29.11.08

Jornada: La Responsabilitat Social de les Empreses, a Amposta

Els passat 28 de novembre va tenir lloc a Amposta la Jornada La Responsabilitat Social de les Empreses. Una inversió de futur, organitzada per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Amposta dintre del programa “Promoció de nous valors, difusió i innovació” subvencionat per la Direcció Genera

La Jornada, presentada per l’Alcalde, Sr. Manel Ferré Montañés i que va comptar amb uns 35 assistents entre empresaris/àries, personal tècnic d’entitats i consultories, va voler transmetre la importància d’incorporar a les empreses persones en risc d’exclusió social, un dels àmbits que s’emmarca dins de la Responsabilitat Social de les Empreses. També es va informar sobre els ajuts que el Departament de Treball ofereix a les empreses que contracten a col•lectius amb dificultats per trobar feina i finalment, des de la fundació PIMEC, el programa INCORPORA de l’Obra Social “La Caixa” i Creu Roja es va explicar com inicien el procés d’incorporació al mercat laboral d’aquests col·lectius i com, un cop insertades les persones al món laboral, fan el seguiment. L’empresa Deltacactus d’Amposta i Indústries REHAU de Tortosa van explicar les seves experiències.

Tal com va remarcar el Sr. Josep M Canyelles, promotor de Responsabilitat Social a Catalunya, “el moment actual continua essent un moment fantàstic per a començar a integrar polítiques d’RSE i molt especialment en aquelles empreses que estan refent els seus plans estratègics”.

Se socialment responsable no significa només complir plenament amb les obligacions jurídiques, sinó també anar més enllà, invertint en capital humà, en el nostre entorn i la societat.

Àrea de Promoció i Desenvolupament Econòmic de l´Ajuntament d´Amposta > Activitats de l´Àrea > Jornada: La Responsabilitat Social de les Empreses
Data de publicació: 2/1/2009

28.11.08

Mor als 91 anys Frederic Riera-Marsà, president del Banc d'Aliments

Frederic Riera-Marsà, president i fundador de l'empresa d'alimentació Riera Marsà, va morir ahir segons va informar l'Associació Espanyola de Fabricants i Distribuïdors (AECOC), que va presidir del 1984 al 1996.

AECOC va assenyalar que Frederic Riera-Marsà va ser el gran impulsor de la col·laboració entre fabricants i distribuïdors i l'artífex del desenvolupament de l'empresa.

En la seva llarga trajectòria empresarial, Riera-Marsà va ser fundador i president de Nabisco, el primer president de la Federació d'Indústries d'Alimentació i Begudes (FIAB) i president del Banc d'Aliments, organització destinada a la recollida i distribució gratuïta de productes alimentaris entre les persones necessitades. Arran de la seva dedicació a aquesta causa, Riera-Marsà va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments. A banda d'aquest guardó, Riera-Marsà va rebre el 1997 la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Civil, concedida pel ministeri d'Afers Estrangers.

Font: AVUI, pàgina 20. Diumenge, 23 de novembre del 2008

Aportem aquest apunt fet per Jordi Peix al seu bloc:
En record d’en Federico Riera-Marsa: de President dels Industrials de l’Alimentació a President dels Bancs dels Aliments d’Espanya

En Federico va ser un home emprenedor
En primer lloc era un empresari i va començar ben jove, tot just complerts els vint anys, i en plena escomesa de la guerra civil - calia donar de menjar a una població afamada- Aprofitant la seva inventiva i en plena carestia d’ous, va comercialitzar la primera truita sense ou, aprofitant substituts dels cereals. Llavors ja va demostrar la seva valia amb especials dots pel màrqueting. Realment va ser genial, primer amb la marca Oxford i després amb una segona marca, que va denominar Cambridge. En el 1940 ja acabada la guerra, i amb el seu germà Nicolàs va crear l’empresa “Industrias Riera Marsá S.A.” que fabricava cremes d’arròs i la marca "Flam Royal "que encara es comercialitza. Riera-Marsa es va convertir, en plena autarquia, en una de les primeres industries del Estat, on seguia creant nous productes. Als anys seixanta es va associar amb la transnacional nord-americana Nabisco (avui absorbida per Kraft) i en el bon moment va diversificar les inversions per entrar en altres negocis.


En Federico fou un representant nat de la indústria alimentària.
En Federico va ésser una persona amb un alt sentit cívic i associatiu. Pel seu caràcter treballador, moderat, dialogant i pactista, se’l va escollir vàries vegades per tal de dirigir associacions sectorials. És així, que als anys setanta col•laborà en la creació de la Federació d’Indústries d’Aliments i Begudes (FIAB) i en fou el seu primer president. Calia que el sector d’indústries alimentàries estigués agrupat per tal de fer front a la modernització del sector, i respondre als reptes de la demanda creixent d’aliments i la sempre esperada homologació amb el Mercat Comú. El 1982 fou president d’Alimentària i entre 1984 i 1996, de l'Associació de Codificació Comercial (AECOC), promotora a Espanya, amb un èxit rotund ,del modern sistema de codi de barres que permet la traçabilitat i facilita la gestió de tota la cadena alimentària.


La seva segona vida al servei del Banc dels aliments 
En Federico Riera-Marsa fou el primer President de la Federació Espanyola de Bancs del Aliments, el 1995 al 2002 i també 
President del Banc del Aliments de Barcelona durant els anys 1999 i 2000. Va començar la seva acció en el món dels Bancs dels Aliments de la mà de Josep Torner, el primer president del Banc dels aliments de Barcelona. El 1990, un cop jubilat als 73 anys, comença una nova vida activa. N’assumeix la vicepresidència i ràpidament aporta una nova visió empresarial al servei dels desafavorits. Juntament amb en Manel Raventós , també empresari alimentari, es planteja renovar el sistemes de treball i proposa estar al servei dels pobres amb criteris d’eficiència i modernitat. Però també cal que els Bancs dels Aliments siguin forts a nivell de tot l’Estat i constitueix el 1995 la Federació Española de Banc d’Aliments (FESBAL) que amb grans esforços personals aconsegueix que estigui representada a totes les províncies del Catalunya i de tot Espanya. El 2002 n’és anomenat President d’Honor. A nivell europeu participa en la Federació Europea de Banc dels Aliments que actualment està representada a la majoria d’Estats d’Europa i participa en la primera multinacional europea dels pobres. Es va fer seva la frase de la Mare Teresa de Calcuta. “Allò que m’escandalitza no és que hi hagi rics i pobres, sinó el malbaratament”.

Un Home de principis
Era un Home humil, treballador, predicava amb l’exemple i personalment no malbaratava. Era un home de valors arrelats. Les reunions dels Bancs dels Aliments tan espanyols com europeus eren frugals i austeres. El "banc dels pobres", tenia que donar permanentment testimoni de la pobresa en les seves accions, complint, això si, totes les normes de seguretat e higiene alimentària. Els desafavorits tenien que ser els millor tractats. Per ell, recollir els aliments excedents de les industries, era una solució moral, però també pràctica. Si volíem rebre aliments teníem que ser útils a les empreses alimentàries, i calia introduir-se dins els seus esquemes de logística. En aquest món de les indústries, era un excel•lent relacions públiques, era un cavaller, un bon conversador, coneixia ben be la conjuntura econòmica i sabia convèncer. Però per sobre de tot ,tenia paciència i era caparrut, i a “fe de Déu” que diuen al meu poble, que va ser necessari per constituir la Federació Espanyola de Banc dels Aliments. Finalment voldria dir que s’estimava molt la seva família, i amb honor puc dir que el Banc dels Aliments també formava part de la seva família. El tindrem permanentment en el nostre record i ....en les nostres accions.

Jordi Peix i Massip

26.11.08

Corporate Social Responsibility in Asia

Casa Àsia ens recomana en el seu darrer butlletí aquest web sobre RSE en el continent asiàtic:

Web sobre temes de responsabilitat social corporativa a Àsia, amb informació i publicacions sobre el tema. Publica una revista setmanal, CSR Asia Weekly.

Enllaç a CSR Asia
Últim número de CSR Asia Weekly

Corporate Social Responsibility in Asia

Casa Àsia (www.casaasia.cat) ens recomana en el seu darrer butlletí aquest web sobre RSE en el continent asiàtic:

Web sobre temes de responsabilitat social corporativa a Àsia, amb informació i publicacions sobre el tema. Publica una revista setmanal, CSR Asia Weekly.

Enllaç a CSR Asia
Últim número de CSR Asia Weekly

24.11.08

Josep Maria Canyelles parlarà sobre els reptes de l'RSE en un acte de la Cámara de Comercio de Valladolid



La Cámara de Comercio de Valladolid organitza una jornada sobre Responsabilitat Social dirigida a les empreses en la qual es tractarà tant el sentit general d'aquest enfocament de gestió com la seva aplicació en l'àmbit laboral.

La jornada, que tindrà lloc el dia 2 de desembr, s'emmarca dins el programa Incorpora de la Caixa. Fa uns mesos la Fundació la Caixa i l'entitat cameral van firmar un conveni de col·laboració.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, exposarà el sentit actual de la responsabilitat social per a les empreses, amb una ponència titulada "Retos de la RSE". L'acte serà inaugurat pel president de la Cambra vallisoletana i pel delegat general de la Caixa a Castella Lleó.

Anteriorment ja havíem parlat del programa INCORPORA de la Caixa: El programa INCORPORA de la Caixa es presenta territorialment als empresaris de Pimes

Josep Maria Canyelles hablará sobre los retos de la RSE en un acto de la Cámara de Comercio de Valladolid


La Cámara de Comercio de Valladolid organiza una jornada sobre Responsabilidad Social dirigida a las empresas en la que se tratará tanto el sentido general de este enfoque de gestión como su aplicación en el ámbito laboral.

La jornada, que tendrá lugar el día 2 de Diciembre, se enmarca dentro del programa Incorpora de la Caixa. Hace unos meses la Fundación la Caixa y la entidad cameral firmaron un convenio de colaboración.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, expondrá el sentido actual de la responsabilidad social para las empresas, con una ponencia titulada "Retos de la RSE". El acto será inaugurado por el presidente de la Cámara vallisoletana y por el delegado general de la Caixa en Castilla León.

Anteriormente ya habíamos hablado del programa INCORPORA de la Caixa: El programa INCORPORA de la Caja se presenta territorialmente a los empresarios de Pymes

Responsabilitat Global col·labora amb Forética per traduir la nova norma SGE21:2008 al català


La nova norma SGE21:2008 disposa de les tres versions, en català, en castellà i en anglès. La versió catalana ha estat traduïda per Responsabilitat Global.

Recordem que la norma, en la seva nova versió 2008, fou presentada aquest mes d'octubre passat al WTC de Barcelona davant més de 100 assistents


Les organitzacions trobaran en la nova SGE 21 l'eina més completa per gestionar la seva responsabilitat social
Forética ha presentat a Barcelona la Norma SGE 21:2008, versió actualitzada de l'eina per a la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE). La presidenta de Forética, Alícia Granados, va sostenir que "l'RSE està revolucionant el món dels negocis i suposa una innovació i un avantatge competitiu". "Els mercats valoren i premien una gestió transparent i responsable", va afegir.


Vegeu notícia

Visiteu el nou microsite dedicat a la norma: http://www.sge21.foretica.es/

Descarrega't la nova versió de la norma

Jornada sobre RSE a Amposta


L'Ajuntament d'Amposta ha organitzat una jornada sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, amb la col·laboració del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona.

La jornada tindrà lloc el proper divendres 28 de novembre al Casal d'Amposta i serà presentat pel l'alcalde del municipi de les terres de l'Ebre.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, hi desenvoluparà una presentació sobre "el marc general de l'RSE: una inversió en les persones i en les empreses".

Accés al programa (pdf)



Jornada sobre Responsabilitat Social de les Empreses


L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Amposta ha engegat amb el suport de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitat en el Treball una Jornada sobre Responsabilitat Social de les Empreses dirigides a sensibilitzar a les PIMES i a les microempreses de la importància d’aquest tema.

Incorporar polítiques de Responsabilitat Social dintre del pla estratègic de les empreses ha de ser vist com una inversió de futur per les pròpies empreses que es beneficiaran tant a nivell intern com extern. Per una banda, millora entre moltes altres coses la capacitat interna de l’organització, el clima laboral i per tant la productivitat, contribueix al desenvolupament sostenible, fomenta la cultura empresarial i d’altra banda ofereix una bona imatge exterior.

Les entitats locals, per la seva banda, han de donar la informació necessària per tal que les empreses del territori comencin a ser socialment responsables.

Així doncs, us volem sensibilitzar sobre temes que ens afecten a tots en general i a les vostres empreses en concret. Per tant us animem a participar en aquesta sessió en la que, experts de primer nivell, us informaran de com les vostres empreses poden ser socialment responsables i com la Generalitat us dóna suport en aquest sentit.

Inscripcions a la Jornada:

Telèfon: 977702306

Fax 977703605


Competir en el mercat amb campanyes de màrqueting?

Llegim la notícia que proporciona una xarxa de farmàcies que vol recuperar quota de mercat a partir de campanyes publicitàries, ja que algunes grans superfícies els estan capturant el mercat pel fet d'oferir uns preus rellevantment més baixos. Vegeu la notícia:

Farmàcies volen fidelitzar els seus clients davant la competència de les grans superfícies

En els últims tres mesos el consum en medicaments per als que no cal recepta i en productes de parafarmàcia ha baixat un 15% [...]. Així, aquesta xarxa farmacèutica que aplega més de 130 establiments, es proposa fer campanyes publicitàries que impactin en el consumidor en la promoció dels seus productes. [...]

Font: Jornal.cat
Doncs bé, jo ja ho tinc clar. Si estem davant dels mateixos productes i a la gran superfície me'ls ofereixen molt millor de preu, no hi ha discussió possible. Si al damunt, l'estratègia per a captar clientela per part de les farmàcies es basa en campanyes, és a dir màrqueting, motiu de més -al damunt ideològic- per a no comprar-ne a les farmàcies. No solament m'ho fan pagar més car sinó que al damunt encara em volen convèncer que pagui més. Apa siau!

Ara bé, hi ha clientela que cada vegada pot ser més sensible a altres informacions (no màrqueting ni campanyes publicitàries). Plantejo unes hipòtesis:

- Si sabem que la gran superfície pot oferir aquell preu perquè contracta el seu personal amb males condicions...
- Si sabem que el baix preu pot estar fins i tot per sota de costos i que és solament una estratègia per a fer-se seu el mercat fins haver-hi les condicions en què puguin remuntar-lo sense competència...
- Si sabem que el petit establiment té un sobrecost per la seva dimensió reduïda però que pot aportar altres valors en tant que "empresa ciutadana"...

Si aquestes informacions i altres tinguessin un suport documental adequat, pensem que hi ha persones compromeses i amb capacitat de desenvolupar una intel·ligència de mercat que estarien disposades a assumir un major cost en la compra, sabent bé què és el que estem pagant i quines conseqüències té.

El repte pendent de la Responsabilitat Social és desenvolupar mercats intel·ligents, que afavoreixin una major eficiència econòmica, social i ambiental de la producció de béns i serveis. Que facilitin que la ciutadania pugui comprendre i actuar en conseqüència. I el sector de la distribució ha de deixar de ser la baula perduda en aquest repte. La distribució ha d'assumir el paper absolutament central que pot tenir alhora de fer circular la informació i els compromisos cadena amunt i cadena avall. També el sector del retail. Fins i tot per a les botigues, de modestos botiguers i botigueres, aquesta és una oportunitat per a guanyar una dimensió estratègica, de diferència en el mercat.

Alguns hi apostaríem. Però aleshores cal ser conseqüents: informacions contrastades, compromisos indelebles, i menys campanyes de màrqueting.

Les estratègies comunicatives concebudes per a què hi guanyi l'empresa i el comunicador han de deixar pas a noves estratègies de comunicació de models empresarials on hi guanyin totes les parts: l'empresa, la clientela, els seus partprenents, i la societat.

Aquest article ha estat publicat al bloc personal de jornal.cat: http://blogs.jornal.cat/josep-m/bloc/competir-en-el-mercat-amb-campanyes-de-marqueting

Amnistia Internacional recorda a la trobada d'empreses xineses de Barcelona les obligacions en matèria de drets humans


Uns activistes d'Amnistia Internacional han recordat a la Global China Business Meeting la importància i responsabilitat dels empresaris en matèria de drets humans. Es van concentrar dimarts amb motiu de la inauguració davant el Museu Marítim de Barcelona, lloc on es desenvolupen les jornades.

Segons aquesta organització, no s'oposen a la celebració de la cimera, sinó que a "cap de les temàtiques que es preveu abordar durant la reunió empresarial fa esment, directe o indirecte, als drets humans".

Des d'AI també volen protestar contra el llegat de violacions de drets humans que s'han anat succeint amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Pequín. Un exemple clar és el de Ye Gouzhu, que va ser condemnat a quatre anys de presó per intentar muntar una manifestació en contra dels desallotjaments relacionats amb l'esdeveniment olímpic i encara continua a la presó tot i que la seva condemna va expirar.


22.11.08

Procés de Diàleg sobre la Memòria d'RSE presentada. Comentaris i suggeriments

La Memòria d'RSE i Actuacions presentada per Responsabilitat Global es troba en fase de diàleg amb totes les persones i organitzacions que vulguin fer-hi alguna aportació, comentari o suggeriment. Aquesta fase durarà del 15 al 30 de novembre de 2008, en què es podran incorporar millores i es donarà per tancada.

Accés a la Memòria en powerpoint (al final de la presentació trobareu l'enllaç al document GRI)

En el document GRI trobareu que, a l'inici dels epígrafs, hi ha enllaços a aquest blog. D'aquesta manera facilitem que es puguin fer les aportacions separades per matèries:
[Presentació] Responsabilitat Global presenta la Memòria 2007
[Model de Memòria]
RG formula un model propi de memòria per a professionals autònoms
[Continguts] Responsabilitat Global adapta alguns continguts per a una memòria d'autònom
[Perfil de l'Organització]
MEMÒRIA RSE 2007: Perfil de l'organització
[Paràmetres de la Memòria]
MEMÒRIA RSE 2007: Paràmetres de la memòria
[Govern corporatiu]
MEMÒRIA RSE 2007: Govern corporatiu
[Compromisos amb iniciatives externes]
MEMÒRIA RSE 2007: Compromisos
[Participació dels Partprenents]
MEMÒRIA RSE 2007: Participació dels grups d'interès
[Rendiment econòmic]
MEMÒRIA RSE 2007: Econòmic
[Política de compres]
MEMÒRIA RSE 2007: Econòmic
[Aspectes ambientals]
MEMÒRIA RSE 2007: Medi ambient
[Aspectes laborals]
MEMÒRIA 2007. Pràctiques laborals i treball decent
[Drets humans]
MEMÒRIA RSE 2007: Drets humans
[Joc net]
MEMÒRIA RSE 2007: Societat
[Aspectes socials]
MEMÒRIA RSE 2007: Societat
[Satisfacció clientela]
MEMÒRIA RSE 2007: Responsabilitat sobre productes
[Comunicació] Responsabilitat sobre productes

Si teniu alguna apreciació general, també la podeu aportar en aquest mateix escrit (clicant a sota on diu 'comentaris'). Hi anirem afegint altres aportacions generals que ens vagin arribant i els podrem anar comentant.

Proceso de Diálogo sobre la Memoria de RSE presentada. Comentarios y sugerencias

La Memoria de RSE y Actuaciones presentada por Responsabilitat Global se encuentra en fase de diálogo con todas las personas y organizaciones que quieran hacer alguna aportación, comentario o sugerencia. Esta fase durará del 15 al 30 de Noviembre de 2008, momento en que se podrán incorporar mejoras y se dará por cerrada.

Acces a la Memoria en powerpoint (al final de la presentación se halla el enlace al documento GRI)

En el documento GRI encontrarán que, al inicio de los epígrafes, hay enllaces a este blog. De esta manera facilitamos que se puedan hacer las aportaciones separadas por materias:

[Presentación] Responsabilitat Global presenta la Memoria 2007
[Modelo de Memoria]
RG formula un modelo propio de memoria para profesionales autónomos
[Contenidos] Responsabilitat Global adapta algunos contenidos para una memoria de autonomo
[Perfil de la Organización]
MEMORIA RSE 2007: Perfil de la organizació
[Parámetros de la Memoria]
MEMORIA RSE 2007: Parámetros de la memoria
[Gobierno corporativo]
MEMORIA RSE 2007: Gobierno corporativo
[Compromisos con iniciativas externas]
MEMORIA RSE 2007: Compromisos
[Participación de stakeholders]
MEMORIA RSE 2007: Participación delos grupos de interés
[Rendimiento económico]
MEMORIA RSE 2007: Económico
[Política de compras]
MEMORIA RSE 2007: Económico
[Aspectos ambientales]
MEMORIA RSE 2007: Medio ambiente
[Aspectos laborales]
MEMORIA 2007. Prácticas laborales y trabajo decente
[Derechos humanos]
MEMORIA RSE 2007: Derechos humanos
[Juego limpio]
MEMORIA RSE 2007: Sociedad
[Aspectos sociales]
MEMORIA RSE 2007: Sociedad
[Satisfacción clientela]
MEMORIA RSE 2007: Responsabilidad sobre productos
[Comunicación] Responsabilidad sobre productos

El documento GRI sólo se encuentra en versión catalana (habrá versión traducida del documento definitivo). Se puede leer en castellano a partir de la traducció automática del blog en los enlaces mostrados.

Si tienen alguna apreciación general, también la pueden aportar en este mismo posteo (clicando debajo donde pone 'comentaris'). Iremos añadiendo otras aportaciones generales que nos vayan llegando y las podremos ir comentando.

El diccionari normatiu de la llengua incorporarà perspectiva de gènere

Les llengües, en tant que codi, també han de gestionar la seva responsabilitat social, i això implica aspectes com posar-se al dia pel que fa a les normes i expresions que encara tenen un marcat caràcter sexista o obsolet.

Si bé progressivament moltes llengües ja van fent aquest pas, els diccionaris per exemple mantenen durant molt temps les formes que venen del passat. En algun cas, sobta quan les llegim ara.

Per això, hi ha moments que és necessari fer revisions globals de la llengua, abordant els canvis i millores que li calen per a posar-la al dia en tots els aspectes lèxics, gramaticals, i també incorporant les noves sensibilitats de la nova societat.

Per això, el procés de revisió del diccionari normatiu de la llengua catalana arriba en un moment excel·lent per a revisar tots aquests aspectes i incorporar-hi una perspectiva inclusiva entre d'altres amb la perspectiva de gènere. Joan Martí, president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'òrgan que té l'autoritat acadèmica sobre la llengua, ha afirmat en una entrevista a la Vanguardia que:

També resulta inajornable la revisió d'arrel d'algunes definicions. De món es diu que és el "conjunt de totes les coses creades". I Martí es pregunta: "Aquesta definició ens obliga a convenir què és conjunt i què és cosa, a més que el participi passiu creades dóna a entender que hi ha un creador". Oel cas de llemosí definit en la seva tercera accepció com "llengua catalana" ; I Biscaia, "llengua basca". "I tots els femenins d'un càrrec o professió: alcaldessa, metgessa, capitana; s'han de referir a les dones que els exerceixen i desaparèixer com a 'dona de'", puntualitza Martí.

Veure entrevista sencera

Saludem la notícia i encoratgem l'IEC a recollir amb la màxima sensibilitat els nous punts de vista que el codi lingüístic normatiu requereix, esdevenint una de les primeres llengües de món que faci aquest esforç després del naixement de conceptes com la perspectiva de gènere, el llenguatge inclusiu, o la mateixa Responsabilitat Social.

Ens alegrem molt d'aquesta proactivitat de la nostra acadèmia nacionals de la llengua, de la qual ja fa uns dies en vam parlar amb motiu d'una altra bona notícia: Les ciències ambientals estrenen diccionari propi

Toros sí, gats no! Curiositats de la justícia

Quatre mesos de presó per un jove que maltractament al seu gat fins a matar-lo
El Jutjat Penal número 1 de Lleó ha condemnat a un jove a quatre mesos de presó per maltractar fins a la mort al seu gat, al qual va penjar viu boca amunt i el va partir per la meitat amb una catana, actuació que va gravar en vídeo.

El jutge ha considerat fets provats que aquest jove, amb ànim de causar la mort a un gat de la seva propietat, el va penjar viu cara amunt lligant-li les potes davanteres i, fent ús d'una catana, el va partir literalment per la meitat, causant de forma injustificada i no instantània la mort al gat. [llegir notícia sencera]

El dubte que se'ns planteja no se li escapa a ningú: si per matar un gat de forma injustificada i no instantània et cauen 4 mesos, quan correspondria per matar un toro també de forma injustificada i no instantània?

També vam opinar sobre el tema dels braus en un article de reflexió sobre la Cultura Popular i l'RSE:

[ca] Sant Jordi, allibera la princesa... de les roses!
[es] Sant_Jordi,_libera_a_la_princesa... ¡de_las_rosas!

Integrar persones amb dificultats i ser part de la solució de problemes d'abast social

L'enhorabona a Aigües de Barcelona, Caixa Catalunya, Caprabo, El Corte Inglés, Fundació La Caixa, Gas Natural, Grupo Leche Pascual, La Caixa i Mercadona, pel seu compromís a contractar dones víctimes de violència familiar.

El Departament de Treball ha acordat amb aquestes nou empreses donar feina a 30 víctimes de la violència sexista en el marc de la seva RSE, sense rebre res a canvi.
Cada companyia haurà de donar feina a un mínim de tres dones, que abans hauran d'haver seguit una formació específica que anirà a càrrec de la conselleria.

Recordo que fa un parell d'anys, a Colòmbia, m'explicaven la importància que tenia en la construcció de la cultura de la pau el compromís d'algunes empreses per contractar persones que fugien de la guerrilla. Òbviament ningú de l'empresa, excepte el director general, eren coneixedors de l'origen de la persona. Però aquest compromís era una clara assumpció de responsabilitat envers la societat.

En el nostre cas, donat l'impacte de la violència de parella, aquest és lògicament un enfocament d'alt valor afegit, de la mateixa manera que d'aquí a uns anys, si tot va bé, el País Basc es trobaran amb la necessitat de reintegrar a la societat les persones procedents del terrorisme. I les empreses d'allà tindràn una oportunitat per a demostrar el seu compromís amb el país.

Treball acorda amb 9 empreses donar feina a 30 víctimes de la violència sexista
RAFA JULVE
La consellera de Treball, Mar Serna, i els representants de nou empreses van firmar ahir un conveni en el qual aquests últims es van comprometre a contractar més de 30 víctimes de la violència masclista. Les dones que es beneficiaran de l'acord treballaran de caixeres, dependentes, administratives, empleades de banca i reposadores de mercaderies, entre altres activitats.
Veure notícia sencera

Responsabilitat pública i salut

Responsabilitat dels autònoms

En la Memòria d'RSE de Responsabitat Global, quan fem referència als nostres impactes econòmics, fem una reflexió que pretén posar en valor el compromís de molts professionals autònoms que financem els serveis de salut públics i privats, actuant de manera solidària amb la resta de la població que, majoritàriament en fa un ús més intensiu (gent gran, per exemple):
ANÀLISI DE CAS: En tant que professional autònom efectuem una aportació a la Seguretat Social. A més, de la mateixa manera que fan molts altres autònoms, aportem una quantitat important de diners a una mútua privada, per tal d’assegurar una assistència de salut ràpida que no dificulti els nostres compromisos professionals. A Catalunya les mútues de salut privades tenen una presència molt rellevant i són moltes les persones que contribueixen alhora al sistema sanitari públic i privat. D’aquesta manera, a banda de vetllar pels nostres interessos personals i professionals, alliberem de càrregues importants el servei públic de sanitat. Per a més inri, en el nostre cas, pràcticament fem un ús exclusiu de serveis mèdics d’homeopatia (i osteopatia) no inclosos en cap dels dos recursos indicats.



Avui, en una entrevista a la Consellera de Salut del Govern català, aquesta afirma "Sóc partidària que els ciutadans tinguin una assegurança de salut, privat. Si aquestes assegurances tinguessin molts clients, s'abaratiria el seu preu. Amb aquest sistema es podrien pagar teràpies manuals, acupuntura o tècniques de rehabilitació. Tot això que qui pot pagar-s'ho ja utilitza."

Quan l'entrevistador li diu que "durant anys s'ha advertit la població contra els remeis casolans i ara els diuen que han de tendir a l'autocura", la consellera respons que "No, això no és d'ara. Fa molt de temps que dic que el sistema sanitari ha d'educar els ciutadans cap allò natural. Un terç de la població de Catalunya ja ha tornat als remeis naturals, sense deixar el sistema sanitari. És la tendència cap a la qual hem d'anar".

Respecte a aquesta segona resposta, observem en tot cas la incoherència que s'estiguin gastant una milionada d'euros per pagar noves vacunes per a malalties de baixa prevalença que sols s'expliquen per la pressió de la indústria farmacèutica.

Tornem amb els temes rellevants de la Responsabilitat del Sector Públic

Si parlem de la Responsabilitat Social del Sector Públic, hauríem de referir-nos a la igualtat de la ciutadania en l'accés als drets bàsics. Ens hem queixat en moltes ocasions que hi ha un cert intent d'aplicar l'RS a l'administració pública que es basa en certs indicadors de baixa rellevància, com podrien ser les emissions de CO2.

Insistim que no estem dient que les emissions de gasos d'efecte hivernacle no siguin importants. Estem dient que el sector públic ha d'incorporar necessàriament en la gestió de la seva RS aquelles matèries en què causa uns majors perjudicis i que depenen en exclusiva d'ella mateixa.

I posem un exemple conegut de tothom però en el que no hi ha manera d'avançar. Avui, en una entrevista, la consellera de Sanitat s'hi refereix així:


--Hauríem de disposar de, com a mínim, 1.600 euros per persona i any [...] Ara disposem de 1.250 euros, perquè el nostre pressupost ha crescut un 2,77%, gairebé la meitat del que va augmentar el 2007. ¿Sap quant ha crescut aquest any aquesta partida al País Basc? Un 7%, el mateix que a Aragó. Ells compten amb 1.500 euros per a cada ciutadà, com a la Rioja o Castella-la Manxa.
Veure entrevista sencera



Les decisions polítiques que sistemàticament discriminen un territori provoquen un impacte negatiu de caràcter estructural. Al damunt, la manca de transparència que les envolta suposa una mostra de males polítiques públiques i, pel que ens ocupa, un exemple de manca de responsabilitat social.

Una nota positiva per acabar

Acabem la reflexió amb una nota positiva sobre com, malgrat les limitacions financeres, el país va progressant i ens certs temes de salut som una referència mundial:
El cirurgià atribueix al tarannà català una part del seu èxit
• Macchiarini assegura que les facilitats que va trobar aquí no són habituals
• El metge té previst intentar un doble trasplantament de tràquea i laringe

Paolo Macchiarini (Pisa, Itàlia, 1958), cirurgià toràcic de l'Hospital Clínic i artífex del primer trasplantament de tràquea que s'ha fet al món --primer també que no exigeix prendre fàrmacs immunosupressors a la pacient receptora--, atribueix a l'absència de personalismes i també a la facilitat per moure propòsits complexos que ha trobat a Barcelona una part important de l'èxit de l'esdeveniment científic. Es defineix "cent per cent italià", però insisteix que, després d'haver exercit a Itàlia, els Estats Units, París i Hannover (Alemanya) --allà era el 2005, quan el Clínic li va oferir un contracte-- és a Catalunya on pot treballar amb més llibertat."La mentalitat dinàmica i oberta que he trobat aquí és única, no l'he conegut abans --afirma Macchiarini--. Aquesta obertura en la manera de pensar m'ha permès treballar amb grups de científics d'altres països i desplegar una logística molt complexa sense trobar cap mena d'impediment".
Llegir article sencer al Periódico [ca] [es]

Bones i males pràctiques en el cas dels mèdia

Ja que en l'escrit anterior hem parlat de la Responsabilitat Social dels mèdia, anem a complementar la reflexió amb dos exemples més, d'una bona i una mala pràctica.

Bona pràctica: Disposem d'un òrgan independent per a assignar les freqüències

En l'article "Setge al 'territori CAC", publicat a El Punt, el professor Josep Gifreu ha defensat la transparència que hi ha hagut en tot el procés de concessions d'emissores feta per l'organisme català. Aquest fet suposa, "per primer i únic cop fins ara a l'Estat espanyol, la concessió de llicències de ràdio feta per un òrgan independent, no per un govern". Per al professor, el procés de concessió de llicències ha estat totalment "transparent" i, de fet, "les puntuacions adjudicades a cada sol·licitud segons les clàusules eren públiques i consultables".

Mala pràctica: la xenofòbia constant envers les nacionalitats no dominants

A més dels 9 milions d'euros pressupostats per mantenir la monarquia espanyola, el Ministeri de la Presidència ha decidit atorgar 3'3 milions d'euros més per millorar, atenció, la piscina exterior i els ornaments dels jardins de la Zarzuela, entre d'altres béns de primeríssima necessitat. El més greu, és veure com s'està intoxicant informativament a tot l'estat per les despeses de l'administració catalana, en una campanya plena de demagògia i endegada en ple debat del finançament, i comprovar com despeses brutalment més elevades i molt menys justificables són obviades, senzillament perquè no són una eina útil per atacar a Catalunya. Article sencer a Tribuna Catalana

Restaurants i xefs se sumen al boicot a la tonyina vermella


· Consumidors i restaurants de tot Europa donen suport al boicot de WWF al tonyina
· Un restaurant català de màxim prestigi s'hi afegeix, el del xef Sergi Arola · També cadenes de supermercats com Auchan i Carrefour


Consumidores y restaurantes de toda Europa apoyan el boicot de WWF al atún rojo Consumidors i restaurants de tot Europa recolzen el boicot de WWF al tonyina
Ecoticias.com (Enviado por: ECOticias.com ) , 21/11/08, 12:00 h Ecoticias.com (Enviat per: ECOticias.com), 21/11/08, 12:00 h

Prop de 16.000 ciutadans de 149 països s'han unit, entre d'altres, a un gran nombre de restaurants, xefs i supermercats europeus en el boicot de WWF al tonyina.
Els consumidors han signat una petició, que es lliura avui a la reunió de l'ICCAT, renunciant al seu ús fins que les poblacions es recuperin, estiguin sota control i siguin gestionades de forma sostenible.
Un prestigiós cuiner català ja s'ha sumat a aquesta iniciativa per a la conservació d'aquesta espècie en perill:
Sergi Arola, des del seu restaurant Sergi Arola Gastro, destaca: "La tonyina vermella es trobava entre els productes estrella en la meva cuina des de fa anys. Tanmateix, la seva crítica situació m'ha portat a retirar-la de la carta per a saber que els meus clients podran seguir gaudint d'aquest menjar en el futur ". I afegeix: "crec que és el meu deure moral i la meva obligació. Aquesta actitud la faig extensiva a d'altres productes en similars circumstàncies i, molt especialment, al tauró, animal imprescindible per a l'equilibri del medi marí, tal com el coneixem ".

L’ètica perduda de Tele 5


La lluita per l’audiència ho val tot i la televisió espanyola Telecinco, controlada pels grups de Berlusconi i, en el seu moment, amb la participació de l’organització de cecs ONCE, ha tornat a demostrar la seva manca d’escrúpols i de qualsevol consideració ètica.

Després d’una intensa campanya, avui han entrevistat un dels màxims exponents de la corrupció pública espanyola, Julián Muñoz, qui fou alcalde de Marbella.

L'exalcalde va ingressar a la presó el 20 de juliol del 2006 acusat de diversos delictes de corrupció urbanística, frau i malversació de cabals públics. Va sortir en llibertat sota fiança el 17 d'octubre passat.

De fet, el personatge havia estat el digne successor de Jesús Gil:


Julián Muñoz llega a la política marbellí de la mano del entonces alcalde Jesús Gil. Concejal del Grupo Liberal Independiente, es el encargado de sustituir al presidente del Atlético de Madrid en el sillón de la alcaldía tras su detención y la posterior condena del Tribunal Supremo que le inhabilitaba para ocupar cargos públicos.

Prop de 350.000 euros (gairebé 60 milions de pessetes) cobrarà Julián Muñoz de Telecinco per l'entrevista en exclusiva que aquesta nit li farà Jordi González, segons han reconegut fonts pròximes a la negociació entre l'exalcalde de Marbella i la cadena privada. Uns sucosos emoluments que també inclouen altres intervencions del conegut personatge a Tele 5. El que no és segur és que els pugui arribar a cobrar, perquè els jutges han iniciat ja la investigació per conèixer amb exactitud els diners que s'emportarà, per poder-los embargar.

Per Jordi González, el més important serà preguntar a Muñoz pels diners que suposadament contenien les bosses d'escombraries que l'exalcalde "portava a casa seva quan encara convivia amb Maite Zaldívar".

Ens preguntem què pensaran tots els afectats i aquella ciutadania indignada de Marbella en veure que des d’una televisió de gran audiència es dóna veu a la persona que va fer i desfer sense escrúpols des del municipi marbellí. Creiem que no és ètic donar veu a personatges com aquest perquè és una manera de restar gravetat a la corrupció i legitimar la seva rehabilitació social. A més suposa donar-li un import econòmic indignant en concepte de participació en el programa. Finalment, no s’ha contemplat la veu d’altres parts, com ara les persones afectades perquè expliquin què ha fet aquest personatge.

Cal recorda que Telecinco és de les cadenes que més vulnera el Codi d’Autorregulació de Continguts televisius (en el darrer període ha estat la segona per darrera de la Sexta). A més, la cadena ha estat condemnada judicialment en múltiples ocasions per delictes contra l’honor i el dret a la intimitat de les persones.

Finalment, en una nova mostra de la seva irresponsabilitat social, Telecinco va ser l’única cadena televisiva que va firmar el manifest contra la llengua catalana. Cal recordar que el diari nacionalista espanyol ABC també forma part de la mateixa propietat.

Avui, Telecinco haurà ingressat força en concepte de publicitat. Un esdeveniment així s’ho mereixia. I com que sovint ens agrada buscar qui hi ha darrera ajudant a fer possible l’esdeveniment direm que en el final de l’entrevista s’ha passat l’anunci de la crema Q10 de Nivea. Així doncs, Nivea és una de les empreses que ha posat els diners per a pagar un dels grans corruptes de la política espanyola, ni que sigui indirectament.

El Periódico: El jutge pregunta a T-5 pels 350.000 € per a Julián Muñoz

20.11.08

Fundación Lealtad (II). Ara els toca a les empreses!

En referència a la polèmica desfermada per l'estil comunicatiu de la Fundación Lealtad i molt especialment per la darrera campanya, moltes organitzacions socials han començat a expressar el seu malestar.

Ara, a més, algunes federacions associatives han fet arribar la seva indignació a la Fundación Lealtad tot demanant la retirada immediata de la campanya.

En concret, avui la Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament d'Espanya (CONGDE) i la Plataforma d'Organitzacions d'Infància (POI), juntament amb l'Associació Espanyola de Fundraising, han enviat una carta de protesta per la línia de comunicació portada a terme les darreres setmanes, però amb un to crític envers un estil que ve de lluny.

A l'article crític que vam publicar fa uns dies, encoratjàvem a les entitats avaluades a fer arribar les seves crítiques ja que altrament podríem entendre que ja es trobaven còmodes en aquesta situació. Ens alegrem que algunes hagin començat a fer-ho activament i amb contundència. La Junta Directiva de l'AEFundraising valora positivament les possibles protestes individuals que puguin enviar les entitats membres de la Guia.

Dit això d'aquí i valorant que ja està ben encarrilat, volem llançar un segon estadi de la crítica.

Què en diuen les empreses que en fan ús?

Certes empreses de les grosses fan ús de la Guia de Transparència de la Fundación Lealtad i els serveix de filtre per al gran nombre d'entitats no lucratives que se'ls posen en contacte. Si comparteixen les crítiques a l'estil comunicatiu de Lealtad també haurien de fer arribar-hi les seves crítiques.

No volem fer cap campanya contra Lealtad. Sols que aquesta organització ha de prendre consciència que ni els seus grups d'interès instrumentals (les ONL) ni els seus grups d'interès estratègics (les empreses) no accepten aquest estil. L'organització ha de corregir no sols l'estil comunicatiu sinó que també ha de redefinir certs elements estratègics i de posicionament: a qui serveix, per a qui treballa, quins límits ètics s'imposa.

Si les empreses 'usuàries' no els fan arribar també aquest missatge, podríem entendre que ja es troben còmodes amb aquest model de Fundación Lealtad. Per la via que sigui, i amb la discreció si cal acceptable, el missatge ha d'arribar. No es pot tornar a produir. Això ha de ser un punt d'inflexió.

Veure carta de les Federacions

Els arguments de Sala-i-Martín contra The Economist

Fa un parell de dies, ens referíem al cas de les crítiques formulades per The Economist en referència a Catalunya i al seu govern (Resposta pública a The Economist per les mentides publicades sobre Catalunya).

Aquest és un dels enfocaments en els que l'RSE haurà d'entrar-hi cada cop més: la responsabilitat social de la premsa a l'hora de dir el que vulgui sense cap contrastació. En el fons, el periodista britànic no ha fet res més que deixar-se endur pels missatges constants que certa premsa ubicada a Madrid va ementent reiteradament. Tan reiteradament que al final s'estan creient la seva pròpia mentida i cada cop serà més difícil tornar a l'objectivitat i a la possibilitat del diàleg intercultural.

Ens plau ara aportar-vos l'article que, amb motiu d'aquesta polèmica, ha publicat el prestigiós economista Xavier Sala i Martín, catedràtic de Columbia University i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra.

Avergonyit

La setmana passada, la revista anglesa The Economist va publicar un article en què es criticava, entre altres coses, la política lingüística de Catalunya. L'article arribava a qualificar la nostra llengua d'"obsessió nacionalista". El delegat del govern, Xavier Solano, va publicar una resposta a la web de la Generalitat, que m'ha fet sentir avergonyit. Per què avergonyit? Doncs avergonyit perquè el delegat podria haver mencionat "l'obsessió nacionalista" britànica (o nord-americana) que obliga els seus nens a estudiar en anglès sense donar-los l'opció d'estudiar en urdú o xinès, i no ho ha fet. Si la definició d'"obsessió nacionalista" és que un utilitza la llengua pròpia a l'escola, sense donar llibertat de triar qualsevol altra llengua, aleshores els anglesos, els americans, els espanyols, els suecs, els francesos i la resta del món té la mateixa obsessió, perquè, que jo sàpiga, els pares no poden triar la llengua de les escoles en cap d'aquests països. ¿O és que els nens immigrants poden estudiar en àrab a Valladolid?

Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver aportat dades sobre les nacionalitats dels professors a la universitat catalana i hauria demostrat que és mentida, repeteixo, mentida, que no es contracti professors que no parlen català. Jo faig classes a la UPF des de fa anys i tinc companys argentins, xilens, japonesos, nord-americans, italians, espanyols i de molts altres països que no parlen ni una paraula de català! I si l'editor de The Economist s'hagués preocupat de comprovar les seves frívoles afirmacions, ho hauria vist. És més, si això de les llengües fos un problema, veuríem les universitats catalanes darrere de les espanyoles als rànquings. En realitat, estan per sobre.

Avergonyit, perquè podria haver explicat que, sense immersió, un país corre el risc que es creïn guetos lingüístics on els fills dels immigrants mai s'integren, cosa que pot acabar en segregació i violència, com ha passat en altres països veïns. Si una cosa s'ha fet bé a Catalunya en les darreres dècades, ha estat el procés d'integració i adaptació dels emigrants a Catalunya. I jo en soc un exemple: em dic Martín (i no Martí) perquè sóc descendent de gent que ve de Salamanca!

Avergonyit, perquè podria haver documentat que a Catalunya hi ha dos tipus de persones: les que parlen català i castellà i les que només parlen castellà. Si les acusacions d'imposició lingüística fossin certes, seria comú trobar ciutadans monolingües catalans incapaços de parlar el castellà. La realitat és que no hi ha gairebé ningú que només parli català. Jo, de fet, no conec absolutament ningú. En canvi, conec una infinitat de persones monolingües castellanes, entre les quals n'hi ha moltes que han viscut a Catalunya tota la vida. Potser hauria estat bé que el delegat de la Generalitat aportés números sobre la quantitat de persones monolingües catalanes i monolingües castellanes a Catalunya perquè els anglesos s'assabentessin de la realitat tal com és.

La competitivitat del país

Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver mencionat que els executius de les multinacionals que són enviats a Finlàndia no es queixen pas que allà es parla en finès (una llengua molt més minoritària que el català) i que, per tant, el fet que a Catalunya es parli el català no ha de reduir la competitivitat del país. Catalunya té molts problemes de competitivitat. Molts. Però un d'aquests problemes no és la llengua. Entre altres coses, perquè Espanya té els mateixos problemes de competitivitat i resulta que allà no tenen bilingüisme. ¿O és que la innovació a la monolingüe Extremadura està pels núvols?

Avergonyit, perquè podria haver aportat dades sobre notes de PISA per demostrar que els nens bilingües no treuen pitjors notes que els nens monolingües espanyols (i això inclou les notes de llengua espanyola), la qual cosa demostra que estudiar en català no resulta cap impediment. També podria haver explicat que els nens bilingües tenen més facilitat per aprendre terceres o quartes llengües, cosa que és bona per a ells i per a la competitivitat de tota l'economia. Això ho podria haver documentat amb dades de penetració de l'anglès a Catalunya en comparació a les monolingües Castella i Lleó o Andalusia.

Avergonyit, perquè no hi ha sabut explicar que no hi ha d'haver cap problema quan un poble demana més transferències, per més que les transferències augmentessin el 2001. A Catalunya, a Espanya i fins i tot al Regne Unit, la voluntat popular que vol canviar lleis està per sobre de les mateixes lleis. I això fa que les lleis canviïn i les Constitucions canviïn. ¿O és que no ha canviat 25 cops la Constitució dels Estats Units? ¿O és que no es fan lleis noves a la Gran Bretanya? I si els catalans hem votat legítimament un Estatut que demana més inversions a Catalunya, aquesta és la voluntat popular i punt. Sembla mentida que una revista teòricament liberal com The Economist pensi que un Estatut aprovat per la voluntat popular té menys validesa moral que un acord a què van arribar CiU i PP fa uns anys. I si els nacionalistes catalans volen cada dia més i ho volen de manera democràtica, quin problema hi veu l'Economist?

Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d'història i defensa patèticament l'honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de "cacic" com si el punt més important de l'article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l'honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.

Font: Avui (20-11-2008)
http://paper.avui.cat/article/politica/146093/avergonyit.html

Campanya del govern a favor de la producció i el consum d'aliments ecològics


Aquesta setmana ha començat oficialment la primera campanya institucional de promoció dels aliments ecològics a Catalunya. Aquesta campanya és una de les actuacions incloses en el Pla d'Acció per a l'Alimentació i l'Agricultura Ecològiques que s'ha elaborat transversalment amb la participació de set departaments del Govern català, encapçalats pel DAR. El Pla té programades 105 actuacions de promoció de la producció i consum de productes ecològics a Catalunya d'ara fins a l'any 2012.

Aquest és el primer cop que es realitza una campanya institucional de Govern per a promocionar el coneixement i el consum dels aliments ecològics. La campanya vol ajudar a normalitzar la presència dels aliments ecològics entre els consumidors catalans, emfatitzant alguns dels valors associats als mateixos, com la seva qualitat, el sabor, i el respecte al medi ambient.

Una disco de València sorteja una operació de pits de 4.500 €


La discoteca Pachá, nascuda a Sitges, ha organitzat al seu night club de València una rifa molt peculiar. La dona que la guanyi es podrà operar els pits per a dotar-los de major grandària. Sembla que la idea ve d'Argentina, on per cert ja havien començat a prohibir-ho, i ara ho volien fer aquí aprofitant que la crisi econòmica podia dificultar que alguna noia es pogués aquesta operació tan necessària. Vaja, que fins i tot comporta una acció social! Forma part del pack anti-crisi!

Una autèntica vergonya que, gairebé segur, es podrà aturar, ja que la resposta governamental ha estat immediata. Ara caldria recordar a aquesta mena d'empreses que la societat els demana que disposin d'una ciutadania corporativa responsable per tal de mantenir la seva llicència social per a oferir serveis. Seria bo en aquest sentit que un segment major de la població s'adonés dels valors que promouen, de vegades amb major dissimul, de vegades pel broc ample!

Veure notícia al Periódico [ca] [es]

Nota: no sabem si etiquetar aquest article com a "acció social", "consum", o potser fins i tot "sostenibilitat" amb un altre sentit de sostenir... En fi, limitem-nos a etiquetar-lo com una "mala pràctica" justificada en el context de "crisi".

El retard en la sortida de l'ISO 26000 ha estat una gran sort per a l'RSE!

Josep Maria Lozano ha afirmat en un acte que la crisi, per a l'RSC, és una sort, en el sentit que permetrà separar el gra de la palla.

No només comparteixo el sentit que té la reflexió, sinó que encara hi afegiré més. Quan algú em pregunta per la norma ISO 26000, després d'aclarir que no serà una norma certificable sinó una guia, proclamo el desig que s'emboliqui una mica i es retardi dos o tres anys més.

La majoria de gent no em comprèn a la primera, ja que a un consultor li hauria d'interessar l'existència de normes i més si es tracta d'una ISO. La resposta em surt automàtica: a un mer consultor que tingui per tot objectiu guanyar-se la via en això certament li ha d'interessar. Però per a un promotor d'RSE ja no tant en la mesura que considero que l'objectiu ha de ser desenvolupar un model d'RSE sòlid per la seva significació estratègica, integrada al model d'empresa i a l'estratègia corporativa.

Si ara per ara apareix una ISO, correm el perill que ja no puguem separar el gra de la palla. O pitjor encara: que hi hagi més palla que gra!

Amb sinceritat, no tinc res contra l'ISO 26000, i crec que lògicament ha de veure la llum i tindrà un caràcter positiu. Però si es retarda una mica més, permetrà que l'RSE es consolidi com un enfocament de gestió encardinat en l'estratègia i no com la mera incorporació d'un llistat de bones pràctiques per a poder disposar d'una etiqueta.

El retard en la sortida de l'ISO 26000 ha estat una gran sort per a l'RSE!

¡El retraso en la salida de la ISO 26000 ha sido una gran suerte para la RSE!

Diario Responsable publica esta reflexión de Josep Maria Canyelles en su blog personal www.diarioresponsable.com/blog/jmcanyelles.html

Diferentes artículos están lanzando la idea que la RSE puede salir beneficiada de la crisis, en el sentido de que permitirá separar el grano de la paja. Pues todavía hay más.

Josep Maria Lozano ha afirmado en un acto que la crisis, para la RSC, es una suerte, en el sentido de que permitirá separar el grano de la paja.

No sólo comparto el sentido que tiene la reflexión, sino que aún añadiré más. Cuando alguien me pregunta por la norma ISO 26000, después de aclarar que no será una norma certificable sino una guía, proclamo el deseo de que se complique el asunto un poco y se demore dos o tres años más.

La mayoría de gente no me comprende a la primera, ya que a un consultor le debería interesar la existencia de normas y más si se trata de una ISO. La respuesta me sale automática: a un mero consultor que tenga por objetivo ganarse la vía en esto ciertamente le debe interesar. Pero para un promotor de RSE ya no tanto en la medida en que considero que el objetivo debe ser desarrollar un modelo de RSE sólido por su significación estratégica, integrada en el modelo de empresa y en la estrategia corporativa.

Si hoy por hoy aparece una ISO, corremos el peligro que ya no podamos separar el grano de la paja. O peor aún: ¡que haya más paja que grano!

Con sinceridad, no tengo nada contra la ISO 26000, y creo que lógicamente debe ver la luz y tendrá un carácter positivo. Pero si se retrasa un poco más, permitirá que la RSE se consolide como un enfoque de gestión encardinado en la estrategia y no como la mera incorporación de un listado de buenas prácticas para poder disponer de una etiqueta.

¡El retraso en la salida de la ISO 26000 ha sido una gran suerte para la RSE!

Acceder a la reflexión en Diario Responsable

Nous esclaus del s.XXI treballen per als nostres mòbils

Jordi Palou Loverdos, advocat i consultor de conflictes, afirma que les multinacionals són les culpables de la guerra del Congo. Ens proposa comprendre que darrere de les lluites d'hutus i tutsis hi ha connexions internacionals que expliquen el perquè de la guerra. Països i multinacionals --sobretot canadenques, americanes i belgues-- interessades a explotar les riqueses mineres del país: cobalt, or, diamants i, sobretot, coltan, amb què es fan mòbils i ordinadors d'última generació. Vegeu algunes de les afirmacions:

--¿Vol dir que els nostres mòbils i ordinadors estan tacats de sang?
--El que vull dir és que hem de saber que tot aquest circuit de sang acaba en nosaltres. No es tracta de culpar la gent, sinó de fomentar un criteri responsable. Que sapiguem que els nous esclaus extreuen minerals en condicions infrahumanes, minerals que després exporta Ruanda. Ruanda és un gran exportador de coltan, quan, en realitat, no té coltan. ¿D'on el treu? Dels esclaus que treballen a les mines de la zona del llac Kivu. ¿Qui ho paga? Multinacionals occidentals, les grans culpables de la guerra.

-- Llavors, ¿no és una guerra de tutsis contra hutus?--La rivalitat de tutsis i hutus existeix, això és cert, però els grans poders la potencien i l'aprofiten per seguir explotant les seves riqueses.

--¿Quin paper juga el líder rebel Laurent Nkunda?
--És un senyor de la guerra que massacra la població civil amb l'excusa de defensar els tutsis que viuen al Congo. Però el que busca és annexionar la zona congolesa de Kivu --la més rica del món en minerals estratègics-- a Ruanda.

Llegir entrevista sencera al Periódico: [ca] [es]



No sorprèn la notícia, sinó la impassivitat amb què tots plegats reaccionem: amb acceptació i resignació. Certs interessos empresarials poden provocar intencionadament una guerra que juga a favor de la seva estratègia. Certs interessos empresarials poden marcar fronteres com segles enrere ho feien els matrimonis entre la reialesa, més enllà de la voluntat de la població.

En certa manera, quan comprem un mòbil ens fem corresponsables d'una violència llunyana. Malauradament, ara llegim la notícia i no disposem de canals per a saber quines companyies fan servir aquestes matèries, quines companyies pregunten sobre l'origen, quines companyies estan disposades a mostrar transparència sobre el fenomen.

Jornada Creixement empresarial i creixement personal: conciliar els temps

Jornada Creixement empresarial i creixement personal: conciliar els temps, organitzada pel Consorci Públic Xarxa Local de Promoció Econòmica, Formació i Ocupació de Catalunya, en col·laboració amb el Servei d'Ocupació de Catalunya, l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i el Fons Social Europeu.

Aquesta Jornada s'adreça a persones amb responsabilitats polítiques i tècniques del món local i a representants del teixit associatiu per tal de sensibilitzar-los sobre la importància d'equilibrar les necessitats dels entorns locals i de les persones, en relació amb els tres temps de vida: laboral, familiar i personal.

La Jornada tindrà lloc el 26 de novembre de 2008, de 9.30 a 14h, al Molí dels Frares (Pl. del Molí, 1. 08620 Sant Vicenç dels Horts).

Fundació Maria Aurèlia Capmany
c/ Junta de Comerç, 17, entresol
08001 Barcelona
Tel. 93 301 11 95
Fax 93 301 07 63
fmac@fmac.org

19.11.08

Resposta pública a The Economist per les mentides publicades sobre Catalunya


El passat 8 de novembre la revista The Economist va publicar l'article "How much is enough?" sobre la realitat nacional catalana. L'article contenia nombroses afirmacions inexactes o imprecises sobre la política, el govern i l'economia de Catalunya.


En aquesta pàgina fem difusió de l'escrit del professor Carles Boix, on s'expliquen i rebaten aquestes inexactituds, i demanem a la revista The Economist que, d'acord al seu compromís d'objectivitat, transparència i professionalitat, rectifiqui els errors que apareixen en el seu article.

Resposta pública a la revista The Economist

Adhereix-te: "The Economist: informa't i rectifica!"
Link a campanya en Facebook

Article The Economist
How much is enough?

El Govern de Navarra presenta el seu programa d'impuls de la RSE davant representants de la Comissió Europea i del Ministeri de Treball

La directora de Treball del Govern de Navarra, Imelda Lorea, va presentar el "Programa General d'Incentivació, Promoció i Impuls de la Responsabilitat Social Corporativa a la Comunitat Foral de Navarra" en la Jornada "Polítiques i pràctiques de Responsabilitat Social" organitzada pel FÒRUM RSE NAVARRA que es va celebrar a Pamplona el dia 24 d'octubre i en la qual van participar més de 100 persones.

Aquest programa, que encara està en fase de consulta, proposa activar 155 mesures entre les quals hi ha el compromís d'incorporar criteris socials i ambientals en les contractacions públiques.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, ha exposat entre altres temes el concepte de Territori Socialment Responsable, on totes les organitzacions participen en l'impuls d'un model de desenvolupament sostenible amb marca pròpia.

Llegir nota de premsa de l'acte

El Gobierno de Navarra presenta su programa de impulso de la RSE ante representantes de la Comisión Europea y del Ministerio de Trabajo

La Directora de Trabajo del Gobierno de Navarra, Imelda Lorea, presentó el “Programa General de Incentivación, Promoción e Impulso de la Responsabilidad Social Corporativa en la Comunidad Foral de Navarra” en la Jornada “Políticas y prácticas de Responsabilidad Social” organizada por el FORO RSE NAVARRA que se celebró en Pamplona el día 24 y en el que participaron más de 100 personas.

Este programa, que aún está en fase de consulta, propone activar 155 medidas entre las que está el compromiso de incorporar criterios sociales y ambientales en las contrataciones públicas.

Josep Mara Canyelles, promotor de Responsabilidad Global, ha expuesto entre otras temas el concepto de Territorio Socialmente Responsable, donde todas las organizaciones participan en el impulso de un modelo de desarrollo sostenible con marca propia.

Acceso a la nota de prensa del acto

18.11.08

La cooperació públic - privat i els partenariats


Aquest divendres passat vaig assistir a la Jornada que anualment organitza el Grup Cooperatiu Clade. Cal felicitar el grup i el seu director, Xavier López, per l'alta qualitat de l'esdeveniment, en la línia dels dos anteriors.
L'acte va tenir lloc a la Pedrera i va congregar un nombrós grup de persones interessades pel cooperativisme, pels partenariats i per les relacions públic - privat.

En una de les taules rodones on es parlava de la relació entre els ajuntaments i les iniciatives privades o socials, vaig voler fer una intervenció, aportant la següent opinió:

La cooperació públic - privat no s'ha de concebre de manera limitada a un model d'externalització sinó de creació de valor conjunt. Podem veure les cooperacions de tres maneres molt diferents:
a) pensar-les en termes de quin estalvi em permet (això seria merament subcontractació).
b) pensar-les en termes de quin és el rol preferent i les millors capacitats de cadascú (i això ens portari al downsizing).
c) pensar-les en termes de com aportar un valor més gran i més sostenible a la societat (ara podríem començar a parlar de partenariat).

En el fons, en el context actual, hi ha una reflexió subjacent: no podem limitar el sentit de la cooperació a les dimensions més netament operatives. Avui, cap dels grans reptes que té plantejats la societat no es poden abordar efectivament des d'una sola part. Cal el concurs d'agents diversos. Si els problemes es caracteritzen per la seva complexitat, també ha d'incorporar aquesta complexitat el seu abordatge.
Vegeu el reportatge al web de Clade:

17.11.08

Jornada sobre la Inclusió Social a Salt

Responsabilitat Global participarà en les Jornades sobre Inclusió Social que es faran al municipi gironí de Salt.

Els dies 25 i 27 de novembre es faran a Salt unes jornades que pretenen reflexionar sobre els nous reptes de la inclusió social com a repte de tothom.

La participació de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, serà en la taula rodona "Nous enfocaments i perspectives de la inclusió", al costat de Jordi Serrano, director de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, i d'Andrés Cascio, psicòleg social.

Les jornades són organitzades per l'Ajuntament i pel Consorci de Benestar Social del Gironès. Cal formalitzar la inscripció, que té un cost de 18€.

Accés al contingut
Inscripció

El 40% dels currículums contenen dades falses

En moments de necessitats econòmiques i incerteses sobre el futur, són moltes les persones que es llancen a cercar feina, i són molts més els CV que arriben a les empreses. Una noticia d'avui ens alerta tanmateix que el "nivell alt d'anglès" i la "gran experiència professional" no sempre són de debò.

Segons els últims estudis, el 40% dels currículums que reben les empreses contenen dades errònies o falses.

El problema és que, amb les dades falses, les companyies fan una selecció equivocada del seu personal, que repercuteix en l'activitat i en els seus costos finals. Segons l'estudi Cómo detectar mentiras durante una entrevista mediante herramientas informáticas, elaborat pel professor del IESE Gabriel Giordano, l'auge de la selecció de personal a través d'internet ha limitat la capacitat de reconèixer aquells que "maquillen" els seus currículums per accedir a la plaça. Per això, cada vegada més les companyies de selecció de personal impulsen la figura del revisor d'entrevistes, que ajuda a detectar aquestes falsedats i a reduir els costos posteriors.


Continua la notícia afirmant que els tècnics de recursos humans únicament aconsegueixen desemmascarar el 35% dels casos en el context de les entrevistes, i si aquestes són telemàtiques tan sols es descobreixen el 8% dels enganys.

La Cambra de Comerç i el CNL portaran el “Voluntariat lingüístic” a les empreses

La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus i el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura han subscrit un nou conveni de col·laboració per promoure conjuntament a les empreses del Baix Camp i el Priorat la participació en el programa “Voluntariat per la llengua”. L'han signat Isaac Sanromà i Empar Pont.

La Cambra i el CNL de l’Àrea de Reus són pioners a engegar aquesta iniciativa en el si de les empreses, entre les quals es difondrà el programa i, si s’hi donen les condicions adequades, es formaran parelles lingüístiques dins les mateixes organitzacions.

Ambdues institucions també vetllaran per incloure el foment de l’ús del català com un valor específic de la responsabilitat social en les iniciatives que es duguin a terme per promoure la RSE a les empreses del Baix Camp i el Priorat.

D’altra banda, el conveni també preveu l’organització de cursos breus adreçats als col·lectius professionals que fan atenció al públic perquè puguin entendre el català i adreçar-se a la clientela en aquesta llengua. En aquest període s’oferirà una nova edició del Català d’urgència al restaurant, que comença el dia 19 de novembre, i, per primera vegada, el Català d’urgència al supermercat.

Continuar llegint la notícia al web del CPNL

16.11.08

Newsletter: presentem la Memòria d'RSE i nous articles i publicacions


[ca] Ja podeu llegir el darrer newsletter. En aquesta ocasió té un caràcter molt especial perquè inclou la Memòria d'RSE de Responsabilitat Global, la primera memòria que presentem i, molt probablement, la primera presentada per un professional autònom. Butlletí en català

[es] Ya pueden leer el último newsletter. En esta ocasión tiene un carácter muy especial porque incluye la Memoria de RSE de Responsabilitat Global, la primera memoria que presentamos y, muy probablemente, la primera presentada por un profesional autónomo. Boletín en castellano

14.11.08

Obama marca normes dures per treballar a la seva Administració

El president electe vol evitar que hi hagi escàndols i casos de conflicte d'interessos amb empreses

Les autoritats nord-americanes han fet públiques les places de treball obertes a l'Administració a causa del traspàs de poder entre George Bush i Barack Obama. Es tracta d'uns 8.000 nous llocs de treball, que van des de la Comissió de Mamífers Marins fins a la Comissió d'Investigació Àrtica. Molta gent, que haurà de passar un complex procés de selecció. Però res comparable amb el que afronten els que aspiren a càrrecs purament polítics: un qüestionari que ahir va publicar The New York Times amb 63 preguntes sobre temes econòmics, privats i socials de l'aspirant i la seva família.

Un gran nivell d'escrutini és habitual en totes les administracions, però les exigències d'Obama superen qualsevol antecedent. Hi ha un motiu pràctic per a això: intentar evitar tant com es pugui que algun escàndol danyi políticament l'encara president electe (per exemple, que a una mainadera no se li pagui la sanitat). L'altre motiu és enviar un missatge de professionalitat i canvi a l'hora d'elegir equip, tal com Obama es va comprometre.

llegir notícia sencera al Periódico [ca] [es]