16.8.07

Conflictes en la mineria (2): ambientals i fiscals


Dues males pràctiques del sector miner, com a exemples del que hem pogut conèixer:


1) Les regions més riques en coure són les del nord, que alhora són les més desèrtiques. Una ciutat com Iquique (capital de la regió de Tarapacá), que està creixent territorialment fins als límits que li permet la muntanya, necessita cada cop més aigua, la qual prové de rius subterranis procedents de la serralada dels Andes i que deuen transcórrer sota de les zones desèrtiques. La indústria minera fa servir una gran quantitat d’aigua potable (l’aigua marina no els va bé) per a desplaçar el material extret de la mina, un cop mòlt, a través de grans canonades. Aquest sistema abarateix el transport però deixa l’aigua inservible per a ús humà i suposa una amenaça seriosa de sostenibilitat dels aqüífers de la zona.

2) Les empreses mineres haurien de deixar importants retorns per al fisc xilè, però en certa ocasió van ‘descobrir’ que no sempre era així. És el cas d’una companyia que any rere any havia tingut resultats negatius, fruit de la enginyeria fiscal, muntada com a filial d’una companyia que li carregava múltiples despeses per a evitar que tributés damunt els beneficis. Aquesta actitud d’irresponsabilitat corporativa i frau legal va tenir com a efecte que es creés el ‘royalty’, un pagament que han de fer al marge dels resultats i que després es compensa amb els impostos pagats efectivament.


Fixeu-vos en un paràgraf de l'article "La minería en Perú y Chile es uno de los negocios mas rentables del mundo (y II)" de Roger Evangelista Sánchez: Cuando el 24 de junio de 2004 se aprobó la Ley de Regalía Minera en Perú, precalificaron 14 empresas en la licitación del yacimiento de Cobre Las Bambas y aceptaron pagar la regalía mínima de 2%. Se retiraron cuatro compañías por motivos ajenos al royalty. De las 61 empresas mineras peruanas, sólo 29 pagaron el Impuesto General a las Ventas (IGV) en el año 2000, según el Ministerio de Energía y Minas de Perú (MEM) y después de 20 meses, las regiones reciben el 0,72% del valor de las exportaciones como canon.