30.9.07

I Congrés Internacional: Conflictes, Conflictologia i Pau.

Els conflictes alteren d’una manera notable i fins i tot greument la vida de les persones i de les societats que els pateixen, conflictes de tota mena: personals, familiars, laborals, socials, polítics, internacionals...

Per a donar a conèixer i plantejar possibles solucions a problemes i mancances que generen conflictes, s’ha plantejat el I Congrés Internacional: Conflictes, Conflictologia i Pau.

I Congrés Internacional: Conflictes, Conflictologia i Pau
Iniciatives i projectes per viure en pau

Entre altres objectius, el congrés pretén proporcionar un punt de trobada i d'intercanvi entre professionals de la conflictologia pertanyents a universitats, centres d'investigació, associacions culturals, institucions especialitzades, ONGs i societat civil.
Però dels principals objectius del congrés és promoure i donar a conèixer les diferents xarxes de coneixement que s’han constituït entorn dels diversos àmbits de la mediació i resolució de conflictes. Cada xarxa és liderada per un gestor o gestora del coneixement i reuneix institucions i persones amb objectius específics de treball. Com a resultat de la dinàmica generada es faran aportacions finals en forma de publicacions, cursos, jornades, projectes de recerca, etc. que puguin ser utilitzades per a fer difusió d’aquest coneixement.


Responsabilitat Global pren part en el Congrés per a aportar les seves reflexions en una ponència i alhora liderant una xarxa de treball de la qual informarem oportunament en aquest espai.


El congrés serà un esdeveniment internacional en què hi ha prevista la participació de directors de programes, centres i instituts universitaris especialitzats en estudis de pau i conflictologia; ONG, fundacions i institucions especialitzades en el foment de la cultura de pau, responsables d’empreses sensibles en la resolució de conflictes...


Què és la conflictologia?
La conflictologia és la ciència a-disciplinària i transversal del Conflicte. Comprèn aquells coneixements científics, tècniques i habilitats orientades a l'estudi dels conflictes, les seves possibles causes i maneres de facilitar la seva solució pacífica. La conflictologia inclou sistemes i denominacions com Resolució de Conflictes, Resolució Alternativa de Disputes, Gestió i Gestió Alternativa de Conflictes, Arbitratge, Mediació, Negociació, Conciliació, Estudis de Pau, Cultura de Pau, Transformació de Conflictes, Irenologia, entre altres maneres d'analitzar i solucionar conflictes.

Direcció: Dr. Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau i la Solidaritat
Coordinació: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Campus per la Pau i la Solidaritat (UOC)
Comitè científic: Dr. Ami Carpenter (Institute for Conflict Analysis and Resolution, George Mason University), Dr. Francisco Jiménez (Instituto de Paz y los Conflictos, Universidad de Granada), Dr. Ian MacDuff (Director New Zealand Centre for Conflict Resolution, Victoria University of Wellington), Dr. Vicent Martínez (Càtedra UNESCO de Filosofía para la Paz, Universitat Jaume I, Castelló), Dr. Lorenzo Prats (Assessor del Gabinet del Ministeri de Justícia), Dr. Tom Woodhouse (Center for Conflict Resolution, University of Bradford).


Enllaç al web del Congrés

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Sense llei estatal d'Accés a la Informació pública

En ocasió del Dia Internacional del dret a Saber, que se celebrarà el pròxim dia 28 de setembre, quinze ONG espanyoles denuncien que el govern espanyol no ha complert la seva promesa electoral d'adoptar una llei d'accés a la informació pública que garanteixi la transparència del govern i de totes les administracions públiques i que es trobi al nivell de les quals ja existeixen en la majoria dels països de la Unió Europea.


Les ONG que formen la Coalició Pro Acceso exigeixen al Govern i a tots els partits polítics que adoptin una llei d'accés a la informació pública que compleixi amb els estàndards europeus i internacionals.



“Tots els ciutadans tenen el dret a saber com es prenen les decisions dintre de
qualsevol administració pública i a conèixer com es gasta els diners dels
contribuents. La millor eina per a garantir el ple reconeixement i exercici
d'aquest dret és l'existència d'una llei específica d'accés a la informació.”



Aquestes són declaracions d'Eva Moraga, advocada de Access Info Europe, ONG membre de la Coalició. Així mateix afegix que “una llei d'aquest tipus ha de ser prioritària per a tot partit polític i tot Govern que estigui veritablement compromès en la lluita
contra la corrupció”.

El dret d'accés suposa que qualsevol persona pot sol·licitar informació a qualsevol organisme o entitat públics o a qualsevol entitat privada que realitzi funcions públiques, sense haver de justificar els motius pels quals se sol·licita la informació o l'ús que se li va a donar a la mateixa. El dret d'accés a la informació és un dret humà reconegut pel dret internacional i per nombroses constitucions i lleis nacionals en tot el món. En aquest context, és inacceptable que Espanya sigui, juntament amb Grècia, un dels dos únics països de la Unió Europea amb més d'un milió d'habitants que no tenen una llei específica reguladora del dret d'accés a la informació.

La Coalició Pro Acceso ha definit els nou principis essencials que haurien de recollir-se en una futura llei espanyola d'accés a la informació, basant-se en la legislació i la pràctica en més de 70 països del món que tenen lleis d'accés a la informació així com en la Recomanació 2000 del Consell d'Europa sobre l'accés a documents oficials:



  1. El dret a la informació és un dret de tots.

  2. El dret s'aplica a totes les entitats públiques, a tots els poders de l'Estat i a totes aquelles entitats privades que realitzin funcions públiques.

  3. Realitzar sol·licituds ha de ser senzill, ràpid i gratuït.

  4. Els funcionaris tenen l'obligació d'ajudar els sol·licitants.

  5. Principi de publicitat de la informació: el secret i la denegació d'accés han de ser l'excepció.

  6. Les denegacions d'accés han de limitar-se i estar degudament motivades.

  7. Tota persona té dret a recórrer les denegacions d'accés o la no contestació a les sol·licituds realitzades.

  8. Les entitats públiques, a iniciativa pròpia, han de posar a la disposició del públic informació bàsica i essencial sense que sigui necessari realitzar una sol·licitud.

  9. El dret d'accés a la informació ha de ser garantit per un òrgan independent.

Web: http://www.proacceso.org/



Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

L'IL3 programa un nou Executive MBA on incorpora l'RSE

L'IL3 (Institut de Formació Contínua) de la Universitat de Barcelona, ha llançat una nova edició de l'Executive MBA - Màster en Gestió i Tècniques Superiors d'Empresa. Per segon any, aquesta prestigiosa formació incorpora continguts sobre la Responsabilitat Social de l'Empresa, per mitjà de la col·laboració de Responsabilitat Global.

Josep Maria Canyelles, professor de l'MBA, considera que la incorporació dels conceptes bàsics d'RSE a les propostes formatives dirigides als directius d'empresa i emprenedors és fonamental avui dia i una necessitat que cada cop més tant el mateix alumnat com les empreses estan demanant. El fet que la Universitat de Barcelona, reconeguda entre les 100 millors del món, hagi incorporat aquests continguts per mitjà d'unes sessions específiques suposa un pas endavant que cal valorar com a molt positiu i que facilita que en altres cursos i màsters es vagi procedint en la mateixa línia.

Objectius

L'objectiu global de l'Executive MBA és proporcionar una formació de qualitat que garanteixi el desenvolupament professional i personal dels participants per dur a terme la funció executiva amb criteris que generin valor afegit a l'empresa. De forma detallada es poden concretar en:


  • Capacitar per a una anàlisi complexa de la realitat empresarial en un procés de canvi continu.-Integrar els coneixements de l'MBA a través del desenvolupament d'un Pla d'Empresa.

  • Capacitar per dissenyar estratègies, definir objectius, planificar accions i aplicar-les, en coherència amb el pla de negoci establert.

  • Adquirir els coneixements relatius a tècniques i metodologies de management, per decidir amb qualitat davant de cada situació possible.

  • Desenvolupar la capacitat per dirigir i coordinar equips de persones.

  • Ajudar a un desenvolupament professional d'èxit.


Destinataris

Emprenedors, empresaris, directors generals, caps de departament i professionals amb experiència que ocupen càrrecs intermedis en les diferents àrees de l'empresa i que desitgen millorar professionalment mitjançant l'adquisició dels coneixements i les habilitats necessàries des d'un punt de vista general i adquirir una cultura empresarial àmplia en un entorn actual canviant i competitiu.

L'MBA, sota la direcció del Sr. Antonio Valdivia, diplomat d'ESADE i consultor en comercialització, s'iniciarà el proper 09/10/07. En total suposa 510 hores lectives, 40 hores de treball d’investigació i 150 hores de Pla d’Empresa.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

El pintor R.P.Figueres era en realitat una dona, Rosa Pastó F.

Les artistes (en femení) sempre han tingut al llarg de la història dificultats per a fer-se un lloc davant la preponderància masculina per a les funcions de major prestigi social.


Sempre ha estat així, i encara durant el segle XX. La mateixa literatura catalana ha tingut per exemple el cas de Víctor Català, pseudònim (masculí) de Caterina Albert, novel·lista i narradora.

Rosa Pastó, autora de centenars de quadres de pintura a l'oli des de l'any 1972, sempre havia firmat com a R.P.Figueres. El fet de vendre els seus quadres al comerç familiar va fer creure que aquests tindrien major prestigi si representava que corresponien a un autor masculí desconegut, que a la senyora de la casa. I pel motiu que fos, els quadres del pintor misteriós es van començar a vendre a un ritme creixent. Persones, fins i tot forasteres, que n'havien comprat un any, tornaven i demanaven una altra pintura del pintor R.P.Figueres. La hipòtesi de treball o estratègia comercial ja no tenia marxa enrere.

El fet que els quadres es venguessin a l'Artística, una botiga al centre de Vilanova i la Geltrú, i que disposessin d'un espai d'exposició permanent, va fer que realment assolís un gran coneixement. Als últims anys ja eren moltes les persones, no només de l'entorn més proper, que eren coneixedors d'aquest fet. Moltes persones se sorprenien ja que qui tenia el reconeixement de pintor era el marit, Josep Canyelles, qui de fet feia molts anys que no exercia.

Trenta-cinc anys més tard, i uns anys després d'haver tancat la botiga per jubilació, s'ha decidit a muntar una exposició dins els actes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú. La mostra de més de seixanta quadres va estar exposada al local recuperat del Foment Vilanoví i es va centrar en la temàtica de les festes populars, en una sèrie de quadres pintats en els darrers dos anys que recullen la diversitat de l'explosió local de festa.

Nota: Rosa Pastó és la mare del qui escriu, Josep Maria Canyelles i Pastó.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Conferencia "Territoris Socialment Responsables" a Navarra


La directora general de l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE), Àngels Mataró, ha participat a la jornada "Un compromiso social y medioambiental con Navarra", sobre la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), celebrada el 28 de setembre a la fundació Ilundain Haritz Berri, de Navarra.

La Sra. Mataró ha ofert la conferència "Territoris Socialment Responsables", en la qual va traslladar l'òptica de les Nacions Unides sobre la responsabilitat de les empreses a donar suport i respectar la protecció dels drets humans fonamentals, així com en matèria laboral.

Responsabilitat Global col·labora amb ANUE en el desenvolupament de la línia de treball sobre l'RSE i molt específicament sobre el concepte de Territoris Socialment Responsables. Aquest mes de maig passat van realitzar a Sitges el primer seminari sobre TSR.

29.9.07

Newsletter setembre 2007

>Podeu entrar al newsletter del mes de setembre.

Hi hem destacat tres reflexions que veureu en els escrits posteriors: l'un sobre l'RSE en contextos micro (comerços), un altre sobre l'RSE en contextos macro (escalfament global) i un darrer sobre RSA (responsabilitat social de l'Administració Pública).

Informem de la proposta formativa del seminari que La Salle i Responsabilitat Global organitzen el proper 21 de novembre de 2007.

I també enllacem al reportatge i article referents a la Jornada d'RSE celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 11 de juliol de 2007.

Entrar al butlletí en català
Entrar al butlletí en castellà

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Sobre la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques i les tautologies


Parlant amb persones de nivell del sector públic ens continua apareixent l'argumentació de l'absurditat de treballar per la Responsabilitat Social de l'Administració Pública. Vindria a ser una tautologia, ja que com es pot demanar una reflexió sobre el compliment de la llei i la seva superació a una organització que vindria a ser la llei? Vegem, doncs, un exemple fàcil de comprendre.

Les Administracions Públiques senten la necessitat de millorar la legitimitat de les actuacions que porten a terme (però atenció: encara no senten la necessitat de millorar la legitimitat de la pròpia institució!).

En molts casos i en els darrers lustres han posat en marxa mecanismes de participació ciutadana, entesos com a un conjunt de tècniques elaborades, amb segell universitari, per a promoure la participació de la ciutadania i prendre el pols davant certes actuacions.

A primera vista ben bé podríem entendre que aquestes pràctiques formen part de la Responsabilitat Social ja que es basen en fomentar el diàleg amb la ciutadania. Però per a fonamentar-se en principis de l'RSE (RSA en aquest cas!) caldria molt més. Hauríem de parlar de fomentar el diàleg amb el conjunt dels partprenents (o stakeholders) i no de manera limitada; haurien de servir per a identificar les qüestions rellevants (o materialitat); haurien de fonamentar el comportament corporatiu (no sols les actuacions); se n'hauria de desprendre una rendició de comptes (transparència, accoutability)...

Però sovint aquestes experiències es limiten a fórmules asèptiques genèriques o bé amb caràcter molt reactiu a un problema i amb un interès molt nítid per a convèncer i no deixar-se convèncer; parteixen d'unes seleccions de convidats que n'exclouen altres i amb això es legitimen resultats; no afecten mai aspectes ètics o de comportament corporatiu; no generen un enllaç de continuïtat a partir del seguiment, avaluació, monitorització, verificació, transparència...

Conseqüència: no només l'eficàcia s'ha vist bastant limitada sinó que es genera una major manca de credibilitat en la institució.

Quan hi ha temes importants i amb col·lectius contraris a plantejaments institucionals (per exemple: traçat del TGV per Barcelona) aquestes tècniques desapareixen d'escena i la transparència esdevé invisibilitat. Quan hi ha administracions que plantegen consultar àmpliament la seva població sobre temes importants encara que sigui amb resultat no vinculant (per exemple: proposta recent Lehendakari) els conceptes de nous models de governança i progrés democràtic s'esvaeixen de l'escena. Quan ara mateix hi ha debats en fòrums d'internet sobre els sous dels polítics (i crec que també s'estan arribant a dir coses injustes!) ningú té capacitat d'entomar el tema i posar-lo damunt la taula, potser esperant que el pas del temps faci oblidar-ho.

Avui, la Responsabilitat Social aplicada al Sector Públic vol dir entre altres saber escoltar allò que els partprenents (col·lectius ciutadans, empresaris, els mateixos treballadors públics...) senten; estar atent al que es diu en les converses del segle XXI (que es produeixen en fòrums d'internet!); saber reaccionar immediatament (no cal la contundència d'una proposta: n'hi ha prou amb obertura al diàleg!); saber plantejar les mesures participatives que corresponguin i amb el coratge polític que correspon (si les Administracions solament s'han d'administrar podríem tenir-hi gerents!).


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Sobre la Responsabilidad Social de las Administraciones Públicas y las tautologías

Conversando con personas con cargo del sector público nos continúa apareciendo la argumentación de la absurdidad de trabajar por la Responsabilidad Social de la Administración Pública. Vendría a ser una tautología, ya que ¿cómo se puede pedir una reflexión sobre el cumplimiento de la ley y su superación a una organización que vendría a ser la ley? Veamos, pues, un ejemplo fácil de comprender.

Las Administraciones Públicas sienten la necesidad de mejorar la legitimidad de las actuaciones que llevan a cabo (pero atención: ¡todavía no sienten la necesidad de mejorar la legitimidad de la propia institución!).

En muchos casos y en los últimos lustros han puesto en marcha mecanismos de participación ciudadana, entendidos como un conjunto de técnicas elaboradas, con sello universitario, para promover la participación de la ciudadanía y tomar el pulso ante ciertas actuaciones.

A primera vista bien podríamos entender que estas prácticas forman parte de la Responsabilidad Social ya que se basan en fomentar el diálogo con la ciudadanía. Pero para fundamentarse en principios del RSE (¡RSA en este caso!) haría falta mucho más. Tendríamos que hablar de fomentar el diálogo con el conjunto de los stakeholders y no de manera limitada; tendrían que servir para identificar las cuestiones relevantes (o materialidad); tendrían que fundamentar el comportamiento corporativo (no solos las actuaciones); se tendría que desprender una rendición de cuentas (transparencia, accountability) ...

Pero a menudo estas experiencias se limitan a fórmulas asépticas genéricas o bien con carácter muy reactivo a un problema y con un interés muy nítido para convencer y no dejarse convencer; parten de unas selecciones de invitados que excluyen otros y con eso se legitiman resultados; no afectan nunca a aspectos éticos o de comportamiento corporativo; no generan un enlace de continuidad a partir del seguimiento, evaluación, monitorización, verificación, transparencia ...

Consecuencia: no sólo la eficacia se ha visto bastante limitada sino que se genera una mayor falta de credibilidad en la institución.

Cuando hay temas importantes y con colectivos contrarios a planteamientos institucionales (por ejemplo: trazado del TGV por Barcelona) estas técnicas desaparecen de escena y la transparencia se convierte en invisibilidad. Cuando hay administraciones que plantean consultar sobradamente su población sobre temas importantes aunque sea con resultado no vinculante (por ejemplo: propuesta reciente Lehendakari) los conceptos de nuevos modelos de gobernanza y progreso democrático se desvanecen de la escena. Cuando ahora mismo hay debates en foros de internet sobre los sueldos de los políticos (¡y creo que también se llegan a decir cosas injustas!) nadie tiene capacidad de coger el tema y ponerlo encima de la mesa, quizás esperando que el paso del tiempo lo lleve a olvido.

Hoy, la Responsabilidad Social aplicada al Sector Público quiere decir entre otros saber escuchar aquello que los stakeholders (colectivos ciudadanos, empresarios, los mismos trabajadores públicos...) sienten; estar atento a lo que se dice en las conversaciones del siglo XXI (¡que se producen en foros de internet!); saber reaccionar inmediatamente (no hace falta la contundencia de una propuesta: ¡hay bastante con apertura al diálogo!); saber plantear las medidas participativas que correspondan y con el coraje político que corresponde (si las Administraciones solamente se tienen que administrar podríamos tener gerentes!).

Foro de debate sobre este post en ictnet

Bush mou fitxa sobre el canvi climàtic... o ho fa veure?


La pressió internacional sobre l'escalfament global i d'una manera especial l'impacte que ha generat la campanya d'Al Gore i les seves veritats inconvenients, han provocat que els EUA hagin de moure fitxa.

La proposta llançada per Bush defensa que cada país fixi la seva emissió de gasos i que es constitueixi un fons per promoure les tecnologies netes. Una part de la notícia és positiva, ja que suposa un reconeixement diàfan al voltant de l'escalfament i que es tracta d'un problema global en què tots els països han de col.laborar per combatre'l.

En sentit negatiu, però, Bush va afirmar, en el context de la cimera del clima que ha organitzat a Washington, que "cada nació ha de dissenyar les seves estratègies separades" per reduir l'emissió de gasos contaminants. És a dir, que no s'ha de repetir el sistema de quotes del protocol de Kyoto (que els EUA no van firmar), sinó apostar per la utilització de noves tecnologies i deixar que cada país decideixi quant vol contaminar.

Segons el president estatunidenc, aquesta és l'única manera de fer compatible el creixement econòmic i el respecte pel medi ambient. Aquesta proposta venia acompanyada de l'establiment d'un "sistema de mesurament" per saber com des de cada país es combat el canvi climàtic.

No cal dir que hi ha hagut reaccions de tota mena, acceptant l'element positiu o lamentant la part negativa.

Em resisteixo a criticar la proposta des d'un punt de vista formal. Dins la filosofia de l'RSE ja es podria entendre correcte un sistema de compromís de cada part, sempre que sigui un compromís creïble i que hi hagi maneres verificables de monitoritzar-ho. Si una empresa o un país s'hi comprometen i ho van demostrant de manera comprovable ja podria estar bé.

Però aquest model planteja dos problemes:

a) L'RSE funciona quan és creïble, quan l'empresa (el país en aquest cas) i els seus directius tenen una trajectòria de comportament ètic i de compromís.

b) L'RSE té sentit quan volem gestionar la governança d'una altra manera. Però quan hi ha urgències calen mesures més expeditives, i l'escalfament global ens obliga a prémer l'accelerador amb exigència. Quan hi ha un incendi no ens podem posar a dialogar ni anar cadascú a la seva: cal actuar sota un comandament únic de qui té l'autoritat, que són els bombers.

En aquest moment cal una política global, acordada i consensuada per la comunitat internacional, exigida i escrutada per les parts interessades. No s'hi va a moure fitxa sols per perdre temps i fer-lo perdre al planeta. En aquest tema ja ha passat el temps i l'oportunitat de l'unilateralisme.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Bush mueve ficha sobre el cambio climático ... ¿o lo hace ver?

La presión internacional sobre el calentamiento global y de una manera especial el impacto que ha generado la campaña de Al Gore y sus verdades inconvenientes, han provocado que los EE.UU. tengan que mover ficha.

La propuesta lanzada por Bush defiende que cada país fije su emisión de gases y que se constituya un fondo para promover las tecnologías limpias. Una parte de la noticia es positiva, ya que supone un reconocimiento diáfano en torno al calentamiento y que se trata de un problema global en el que todos los países tienen que colaborar para combatirlo.

En sentido negativo, sin embargo, Bush afirmó, en el contexto de la cumbre del clima que ha organizado en Washington, que "cada nación tiene que diseñar sus estrategias separadas" para reducir la emisión de gases contaminantes. Es decir, que no se tiene que repetir el sistema de cuotas del protocolo de Kyoto (que los EE.UU. no firmaron), sino apostar por la utilización de nuevas tecnologías y dejar que cada país decida cuánto quiere contaminar.

Según el presidente estadounidense, ésta es la única manera de hacer compatible el crecimiento económico y el respeto por el medio ambiente. Esta propuesta venía acompañada del establecimiento de un "sistema de medición" para saber como desde cada país se combate el cambio climático.

Cabe decir que ha habido reacciones de todo tipo, aceptando el elemento positivo o lamentando la parte negativa.

Me resisto a criticar la propuesta desde un punto de vista formal. Dentro de la filosofía de la RSE ya se podría entender correcto un sistema de compromiso de cada parte, siempre que sea un compromiso creíble y que haya maneras verificables de monitorizarlo. Si una empresa o un país se comprometen y lo van demostrando de manera comprobable ya podría estar bien.

Pero este modelo plantea dos problemas:

a) La RSE funciona cuando es creíble, cuando la empresa (el país en este caso) y sus directivos tienen una trayectoria de comportamiento ético y de compromiso.

b) La RSE tiene sentido cuándo queremos gestionar la gobernanza de otra manera. Pero cuando hay urgencias hacen falta medidas más expeditivas, y el calentamiento global nos obliga a apretar el acelerador con exigencia. Cuando hay un incendio no me puedo poner a dialogar ni ir cada cual a la suya: hay que actuar bajo un mando único de quien tiene la autoridad, que son los bomberos.

En este momento hace falta una política global, acordada y consensuada por la comunidad internacional, exigida y escrutada por las partes interesadas. No vale mover ficha sólo para perder tiempo y hacerlo perder al planeta. En este tema ya ha pasado el tiempo y la oportunidad del unilateralismo.

27.9.07

Proposta formativa en RSE a La Salle

Moltes empreses que volen iniciar o sistematitzar la gestió de la seva RSE necessiten un espai intensiu on poder adquirir una visió àmplia i clarificar els seus punts de partida i les possibilitats que aquest enfocament de gestió els permet.
El programa de Desenvolupament Professional de La Salle, en l'apartat de formació per al Management, ha programat un seminari de Responsabilitat Social.
El seminari dóna una comprensió del sentit estratègic de la Responsabilitat Social, adequada al seu context empresarial, i facilita la presa de decisions sobre quina política es vol emprendre sobre aquesta matèria.
1. Comprendre el sentit estratègic del RSE en el context econòmic actual.
2. Conèixer algunes bones pràctiques i la diversitat de possibilitats
3. Disposar d'una visió àmplia que permeti abordar un desenvolupament integral de les polítiques de RSE.
Com punt fort, el seminari aporta un valor fonamental, doncs ajuda als assistents a assumir una reflexió profunda sobre l'empresa i facilita que s'avanci en uns referents comuns en la matèria (valors, llenguatge, cultura…) permetent l'alineament de polítiques.
Aquest seminari es dirigeix als membres d'equips de direcció d'empreses ja siguin grans, mitjanes o petites que apliquin o vulguin aplicar polítiques de RSE. També a totes aquelles persones interessades a aprofundir en una disciplina imprescindible com motor de futur de qualsevol empresa que desitgi perdurar en el temps.
· Nre. hores: 5
· Data: 21/novembre/2007 (termini matriculació: 14/11/2007)
Professional Development Program


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS