L4. Incentivar els consumidors
4 actuacions
L5. Potenciar l’ambientalització de la contractació

Eix 3. Aplicació del Programa
3 actuacions
L6. Governança
2 actuacions
L7. Comunicació i recerca


Font: Gencat.cat

17.7.12

Com ser una entitat del tercer sector i prosperar en temps de crisi

Davant el panorama econòmic actual, per què hi ha algunes entitats del tercer sector que se'n surten i d'altres no? Què és el que s'està fent malament i s'hauria de corregir? Aquestes són algunes de les preguntes que la jornada “Escenari 2013: canviem o ens canvien?” organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) ha analitzat a Reus davant una vintena d'assistents. Alguns dels presents han estat la URV, Càrites Interparroquial de Reus, Fundació en Xarxa , el centre de distribució d'Ikea de Valls o Aprodisca, de la Conca de Barberà 
 
Imatge de la jornada: Escenari 2013: canviem o ens canvien? (M.Roig/ReusDirecte)
Reus.- Josep Roig 
 
Enric Madrigal, un dels ponents i director d'Entre2Mons, ha sigut molt gràfic quan ha parlat del 'síndrome del pidolaire' predominant a moltes entitats del tercer sector. “Què hi ha d'allò meu? Quan ens arribarà la subvenció? Actituds d'aquest tipus són molt freqüents i cal replantejar-les”, ha comentat. L'expert en Responsabilitat Social en el marc d'empreses, administració i voluntariat ha incidit en la necessitat de “generar confiança” entre els diferents estaments que participen d'un projecte i ha assenyalat la importància de saber explicar el perquè de l'entitat, més que no pas el què o el com: “La gent no compra el què un fa, sinó compra el per què ho fa”. En aquest sentit, Madrigal s'ha mostrat convençut que la millor manera d'aconseguir implicar altres agents -com empreses o administracions- en un projecte d'alguna entitat és compartint la missió i no tant presentant totes les actuacions i resultats. “Hem d'aprendre a verbalitzar els perquès”, ha remarcat.

En la mateixa línia, el promotor de Responsabilitat Global Josep Maria Canyelles ha retornat sobre el concepte de 'missió' que ha de guiar una entitat, la qual pot quedar diluïda o oblidada quan l'estructura creix, s'obren nous fronts o es busca per sobre de tot el finançament. Per Canyelles, la missió original d'una entitat ha d'actuar “com un aglutinador” i, si es descuida, “es pot crear una distància emocional que fa que els treballadors, els voluntaris o les empreses col·laboradores deixin d'abocar-hi totes les energies”. En la seva intervenció, el ponent també ha destacat la rellevància capital de “rendir comptes”, un concepte que implica proactivitat enfront de la transparència, que té una connotació passiva. “Elaborar les dades és clau per aconseguir una comunicació plena i, molt important, ens dóna credibilitat”, ha afegit.

Per últim, la jornada d'assessorament ha volgut conscienciar a les entitats i institucions presents que no és possible establir una aliança estratègica amb una empresa -és a dir, una font d'ingressos estable en el temps- sense tenir definit un pla de futur. Davant un escenari com aquest, els dos ponents han coincidit en descriure'l “com un matrimoni, i ningú no es casa sense saber on vol estar l'altre al cap de cinc anys”. Per tant, s'ha de tenir clar el model que es vol, trobar els punts en comú dels dos agents, quin valor poden crear plegats i què poden aprendre un de l'altre.

“Escenari 2013: canviem o ens canvien?” és una iniciativa que s'està duent a terme en diferents punts de la geografia catalana. En el cas de Reus, ha comptat amb la col·laboració de l'ajuntament, que ha cedit la sala d'actes de l'antic hospital de Sant Joan de Reus. La inauguració de la jornada ha anat a càrrec de la regidora de l'Àrea de Benestar Social Montserrat Vilella. 
 

Anunci de l'esdeveniment al web de l'Ajuntament de Reus:

Dilluns, 9/07/2012

Jornada per promoure la col·laboració entre les entitats socials i les empreses

La regidora de l'Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, inaugura la jornada «Escenari 2013: canviem o ens canvien?», organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), aquest dimarts 10 de juliol a les 10:00h a la sala d'actes de l'antic hospital Sant Joan de Reus. L'objectiu d'aquesta jornada és promoure la col·laboració entre les entitats socials i les empreses a través de la responsabilitat social.

Durant la jornada, diversos experts analitzaran els efectes de la crisi econòmica en les entitats que realitzen una tasca social i els proposaran l'oportunitat d'implantar polítiques de responsabilitat social a les organitzacions per millorar la seva situació.

Al llarg de la primera dècada del segle XXI, la pràctica de la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) ha passat a ocupar un lloc preeminent en la cultura empresarial. D'aquesta manera, l'objectiu de les empreses va més enllà del benefici econòmic, contribuint també al benestar social de la comunitat en la qual es troba immersa. Amb aquest model s'atenen les demandes de tothom que participa en l'empresa, no només accionistes, sinó també de l'equip humà, la clientela i els proveïdors. És una nova manera de generar beneficis, a partir dels valors socials i de la sostenibilitat.

El fet que aquesta tasca social de les empreses s'encarregui a les entitats socials del Tercer Sector fa que aquestes entitats diversifiquen les seves fonts de finançament i aconsegueixen un impacte més gran en la societat

Per això, per tal de promoure aqueta col·laboració entre entitats socials i empreses, la FCVS organitza aquesta jornada de formació en la responsabilitat social, adreçada a les entitats socials, a les quatre demarcacions amb la col·laboració del Consell de Cambres.

Actualment, a Catalunya hi ha 287 entitats socials que pertanyen a la FCVS. Es tracta d'entitats que promouen el voluntariat en diferents àmbits com el penitenciari, de salut, immigració, inserció laboral, envelliment, discapacitats físiques i mentals, pobresa, drogodependències, lleure educatiu, etc.

Font: www.reus.cat

16.7.12

Sumant per les persones

    Portada "Sumant per les persones"
La Diputació de Barcelona i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya publiquen una guia que recull vuit experiències d’èxit en la col·laboració entre cooperatives d’iniciativa social i ajuntaments en el sector de l’atenció a les persones.
El món local i el cooperativisme comparteixen finalitats. Tots dos volen donar resposta a les necessitats de les persones, ja sigui ciutadania en general –en el cas dels Ajuntaments– o persones sòcies i col·laboradores –en el cas de les cooperatives d’iniciativa social–. Aquest element facilita que entre tots dos mons és puguin establir relacions de col·laboració que siguin el màxim de beneficioses per al territori i les persones que el composen.

Per tal d’ exemplicar aquestes relacions d’èxit, la Diputació de Barcelona i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya han editat “Sumant per les persones: bones pràctiques en la col·laboració entre el món local i el cooperativisme d’iniciativa social”. Una guia que recull els casos de vuit cooperatives del sector d’atenció a les persones –Delta, Doble Via, Eduvic, Encís, Moltacte, Suara, TEB i Xarxa Gedi– amb administracions locals d’arreu del territori català.

A cadascuna de les fitxes d’experiència trobareu, entre altres dades, una breu descripció, informació sobre els antecedents, els principals principis cooperatius que s’apliquen en aquestes relacions de col·laboració, el valor afegit que aporten i quins aspectes claus han facilitat l’èxit del projecte. 

Entitat redactora: F Pere Tarrés  / Xarxanet


11.7.12

Males pràctiques comercials

Benvolguts,
Benvolgudes,

Com a client seu, acabo de rebre (11-07-12, 20:21) una trucada telefònica que em parlava en nom de GasNaturalFenosa per a indicar-me que no disposava d'algun servei de manteniment. M'agradaria saber si aquesta suposada acció comercial prové de la seva companyia o fan un ús fraudulent del nom de GasNaturalFenosa.

La trucada procedia del número 32410000 (sic) i segons m'han indicat es tracta d'una plataforma situada a Valladolid.

La tècnica que m'ha atès no només no entenia la llengua catalana sinó que la seva actitud era prou arrogant com per penjar el telèfon quan li estava demanant en castellà que volia formular una queixa, després de comprovar que no ens enteníem en la llengua del país i d'explicar-li en castellà que no era el client el qui estant a casa seva havia de canviar de llengua.

És possible que es tracti d’un cas individual però sigui com sigui, seria estrany que una empresa proveïdora de GasNaturalFenosa no hagi establert els mecanismes adients per a atendre correctament la clientela.

Si aquesta plataforma és una empresa subcontractada per GasNaturalFenosa ha d’atendre els mateixos requisits que cada client té amb GasNaturalFenosa, com per exemple el de la tria lingüística. No és ja un tema comercial i de Responsabilitat Social sinó d’estricte compliment de la llei. I la ubicació de l'empresa proveïdora no té absolutament res a veure, com si des de Valladolid no es pogués atendre un client en anglès, en català o en francès!

Per això, els demano

a) Confirmació de si efectivament aquesta empresa feia la seva funció en nom de GasNaturalFenosa;
b) En cas que sigui així, que em puguin indicar com queden recollits els aspectes referents al tracte lingüístic en el contracte de GasNaturalFenosa amb l’esmentada plataforma, per tal de comprendre millor si la seva responsabilitat és estrictament legal o també contractual.

Estic segur que no em defraudaran en absolut en l’alta consideració que com a empresa els tinc.

Moltes gràcies,

Josep Maria Canyelles i Pastó

8.7.12

Tornen les formacions en RSO

La Federació Catalana de Voluntariat Social reprèn les formacions en RSO a tot Catalunya

Aquest dimarts 3 de juliol s'ha iniciat la segona ronda de formacions en RSO organitzades per la FCVS. Com en la primera sessió, aquesta formació es replicarà a les quatre capitals catalanes.

La FCVS segueix amb el cicle formatiu en Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) i programa quatre noves formacions, una a cada capital catalana. Després de les primeres formacions, que van ser un èxit a nivell de participació i valoració dels assitents, la FCVS inicia aquest segon cicle.

Dies de les Sessions:

LLEIDA:
Dimarts 3 de juliol
de 16 a 20h
Sala Polivalent de L’Espai de Salut - GSS
c. Henry Dunant, 1 – 25003 Lleida

TARRAGONA/REUS:
Dimarts 10 de juliol
de 10 a 14h
Sala d'actes de l'antic Hospital de Sant Joan
c. Sant Joan, s/n Reus

GIRONA:
Dijous 12 de juliol
de 10 a 14h
Sala d'Actes de l'HOtel d'Entitats
c. Rutlla, 20-22
17002 Girona

BARCELONA:
Dimarts 17 de juliol
de 10 a 14h
Casa del Mar
Carrer d' Albareda, 1-13
08004 Barcelona

Programa:
Escenari 2013: Canviem o ens canvien?
La jornada vol ser una resposta a totes aquelles entitats que volen començar a implementar polítiques de responsabilitat social a les organitzacions.
Treballarem a partir de tres nivells:
A.- Mindware: Què fem?
Mind significa pensament, Ware conjunt d'eines. "Conjunt d'eines amb l'objectiu de pensar què ens porta a actuar"
1.- Gestió de la complexitat
2.- El pensament no convencional
3.- El perquè de les organitzacions
B.- Software: Com ho fem?
"Conjunt de programes, procediments, regles, documentació i dades que formen part de les operacions d'un sistema"
1.- El diàleg amb els grups d'interès:
- El pensament estratègic
- Analitzar i planificar
- Enfortir la capacitat de relació de la organització
- Preparant el diàleg
- Dialogar, revisar i informar
C.- Hardware: Amb què ho fem?
"Conjunt dels components que integren la part material d'un sistema"
1.- Presentació del "Projecte RSO: Iniciativa per fomentar la gestió de la RSO"

Conductors:
Josep Maria Canyelles, Promotor de Responsabilitat Global
Enric Madrigal, Director d’Entre 2 Mons (E2M)

Inscripcions:
Inscriure's a Lleida
Inscriure's a Tarragona
Inscriure's a Girona
Inscriure's a Barcelona

www.xarxanet.org/social/noticies/la-fcvs-repren-les-formacions-en-rso

Convocatòria dels Premis Voluntariat 2012 (20a edició)

El Departament de Benestar Social i Família, a través de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, ha convocat el XX Premis Voluntariat per a l’any 2012 que inclouen les modalitats següents:
  • Projecte d’àmbit nacional (dotat amb 12.000 euros)
  • Projecte d’àmbit local i comarcal (dotat amb 8.000 euros),
  • Eliseu Colomer, adreçat a projectes portats a terme per persones majors de 60 anys (dotat amb 6.000 euros),
  • Votació popular (dotat amb 6.000 euros) en què la ciutadania vota un dels projectes pel web del Servei Català del Voluntariat.
Poden optar al premi les entitats de voluntariat que estiguin inscrites en el Cens d’entitats de voluntariat de Catalunya, a data de publicació de la convocatòria i que desenvolupin el projecte durant aquest any.

El termini per presentar els treballs és el 26 de juliol de 2012.

El lliurament dels premis, dotats amb un total de 32.000 euros, es farà durant el mes de desembre de 2012, en el marc de les celebracions del Dia Internacional del Voluntariat.

Podeu consultar les bases de la convocatòria a: Ordre BSF/200/2012, de 4 de juliol, publicada al DOGC 6165 de 6 de juliol de 2012.

Per a qualsevol consulta truqueu al telèfon 93 493 10 17 o adreceu-vos per correu electrònic a entitats@voluntariat.org.

Per a més informació: www.voluntariat.org

4,5 milions d'euros de la Marató per la pobresa faran possible l'execució de 40 projectes socials a Catalunya

· La Fundació lliurarà de manera imminent a 75 entitats del tercer sector social els fons econòmics necessaris perquè puguin posar en pràctica els seus projectes.

· L'excepcionalitat de la situació socioeconòmica del país i del programa emès el 27 de maig per TV3 i Catalunya Ràdio, ha mogut la Fundació a impulsar amb caràcter urgent la gestió de tot el procés d'avaluació i priorització dels projectes, amb la transparència i rigorositat utilitzades al llarg dels 20 anys de Marató.

El marcador final
La Marató per la pobresa serà una injecció de recursos important i extraordinària per a 75 entitats del tercer sector social a Catalunya que, gràcies als 4.514.076 euros procedents dels donatius a la Marató, podran dur a terme un total de 40 projectes centrats en l'assistència, l'habitatge, la inserció sociolaboral i la infància.

El Patronat de la Fundació La Marató de TV3, reunit avui, ha decidit distribuir els fons disponibles d'acord a la priorització dels projectes presentada pels avaluadors, segons l'objecte de la convocatòria i seguint els criteris marcats per la Comissió Assessora Social. Aquesta Comissió està formada per professionals de trajectòria reconeguda del món universitari, de l'empresa i pròxims al tercer sector, i ha donat suport a la Fundació per garantir el rigor i la transparència utilitzats al llarg de tot aquest procés.

El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la Fundació, Brauli Duart, s'ha mostrat "especialment orgullós de poder repartir avui, només 40 dies després de celebrada la Marató per la pobresa, aquests diners a les entitats de l'àmbit de la pobresa perquè puguin començar a treballar de manera immediata en els seus projectes". Duart ha volgut destacar la rapidesa amb què s'ha treballat en tot el procés d'avaluació, selecció i lliurament dels fons a les entitats que rebran el suport de la Marató, i ha posat un èmfasi especial en el fet d'haver "estat capaços de fer-ho sense perdre el rigor i la transparència aportats per la Fundació durant tots aquests anys".

Línies d'actuació

Els projectes que seran finançats per la Marató per la pobresa responen a quatre línies d'actuació dels àmbits assistencial, habitatge, inserció sociolaboral i infància.
Un total de 10 treballs es desenvoluparan dins el primer grup, l'assistencial, dirigits a l'atenció de necessitats bàsiques, com ara alimentació i higiene.

Referent a l'habitatge, 8 projectes permetran resoldre situacions de manca o risc de pèrdua de vivenda: impagaments puntuals de despeses de lloguers i hipoteques, entre altres.

També s'invertirà part dels 4,5 milions d'euros en 10 projectes destinats al foment de programes ocupacionals i socioeducatius de caràcter preventiu adreçats a persones afectades per l'actual situació de crisi econòmica.

Finalment, l'àrea de la infància és la que té més projectes finançats, 12, dedicats a la promoció i la protecció dels drets dels infants que viuen en famílies en situació de pobresa.

Projectes seleccionats

Dels 40 projectes elegits, 30 són unitaris i 10 coordinats entre diverses entitats, tot afavorint el treball en xarxa, un dels objectius principals d'aquesta edició excepcional de la Marató. A més, l'àmbit territorial d'afectació d'aquests projectes cobreixen diverses localitats de les 4 demarcacions catalanes.

Així, la Marató per la pobresa permetrà cobrir el pagament de menjadors escolars perquè els infants de famílies sense recursos puguin veure coberta aquesta necessitat bàsica, segons es desprèn del treball presentat conjuntament per la Creu Roja i Càritas. També ajudaran a incrementar la mitjana de persones que s'allotgen diàriament en algun dels centres adaptats per a aquesta finalitat, gràcies al projecte de la Fundació Arrels.

Però un dels principals motius d'empobriment i exclusió social que amenacen les famílies catalanes són els desnonaments. En aquest àmbit, els fons de la Marató permetran que l'Observatori de Drets Humans DESC pugui treballar per evitar la pèrdua de l'habitatge o aconseguir un reallotjament adequat, cancel·lar els deutes hipotecaris amb el lliurament de la propietat de l'habitatge o ajudar les famílies afectades a refer les seves vides.

En conjunt, els projectes seleccionats oferiran una resposta immediata a situacions d'emergència que pateixen ciutadans del nostre país agreujades per l'actual crisi econòmica, i alhora garantiran la feina de les entitats socials davant la creixent demanda d'ajuda que han d'assumir.

Consulteu els projectes seleccionats per àrees:


Procés d'avaluació


En l'avaluació dels 205 treballs revisats hi han participat 30 experts en aquest àmbit, sota la coordinació de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Els tècnics han valorat el caràcter innovador i transversal dels projectes, així com la seva capacitat transformadora, qualitat, viabilitat i impacte social. En aquest sentit, els experts han tingut present la competència de l'entitat per poder dur a terme realment el projecte, les accions que repercuteixin directament a les persones en situació de pobresa o en risc d'exclusió i el seu efecte multiplicador, la viabilitat del projecte i de la gestió del pressupost o les accions que incideixen específicament en l'àmbit de la infància, entre altres criteris objectius.

La valoració dels projectes s'ha executat a partir d'un procés molt estricte amb el qual s'ha garantit el màxim d'objectivitat. Així, cada projecte s'ha assignat a 2 revisors que han elaborat informes qualitatius i quantitatius per a cada projecte. Un cop finalitzada aquesta fase, els membres del panel han revisat els informes dels avaluadors i els han classificat d'acord a l'objecte de la convocatòria, afavorir els treballs que incideixen en la pobresa agreujada per la crisi actual.

Consulteu el document amb el resum del procés que s'ha seguit en l'avaluació dels projectes presentats a la convocatòria de la Fundació en l'àmbit de la pobresa.

Seguiment dels projectes

Els treballs que finançarà la Marató per la pobresa es realitzaran en el període d'un any, fins al setembre del 2013. Durant aquest temps serà l'associació ESADE Alumni la institució que farà el seguiment dels projectes de les entitats beneficiàries dels fons, tot aportant de manera altruista la gestió i l'experiència dels antics alumnes a aquest projecte social i solidari. PricewaterhouseCoopers garantirà la gestió correcta i transparent dels fons donats a cada entitat, d'acord amb els convenis que se signaran durant el mes de juliol.

Font: www.tv3.cat/maratopobresa/projectes

6.7.12

Antón Costas fa la conferència inaugural del 22è Fòrum de l’Auditor Professional

Ahir va iniciar-se el 22è Fòrum de l’Auditor Professional que tindrà lloc els dies 5 i 6 de juliol sota el lema AUDITORIA: FIABILITAT I CONFIANÇA. 

Com sempre, el Fòrum compta amb una nodrida participació de professionals de tot l’Estat que debaten i comparteixen inquietuds i experiències.

Ahir va tenir lloc, entre d'altres, la sessió sobre Informació integrada, amb dues intervencions a càrrec de José Luís Lizcano (AECA) i Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global). A l'acte inaugural havia intervingut el profesor Antón Costas, catedràtic Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i vicepresident del Cercle d'Economia.

Piulades enviades al twitter (mostrades en ordre invers):

100 assistents al debat sobre Informacio integrada del Fòrum d'Auditors. En la meva intervenció alerto dels riscs d'algunes memòries

Sessió sobre Informacio integrada de ‪#RSE‬ al Fòrum d'auditors. Ara parla JL Lizacano (AECA) i despres jmcanyelles (Responsabilitat Global)

Costas: les dades mostren que a partir d'un cert nivell de facturació (6m) les empreses perden l'ambició per créixer! Què els passa???

Costas: l'unica solució es l'exportacio, la internacionalització de l'economia! Sols per aqui sortirem de la crisi.

El Pla Marshall va suposar un esforç enorme: el 9% del PIB americà. Com el "Pla Marshall" que cada any Catalunya dóna a Espanya!

Costas: què ens pot salvar de crisi? La por! Que la por ens faci raonar!! Al 2008 el gov del banc d'esp. pensà que tot s'enfonsava i reacció

Costas: no creguem narrativa alemanya! Causa crisi no es endeutament Public sinó privat! Fiscal macroeconòmic no hi ha hagut malversament

Costas: j.Fischer li va dir que alemanya no vol liderar; alemanya vol exportar! Potser per aqui va...

Costas: per què austeritat dràstica? Convenciment malgrat manca d'arguments? Moralitat germànica que ens volen imposar? Potser interessos?

Costas: FMI analitza 160 casos d'austeritat (consolidació fiscal) i no troba evidències de fomentar el creixement!! No n'hi ha evidencia!

Costas: cita St Agustí i no a keynes!! De "senyor, concedeix-me la castedat però no ara" a "senyor, concedeix-me l'austeritat però no ara"!

Costas: com explicar que (si ha un mínim d'intel·ligència) els governs insisteixin en una austeritat tan forassenyada??

Costas: aquesta crisi mal curada pot tenir conseqüències mundials intenses, retorn dels nacionalismes d'Estat, desconfiances, tancaments...

Costas: l'atur estructural dels joves continuarà durant dècades com a conseqüència de com ho estem fent ara de malament... Mala teràpia!!

Anton Costas: no es una crisi ciclica normal, ve ampliada per un clima depressiu general

Comença el 22è Fòrum de l'Auditor Professional (Sitges, Catalunya). Anton Costas fa conferència inaugural. Auditori pleníssim!!

5.7.12

Àngel Miret parla a "Respensar la Societat"

Aquest dimecres va tenir lloc una nova sessió del grup "Repensar la Societat". En aquesta ocasió el convidat va ser Àngel Miret, gerent de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Barcelona. La trobada va tenir lloc a l'Alberg que la Fundació Catalana de l'Esplai té al Prat de Llobregat.

Piulades enviades al twitter (mostrades en ordre invers):

Miret: estan treballant amb entitats la mesura del SROI en una línia d'innovacio

Miret ha volgut trencar amb certes dinàmiques de partit i ha mantingut els càrrecs del tripartit que actuen amb profess. i sentit Instit.

Miret: es absurd que estiguem fomentant habitatge per a famílies desnonades per bancs gestionats pel frob, el mateix interes Public!

Miret diu que no hi ha oposició a l'aj de bcn en Pol.Soc. La línia de l'Alcalde Trias ha superat en sensibilitat a tots els partits

Miret demana un gran salt en ‪#RSE‬. Transparència en com creen valor social. Defensa un ventall retributiu de 1 a 10 com a més que suficient

Miret subsriu el discurs de Teresa Forcades. Deixem de pensar que els experts tenen la solució. El que cal és sentit comú

Àngel Miret, coord Serveis Persones Aj. BCN, parla a "Repensar la Societat", a l'Alberg de la FCE al Prat

Notícia relacionada: El tercer sector fa balanç de les polítiques socials del primer any de Xavier Trias a Barcelona. En motiu del primer any de Xavier Trias com a alcalde de Barcelona, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia i El País han recollit el balanç que en fan diversos representants de les entitats del tercer sector en relació a les polítiques socials. Es recullen les opinions de Teresa Crespo (ECAS), Enric Canet i Rosa Balaguer (Casal dels Infants), Salvador Busquets (Arrels Fundació), Jordi Roglá (Càritas Barcelona), Àngels Guiteras (Taula del Tercer Sector), Josep Marquès (Creu Roja). La presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, destaca a El Periódico que “s’ha mantingut el model de participació de les entitats gràcies a l’acord ciutadà d’inclusió social, però la restricció econòmica ha destruït el model d’excel·lència de les guarderies” mentre que Rosa Balaguer, Enric Canet, Jordi Roglá i Salvador Busquets insisteixen que calen més ajudes bàsiques i prioritzar la lluita contra la pobresa. Àngels Guiteras i Josep Marquès destaquen que el nou govern de la ciutat s’ha mostrat sensible a la inversió social i l’actual situació de crisi econòmica.