30.4.09

Les antenes que fan de palmera

Fa un any llarg, escrivíem sobre les antenes de telefonia mòbil disfrassades de palmera. L'article començava així:

Recordareu els dibuixos d’Ibáñez del Mortadel·lo i Filemó en què els objectes es camuflaven de manera inversemblant. Qualsevol semàfor podia ser la porta d’entrada a les dependències secretes de la TIA.... La mateixa sensació hem experimentat en ser assabentats que dues magnífiques palmeres no eren sinó dues antenes de telefonia mòbil discretament ocultes mitjançant tècniques de disfressa...
Volem ara recordar-lo amb motiu del reportatge que es fa sobre aquest tema a Lindstrom i que valora el factor d'innovació que té aquest invent. En tot cas, el tema a valorar no és tant l'estètic com el de seguretat per les radiacions. No sabem de quina informació disposa la població nigeriana, però recordem que a Xile vam coincidir amb una manifestació davant el Palacio de la Moneda que reclamava que l’Executiu legislés sobre la instal·lació d’antenes. Mentre que a Itàlia, per exemple, es permet un llindar d’ona de 10 unitats, a Xile la permissivitat arriba a 435. Però a més, no hi ha limitacions respecte a la proximitat a escoles o hospitals.



Turn weaknesses into strengths: Nigerian Palms

LAGOS, NIGERIA: Discover how a telecommunications company in Nigeria has changed ugly radio towers, for mobile signals, into a very effective advertising campaign.

Lindstrom explores in this video blog how a number of seemingly normal palm trees are actually a local telecommunication operator's radio towers, changing the normally bad looking traditional base stations into a good looking palm tree, by using a well known symbol and a sense of humour.

Click Here to watch Lindstrom's latest video report from Nigeria or click here to watch the entire library of video reports about brands in recession.

Entra vídeo Nigèria

29.4.09

Jornada "L'empresa integradora. Equips de persones amb capacitats diferents"

La jornada tindrà lloc el 19 de maig a la Casa Llotja de Mar de Barcelona

Algunes empreses compleixen el marc legal en la quota de reserva per a persones amb discapacitat, però el seu objectiu no és purament normatiu sinó que forma part d'una manera d'entendre el seu deure amb l'entorn i la seva capacitat de competir. És a dir, la seva manera d'estar en el mercat i també en la societat. Alhora l'informe de la OIT sobre la discriminació laboral (2007) mostra que sovint les persones amb discapacitats són més productives.

Avui són moltes les veus que consideren que cal incorporar dins la lògica empresarial els compromisos socials, ambientals o de bon govern.

Cada cop són més les empreses que s'impliquen en els reptes que afecten al seu entorn, entenent que aquest compromís social respon a una demanda de la societat. Els clients, els proveïdors i el personal que integren l'empresa valoren cada cop més l'actuació responsable de l'empresa i progressivament la ciutadania sap reconèixer aquest actiu de les empreses i expressa amb major convicció una opció de preferència que es vehicula en el mercat.

Com puc complir la llei? Quin risc general el seu incompliment? De quins incentius ens podem beneficiar? Com s'aplica la quota de reserva del 2% i en quins casos es pot optar a l'aplicació de mesures alternatives? Com es gestiona el certificat d'excepcionalitat i quan se'ns pot denegar? Quines opcions podem aplicar pel compliment de mesures alternatives? Quins són els moments crítics del procés d'integració? Quin suport podem tenir? Com puc anar, com empresa, més enllà del compliment estricte de la llei i quines oportunitats pot representar per a l'organització? Com podem millorar el desenvolupament de la nostra responsabilitat social empresarial? Com afecta la cris la relació entre empreses i organitzacions no lucratives?

Destinataris

La jornada es dirigeix al nivell directiu d'empreses de qualsevol sector i es respondrà a preguntes que l'empresa es fa habitualment

Programa
9.15 h. Obertura i presentació. Dr. Josep Santacreu. President del Grup de Treball de Responsabilitat Social Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona

9.30 h. Notes sobre l'enfocament de Responsabilitat Social: del marc legal i la filantropia a l'RSE. Sr. Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global, assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona
9.45 h. Panel presentació de casos d'èxit
Sra. Cristina González. Directora Fundació Integràlia
Sr. Francisco Martín Frías. President MRW
Sra. Eva Hernampérez. Adjunta a direcció d'Anudal Industrial, SL

Pausa

11.00 h. Panel de visions legals i pràctiques.

Adequar-se al marc legal. Sra. Mª José Abella. Doctora en Dret, advocat, professora titular de Dret del Treball de la UB, titular del Buffette Abella

Oportunitats de col·laboració. Cas pràctic de tres organitzacions no lucratives que col·laboren amb empreses.  
Sra. Rosa Masriera. Cap de Nous projectes de la Fundació Esclerosi Múltiple
Sra. Núria Fusté. Cap de comunicació de la Fundació Esclerosi Múltiple
Sr. Ricard Matas. Director Gerent de Fundació Tallers
Sr. Jaume Farré. Responsable programa Incorpora, Fundació La Caixa

Torn de preguntes
12.30 h. Cloenda

Jornada "La empresa integradora. Equipos de personas con capacidades diferentes"

La Cámara de Comercio de Barcelona organiza para este próximo martes 19 de mayo en la Casa Llotja de Barcelona una jornada informativa dirigida a empresas. Bajo el nombre "L’empresa integradora: equips de persones amb capacitats diferents" tiene el objetivo de buscar fórmulas para mejorar el desarrollo de la responsabilidad social empresarial y la integración de personas con discapacidad en la empresa ordinaria.


Algunas empresas cumplen el marco legal en la cuota de reserva para personas con discapacidad, pero su objetivo no es puramente normativo sino que forma parte de una manera de entender su deber con el entorno y su capacidad de competir.
Es decir, su manera de estar en el mercado y también en la sociedad. Al mismo tiempo el informe de la OIT sobre la discriminación laboral (2007) muestra que a menudo las personas con discapacidades son más productivas.

Hoy son muchas las voces que consideran que es necesario incorporar dentro de la lógica empresarial los compromisos sociales, ambientales o de buen gobierno.
Cada vez son más las empresas que se implican en los retos que afectan a su entorno, entendiendo que este compromiso social responde a una demanda de la sociedad. Los clientes, los proveedores y el personal que integran la empresa valoran cada vez más la actuación responsable de la empresa y progresivamente la ciudadanía sabe reconocer este activo de las empresas y expresa con mayor convicción una opción de preferencia que se vehicula en el mercado.

¿Qué riesgo genera su incumplimiento? ¿De qué incentivos podemos beneficiarnos? ¿Cómo se aplica la cuota de reserva del 2% y en qué casos se puede optar a la aplicación de medidas alternativas? ¿Cómo se gestiona el certificado de excepcionalidad y cuando se nos puede denegar? ¿Qué opciones podemos aplicar para el cumplimiento de medidas alternativas? ¿Cuáles son los momentos críticos del proceso de integración? ¿Qué apoyo podemos tener? ¿Cómo puedo ir, como empresa, más allá del cumplimiento estricto de la ley y qué oportunidades puede representar para la organización? ¿Cómo podemos mejorar el desarrollo de nuestra responsabilidad social empresarial? ¿Cómo afecta la crisis a la relación entre empresas y organizaciones no lucrativas?

Destinatarios

La jornada se dirige al nivel directivo de empresas de cualquier sector y se responderá a preguntas que la empresa se hace habitualmente


Programa

9.15 h. Apertura y presentación. Dr. Josep Santacreu. Presidente del Grupo de Trabajo de Responsabilidad Social Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona

9.30 h. Del marco legal y la filantropia a la RSE. Sr. Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global, asesor técnico de la Cambra de Comerç de Barcelona

9.45 h. Panel presentación de casos de éxito
Sra. Cristina González. Directora Fundación Integralia
Sr. Francisco Martín Frías. Presidente MRW
Sra. Eva Hernampérez. Adjunta a dirección Anudal Industrial, SL

Pausa

11.00 h. Panel de visiones legales y prácticas.

Adecuarse al marco legal. Sra. Mª José Abella. Doctora en Derecho, abogado, profesora titular de Derecho del Trabajo de la UB, titular del Buffette Abella

Oportunidades de colaboración. Caso práctico de tres organizaciones no lucrativas que colaboran con empresas.
Sra. Rosa Masriera. Jefe Nuevos Proyectos de la Fundación Esclerosis Múltiple
Sra. Núria Fusté. Jefe de Comunicación de la Fundación Esclerosis Múltiple
Sr. Ricard Matas. Director Gerente de Fundación Tallers de Catalunya
Sr. Jaume Farré. Responsable programa Incorpora, Fundación La Caixa

Turno de preguntas
12.30 h. Clausura

Una fira que no es recicla

En diverses ocasions hem parlat de la responsabilitat social de les Organitzacions NO Lucratives (n'hem dit RSO) i també hem reflexionat sobre l'RS aplicada a la cultura popular.

No podíem deixar passar per alt, doncs, la notícia que recull avui el Periódico segons la qual la Fira d'Abril que organitza la FECAC a Barcelona deixa de reciclar escombraries.

Ha estat la retallada d'una subvenció el factor que ha motivat que la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya hagi deixat de separar les escombraries de les casetes per reciclar-les com es feia des de l'any 2002.

Així, enguany tot va al mateix contenidor, tot barrejat: plàstic, cartró, llaunes, residus orgànics... Només el vidre es pot separar. Els responsables de cada caseta indiquen que si l'organització no els ho facilita, ells no poden assumir la separació.

La salut al cistell', nou programa sobre alimentació saludable

La salut al cistell', el nou programa sobre alimentació saludable que TV3 estrenarà el proper diumenge 3 de maig a partir de les 20.15h, es va presentar al Mercat de Santa Caterina.

És la primera experiència a Catalunya de produir i realitzar un programa de TV amb el sector Agroalimentari, en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i l’Ajuntament de Barcelona, a través de Mercats Municipals i Mercabarna, amb l’assessorament alhora de la Càtedra de Fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A la presentació hi va assistir el Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Llena, que va voler destacar "la gran fita d'aquest programa és haver posat en comú a tots els sectors implicats en l'alimentació a Catalunya". Per altra banda, el Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, també president de Mercats Municipals de Barcelona i president de Mercabarna, Jordi W. Carnes, va valorar molt positivament la iniciativa, destacant "Mercabarna i l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona com a operadors vitals per a la ciutat i Catalunya", tot recordant que "els mercats són prescriptors, gràcies a la complicitat i confiança que s'estableix en el comerç de proximitat".

Web del programa www.tv3.cat/lasalutalcistell

La Generalitat de Catalunya posa en funcionament un portal a Internet per a facilitar la integració de les persones immigrades


El portal www.acollida.gencat.cat està disponible en 10 llengües, facilita informació bàsica sobre la societat catalana i sobre els principals drets i deures.


El recurs inclou enllaços als materials audiovisuals i facilita informació bàsica sobre el model de societat, sobre els drets i deures elementals del conjunt de la població i, més concretament, dels derivats de la normativa d’estrangeria que afecten a les noves i els nous catalans.

El web s’estructura en deu àmbits que, entre d’altres, inclouen informacions pràctiques amb preguntes i respostes més freqüents, models de diàlegs, expressions habituals i glossaris. En la majoria dels casos, incorpora també enllaços amb els materials audiovisuals de suport a la integració. Uns coneixements que també poden ser d’interès pel conjunt de la població pel que fa a l’accés als serveis públics o per aquelles persones que vulguin saber sobre polítiques d’estrangeria.

Consultor independent o freelance

Un servidor es defineix com a consultor independent, com fan moltes altres persones, i només escadusserament faig servir la paraula freelance. Habitualment la defujo, no tant pel fet de ser un anglicisme com perquè em sona a professions de menor valor afegit. És a dir, aplicada a un fotògraf, dir que és un freelance no em fa pensar en un artista de la fotografia sinó en un fotògraf que treballa d'autònom al servei d'altres. En aquest sentit, li resta valor de projecte propi, li dóna un caràcter subsidiari. Són percepcions que crec que compartim amb qui, tot i estar en aquesta categoria, ens sentim més propers a un ideal d'emprenedor social que de treballador autònom per al millor postor.

Pot semblar una boutade però els matisos de la llengua són cada cop més importants per a recollir els perfils volgudament marcats i la necessitat d'afirmar les identitats professionals i personals. 

Faig aquesta reflexió perquè l'altre dia em vaig adonar casualment que el diccionari dóna com a vàlid en català freelance i no independent (com sí que seria correcte en castellà o francès). L'adjectiu freelance seria "dit del professional, especialment el que duu a terme activitats liberals o creatives, que treballa pel seu compte prestant serveis professionals per altri".

ca  freelance
es  freelance, independiente
fr  free-lance, indépendant, pigiste
pt  freelance
en  freelance, freelancer

Com que em va semblar que l’entrada freelance hauria d’incorporar plenament el sinònim independent, vaig adreçar-me al Termcat (Centre de Terminologia Catalana). Des de l'Àrea de Neologia i Normalització del www.termcat.cat, la Dolors Montes em va respondre molt amablement amb els arguments següents:
El motiu pel qual es va desestimar la sinonímia entre freelance i independent és el fet que independent (tant usat amb valor de substantiu com d’adjectiu) és una denominació poc precisa, que en català pot induir a confusió en molts contextos (a diferència de freelance, que és una denominació del tot inequívoca en la nostra llengua, tal com sol passar amb la majoria de manlleus). Així, una frase com ara És un fotògraf independent és ambigua i pot fer dubtar si parla d’un fotògraf que treballa pel seu compte, prestant els seus serveis a diferents empreses (és a dir, un freelance), o bé d’un fotògraf que té una manera de treballar lliure i sense imposicions.
Inicialment, de tota manera, (l’any 1995) freelance es va aprovar com a sinònim de independent, però posteriorment (l’any 2000), tenint present l’argument que us he exposat i l’ús generalitzat de l’anglicisme, es va decidir eliminar la sinonímia i mantenir únicament freelance com a forma referida als professionals que treballen pel seu compte. Probablement és una decisió discutible, però el diccionari normatiu (de l’Institut d’Estudis Catalans) també recull actualment freelance sense cap mena de remissió a independent.

Cal dir, malgrat tot, que el fet que el diccionari no reculli aquestes dues denominacions com a sinònimes no implica que independent no es pugui utilitzar també amb el significat de freelance, si el context és prou clar i es considera que no hi ha confusió possible. 
Agraeixo l'explicació, que trobo raonable. Em quedo amb el darrer paràgraf, i prefereixo fer ús del consultor 'independent', no tant per a expressar l'allunyament de les empreses i organitzacions per a les quals treballo sinó per a fer més rellevant la singularitat del projecte propi.

És sexista aquesta foto?

Article publicat a Jornal.cat

La foto de Letizia Ortiz i Carla Bruni pujant les escales del palau de la Zarzuela va desencadenar ahir un encès debat al voltant d'una pregunta: ¿és sexista? Podeu llegir les opinions d'alguns famosos al Periódico.

Aquest debat s'emmarca dins un dels aspectes de la Responsabilitat Social de les Empreses, i en concret en la reflexió sobre quins són els valors socials que promouen les empreses, ja sigui per mitjà de la seva publicitat o de la pròpia manera d'actuar.

En el cas d'una empresa qualsevol, fins i tot un petit comerç, podrem fixar-nos en detalls més objectius com ara si les imatges de persones que han inserit a l'anunci es corresponen a dones o homes en funció de la feminització o masculinització del contingut a transmetre o de l'ús sexista que se'n faci. Diríem que en la gran majoria de casos no hi ha tant una conducta volgudament sexista sinó un funcionament per inèrcia davant allò que forma part de la cultura social. Són casos on el posicionament sol ser més clar. La dificultat rau precisament a fer el canvi cultural, sobretot si perceben que la competència no actua de la mateixa manera com els estem proposant.

Quan ens referim a les institucions públiques ja es complica una mica més ja que els valors que es transmeten no són un complement sinó que solen ser l'objecte de la pròpia campanya. Quan una empresa vol explícitament transmetre uns valors socials en diem màrqueting social per a diferenciar-lo del màrqueting comercial normal. En el cas de les administracions no fem servir aquesta expressió perquè tota la comunicació pública té aquest caràcter, sempre hi ha una transmissió de valors amb intencionalitat, fins al punt que trobar el punt de neutralitat seria tant difícil com absurd. En tot cas, podrem discutir si els valors que es transmeten són els més adequats o no, si és adequada la despesa que comporta la campanya, si promouen la superioritat d'un cert col·lectiu sobre un altre, si tenen una intencionalitat partidista, etc.

Finalment, si ens centrem en el cas dels mitjans de comunicació, l'anàlisi se'ns complica força més, ja que no podem demanar el to institucional, la mesura o la correcció política que sí que podem esperar i exigir del sector públic. Una empresa de comunicació vol gunyar-se la vida, i per a això té la necessitat de provocar certes polèmiques, cercar la notícia allà on podria passar inadvertida, promoure punts de vista diferents allà on podria no haver-hi res a opinar.

És cert que la fotografia dels culs de les dues senyores té morbo i que segurament és inapropiada, però també podem valorar-ne l'adequació en funció del lloc que ocupi: lògicament és diferent si emplena una portada que si se situa en una pàgina complementària on hi figuren les dimensions més anecdòtiques o els comentaris sobre el paper de les dues dames, etc.

En aquest sentit, si la foto serveix per a il·lustrar l'anàlisi periodística sobre el rol jugat per les dues senyores, la trobo molt apropiada. La premsa ha de despertar el sentit crític, i poder jugar amb la idea que el paper d'aquestes senyores ha estat el que transmet la foto m'està molt bé. Per tant, això ho podrem validar si els comentaris que acompanyen la foto van en aquest sentit. 

En aquest cas, caldria relativitzar doncs la responsabilitat social en el possible sexisme de la fotografia ja que la responsabilitat no correspon tant a la premsa com als organitzadors de la cimera franco-espanyola i als respectius caps de gabinet i comunicació. És claríssim i està fora de dubte que hi ha hagut una voluntat expressa a convertir aquesta cimera en un acte mediàtic per la porta del darrera tot i el risc evident de frivolitzar-lo. 

No vull entrar en qui hi surt guanyant, i quins rèdits n'obté. És possible que la imatge que s'ha donat sigui 'amable' per al gran públic i que transmeti una sensació més agradable que una mera trobada política entre dos representants polítics de dos estats. És possible que algú cregui que mostrar el to humà, generar la notícia de l'enamorament de Sarko i Carla Bruni, encara que caigui en un excés de sensibilitat i ximpleria, pot deixar una millor imatge de la trobada política. I el més preocupant és que potser tingui raó. El problema és quan la política ja n'és tan conscient i s'hi mostra tan desacomplexada que fins i tot estigui disposada a jugar amb aquest factor emocional, que la premsa no fa sinó magnificar.

Vull expressar una opinió molt personal: les expressions de Sarkozy i Carla Bruni fent-se manetes, mirades, somriures, tirant-se floretes, en el marc d'un acte formal i de contingut polític em semblen unes actituds fora de lloc, que no humanitzen l'acte sinó que el despersonalitzen, i que ajuden a desmuntar la capacitat de la política com a vector de canvi a partir d'un aprofundiment democràtic.

Sens dubte, podríem demanar a la premsa que, en virtut de la seva responsabilitat davant la societat, es mostri crítica envers aquests actes que rebaixen la dignitat de la política i li resten credibilitat. Però són pocs els que s'atreviran a fer-ho. I certament és al sector públic i polític a qui hauríem de demanar més seriositat i contenció de la sensibleria

El problema és com hem de fer arribar aquesta crítica: si no ho fa la premsa (la mesura en què ho fa és tan condescendent que no és sinó una legitimació de la pràctica), si no ho fan els partits polítics (no correran el risc de ser malinterpretats per la societat), si no ho fan les ONG (cadascuna té la seva lluita particular però no es posicionen sobre temes transversals)... com pot la ciutadania crítica expressar el seu punt de discrepància? Sort en tenim dels blogs i l'internet 2.0!
 

¿És sexista esta foto?


La foto de Letizia Ortiz y Carla Bruni subiendo las escaleras del palacio de la Zarzuela desató ayer un encendido debate en torno de una pregunta: ¿es sexista? Puede leer las opiniones de algunos famosos en el Periódico.

Este debate se enmarca en uno de los aspectos de la Responsabilidad Social de las Empresas, y en concreto en la reflexión sobre cuáles son los valores sociales que promueven las empresas, ya sea por medio de su publicidad o de la propia manera de actuar.

En el caso de una empresa cualquiera, incluso un pequeño comercio, podremos fijarnos en detalles más objetivos como si las imágenes de personas que han insertado en el anuncio se corresponden a mujeres o hombres en función de la feminización o masculinización del contenido a transmitir o del uso sexista que se haga. Diríamos que en la gran mayoría de casos no hay tanto una conducta intencionadamente sexista sino un funcionamiento por inercia ante lo que forma parte de la cultura social. En estos casos el posicionamiento suele ser más claro. La dificultad estriba precisamente en hacer el cambio cultural, sobre todo si perciben que la competencia no actúa de la misma manera como les estamos proponiendo.

Cuando nos referimos a las instituciones públicas ya se complica un poco más ya que los valores que se transmiten no son un complemento sino que suelen ser el objeto de la propia campaña. Cuando una empresa quiere explícitamente transmitir unos valores sociales lo llamamos marketing social para diferenciarlo del marketing comercial normal. En el caso de las administraciones no utilizamos esta expresión ya que toda la comunicación pública tiene este carácter, siempre hay una transmisión de valores con intencionalidad, hasta el punto que encontrar el punto de neutralidad sería tan difícil como absurdo. En todo caso, podremos discutir si los valores que se transmiten son los más adecuados o no, si es adecuado el gasto que conlleva la campaña, si promueven la superioridad de un cierto colectivo sobre otro, si tienen una intencionalidad partidista, etc.

Finalmente, si nos centramos en el caso de los medios de comunicación, el análisis se nos complica bastante más, ya que no podemos pedir el tono institucional, la medida o la corrección política que sí podemos esperar y exigir del sector público. Una empresa de comunicación quiere ganarse la vida, y para ello tiene la necesidad de provocar ciertas polémicas, buscar la noticia allí donde podría pasar inadvertida, promover puntos de vista diferentes donde puede no haber nada que opinar.

Es cierto que la fotografía de los culos de las dos señoras tiene morbo y que seguramente es inapropiada, pero también podemos valorar su adecuación en función del lugar que ocupe: lógicamente es diferente si llena una portada que si se sitúa en una página complementaria donde figuran las dimensiones más anecdóticas o los comentarios sobre el papel de las dos damas, etc.

En este sentido, si la foto sirve para ilustrar el análisis periodístico sobre el rol jugado por las dos señoras, la encuentro muy apropiada. La prensa ha de despertar el sentido crítico, y poder jugar con la idea de que el papel de estas señoras ha sido el que transmite la foto me está muy bien. Por lo tanto, esto lo podremos validar si los comentarios que acompañan la foto van en este sentido.

En este caso, habría que relativizar pues la responsabilidad social en el posible sexismo de la fotografía ya que la responsabilidad no corresponde tanto a la prensa como a los organizadores de la cumbre franco-española y los respectivos jefes de gabinete y comunicación. Es clarísimo y está fuera de duda que ha habido una voluntad expresa a convertir esta cumbre en un acto mediático por la puerta de atrás a pesar del riesgo evidente de frivolizarlo.

No quiero entrar en quien sale ganando, y qué réditos obtiene. Es posible que la imagen que se ha dado sea 'amable' para el gran público y que transmita una sensación más agradable que un mero encuentro político entre dos representantes políticos de dos estados. Es posible que alguien crea que mostrar el tono humano, generar la noticia del enamoramiento de Sarko y Carla Bruni, aunque caiga en un exceso de sensibilidad y tontería, puede dejar una mejor imagen del encuentro político. Y lo más preocupante es que quizá tenga razón. El problema es cuando la política ya es tan consciente de ello y se muestra tan desacomplejada que incluso esté dispuesto a jugar con este factor emocional, que la prensa no hace sino magnificar.

Quiero expresar una opinión muy personal: las expresiones de Sarkozy y Carla Bruni con las manitas, miradas, sonrisitas, lanzando florecitas, en el marco de un acto formal y de contenido político me parecen unas actitudes fuera de lugar, que no humanizan el acto sino que lo despersonalizan, y que ayudan a desmontar la capacidad de la política como vector de cambio a partir de una profundización democrática.

Sin duda, podríamos pedir a la prensa que, en virtud de su responsabilidad ante la sociedad, se muestre crítica hacia estos actos que rebajan la dignidad de la política y le restan credibilidad. Pero son pocos los que se atrevirán a hacerlo. Y ciertamente es al sector público y político a quien deberíamos pedir más seriedad y contención de lo cursi.

El problema es cómo hemos de hacer llegar esta crítica: si no lo hace la prensa (la medida en que lo hace es tan condescendiente que no es sino una legitimación de la práctica), si no lo hacen los partidos políticos (no correrán el riesgo de ser malinterpretados por la sociedad), si no lo hacen las ONG (cada una tiene su lucha particular pero no se posicionan sobre temas transversales) ... ¿como puede la ciudadanía crítica expresar su punto de discrepancia? Suerte tenemos de los blogs y Internet 2.0!

28.4.09

Comerç detallista amb cadenes de proveïment eficients i sostenibles

  • El lloc de trobada per als líders de tots els sectors minoristes d'arreu del món
  • Hi prendran part més de 1000 persones de l'elit mundial de la venda al detall
El Congrés Mundial del sector detallista es fa a Barcelona els propers 6-8 de maig i s'hi parlarà entre altres de temes de responsabilitat social com els següents:

Making sustainability good business
    Date/Time: 06 May 2009
    09:30-10:30

    Session Details

    The business of sustainability continues to dominate corporate strategy as retailers strive to create competitive advantage, achieve cost efficiencies and positively impact the bottom line. Led by The Retail Strategy Council, this session will reveal how some of the world’s leading retailers are continuing to develop strategies around sustainability and why this makes good business.

    Facilitator:

  • W Sean Ford, Vice President, Global Business Unit, Oracle

    Panelists include:

  • Lucy Neville-Rolfe, Corporate and Legal Affairs Director, Tesco

  • David Shriver, Former Special Advisor to the CEO, Carrefour

  • Andrew Jennings, Managing Director Retail, Woolworths South Africa

  • Guy Champniss, Head of Intelligence Unit, Havas Media

  •  
    Efficient and sustainable supply chains
      Date/Time: 07 May 2009
      14:00-15:30

      Session Details


      Business is increasingly under the ethical spotlight, being held accountable not just for their own supply chain but also suppliers’ ethical lapses. Consumer diligence, the 2007 Bali Treaty and political initiatives demand new approaches and collaboration. This session will drill into the most critical areas of the ethical supply chain agenda.

      Facilitated by:

    • Martin Christopher, Professor of Marketing and Logistics, Cranfield School of Management

    • Panellists include:

    • Duncan Kendal, Head of Supply Operations, Argos

    • Sean Feeney, Director of Logistics, DSG International

    • Neil Kearney, Chairman, International Textile, Leather, and Garment Workers Federation, NGO


    • Web del Congrés: www.worldretailcongress.com

      La CONC presenta un informe sobre les causes de l'absentisme laboral i les propostes per abordar-lo

      Avui és el Dia Internacional de la Salut en el treball

      FotoL'Organització Internacional del Treball (OIT) assenyala que el terme "absentisme" s'utilitza per descriure la no assistència a la feina per part d'un treballador o treballadora que es creia que hi assistiria.

      La Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC - CCOO) ha elaborat un informe que us presentem tot seguit: Informe presentat per CCOO de Catalunya sobre 'Definició, causes i propostes per abordar l'absentisme laboral'

      La Diputació de Barcelona, una referència a Europa en la lluita contra el canvi climàtic

      Reproduïm la notícia extreta de Tribuna.cat

      Durant els anys noranta, la Diputació de Barcelona va convertir-se en un punt de referència per a tot Europa en la promoció de polítiques locals a favor d’un desenvolupament sostenible. Aquest no ha estat l’únic tema en el qual ha despuntat internacionalment si parlem de polítiques de medi ambient.
      També ho ha estat al llarg dels últims anys amb la creació de l’anella verda de parcs naturals, protegint tot un seguit d’espais propers a les zones més poblades de la regió metropolitana de Barcelona i fomentant-ne el seu ús per al gaudi de la població. La Diputació de Barcelona, per tant, no ha deixat mai de ser una referència pels estaments europeus en l’àmbit de la sostenibilitat, i es dóna el cas que ara ho torna a ser amb força per la seva tasca a favor de l’eficiència i l’estalvi d’energia.

      Aquest mateix diari va ressaltar a principis de març que, aprofitant la celebració de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible 2009, el passat dia 10 de febrer es va signar a Brussel·les el "Pacte d’alcaldes i alcaldesses contra el canvi climàtic", on la Diputació de Barcelona hi ha jugat des del principi un rol de promotor destacat. El Pacte pretén promoure l’aplicació de mesures de mitigació del canvi climàtic a les ciutats Europees que s’hi adhereixen, i se centra en el compliment dels objectius comunitaris en matèria energètica, és a dir, reduir abans de l’any 2020 un mínim del 20% dels gasos d’efecte hivernacle en relació a les emissions de l’any 2000 i assegurar que almenys el 20% de l’energia provingui de fonts renovables.

      I és precisament aquest rol de promotor de la cultura de l’estalvi i l’eficiència entre els municipis barcelonins el que acaba de ser reconegut per la Comissió Europea. Fou el mateix comissari europeu d'Energia, Andris Pieblags, qui va transmetre personalment el dijous passat aquest reconeixement en una visita que féu a la pròpia Diputació. Les dades constaten aquest lideratge: dels més de 300 municipis europeus adherits, 79 són de la província de Barcelona, entre els quals es troben Badalona, Hospitalet de Llobregat, Sabadell o Terrassa; d’altra banda, la Diputació de Barcelona ha destinat 1,5 milions d'euros entre els anys 2008 i 2009 per a l’elaboració de plans d'acció d'energia sostenible dels municipis signants dels pacte d'alcaldes; també és remarcable la preparació d’una metodologia pròpia per poder donar suport tècnic als municipis per complir els compromisos derivats de la signatura del pacte (disseny d'inventari d'emissions, llistat d'accions del pla d'accions d'energia sostenible, del seguiment bianual...).

      Fins aquí, la cara. Però cal seguir posant un semàfor vermell a la ciutat de Barcelona, que continua no veient necessari signar el Pacte, a diferència d’altres grans ciutats europees com París, Londres, Amsterdam, Budapest, Lisboa o Madrid, que estan fent esforços meritoris per situar-se a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic.

      27.4.09

      Premi 2009: «Disseny per al reciclatge: producte reciclat/reciclable»




      El Centre Català del Reciclatge de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya organitza la 5a edició del Premi "Disseny per al Reciclatge: producte reciclat/reciclable".

      L’objectiu del Premi és distingir productes, projectes i estratègies que hagin considerat i integrat en el seu disseny criteris de reciclatge i/o reciclabilitat; i materials reciclats, reciclables i/ o biodegradables que puguin ser considerats en el procés de disseny de producte

      Presentació Descripció categories i formularis de presentació de candidatures - Informació general (terminis, jurat, dotació, ...)LOUCOMCAU - Taller de presentació del Premi 22 d'octubre de 2008 a les 18:30h a l'auditori ADI FAD

      Font: arc.cat

      26.4.09

      Newsletter especial Abril 2009: Comerç Detallista


      [ca] Ja podeu llegir la newsletter d'abril, on us proposem col·laborar a identificar bones pràctiques d'RSE en el comerç detallista. Entreu al newsletter en català: [ca] Abr'09: Comerç detallista

      [es] Ya pueden leer la newsletter de Abril, donde les proponemos colaborar en identificar buenas prácticas de RSE en el comercio detallista. Entrar en la newsletter en castellano: [es] Abr'09: Comercio detallista

      25.4.09

      El Govern reconeix els mèrits laborals de 19 persones i 10 empreses i entitats amb les Medalles i Plaques President Macià

      Aquests guardons són un reconeixement als treballadors i als empresaris que s’han distingit per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball

      També volen recompensar la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana


      El Govern ha acordat avui concedir la Medalla al treball President Macià 2009 a 19 persones i la Placa al treball President Macià 2008 a 10 empreses, entitats i organismes amb seu a Catalunya. Les Plaques i Medalles al treball President Macià volen recompensar tant a treballadors com a empreses pels seus mèrits laborals i la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana.
       
      Aquests guardons també són un reconeixement als treballadors i als empresaris que s'han distingit per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball, i a les empreses i les entitats que han adoptat millores i iniciatives de progrés en l’ordre laboral. La concessió d’aquests guardons, que es van crear l’any 1938, és oberta a qualsevol persona o entitat.
       
      Entre les empreses que han rebut la Placa al treball President Macià volem destacar des de Responsabilitat Global les que ho han fet pels seus compromisos en el camp de la Responsabilitat Social:

      En la categoria d’igualtat d’oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar:
       
      • IBM, S.A.E. Comercialització de programes i eines informàtiques. Per ser pionera en la implementació de plans d’igualtat d’oportunitats, per fomentar mesures de conciliació laboral i per la seva preocupació per la innovació i per fomentar la igualtat d’oportunitats en el treball en diversos àmbits.
      • KH Lloreda, S.A. Empresa de fabricació de productes de neteja. Per la feina que ha desenvolupat en equip per intentar aplicar solucions innovadores no només en l’àmbit tecnològic, sinó també en les polítiques socials amb important mesures de conciliació laboral  i mediambientals.
      En la categoria de responsabilitat social empresarial:

      • Cafès Novell, S.A. Empresa dedicada a la producció i venda de cafè. En reconeixement a la seva implicació i responsabilitat social amb les injustícies originades al sector del cafè i per ser la primera empresa d’àmbit peninsular en obtenir dos segells que acrediten l’elaboració de Cafè Responsable i Comerç Just.
      • Esade-Universitat Ramon Llull. Escola de negocis. En reconeixement al seu compromís amb la Responsabilitat Social Empresarial, tant a nivell intern com a l’hora de transmetre als seus alumnes la importància d’assumir responsabilitats i compromisos al servei d’una societat més justa.
      • Escorxador de Girona, S.A. Empresa dedicada al sacrifici de bestiar i preparació i conservació de la carn. Pel seu projecte que contribueix a facilitar la integració social i laboral dels treballadors estrangers i el manteniment de la cohesió social. 
      En la categoria de seguretat i salut en el treball:
       
      • Sandvik Española, S.A. Empresa siderometal·lúrgica. Per la seva destacada política de prevenció de riscos laborals i per la seva preocupació pel medi ambient.
      • Scheneider Electric España, S.A. Empresa de gestió de l’energia. Per elaborar una forta aposta per la protecció i la seguretat laboral a través de diverses accions que han contribuït a la millora de les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores.
      Finalment, entre les persones que han rebut la Medalla al treball President Macià volem citar, pel seu compromís en l'RSE, Carmen Mur Gómez, empresària, presidenta executiva i consellera delegada de Manpower a Espanya i reconeguda per ser un referent en el món dels negocis i una representant del lideratge de les dones en el món laboral.

      Veure notícia a Gencat.cat

      Tibet: Assassinat a la neu

      El programa "Sense ficció" ens va oferir ahir divendres 25/04/2009 un reportatge de gran interès titulat "Tibet: Assassinat a la neu".
       
      Cada any hi ha joves tibetans que es juguen la vida travessant il·legalment l'Himàlaia per anar a veure el dalai-lama. Aquest reportatge explica el cas del tiroteig d'uns policies xinesos a uns pelegrins del Tibet que sortien d'amagat.

      Hi parlen algunes persones que van veure el tiroteig i les morts i que les van enregistrar. Sorprèn el silenci de tot el món davant la constatació enregistrada d'uns assassinats que succeeixen des de fa molts anys però que el govern xinès s'entossudia a negar. Ara les autoritats xineses senzillament van indicar que és una actuació normal en un control de frontera "com faria qualsevol país". Però la veritat és que el tibetans viuen en una gran opressió nacional i personal, que fa que la seva supervivència estiogui en joc. El govern xinès no els permet que puguin sortir de les seves fronteres.

      Es posa en entredit el paper de la comunitat internacional, que sols miren a la Xina com una oportunitat de negoci. Girar els ulls cap a una altra banda és el que ha fet massa cops la comunitat internacional, com es va fer en el seu moment amb l'ascens del nazisme. No podem defensar les llibertats i alhora permetre sense cap reacció que succeeixi amb tota normalitat aquesta mena d'atemptats a la llibertat, a la dignitat humana, a la vida. Quan la Xina tingui molt més poder del que té ara ja serà impossible fixar-li condicions. O potser vivim amb l'espectativa innocent que el desenvolupament econòmic farà accedir-los de sobte a la democràcia...

      Té un gran interès també la reflexió ètica de caràcter personal feta per part de la persona que treballava com a guia de turistes. No volia callar. Però va rebre la pressió dels companys de feina temorosos de perdre el permís que els atorguen les autoritats xineses per a travessar la muntanya. Però ell va optar per la dignitat i avui treballa com a monitor d'esports d'aventura lluny de la Xina.   

      Podeu veure també el vídeo titulat "Thubten Wangchen: El genocidi de la Xina al Tibet segueix igual", on el director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, Thubten Wangchen, parla de la dura decisió que han de prendre alguns tibetans de travessar l'Himàlaia amagant-se de la policia xinesa. El budista assegura que "el dalai-lama constantment intenta negociar amb el govern xinès", però que "la tortura i el genocidi al poble tibetà segueix igual".

      24.4.09

      Un total de 34 petits municipis de quatre comarques aposten per un model de 'desenvolupament serè'

      Opten pel paisatge, els productes propis i el turisme de qualitat
      Suposa un cas més a Catalunya de Territori Socialment Responsable

      Territoris Serens és un projecte innovador de desenvolupament econòmic adaptat a l'àmbit rural, que té com a punt de referència el model Cittaslow italià (ciutats lentes). En la iniciativa hi participen quatre territoris: Moianès, Vall del Ges, Orís i Bisaura, Cabrerès i Lluçanès. En total, 34 petits municipis amb 25.000 habitants, a cavall entre les comarques d'Osona, Bages, Berguedà i Vallès Oriental.

      La iniciativa aposta per revaloritzar els aspectes propis de l'àmbit rural, amb el paisatge, els productes agroalimentaris i artesanals, la gastronomia, el patrimoni cultural i la qualitat de vida com a elements centrals. Els objectius, promoure la conservació del territori, crear ocupació i fomentar una activitat econòmica basada en productes propis i de qualitat.

      Llegir notícia a El Periódico

      Jornada de Difusió de Responsabilitat Social Empresarial

      Amb l’objectiu de divulgar la Responsabilitat Social de les Empreses com un mecanisme de gestió i valor afegit a l’empresa, el Departament de Treball i el Consell General de Cambres de Catalunya organitzen una jornada de difusió.

      A més, l’acte també pretén donar a conèixer el procés que s’està portant a terme amb el programa RSE.pime, que es va posar en marxa l’any passat de la mà d’aquestes dues institucions.

      Es tracta d’un acte obert a l’empresariat i a altres públics i tindrà lloc el 13 de maig de 2009 a la Llotja de Mar

      Programa

       

       09.30-09.45            Recepció

       09.45-10.00            Benvinguda institucional

      Sra. Mireia Franch, directora general Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, Generalitat de Catalunya

      Sr. Narcís Bosch i Andreu, director gerent del Consell General de Cambres de Catalunya

       

         10.10-10.40             Presentació de les valoracions del programa RSE.pime,

      Anna Fuster, coordinadora del programa, Lavola

                                  

      10.45-11.45             Ponència/Taula Rodona per abordar les següents reflexions:      Juan Alfaro, secretari general del Club Excelencia en Sostenibilidad

                                       Josep Maria Lozano, professor d’ESADE i investigador sènior de l’Institut d’Innovació Social

                                       Carles Campuzano, diputat de CIU i membre de la subcomissió parlamentària de Responsabilitat Social Corporativa

                                       Marcos Urarte, president del Grup Pharos. Moderador.

       

      11.45-12.00              Torn de preguntes

       

      12.00-12.15                   Cloenda

      Sra. Mar Serna, consellera de Treball

      Refrigeri pels assistents

      Programa
      Portal del programa: www.rsepime.cat

      Uns 10.000 alumnes catalans podran substituir els llibres text per altres de suport digital

      • La mesura es farà el proper curs en 55 centres públics de secundària
      • Afectarà uns 10.000 alumnes d'educació secundària 
      Tant si parlem de reduir paper com d'educar per a un ús menor de paper, els llibres escolars són un aspecte clau. Ja fa temps que algunes escoles han començat a practicar la reutilització dels llibres i aquesta bona pràctica, si es pogués estendre més, té una gran capacitat educativa.

      Sense descartar aquestes bones pràtiques, però, el futur passa per les noves tecnologies i la substitució de part dels llibres de text habituals per altres de contingut digital, una pla pilot que durarà 4 anys i que combina l'ordinador portàtil i el sistema tradicional.

      Més informació al Periódico

      Debat sobre el bicing

      Us aportem dos articles amb referències creuades que debaten sobre l'aposta per la bicicleta amb el sistema del bicing. Des d'una òptica de Responsabilitat Social de l'Administració Pública, trobem fonamental aportar transparència sobre l'eficàcia i l'eficiència de les polítiques públiques. Valorem, doncs, les idees que es posen damunt la taula en aquests dos articles.


      El Bicing no és tan bona idea. GUILLEM López Casasnovas

      ...ANEM ara a les qüestions que tenen a veure amb el cost. Que jo sàpiga, encara no s'han publicat els comptes del Bicing per saber quina part financen els usuaris respecte del seu cost complet. És a dir, amb totes les despeses incloses: de manipulació, conservació, reposició, atenció al client, pòlissa d'assegurança, pèrdua per robatori, trasllats i similars. Caldria a més sumar-hi el cost del seu dipòsit i d'ocupació de la via pública, que ben segur que qualsevol particular hauria de pagar. ¿Algú s'estranyaria si ens deien que la xifra supera els 3.000 euros a l'any per unitat? ¿No hi ha altres necessitats més prioritàries en una ciutat com la nostra? Valdria la pena també saber per què el Bicing encara no comporta ingressos per publicitat, cosa que alleugeriria el cost que suporta el contribuent. Ja se sap que la diferència entre costos i ingressos l'està pagant sempre algú. No es poden ignorar els efectes sobre l'equitat fiscal d'aquesta combinació de fonts de finançament. D'altra banda, ¿tots els usuaris del Bicing són contribuents locals? ¿Han vist els treballadors de granota blava utilitzar el Bicing amb la mateixa freqüència que la resta de la gent? ¿És homogeni l'accés a l'ús del Bicing als diferents barris de la ciutat? [continuar llegint]


      El Bicing, una excel·lent idea. PAU Noy

      El Bicing ha irromput a Barcelona amb una força inusitada. Les dades, mirades fredament, són: 190.000 abonats que fan una mitjana d'uns 40.000 viatges diaris, 13 milions de viatges a l'any, amb un parc de 6.000 bicicletes situades en 400 estacions en zones on el pendent no supera el 4%. Hi ha qui pensa que el Bicing li surt molt car a la ciutat i que la promoció de la bicicleta no s'hauria de pagar amb els recursos públics. ¿De debò li costa tant al nostre erari això del Bicing? Vegem-ne els números. El sistema públic de bicicleta costa a la ciutat uns 18 milions d'euros a l'any i obté per ingressos de tarifes uns 6 milions. El dèficit és, per tant, de 12 milions, cosa que significa que aproximadament cada viatge que es fa en Bicing costa a la ciutat 1 euro, la mateixa subvenció que reben els autobusos de Transports de Barcelona per viatger transportat sobre una distància que també és molt similar: uns 3 km. [continuar llegint]

      Cicle de Conferències QÜE,s (Qüestions urgents d’economia i sostenibilitat )

      Comissió d’Economia i Sostenibiltiat                                                     23 d’abril de 2009

       

      Cicle de Conferències QÜE,s  (Qüestions urgents d’economia i sostenibilitat )

       

      Sessió sobre “RSC: Polítiques econòmiques.” i que es desplega amb format debat, amb el títol : “Responsabilitat Social Corporativa com un intangible generador i creador de valor”

      La taula de debat compta amb:

      1.-President - Moderador,   Josep M. Lozano, professor, investigador d'RSC de ESADE.

      Farà una breu exposició de la situació actual de l'RSC, i  de catalitzador del debat. 

      2.- Intervenció del Director d'RSC d’una empresa gran, MANGO, Xavier Carbonell, economista.

      Tractarà de polítiques d'RSC com a creadores de valor a  MANGO.

      3.- Intervenció  de  PIME, representades per l’experiència del  “CLUB EMAS “, i de l’empresa el TINTER en la persona d'Angel  Panyella.

      Com aplicar polítiques d'RSC com a creadores de valor a  PIMES.

       

      El desplegament del debat tindrà la següent estructura:

      Presentació  del tercer debat per part del  Sr. Joan Ràfols, president de la Comissió i Vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

      Exposició de l’estat actual del tema per part del President - Moderador del debat.

      Aportacions del dos ponents

      Col·loqui debat entre els 3 i els assistents conduït pel President- Moderador.

      L’objectiu que té la Comissió d’Economia i Sostenibilitat amb aquesta 3a sessió del cicle QÜE,s, és clarificar els punts claus de l'RSC, com a política integrada de gestió, les diferències que es troben entre empresa gran i PIME, barreres i oportunitats que representen per els dos blocs. Per assolir-ho se’ls hi demana als conferenciants resposta a unes preguntes per el debat amb la possibilitat de no coincidència.

       

      Es celebrarà el proper dijous 7 de maig  les 18:00 hores i a la Sala d’Actes del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

      La sessió es gratuïta, prèvia inscripció a la web del Col·legit a l’apartat de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat i també si sou Col·legiats  clicant aquí ; i si no ho sou  clicant aquí .

      Contacte: cec@coleconomistes.com 

      Col·legi d’Economistes de Catalunya

      Taula rodona: «Les claus de l’èxit de les campanyes i l'acció política de les ONG»

       



       

       

      Taula rodona: «Les claus de l’èxit de les campanyes i l'acció política de les ONG»

      La incidència política (advocacy) adquireix un paper clau a la nostra societat actual. Cada vegada més es fa evident la necessitat d’afrontar d’una manera conjunta les necessitats socials, actuar a partir de la coresponsabilitat dels diferents agents que actuen davant les problemàtiques socials. Això implica que les actuacions de les diferents organitzacions impacten de forma transversal en la realitat no únicament del seu entorn immediat, sinó també a escala global. A les organitzacions no governamentals, el procés d’influència en els resultats d’aquestes actuacions, comportaments i polítiques inclou activitats que van des del simple activisme fins a un element estratègic dins les línies d’actuació.

      Ponents:

      • Esteban Beltran, director d’Amnistia Internacional (en excedència temporal)
      • Leire Pajín, secretària d’Organització del PSOE i anterior secretària d’Estat de Cooperació al Desenvolupament
      • Carles Barba, president de la Mesa d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
      • Bru Rovira, periodista de La Vanguardia

      Presenta i modera: Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE

      Sessió oberta al públic en general. Places limitades
      Dimarts 12 de maig de 2009, a les 18 h
      Lloc: CaixaForum Barcelona. Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 Barcelona

      Es prega que confirmeu l’assistència trucant al telèfon
      93 521 62 27

       

       

      Més informació